30.10.06

L'escarabat que es menja les palmeres apareix a Cabrils



A l’edició d’avui de El Punt apareix la següent notícia:
Fa poc més d'una setmana es va detectar el primer brot d'una plaga d'escarabat que fins ahir ja s'havia localitzat a tres municipis més: Vilassar de Mar, Cabrils i Santa Susanna. El Departament d'Agricultura ja ha destinat dos equips tècnics a la comarca per rastrejar altres focus infectats i aplicar mesures preventives, malgrat que els exemplars afectats que s'han trobat ja no es poden salvar. L'alerta s'ha fet arribar a tota la comarca, especialment als pobles de costa, perquè controlin les seves arbredes mentre es continuen fent proves per aturar la plaga.
A Pineda s'han de sacrificar onze exemplars de palmera canària i hi ha moltes probabilitats que siguin el doble. A Vilassar de Mar s'ha trobat un exemplar afectat en una casa particular i els tècnics de l'Ajuntament estan buscant altres arbres infectats als espais públics. Ahir el servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pescar (DARP) va confirmar que s'havien trobat palmeres infectades per l'escarabat morrut a Cabrils i a Santa Susanna. El cap del servei, Josep Maria Vives, va explicar que ara el més urgent és detectar totes les zones en què pugui ser present l'escarabat i aïllar els exemplars afectats. «Les palmeres infectades s'hauran d'arrencar, però no donem l'abast i el que es fa és cobrir amb plàstic la corona de l'arbre per evitar que l'insecte es pugui escampar», assenyala el tècnic. Vives afegeix que quan es troba una palmera malalta es marca una zona d'afectació de fins a cinc quilòmetres. «Per això és tan fàcil que hi hagi arbres infectats pel morrut en altres poblacions de la comarca», apunta.
Les mesures que s'apliquen fins ara estan orientades més a la detecció i destrucció dels exemplars marcats. «Estem treballant en els laboratoris per trobar algun producte que elimini l'escarabat, perquè de moment tampoc té enemics naturals que ens ajudin a controlar la plaga», assegura Josep Maria Vives. Entre les mesures que s'estan provant hi ha injectar insecticides directament al tronc de la palmera o regar el terra de l'arbre amb productes químics que en ser absorbits per les arrels arribin al lloc on fan niu els escarabats.
El tècnic de Sanitat Vegetal assegura que la plaga d'aquest escarabat és la mateixa que es va detectar a la primavera en alguns municipis de Tarragona.
La plaga del morrut a l'Estat espanyol es va detectar el 1995 a Granada i Màlaga. El 2004 va arribar al País Valencià i l'any passat es va constatar una expansió intensa de la plaga, de manera que al País Valencià ja hi ha diversos focus que han obligat a arrencar i destruir moltes palmeres. Una de les zones afectades és el palmerar d'Elx, considerat patrimoni de la humanitat.

27.10.06

“Connecta amb els teus fills"

Ahir dia 26 d’octubre, l’AMPA, amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat, va realitzar un Taller a l’escola L’Olivera titulat “Connecta amb els teus fills (Com prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc)”. Durant la xerrada vam veure algunes cares conegudes; però en general poca participació, sobretot si ho comparem la darrera assemblea de l’AMPA.

Pel que fa als continguts de la conferència, aquests van anar a càrrec de la professora d’Institut Teresa Peñafiel, qui va posar èmfasi en la següent qüestió: “Què podem fer, con pares i mares, per evitar aquestes situacions de risc no afectin els joves més propers a nosaltres?”. Davant d’aquesta qüestió, és elemental conèixer per poder prevenir les conductes que poden posar en perill la salut dels nostres fills. Per tant, per sobre de tot, informació. En aquest sentit, Peñafiel va comentar uns que els factors de risc poden ser individuals, socials i familiars; i aquests es poden donar per un baix sentit crític, la permissivitat social al voltant de l’ús d’algunes drogues i per uns vincles familiars i socials febles.

Com es pot fer aquesta prevenció? Els pares i les mares són un model de referència importantissim i per aquest motiu, han de clarificar els seus pensaments a l’hora de comunicar-los. Dins d’aquest context, Peñafiel va dir que mantenir una comunicació fluida i sincera amb els fills ( escoltar-los, parlar amb ells.....) és un element cabdal a l’hora de detectar possibles conductes de risc dels nostres fills. Tanmateix, també és indispensable respectar la seva intimitat; sovint al voltant de l’esfera dels amics. És en aquest àmbit on el jove es pot deixar portar en contra dels propis criteris. Per això cal que l’educació dels pares accentuï la personalitat del fill en contra de cedir a la pressió del grup. Finalment, la ponent es va referir a les normes que els pares dicten als fills. En aquest sentit, és millor consensuar-les abans que hi hagi un conflicte.

Què en penseu? Els vostres comentaris poden ser interessants per molts pares...

Mariona i Jordi

25.10.06

A l’Aida Puigmal tot li va sobre rodes


El passat 21 d’octubre i al Poliesportiu de Can Banús de Vilassar de Dalt, es va celebrar el VIII Trofeu de Patinatge artístic del Maresme amb la presència de la jove cabrilenca Aida Puigmal, que va finalitzar la prova en una meritòria segona posició en la categoria “Iniciació B Menors 11”. Des de “Tu ets Cabrils” celebrem aquest triomf esportiu de la nostra veïna i li desitgem un futur curull d’èxits; com el de la gimnasta, i també cabrilenca, Mònica Mesalles.


24.10.06

Compostatge domèstic a Cabrils


L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha dissenyat una campanya per fomentar el compostatge domèstic. Totes les persones que ho desitgin, poden demanar al consistori la cessió d’un compostador per transformar la matèria orgànica en adob. A més a més, també ofereixen assessorament sobre el seu ús i, també, podran utilitzar les trituradores de la deixalleria per reduir el volum de la seva poda. Segons informa Tribuna Maresme, aquesta campanya compta amb una subvenció de la Generalitat de 17.000€. En aquest sentit, des de “Tu ets Cabrils” us volem demanar el vostre parer sobre la possibilitat d’extrapolar aquesta campanya al nostre poble. Què us sembla?

Per més inormació, podeu consultar el següent web sobre compostatge domèstic.

23.10.06

Cartes dels lectors (8)

Predicar amb l'exemple
Voldria afegir-me a les repetides denúncies (tres en total) que, a través de les pàgines de La veu dels jubilats, ha realitzat la veïna Elisa Altafulla referent a la brutícia que presenta el jardí de Cal Forner. Així doncs, m’agradaria citar textualment un fragment: "Gent que no és de Cabrils pugen pel carrer, es paren davant del patí i diuen: "Que estrany que en aquest carrer tan bonic hi pugui haver aquesta finca tan deixada, quin problema hi deu haver? És molt penós haver de sentir aquestes converses i que no hi hagi forma que estigui net". En aquest sentit, em sumo a la denúncia de l’Elisa, ara, a través d’aquest mitjà. Considero que l’abandó d’aquest jardí perjudica terriblement la imatge del partit, el DiU, que utilitza aquest espai com a local. En aquest context, és paradoxal que aquest grup municipal critiqui el mal estat de la riera i els boscos – entre d’altres – i tingui descuidada casa seva. Si us plau, prediquin amb l’exemple.

Una veïna de Cabrils

Més de 1.000 visites

"Tu ets Cabrils" ha rebut més de 1.000 visites d'ençà que va publicar el seu primer escrit; fet que consolida aquest bloc com un referent a Cabrils. Esperem continuar creixent i ampliant el debat i la informació sobre l’esdevenir del nostre poble. A tots els qui ho heu fet possible, moltes gràcies.

20.10.06

Cartes dels lectors (7)

Hem assistit a l’ASSAMBLEA EXTRAORDINARIA de L´AMPA del passat dia 16 d´octubre. Primerament, voldríem felicitar a la junta de l´AMPA per la seva dedicació i pel seu poder de convocatòria, donat que poques vegades s´han vist més de 200 persones en una Assemblea. Dit això, ens agradaria abordar els continguts de l´ordre del dia:

1- Lectura i aprovació de l´acta anterior.
2-Informació de la reunió Junta de l´AMPA / CLAUSTRE ( situació actual )
3-Precs i preguntes.

De seguida, després de les explicacions de la situació actual amb el Claustre, l´AMPA va portar una proposta (més endavant hi entrarem) i pretén que es porti a votació aquesta proposta que, com podeu comprovar, no apareixia dins de l’ordre del dia (aquest no reflectia la possibilitat de presentar propostes i votar-les).

D’altra banda, en quan a la proposta presentada, en general ens sembla acceptable; de la mateixa manera que també ens sembla acceptable el polèmic tema de la jornada intensiva. Ara bé, on no combreguem amb rodes de molí és en el fet que ens treguin el poder de decidir a l’ASSAMBLEA en benefici del Consell Escolar. Si no ho vam entendre malament, la proposta era que delegarem directament el vot de la jornada intensiva als pares representants al Consell Escolar més el pare o mare de la junta de l’AMPA. En aquest sentit, creiem que aquesta ha de ser una decisió presa per la majoria de l’Assamblea. És el nostre parer.

Mariona i Jordi

19.10.06

La Policia local no realitza les pràctiques de tir que estableix la Llei


El Sindicat Funcionari de l’Ajuntament i el Sindicat Professional de Policies Municipals d’Espanya denuncien que el cos de la Policia Local de Cabrils no realitza les pràctiques de tir que mana la llei i demana a l’Ajuntament que es puguin realitzar aquests exercicis abans que acabi l’any. Segons l’article 25.1 del Decret 219/1996 pel qual s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals disposa que “tots els membres de les policies locals, excepte aquells que tinguin l’arma retirada, hauran de realitzar obligatòriament, i coma mínim dues vegades a l’any, exercicis de perfeccionament en tir policíac sota la supervisió d’instructors degudament qualificats”. A més, l’acord de condicions de personal funcionari de l’Ajuntament de Cabrils concreta que “la Policia Local de Cabrils haurà de realitzar pràctiques de tir que correspongui, d’acord amb allò establert al Decret 219/96”. Paradoxalment, l’actual plantilla de la Policia compta amb un Agent instructor qualificat per desenvolupar i supervisar els exercicis de tir.

Ca la Nuri i l’Associació d’Hostalers de Cabrils guardonats en el sector de l’hostaleria Maresme



Núria Casanovas, la mestressa de Can Barba, i l’Associació d’Hostalers de Cabrils han estat premiats pel Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme durant el transcurs de la festa de l’empresari. També han estat premiats el propietari de l'hotel Jet de Caldes, Antoni Calvet; Lluís Lligonya, director de TV Mataró; Gumersindo Legido, excàrrec del Gremi; el restaurant Can Bruguera de Mataró; Núria Villagrassa, secretària del Gremi, i, a títol pòstum, Francesc Coll, del restaurant Iluro de Mataró. Des de "Tu ets Cabrils" volem afegir-nos a aquest premi amb la nostra explícita felicitació. Enhorabona!

17.10.06

El CEIP Mas Maria a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona

El proper 19 d'octubre, la Comissió d'Urnabisme de Barcelona tractarà el Pla Especial Urbanístic de la nova construcció del CEIP Mas Maria. Aquest projecte porta un retard considerable ocasionat per problemes de transferència d'informació entre l'Ajuntament de Cabrils i la Generalitat de Catalunya.

16.10.06

Projecte contra la pobresa al Txad

L'Associació de Voluntaris de Cabrils "Bonaterra" organitza el proper divendres dia 20 d'octubre a les 20:30h a la Biblioteca una xerrada a càrrec del Dr. Mario Ubach, veí de Cabrils, en motiu del " Día Internacional per l´erradicació de la Pobresa" ( 17 octubre ). El Dr. Ubach, que és col.laborador de l´Association Tchadienne Communaité pour le Progres (ATCP), explicarà el Projecte Sanitari de l'Hospital de Goundi ( Txad ) amb el suport d'un vídeo molt interessant sobre la seva experiència.

Esperem la vostra assistència.

14.10.06

Cabrils s’adscriu al consorci per la TDT


En el darrer Ple ordinari es va aprovar la participació de Cabrils en el Conveni per la Televisió Digital Terrestre (TDT). El pas de la televisió analògica, actual, a la digital terrestre implica, a més dels avantatges tecnològics, un procés d’adaptació no gens senzill i que afecta, sense cap mena de dubte, els interessos municipals i, més concretament, les televisions locals. Això es concreta en el pas del model de televisió local actual, al de la televisió de proximitat, en el que les televisions deixarien de circumscriure’s en l’àmbit estrictament local per fer-ho en el de la demarcació territorial de la TDT.

Amb la TDT la televisió local desapareix per donar pas a una televisió d’àmbit més gran, on s’engloben, en general, diversos municipis. Això obliga a fer consorcis o altres formes de col·laboració entre els diversos municipis involucrats i també, lògicament, a canviar continguts, que ara afectaran a un territori més gran. En qualsevol cas, el que resulta prioritari és garantir el caràcter de televisió propera, per tal de contribuir al teixit comunicatiu de proximitat, que és un dels actius més importants que tenim a Catalunya. De l’anàlisi de costos que ha fet el Consell Comarcal del Maresme i realitzant el repartiment als 16 municipis que formaríem el Consorci en funció del nombre d’habitants, es desprèn que Cabrils haurà d’aportar 7972€ d’un total de 380000€. El CCM estima que es pugui començar a emetre a principis de 2008.

Dimecres 18 d'octubre Ple extraordinari a l'Ajuntament


La sessió extraordinària està convocada pel proper dimcres 18 d'octubre a les 12h del migdia amb el següent ordre del dia:


Primer i únic - Renúncia del Sr. Miquel Ponsa i del Sr. Manuel Garcia Paredes a ser proclamat electe i designació de nou regidor en substitució.

13.10.06

El “Petit Altell” encara no ha obert

Tot i que el curs escolar ja fa dies que s’ha iniciat, el servei del "Petit Altell" – una iniciativa de la Regidoria de Serveis Socials – encara no ha entrat en funcionament. Curiosament, la propaganda que es va repartir anunciava que les inscripcions s’havien de fer durant el mes de setembre; ja que el servei havia de començar el mes d’octubre. A dia d’avui, l’Ajuntament encara no disposa del personal que ha de desenvolupar aquest servei: un/a mestre/a d’Educació Primària i un/a monitor/a de Lleure. Segons fonts consultades per "Tu ets Cabrils", de totes les persones que es van presentar al concurs públic amb data d’11 d’agost de 2006, cap d’elles complia els requisits sol·licitats en les bases de la convocatòria. Susdita convocatòria es va iniciar a mitjans d’agost amb urgència; ja que es volia fer coincidir amb l’inici del curs escolar o com a molt tard, l’1 d’octubre. Però el "Petit Altell" començarà amb retard; les previsions de l’Ajuntament indiquen a principis de mes de desembre, quasi a les portes de les vacances de nadalenques. La inscripció i el pagament, però, havia de fer-se el mes de setembre sense que se sàpiga ni el lloc ni el personal que cuidarà els infants i joves entre 6 i 11 anys.

12.10.06

Assamblea Extraordinària CEIP La Olivera


Per a tots els interessats, us informem que el proper dilluns 16 d'octubre a les 22h al menjador de l'escola L'Olivera, s'ha convocat una assamblea extraordinària amb els següents punts:

1. Lectura i aprovació de l´acta anterior.
2. Informació de la reunió Junta de l 'AMPA/ claustre (situació actual)
3. Precs i preguntes.

(Re)descobrint la Història


El passat 10 d'octubre, a les 20:30 hores, a la Biblioteca de Cabrils, els Srs. Carles Camps i Armand Sanmamed, president i coordinador de la Fundació d'EstudisHistòrics de Catalunya respectivament (www.histocat.com), van pronunciar una conferència centrada en la qüestió de la presència de la bandera catalana als mapes d'Amèrica del segle XVI i XVII. Aquesta és una qüestió que la majoria desconeixem per causa del discurs oficial espanyol que defensa el protagonisme exclusiu dels castellans en l'empresa de conquesta i colonització del nou món. Peraquesta mateixa raó, la idea del protagonisme català esdevé conflictiva. Tot iaixí, el cert és que podem trobar centenars de mapes i gravats en els principalsmuseus europeus on els cartògrafs de l'època (portuguesos, francesos, italians,catalans, flamencs, etc.) van representar les quatre barres als territoris deMèxic, Perú, Argentina, Califòrnia, Florida, Veneçuela, etc., i on el castell i ellleó dels castellans no apareixen per enlloc. L'evidència indiscutible d'aquests mapes (molts dels quals podeu consultar a http://www.histocat.com/htm/vm_map.htm) i la persistència del discurs castellanista obliga a plantejar una nova teoria sobre les relacions que poguessin donar-se entre les corones de Castella i Aragó en l'assumpte de la colonització americana.

Els Srs. Camps i Sanmamed van defensar que la versió nacionalista dels castellans no resulta gens consistent davant el fet que aquests no havientingut mai una escola cartogràfica ni una marina importants, mentre que elscatalans sí disposaven dels mitjans i la tecnologia necessaris com ho demostral'existència de l'imperi mediterrani de la Corona d'Aragó (Sicília, Nàpols, Sardenya, Atenes, consulats de mar, etc.). En el moment del descobrimentd'Amèrica, els catalans disposaven d'un imperi marítim molt extens mentre elscastellans, amb l'ajut dels catalans, encara estaven lluitant a Granada.

D'altra banda, els Srs. Camps i Sanmamed també van fer referència, indirectament, a la problemàtica de la catalanitat de Cristòfor Colom. El document que l'almirall va signar amb els Reis Catòlics (les capitulacions de Santa Fe) reconeixia a Colom el paper de virrei i capità general; la versió historiogràfica delscastellans no esmenta el fet que aquestes figures jurídiques (virregnat icapitania general) no existien a Castella, només a la Corona d'Aragó. L'ordenació política dels territoris americans en virregnats va fer-se seguintla pràctica jurídica catalana que establia virreis a Sicília, Nàpols, València, Aragó, Catalunya, etc. Així doncs, català o no, en les seves negociacions ambla Corona, Cristòfor Colom va ajustar-se a una tradició jurídica plenament catalana.

Joan Cavaller. Filòsof i veí de Cabrils

11.10.06

Cartes dels lectors (6)

Sisena hora a l’escola l’Olivera
No fa gaire es criticava en aquest blog la implantació de la sisena hora, el funcionament del departament d’Educació i alguns defectes en la presa de decisions sobre l’adopció de la mesura. Ara, passat l’impacte de les disfuncions inicials potser és el moment de reflexionar sobre la mesura.
La sisena hora no és cap solució màgica a cap dels problemes del sistema educatiu, és senzillament una oportunitat per millorar el rendiment de l’alumnat i a l’hora per assolir la igualtat d’oportunitats entre l’escola pública i l’escola concertada en la mesura que acaba amb una de les desigualtats més importants entre ambdues xarxes. Val la pena l’esforç i la paciència malgrat els problemes.
Ara la nostra escola disposa de més temps per innovar. Té més capacitat de decidir l’organització i els continguts d’aquesta sisena hora per poder millorar els resultats en l’aprenentatge dels alumnes.
Si en la presa de decisió o en la comunicació als pares s’ha comès algun error mai és tard per rectificar-los i assolir el consens i el compromís de tots els membres de la comunitat educativa. El futur dels nens i nenes de Cabrils és el que compta.
RM

10.10.06

Proposta sobre l'Agenda cultural

L’ajuntament de Cabrils periòdicament envia a les nostres cases una agenda cultural que ens informa de tots els actes previstos al municipi durant el mes. Enhorabona. L’ajuntament ja fa el que toca. Però amb les condicions de mobilitat actuals amb això no n’hi ha prou: estaria molt bé comptar amb informació de l’oferta cultural dels pobles veïns Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt,etc.
Per això, proposem fer servir el bloc per informar-nos entre tots de les ofertes culturals dels altres pobles del Baix Maresme i de la ciutat de Mataró, Què en penseu?
Per anar fent boca aquí teniu algunes adreces:
http://www.vilassardedalt.org
http://www.cultura.mataro.org/teatre
http://www.premiademar.org/agenda.php

9.10.06

Cartes dels lectors (5)

Escric aquesta carta del lector motivada per la lectura del post sobre el “Desenterrament del Pla Estratègic”; concretament pel que fa a l’assoliment dels objectius del reforçament de la identitat de poble i la convivència. En aquest sentit, considero cabdal a l’hora de pal·liar aquesta problemàtica el desenvolupament de la zona esportiva. L´Ajuntament, juntament amb la Diputacio de Barcelona i l’equip d’arquitectes Hernández & Sauque varen presentar fa uns anys un projecte d’ordenació de la Zona Esportiva. Aquest projecte permetia la seva construcció per fases. La primera fase corresponia a la construcció de la piscina coberta i els seus annexos complementaris. El cost d’aquestes obres era de 300.000 euros. Aquesta primera fase havia d’estar acabada ala primavera o estiu de 2006.
L’altra dia , en el Ple municipal es va parlar de la gespa artificial del camp de futbol; que en el projecte d’ordenació era una part de la quarta fase. En aquest sentit, em pregunto: Es faran totes les quatre fases o només una part de la quarta?
Per les xifres que es va parlar al Ple , 250.000 euros aprovats i uns 100.000 euros que pot disposar l’ajuntament , col·locaran la gespa artificial pel camp de futbol a partir de finals de octubre 06 i tardarà unes 8 setmanes ( finals de desembre 06 ).
D’altra banda, al principi d’estiu hi havien problemes per a obrir la piscina. ( Recordem que cada any la piscina s’obre al municipi de finals de juny fins al final d’agost ). Si cada any arrosseguem aquest llast; com és que no es fa la primera fase del projecte? ( que és la construcció de la nova piscina). L’estiu vinent ,si no es fa res , hi hauran els mateixos problemes per obrir la piscina i no tindrem pressupost per solucionar-ho…

6.10.06

La federació de CiU es cobra la primera víctima

En l’edició d’avui d’El Punt apareix la notícia de la primera baixa com a conseqüència de la creació de la federació entre CDC i UDC. Concretament, la renúncia l’ha fet el fins ara regidor de Promoció Econòmica, Comunicació i Comerç i Ocupació, el Sr. Miquel Ponsa. Segons ha manifestat al diari l’exregidor , la federació “ha estat poc madurada”. Ponsa va accedir a l’acta de regidor substituint en el càrrec al cap de llista de CiU a les darreres eleccions municipals, el Sr, Manel Ricou, que va dimitir per motius de salut arrel d’unes desavinences amb l’equip de govern sobre la polèmica permuta de Can Badia. Però les renúncies no acaben aquí. Pel que ha pogut saber “Tu ets Cabrils”, la persona que seguia Ponsa a la llista i que, per tant, havia de succeir l’exedil en les seves tasques de govern, el Sr. Manuel García Paredes, ha fet saber a l’alcalde Manel Pérez que no acceptava el càrrec per manca de confiança. En aquest sentit, el covergent que posarà fi a aquest seguit de dimissions serà el Sr. Xavier Badia, actualment vicepresident comarcal de CDC, que ha protagonitzat una escalada meteòrica en el sí del partit; tant a nivell local com comarcal. Badia ha estat l’arquitecte de la federació i la persona que ha fet de pont entre l’executiva local i l’aparell del partit a nivell nacional. En aquest sentit, tal com ens ha informat un assistent a la passada assemblea convergent, es van desplaçar un gran nombre de dirigents territorials de CDC per donar suport a l’executiva local davant d’una suposada sublevació de la militància en contra de la federació. Finalment, no es va produir cap mena de votació i la federació tira endavant.

El DiU es desdiu
Pel que fa a l’altra part implicada, UDC – encara com a DiU -, ha manifestat a El Punt, a través del ser portaveu, el Sr. Antoni Poblet, que el tripartit de Cabrils (PSC, CiU i GEC) “ha estat temps perdut”. Curiosament, UDC ha acceptat que Manel Pérez fos el cap de llista de la federació quan temps enrere, va fer públic un comunicat en el qual explicitava que “no acceptarien Manel Pérez com a cap de llista”. Caldrà seguir si aquesta federació muntada per dalt no s’acaba desmuntant per baix.

3.10.06

"Propostes paisatgístiques de Cabrils"


En relació amb l'anterior entrada, creiem que és interessant citar aquest article de l'arquitecte Miquel Vidal que es va publicar en el número 3 (primer semestre de 2005) de la Revista del Museu:

"Cabrils ha experiementat i experimenta canvis substancials en la seva estructura urbana. Aquests, si bé són comuns a molts municipis del Maresme, a Cabrils – per les seves característiques urbanístiquesnecessiten un interpretació en clau local com a pas previ a qualsevol procés
de redreçament. Des del punt de vista urbanístic, Cabrils té un nucli urbà històric d’una qualitat ambiental notable encerclat per un trencaclosques de camps de conreu, cases i masies senyorívoles, boscos, rieres, torrents i una munió acceleradament creixen d’urbanitzacions de redundes extensions. Aquestes van sorgint i creixent sense relació entre elles ni amb el conjunt del poble. El resultat de tot això és la conformació de dos “Cabrils”: el nucli urbà històric i el magma de la resta, massa estrany entre si. Durant el curs 2002-03, promoguda pel regidor d’urbanisme Xavier Baylach i continuada pel seu successor en el càrrec, en Manel Ricou, s’establí una relació de col·laboració entre aquesta regidoria i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquesta col·laboració es concretà inicialment amb l’exposició “Cabrils un altre” i posteriorment, en dos convenis: el d’assessorament paisatgístic i el Conveni del Pla Paisatgístic de la Carretera de Vilassar a Cabrils. A l’exposició “Cabrils un altre”, es van exposar i explicar els treballs desenvolupats pels alumnes d’Elements de Composició Paisatgística per diferents indrets de Cabrils; Mas Maria, Parc Anselm Clavé, la riera de Cabrils, etc. En l’anàlisi prèvia a la realització de les propostes, es detectà la problemàtica global de Cabrils esposada a la introducció; a la qual tant les propostes acadèmiques com els convenis, van tractar de donar resposta tot proposant actuacions que articulessin el nucli històric amb tot el conjunt del municipi i cohesionessin el magma actual de les urbanitzacions i els espais i usos intersticials que l’acompanyen. D’aquestes dues idees bàsiques se’n deriven les actuacions que des de l’àmbit universitari s’elaboren en els convenis. Aquestes idees pretenden establir un programa consensuat d’actuacions municipals a desenvolupar en el temps segons les possibilitats, els recursos,ajuts, etc.
Pel que fa al centre històric, aquest hauria de convertir- se en un centre urbà de qualitat millorant els seus espais urbans , potenciant el comerç i sobretot, racionalitzant el trànsit rodat. Es tracta de posar en valor les potencialitats que ja té el nucli (com són els locals de restauració) i ordenar els seus espais urbans. Consolidat el nucli clarament com a tal, cal establir la seva articulació amb la resta del municipi. Si el nucli històric té els seus espais propis, com poden ser la Plaça de l’Església o el carrer Emilia Carles, l’espai articulador de tota la població –actualmentés la carretera de Vilassar a Cabrils. Aquest és l’espai que pot lligar tot Cabrils i que hauria d’anar transformant-se en el Passeig o la Rambla de Cabrils; motiu pel qual es va desenvolupar el seu pla paisatgístic. D’altra banda, la millorapaisatgística del projecte d’urbanització de Ca l’Estrany, que va permetre salvar l’alzinar que discorre paral·lelament a la riera i millorar la qualitat dels seus espais verds, Aixa com el disseny més acurat del nou centre comercial i dels seus espais, són exemples de intervencions ja constituïdes asesoradse des del conveni. La finalitat del Pla Paisatgístic és l’establiment d’una sèrie de mesures puntuals de disseny de paisatge urbà que transformaran l’actual carretera en una successió de passeigs amb identitat pròpia - d’acord amb la seva relació amb el poble- la suma dels quals s’anomenaria Passeig de Cabrils. Del Pla Paisatgístic de la carretera de Cabrils a Vilassar, seguint l’estratègia d’aprofitar les sinèrgies, ja s’ha constituït el fragment de Can Borges, actualment centre comercial, i en un futur proper es constituiran el de la rotonda d’entrada a Cabrils i el de la Màquina d’en Mas. En el futur Passeig és molt important la urbanització del sector de l’Hort de les Monges i el Parc Anselm Clavé per articular el nucli històric amb el conjunt de Cabrils a través del nou Passeig. En aquest sentit, es propasa la creació d’una plaça de ròtula entre el Parc Anselm Clavé , La Fàbrica i la vora del Casc històric; la qual configuraria una autèntica “porta” d’entrada a tot Cabrils vinculant el centre a través de la carretera transformada en Passeig. Unes escales mecàniques permetrien accedir fàcilment a la Plaça de l’Església passant per l’escola. D’aquí, amb una suau pendent, començaria el recorregut cívic i comercial a través dels carres històrics, fins a retornar a la plaça d’entrada. En el transcurs d’aquest recorregut s’hi localitzarien petits espais urbans recuperats, comerç, restaurants, etc. Per una altra banda, el cobriment parcial d’una part de la riera permetria el “cosit” dels dos costats i aproparia el Mas Maria al nucli històric. Per cohesionar el magma de la fragmentació es propasa la recuperació d’indrets i edificis emblemàtics. És molt important la realització d’un catàleg que no tan sols “congeli”, sinó que també estableixi pautes d’ús i de reutilitzacions possibles d’indrets i edificis singulars amb l’objectiu de potenciar-los com a signes d’identitat de les diverses parts de Cabrils. Per aconseguirho
es proposa:
1) Potenciarels sistemes naturals, rieres i torrents.
2) Establir xarxes de connexions per vianants, bicicletes... i una jerarquització del viari.
3) Tenir cura de les vores de transició entre urbanitzacions i els límits d’aquestes.
4) Interpretar i projectar espais verds com a part d’un sistema global de connexió i continuïtat.
5) Corregir, en la mesura del possible, les dissonàncies extremes dins el disseny de les urbanitzacions veïnes.


En resum, es tracta de propostes elaborades des de l’àmbit universitari que s’integren en un marc comú que té per objectiu salvar, ara i aquí, el que encara sigui possible de la singular identitat cultural i urbanística de Cabrils. Perquè dos regidors amb sensibilitat van demanar la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, aquí, aquesta agraeix la confiança i el suport".

*Miquel Vidal
Arquitecte i professor de la UPC

Desenterrant el Pla Estratègic (2)

També lligat amb el transport públic, prosseguim amb la secció de revigorització del Pla Estratègic. En aquest sentit, el segon punt es titulava "Articulació territorial i unicitat de poble":

L'acció urbanitzadora, l'arranjament d'espais, els serveis públics (clavegueram, enllumenat, etc.) i el manteniment ordinari de carrers i places ha de tenir com a objectiu assolir una imatge homogènia de poble que trenqui amb la dinàmica actual del poble com a suma de barris residencials.

Paral·lelament el Centre, entès com a espai funcional de relació i que transcendeix de l'estricte nucli antic, ha de poder jugar un paper vertebrador del territori, donant coherència a les diferents unitats territorials que composen l'espai viscut delpoble.

Projectes estructurants que faciliten l'assoliment dels objectius:
- Redisseny de l'eix de la carretera
- Ordenació i arranjament dels barris

Projectes d'acompanyament que faciliten l'assoliment dels objectius:
- Transport públic i mobilitat
- Reordenació del Casc Antic