El dissabte passat a la xerrada al caliu titulada “Els fills de la guerra”, érem els tertulians de sempre. Dirigien la tertúlia en Jaume Tolrà i, sobretot, la energia barroca d’en Modest Masides. En el context actual de la memòria històrica crec que va ser una llàstima que no assistissin els més joves per poder beneficiar-se de les explicacions de les vivències, no d’actors, sinó d’avis i àvies de pares i fills del nostre poble. En aquest sentit, voldria destacar l’impacte que em va produir sentir a la Teresa Godàs, a qui li van matar el germà o el testimoni d’en Quim Forcada, el pare del qual va estar més d’un any dormint a la Creu de Montcabrer. Una altra intervenció molt clarificadora del pa de cada dia d’aquella època va ser la de la Pilar Llongueres, qui tenia dos avis, un era alcalde de Cabrils i l’altre alcalde de Vilassar; i cadascun per un bàndol diferent. Un altre aspecte que va quedar molt clar és que es van salvar i ajudar molta gent. Això significa que hi havia bona gent als dos costats. Quan sento aquest tipus de vivències no puc deixar de pensar en aquella frase tan banal deixada anar per George Bush: “Si no fem la guerra patim el risc de fracassar”. La guerra ens porta al fracàs com a éssers racionals. Quina sort no ser “un fill de la guerra” i quina sort poder viure en democràcia. Quina poca consciència hi ha a la societat actual... A partir d’ara , quan senti parlar malament de la democràcia pensaré en tots els fills de la guerra.
Jordi Teixidó. Veí de Cabrils
Jordi Teixidó. Veí de Cabrils
Entrades
