La riera de Targa, a Vilassar de Dalt. Foto: G.ARIÑOEl Punt
El dia 25 d'agost del 2006 una tempesta de finals d'estiu va provocar un altre episodi nefast en una riera del Maresme. Quaranta-sis vehicles van quedar encastats a la part baixa de la riera Capaspre de Calella i, afortunadament, no hi va haver víctimes. La comarca saldava així l'últim episodi amb conseqüències greus d'una història farcida d'accidents vinculats a les avingudes d'aigua, un dels punts negres habituals de la zona. Fa prop de setze anys, Generalitat i Estat van decidir posar fre a les rierades i actuar en setze rieres considerades perilloses. Els calaixos de formigó han ocupat les lleres i han aixecat les ires dels grups ecologistes que denuncien el tractament agressiu d'aquests espais naturals. Les obres, però, encara no han acabat.
L'any 1992, Josep Borrell, que aleshores era ministre d'Obres Públiques, i el conseller Josep Maria Cullell van signar un document esperat pels alcaldes des de l'inici dels vuitanta. L'acord detallava setze obres de millora vinculades a les rieres més perilloses i d'execució prioritària. Per a cada administració, el govern espanyol i el català es comprometien a fer una inversió superior als 14.000 milions de pessetes de llavors, en un termini de sis anys. Disset anys després d'aquell acord, les últimes actuacions previstes en el famós pla d'avingudes del Maresme encara s'estan executant i alguns trams encara estan igual que trenta anys enrere. De fet, els projectes van anar acumulant pols i retard fins a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va donar un impuls definitiu a les obres que li corresponien i l'Estat es va veure obligat a respondre.
Els ulls de poll
El desenvolupament de les obres a les rieres del Maresme ha tingut, sense cap mena de dubte, un parell d'esculls difícils d'oblidar. El primer és la canalització de la riera d'Arenys de Munt, l'única de sorra que transcorre per una trama urbana que encara queda al Maresme i que ha estat motiu d'un ampli debat social i ciutadà abans no s'ha tirat endavant l'obra. El polvorí de la segona va esclatar fa dos anys, quan va començar la canalització d'un nou tram de la riera de Palafolls, a Malgrat de Mar. Una protesta ciutadana va aturar les obres i, a hores d'ara, encara no s'han reprès tot i les reiterades promeses de l'ACA de resoldre no només aquest tram sinó la resta del traçat de la riera.
El pla de rieres de la comarca del Maresme pretenia resoldre els principals problemes ocasionats per la peculiar orografia de la comarca. Un cop solucionats els punts crítics del paisatge, però, també cal actuar en dos vessants. El primer és assegurar que les desenes de rierols i torrents que desemboquen a les rieres principals també estiguin ben canalitzats. El segon és mantenir els ajuts puntuals i anuals destinats al desbrossament i a la neteja de les lleres que han de garantir que l'aigua flueixi lliurement. En tots dos casos, el compromís abasta molt més que l'obra urbana puntual.
Agost 2005
Troben el cadàver d'un home arrossegat per l'aiguat en una riera de Sant Pol
Agost 2003
Cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys. A Cabrils, l'aigua de la riera i el Torrent Roig tallen l'accés al poble. Inundacions a Canet
Setembre 2002
Vint-i-un cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys
Setembre 2001
Tres cotxes atrapats a la riera d'Arenys de Munt
Setembre 2000
Setze cotxes arrossegats a la riera Sant Jordi de Montgat
Agost 2000
Mor un home arrossegat per la riera de Vilassar de Mar
Agost 1998
Mor un estiuejant de Caldes arrossegat per la riera del Gorg que separa Sant Vicenç de Montalt
Novembre del 1997
Mor un veí de Barcelona arrossegat amb el cotxe a la riera de Canet
Agost 1996
Mor un home al Torrent Roig de Cabrils
El dia 25 d'agost del 2006 una tempesta de finals d'estiu va provocar un altre episodi nefast en una riera del Maresme. Quaranta-sis vehicles van quedar encastats a la part baixa de la riera Capaspre de Calella i, afortunadament, no hi va haver víctimes. La comarca saldava així l'últim episodi amb conseqüències greus d'una història farcida d'accidents vinculats a les avingudes d'aigua, un dels punts negres habituals de la zona. Fa prop de setze anys, Generalitat i Estat van decidir posar fre a les rierades i actuar en setze rieres considerades perilloses. Els calaixos de formigó han ocupat les lleres i han aixecat les ires dels grups ecologistes que denuncien el tractament agressiu d'aquests espais naturals. Les obres, però, encara no han acabat.
L'any 1992, Josep Borrell, que aleshores era ministre d'Obres Públiques, i el conseller Josep Maria Cullell van signar un document esperat pels alcaldes des de l'inici dels vuitanta. L'acord detallava setze obres de millora vinculades a les rieres més perilloses i d'execució prioritària. Per a cada administració, el govern espanyol i el català es comprometien a fer una inversió superior als 14.000 milions de pessetes de llavors, en un termini de sis anys. Disset anys després d'aquell acord, les últimes actuacions previstes en el famós pla d'avingudes del Maresme encara s'estan executant i alguns trams encara estan igual que trenta anys enrere. De fet, els projectes van anar acumulant pols i retard fins a finals dels anys noranta, quan la Generalitat va donar un impuls definitiu a les obres que li corresponien i l'Estat es va veure obligat a respondre.
Els ulls de poll
El desenvolupament de les obres a les rieres del Maresme ha tingut, sense cap mena de dubte, un parell d'esculls difícils d'oblidar. El primer és la canalització de la riera d'Arenys de Munt, l'única de sorra que transcorre per una trama urbana que encara queda al Maresme i que ha estat motiu d'un ampli debat social i ciutadà abans no s'ha tirat endavant l'obra. El polvorí de la segona va esclatar fa dos anys, quan va començar la canalització d'un nou tram de la riera de Palafolls, a Malgrat de Mar. Una protesta ciutadana va aturar les obres i, a hores d'ara, encara no s'han reprès tot i les reiterades promeses de l'ACA de resoldre no només aquest tram sinó la resta del traçat de la riera.
El pla de rieres de la comarca del Maresme pretenia resoldre els principals problemes ocasionats per la peculiar orografia de la comarca. Un cop solucionats els punts crítics del paisatge, però, també cal actuar en dos vessants. El primer és assegurar que les desenes de rierols i torrents que desemboquen a les rieres principals també estiguin ben canalitzats. El segon és mantenir els ajuts puntuals i anuals destinats al desbrossament i a la neteja de les lleres que han de garantir que l'aigua flueixi lliurement. En tots dos casos, el compromís abasta molt més que l'obra urbana puntual.
Agost 2005
Troben el cadàver d'un home arrossegat per l'aiguat en una riera de Sant Pol
Agost 2003
Cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys. A Cabrils, l'aigua de la riera i el Torrent Roig tallen l'accés al poble. Inundacions a Canet
Setembre 2002
Vint-i-un cotxes arrossegats a les rieres dels dos Arenys
Setembre 2001
Tres cotxes atrapats a la riera d'Arenys de Munt
Setembre 2000
Setze cotxes arrossegats a la riera Sant Jordi de Montgat
Agost 2000
Mor un home arrossegat per la riera de Vilassar de Mar
Agost 1998
Mor un estiuejant de Caldes arrossegat per la riera del Gorg que separa Sant Vicenç de Montalt
Novembre del 1997
Mor un veí de Barcelona arrossegat amb el cotxe a la riera de Canet
Agost 1996
Mor un home al Torrent Roig de Cabrils
Entrades
