En relació amb l'anterior entrada, creiem que és interessant citar aquest article de l'arquitecte Miquel Vidal que es va publicar en el número 3 (primer semestre de 2005) de la Revista del Museu:
"Cabrils ha experiementat i experimenta canvis substancials en la seva estructura urbana. Aquests, si bé són comuns a molts municipis del Maresme, a Cabrils – per les seves característiques urbanístiquesnecessiten un interpretació en clau local com a pas previ a qualsevol procés
de redreçament. Des del punt de vista urbanístic, Cabrils té un nucli urbà històric d’una qualitat ambiental notable encerclat per un trencaclosques de camps de conreu, cases i masies senyorívoles, boscos, rieres, torrents i una munió acceleradament creixen d’urbanitzacions de redundes extensions. Aquestes van sorgint i creixent sense relació entre elles ni amb el conjunt del poble. El resultat de tot això és la conformació de dos “Cabrils”: el nucli urbà històric i el magma de la resta, massa estrany entre si. Durant el curs 2002-03, promoguda pel regidor d’urbanisme Xavier Baylach i continuada pel seu successor en el càrrec, en Manel Ricou, s’establí una relació de col·laboració entre aquesta regidoria i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquesta col·laboració es concretà inicialment amb l’exposició “Cabrils un altre” i posteriorment, en dos convenis: el d’assessorament paisatgístic i el Conveni del Pla Paisatgístic de la Carretera de Vilassar a Cabrils. A l’exposició “Cabrils un altre”, es van exposar i explicar els treballs desenvolupats pels alumnes d’Elements de Composició Paisatgística per diferents indrets de Cabrils; Mas Maria, Parc Anselm Clavé, la riera de Cabrils, etc. En l’anàlisi prèvia a la realització de les propostes, es detectà la problemàtica global de Cabrils esposada a la introducció; a la qual tant les propostes acadèmiques com els convenis, van tractar de donar resposta tot proposant actuacions que articulessin el nucli històric amb tot el conjunt del municipi i cohesionessin el magma actual de les urbanitzacions i els espais i usos intersticials que l’acompanyen. D’aquestes dues idees bàsiques se’n deriven les actuacions que des de l’àmbit universitari s’elaboren en els convenis. Aquestes idees pretenden establir un programa consensuat d’actuacions municipals a desenvolupar en el temps segons les possibilitats, els recursos,ajuts, etc.
Pel que fa al centre històric, aquest hauria de convertir- se en un centre urbà de qualitat millorant els seus espais urbans , potenciant el comerç i sobretot, racionalitzant el trànsit rodat. Es tracta de posar en valor les potencialitats que ja té el nucli (com són els locals de restauració) i ordenar els seus espais urbans. Consolidat el nucli clarament com a tal, cal establir la seva articulació amb la resta del municipi. Si el nucli històric té els seus espais propis, com poden ser la Plaça de l’Església o el carrer Emilia Carles, l’espai articulador de tota la població –actualmentés la carretera de Vilassar a Cabrils. Aquest és l’espai que pot lligar tot Cabrils i que hauria d’anar transformant-se en el Passeig o la Rambla de Cabrils; motiu pel qual es va desenvolupar el seu pla paisatgístic. D’altra banda, la millorapaisatgística del projecte d’urbanització de Ca l’Estrany, que va permetre salvar l’alzinar que discorre paral·lelament a la riera i millorar la qualitat dels seus espais verds, Aixa com el disseny més acurat del nou centre comercial i dels seus espais, són exemples de intervencions ja constituïdes asesoradse des del conveni. La finalitat del Pla Paisatgístic és l’establiment d’una sèrie de mesures puntuals de disseny de paisatge urbà que transformaran l’actual carretera en una successió de passeigs amb identitat pròpia - d’acord amb la seva relació amb el poble- la suma dels quals s’anomenaria Passeig de Cabrils. Del Pla Paisatgístic de la carretera de Cabrils a Vilassar, seguint l’estratègia d’aprofitar les sinèrgies, ja s’ha constituït el fragment de Can Borges, actualment centre comercial, i en un futur proper es constituiran el de la rotonda d’entrada a Cabrils i el de la Màquina d’en Mas. En el futur Passeig és molt important la urbanització del sector de l’Hort de les Monges i el Parc Anselm Clavé per articular el nucli històric amb el conjunt de Cabrils a través del nou Passeig. En aquest sentit, es propasa la creació d’una plaça de ròtula entre el Parc Anselm Clavé , La Fàbrica i la vora del Casc històric; la qual configuraria una autèntica “porta” d’entrada a tot Cabrils vinculant el centre a través de la carretera transformada en Passeig. Unes escales mecàniques permetrien accedir fàcilment a la Plaça de l’Església passant per l’escola. D’aquí, amb una suau pendent, començaria el recorregut cívic i comercial a través dels carres històrics, fins a retornar a la plaça d’entrada. En el transcurs d’aquest recorregut s’hi localitzarien petits espais urbans recuperats, comerç, restaurants, etc. Per una altra banda, el cobriment parcial d’una part de la riera permetria el “cosit” dels dos costats i aproparia el Mas Maria al nucli històric. Per cohesionar el magma de la fragmentació es propasa la recuperació d’indrets i edificis emblemàtics. És molt important la realització d’un catàleg que no tan sols “congeli”, sinó que també estableixi pautes d’ús i de reutilitzacions possibles d’indrets i edificis singulars amb l’objectiu de potenciar-los com a signes d’identitat de les diverses parts de Cabrils. Per aconseguirho
es proposa:
1) Potenciarels sistemes naturals, rieres i torrents.
2) Establir xarxes de connexions per vianants, bicicletes... i una jerarquització del viari.
3) Tenir cura de les vores de transició entre urbanitzacions i els límits d’aquestes.
4) Interpretar i projectar espais verds com a part d’un sistema global de connexió i continuïtat.
5) Corregir, en la mesura del possible, les dissonàncies extremes dins el disseny de les urbanitzacions veïnes.
En resum, es tracta de propostes elaborades des de l’àmbit universitari que s’integren en un marc comú que té per objectiu salvar, ara i aquí, el que encara sigui possible de la singular identitat cultural i urbanística de Cabrils. Perquè dos regidors amb sensibilitat van demanar la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, aquí, aquesta agraeix la confiança i el suport".
*Miquel Vidal
Arquitecte i professor de la UPC
Entrades
