%2001.jpg)
El passat 10 d'octubre, a les 20:30 hores, a la Biblioteca de Cabrils, els Srs. Carles Camps i Armand Sanmamed, president i coordinador de la Fundació d'EstudisHistòrics de Catalunya respectivament (www.histocat.com), van pronunciar una conferència centrada en la qüestió de la presència de la bandera catalana als mapes d'Amèrica del segle XVI i XVII. Aquesta és una qüestió que la majoria desconeixem per causa del discurs oficial espanyol que defensa el protagonisme exclusiu dels castellans en l'empresa de conquesta i colonització del nou món. Peraquesta mateixa raó, la idea del protagonisme català esdevé conflictiva. Tot iaixí, el cert és que podem trobar centenars de mapes i gravats en els principalsmuseus europeus on els cartògrafs de l'època (portuguesos, francesos, italians,catalans, flamencs, etc.) van representar les quatre barres als territoris deMèxic, Perú, Argentina, Califòrnia, Florida, Veneçuela, etc., i on el castell i ellleó dels castellans no apareixen per enlloc. L'evidència indiscutible d'aquests mapes (molts dels quals podeu consultar a http://www.histocat.com/htm/vm_map.htm) i la persistència del discurs castellanista obliga a plantejar una nova teoria sobre les relacions que poguessin donar-se entre les corones de Castella i Aragó en l'assumpte de la colonització americana.
Els Srs. Camps i Sanmamed van defensar que la versió nacionalista dels castellans no resulta gens consistent davant el fet que aquests no havientingut mai una escola cartogràfica ni una marina importants, mentre que elscatalans sí disposaven dels mitjans i la tecnologia necessaris com ho demostral'existència de l'imperi mediterrani de la Corona d'Aragó (Sicília, Nàpols, Sardenya, Atenes, consulats de mar, etc.). En el moment del descobrimentd'Amèrica, els catalans disposaven d'un imperi marítim molt extens mentre elscastellans, amb l'ajut dels catalans, encara estaven lluitant a Granada.
D'altra banda, els Srs. Camps i Sanmamed també van fer referència, indirectament, a la problemàtica de la catalanitat de Cristòfor Colom. El document que l'almirall va signar amb els Reis Catòlics (les capitulacions de Santa Fe) reconeixia a Colom el paper de virrei i capità general; la versió historiogràfica delscastellans no esmenta el fet que aquestes figures jurídiques (virregnat icapitania general) no existien a Castella, només a la Corona d'Aragó. L'ordenació política dels territoris americans en virregnats va fer-se seguintla pràctica jurídica catalana que establia virreis a Sicília, Nàpols, València, Aragó, Catalunya, etc. Així doncs, català o no, en les seves negociacions ambla Corona, Cristòfor Colom va ajustar-se a una tradició jurídica plenament catalana.
Joan Cavaller. Filòsof i veí de Cabrils
Els Srs. Camps i Sanmamed van defensar que la versió nacionalista dels castellans no resulta gens consistent davant el fet que aquests no havientingut mai una escola cartogràfica ni una marina importants, mentre que elscatalans sí disposaven dels mitjans i la tecnologia necessaris com ho demostral'existència de l'imperi mediterrani de la Corona d'Aragó (Sicília, Nàpols, Sardenya, Atenes, consulats de mar, etc.). En el moment del descobrimentd'Amèrica, els catalans disposaven d'un imperi marítim molt extens mentre elscastellans, amb l'ajut dels catalans, encara estaven lluitant a Granada.
D'altra banda, els Srs. Camps i Sanmamed també van fer referència, indirectament, a la problemàtica de la catalanitat de Cristòfor Colom. El document que l'almirall va signar amb els Reis Catòlics (les capitulacions de Santa Fe) reconeixia a Colom el paper de virrei i capità general; la versió historiogràfica delscastellans no esmenta el fet que aquestes figures jurídiques (virregnat icapitania general) no existien a Castella, només a la Corona d'Aragó. L'ordenació política dels territoris americans en virregnats va fer-se seguintla pràctica jurídica catalana que establia virreis a Sicília, Nàpols, València, Aragó, Catalunya, etc. Així doncs, català o no, en les seves negociacions ambla Corona, Cristòfor Colom va ajustar-se a una tradició jurídica plenament catalana.
Joan Cavaller. Filòsof i veí de Cabrils
Entrades
