La Biblioteca acull l'exposició "Josep Ma. Serracant: l'humor gràfic d'un ninotaire de casa" organitzada pel Museu Arxiu Municipal. Degut a la bona acollida s'ha decidit ampliar el període d'exposició pública dues setmanes més. Des de Tu ets Cabrils animem a tota la gent que encara no ha tingut la possibilitat de veure-la a passar per la Biblioteca i gaudir d'un humor gràfic de qualitat. Gràcies al comissari de l'exposició, en Modest Masides i a la vídua de l'artista, la Concepció Melendres, aquest bloc tindrà el privilegi de publicar periódicament un dibuix de Serracant. Per anar obrint boca "pastem" el primer dibuix i el text del fulletó de l'exposició:
"Avui, en Josep Maria Serracant, el nét gran de la Teresa de Can Pons, després de rodar, mirar i glossar amb sornegueria i amabilitat aquest món i, probablement, l’altre, torna a la casa mare de Cabrils.
Hereu destacat de la gran tradició de l’humor gràfic del país -que va de L’Esquella de la Torratxa a Hermano Lobo, d’En Patufet a Cavall Fort i Tretzevents-, els ritus estiuencs entrellucats a les nostres eixides, canyissars i bardisses de la infantesa marcaren per sempre la seva òptica, la seva mirada de ninotaire eternament meravellat. Els seus dibuixos, transparents i tendres, quasi riallers, enjogassats, desvetllen la màgia i la poesia que rau amagada en els replecs de les més insignificants criatures i esdeveniments, i, amb ells, il·lumina els temps grisos, plans o incerts, d’aclaparadora “literalitat”, de les acaballes del tardofranquisme i la transició.
Un cor i una mirada d’infant (a voltes, deixeu-m’ho dir: conyon), vet aquí el secret. Per obra i gràcia de la seva ploma, prolífica i dúctil, es desplega un món irresistible de paraigües, núvols, elefants, arbredes, avions i conills i pastanagues festejant, que ens retornen, miraculosament i a l’instant, la mirada neta, dringant i reveladora de la infantesa; quan, de debò, nosaltres “érem capitans” i el món un lloc màgic i sempre sorprenent i benèvol.
Per això, pel caràcter intemporal (la bondat i el somriure no han estat mai, sortosament, patrimoni d’una època) i alhora tant d’un temps, tan explícitament “històric” de la seva obra, el Museu Arxiu de Cabrils es complau a presentar-ne -gràcies a l’entusiàstica col·laboració de la vídua, na Concepció Melendres- una panoràmica ampla. Hi trobareu acudits “muts” (el “seu” registre per excel·lència), historietes, paisatges, il·lustracions i portades per a la premsa juvenil, misterioses escenes bíbliques i/o mitològiques, i un devessall exuberant de “materials de rebotiga”, “de taller”: notes apressades, apunts, esborralls, “esquelets” de vinyetes, tempteigs de figures, racons, quadres... I se us farà palesa, al final, la inconsistència de la línia que, als tractats, pretén descompartir les arts majors de les menors.
Tot plegat, un regal impagable en temps d’asprors, mentides i cintes de vídeo".
Modest Masides. Comissari de l'exposició i membre del Museu Arxiu Municipal de Cabrils
Entrades
