El dissabte passat, va tenir lloc a la biblioteca, la xerrada organitzada pel museu i titulada “Cabrils, un poble o un conjunt d’urbanitzacions?”; a càrrec del geògraf Daniel Reixach. Primerament, ens va explicar com a introducció al tema, la situació tan comú que hi ha a molts indrets de Catalunya, dels pobles propers a grans ciutats: la metropolització del territori i la dispersió de les zones urbanitzades, fet que suposa un problema pels grans costos que aquesta realitat genera (ambientals i territorials. A dia d’avui, pràcticament ja s`han legalitzat les urbanitzacions “il·legals”; és a dir, les que es van construir sense mesures que no fossin merament especulatives.
D’altra banda, a Catalunya hi han 2000 urbanitzacions. A Cabrils, segons la pàgina web de l’ajuntament, en tenim 50. Es van construir majoritàriament com a segones residències. En la actualitat, han anat passant a ser primeres residències. Aquest fenomen es produeix a molts pobles propers a les àrees metropolitanes, com Barcelona. En aquest sentit, són pobles amb dispersió urbana degut al tipus de construccions aïllades i separades del nucli urbà.
Reixach, desprès de la introducció, ens va fer un petit repàs de la situació actual des de diverses perspectives:
La Dimensió Territorial: La extensió a Cabrils és de 7 Km aproximadament.
La Dimensió Geogràfica: de 6.000 habitants, dels quals un 20% són joves fins a 14 anys, un 70% són joves i adults de 15 a 64 anys, i finalment, un 10% són adults majors de 64 anys. En resum, tenim una població jove per sota de l amitjana de Catalunya.
Dimensió de l’Habitatge: El 40% dels habitatges a Cabrils, són secundaris. La resta, han passat d’estar buits la major part de l’any, a ser primeres residencies.
Dimensió de la Ocupació: Serveis un 74%; Construcció un 16%; un 9% Industria i un 1% Agricultura. En resum, unes 400 persones que viuen a Cabrils treballen al municipi, i la resta de residents ocupats, que són 1.000 aproximadament, treballen a fora del municipi.
Dimensió de la Seguretat: Ha crescut la sensació d’inseguretat. La imatge de la inviolabilitat de intimitat al domicili, ha crescut un 181% des de fa tres anys.
La Dimensió de la Identitat: Amb el tipus de construccions que s’han realitzat, es dificulta el sentiment de pertinença al poble.
Després de l’”exploració clínica” sobre el model de poble de Cabrils es va apuntar la següent diagnosi. Al principi, la construcció va ser un “negoci” per l’ajuntament (llicències d’obres, ibis..) i a llarg termini ha generat problemes i grans costos. Ras i curt: ara aquestes urbanitzacions són insostenibles i generen problemes d’infraestructures, augment de la mobilitat amb el gran problema que això comporta, generació de residus, mancances de serveis i un llarg etcètera. Tot plegat assenyala que estem morint d’èxit ja que hem esgotat el “model del totxo” – que es va decidir durant la dècade dels 90 - que en èpoques passades va fer créixer Cabrils. Però créixer no vol dir evolucionar. La diferència no és únicament semàntica si no que és estructural: ens estem convertint en un poble dormitori i en un poble adormit. Aquest és el model de futur que volem?.
Finalment es va produir un debat entre un grup dels assistents. A tothom li va quedar clar que tenim un gran problema a Cabrils, degut al gran número d’urbanitzacions. Recordem que som un dels pobles més urbanitzats de El Maresme. Dins aquesta conjuntura Cabrils ha de triar entre una lenta agonia o un (re)plantejament del model de poble i comunitat que volem. Triar el camí a seguir davant d’aquesta bifurcació és una de les decisions més importants que els cabrilencs haurem d’afrontar durant els propers anys.
Mariona Bosch
D’altra banda, a Catalunya hi han 2000 urbanitzacions. A Cabrils, segons la pàgina web de l’ajuntament, en tenim 50. Es van construir majoritàriament com a segones residències. En la actualitat, han anat passant a ser primeres residències. Aquest fenomen es produeix a molts pobles propers a les àrees metropolitanes, com Barcelona. En aquest sentit, són pobles amb dispersió urbana degut al tipus de construccions aïllades i separades del nucli urbà.
Reixach, desprès de la introducció, ens va fer un petit repàs de la situació actual des de diverses perspectives:
La Dimensió Territorial: La extensió a Cabrils és de 7 Km aproximadament.
La Dimensió Geogràfica: de 6.000 habitants, dels quals un 20% són joves fins a 14 anys, un 70% són joves i adults de 15 a 64 anys, i finalment, un 10% són adults majors de 64 anys. En resum, tenim una població jove per sota de l amitjana de Catalunya.
Dimensió de l’Habitatge: El 40% dels habitatges a Cabrils, són secundaris. La resta, han passat d’estar buits la major part de l’any, a ser primeres residencies.
Dimensió de la Ocupació: Serveis un 74%; Construcció un 16%; un 9% Industria i un 1% Agricultura. En resum, unes 400 persones que viuen a Cabrils treballen al municipi, i la resta de residents ocupats, que són 1.000 aproximadament, treballen a fora del municipi.
Dimensió de la Seguretat: Ha crescut la sensació d’inseguretat. La imatge de la inviolabilitat de intimitat al domicili, ha crescut un 181% des de fa tres anys.
La Dimensió de la Identitat: Amb el tipus de construccions que s’han realitzat, es dificulta el sentiment de pertinença al poble.
Després de l’”exploració clínica” sobre el model de poble de Cabrils es va apuntar la següent diagnosi. Al principi, la construcció va ser un “negoci” per l’ajuntament (llicències d’obres, ibis..) i a llarg termini ha generat problemes i grans costos. Ras i curt: ara aquestes urbanitzacions són insostenibles i generen problemes d’infraestructures, augment de la mobilitat amb el gran problema que això comporta, generació de residus, mancances de serveis i un llarg etcètera. Tot plegat assenyala que estem morint d’èxit ja que hem esgotat el “model del totxo” – que es va decidir durant la dècade dels 90 - que en èpoques passades va fer créixer Cabrils. Però créixer no vol dir evolucionar. La diferència no és únicament semàntica si no que és estructural: ens estem convertint en un poble dormitori i en un poble adormit. Aquest és el model de futur que volem?.
Finalment es va produir un debat entre un grup dels assistents. A tothom li va quedar clar que tenim un gran problema a Cabrils, degut al gran número d’urbanitzacions. Recordem que som un dels pobles més urbanitzats de El Maresme. Dins aquesta conjuntura Cabrils ha de triar entre una lenta agonia o un (re)plantejament del model de poble i comunitat que volem. Triar el camí a seguir davant d’aquesta bifurcació és una de les decisions més importants que els cabrilencs haurem d’afrontar durant els propers anys.
Mariona Bosch
Entrades
