Tornar a fer un viatge a l'Índia per portar botes de futbol als més petits i desafavorits. Aquest és un dels objectius que té el club de futbol Santvicentí, de Sant Vicenç de Montalt. L'any passat, aquest club maresmenc va viatjar a Anantapur, la ciutat del sud d'aquest país asiàtic on fa molts anys que fa una tasca solidària el calellenc Vicenç Ferrer, per fer-hi un campus de futbol. Quan van començar a fer els entrenaments es van adonar que els nens no tenien botes per jugar en un camp ple de pedres i sorra. I aquesta ha estat la principal motivació dels membres de l'expedició per tornar a Anantapur. La majoria de nens amb els quals treballen són de la casta dels intocables, la més pobra que hi ha a l'Índia. Aquest cop, el Santvicentí portarà cap a l'Índia més de 400 parells de botes. Des del club estan molt contents perquè han aconseguit recollir aquesta quantitat de sabates. Un dels directius del club, Pere Ferrer, l'ànima que ha tirat endavant tot el projecte, assenyala que amb tota la col·laboració que han obtingut «s'hi havia de tornar a anar».
A més de les botes per jugar a futbol, el club ha aconseguit recaptar tota mena de material esportiu com ara mitjons, samarretes i pilotes. De fet, l'entitat va organitzar un torneig de Reis de futbol per aconseguir tots aquests regals per als nens i nenes d'Anantapur. Moltes persones es van acostar fins al club per portar-hi botes usades que ja no feien servir. Fins i tot la marca Munich, especialitzada en botes de futbol, ha fet una entrega de 150 parells de bambes totalment noves. «Amb aquesta implicació de tothom havíem de fer el viatge per portar-ho tot», hi afegeix Ferrer. També s'han buscat patrocinadors que paguin el viatge dels sis entrenadors cap a l'Índia perquè els altres membres de l'expedició s'ho paguen de la seva butxaca. Ferrer explica que la iniciativa va sorgir fa un temps. Aquest directiu té una nena apadrinada i ja havia anat a l'Índia diverses vegades. «El fill de Vicenç Ferrer ens va proposar que féssim un campus de futbol amb monitors, ens vam il·lusionar molt amb la idea i ho vam començar a posar en marxa», explica Ferrer. El campus es fa durant uns dies en una casa que té la Fundació Vicenç Ferrer, s'aprofita que a finals d'abril hi ha vacances escolars i d'aquesta manera els nens hi poden dedicar més hores. Un dels entrenadors, Sergio Ortega, explicava ahir que aquest any no sabien segur si podrien repetir l'experiència. «És un viatge que et deixa molt tocat però tothom ens ha animat perquè hi tornéssim», explica Ortega.
Els entrenaments comencen a les sis del matí i s'allarguen fins a les nou. «Ho hem de fer d'aquesta manera perquè quan comença a escalfar el sol les temperatures poden arribar a superar els 40 graus», explica Ortega. Després fan una pausa i s'hi tornen a posar a partir de les quatre de la tarda i fins a les sis. «La veritat és que és molt gratificant perquè ens reben molt bé, els fa molta il·lusió que anem allà a ensenyar-los a jugar a futbol», hi afegeix Ortega. L'objectiu principal és ensenyar els nens i les nenes quatre fonaments bàsics de l'esport, però també que es puguin relacionar-se entre ells en un ambient més distès. Hi viatgen sis entrenadors del club maresmenc, que fan un entrenament a més d'un centenar d'infants. Tot i això, segons asseguren els joves, aquesta xifra es va superar. «Pensem que devien ser uns 120 o fins i tot més», diu Ortega. Les edats també són molt variades, van des dels 10 anys fins als 18. «Encara que suposem que també n'hi ha de més grans però no representa cap problema», asseguren.
En un país on l'esport rei és el criquet –per la influència que va tenir dels anglesos fins a la meitat del segle XX, quan va deixar de ser una colònia–, on els nens el practiquen en qualsevol racó, el futbol encara és vist com un esport gairebé minoritari. «Els fem fer molts exercicis que mai havien fet, com ara escalfar fent el joc del mocador», hi afegeix Ortega. Un altre dels entrenadors que viatja a l'Índia, Carlos Martín, es mostra molt content de poder-hi tornar. «Quan hi arribes i veus que han de jugar sense sabates... Això et fa pensar molt», comenta Martín.
Entrades
