Doncs sí,és veritat, cregueu als vostres ulls i oídes: el president del Museu-Arxiu de Cabrils, en una proesa singular, prohibeix o fa prohibir (val a dir amb un cúmul d´irregularitats) les "Xerrades a la Fresca", una de les escases constants vitals que,amb considerable éxit (força més que iniciatives mes "cultes" assajades..), el museu mantenía dempeus i jo , membre de ple dret del Consell de Gestió i de la Junta de Govern (per cert,MAI CONVOCADA), moderava. Certament per encarrec exprés d´aquells organs col.legiats i amb un vist-i-plau exprés de tema i titol, en cada convocatoria, del Sr.Gerent, que ha secundat el zel i la iniciativa del president.I ho han fet sense cambiar ni un mot amb mí, munit com estic de telefons, "mòbils" i casa franca i céntríca a la vila, i sense le menor respecta als pacífics ciutadans contertulis. Però, en part, s´enten: és, ben segur, la secuela dels quaranta anys de franquisme: la delació vergonyant, el temor servil i l´acatament acrític vers quansevol mena de Poder, el cop baix per anihilar de socarel als disidents...
El Sr.Jaume Tolrà corona així, amb maneres impresentables, oblicues i deslleials, una gestió que, deixant enrrera una encomiable etapa de memorialista de Cabrils, s´ha decantat obertament per un perfil gassiu en el elogi de tothom, insolidari i sorrut, garneu en les maneres, de visió estretíssima, lineal i esquemátic en el raonament, incapaç de caminar plegats ni amb la seva propia ombra, difamador implacable, bloquejant quansevol iniciativa de quí divergís dels seus camins, i defenssor al.lucinat d´un passat col.lectíu sopostament idílic i arcádic peró, en realitat, plé de miseria i injustica,constants indefugibles d´aquells temps ara enxalçats.
MAI CAP TEMPS PASSAT FOU MILLOR.
Per a rematar-ho, els companys de la Junta de Govern i del Consell de Gestió del Museu, hem hagut de soportar, avergonyits, cada "11 de Setembre", les seves enfebrides i incendiaries epístoles xovinístes i xenófobes esguardant-nos desde les cantonades de la vila. Convençut de tenir un mandat de dalt per a esdevenir el profeta local (afortunadament solitari i inofenssiu), en un país que ha triat unaltre camí. Perqué,ai las!,el Sr. Jaume Tolrà, és,i ho ha fet ostensible arreu, un detestador acérrim de tots els nouvinguts a la vila: els "professionals liberals" ex-urbanites, a la recerca de dret d´un entorn mes amable, i els inmigrants, sempre condemnadament renuents a apendre la diferencia entre els punts curts i els llargs de la sardana i a heure-se-les amb els pronoms febles. Tots, segons la seva"cosmovisió", han vingut a enterbolir la "puresa de sang dels "pota negre" com ell, i els hi carrega els neulers de la desfeta territorial i comunitaria conseqüència, només, de la cobdicia i les insidies dels cabrilecs d´ahir."Cabrils soc JO !". I, en conseqüència,"El Museu soc JO !". Aquets son els seus axiomes de base. Un home així,malgrat la mes gran bona fé que, hipotéticament, pogués moure´l, és un obstacle insalvable per a quansevol manifestació de la modernitat.
Tanmateix,potser aquesta "crisi menor" de les "xerrades.." i la seva deriva, sigui providencial per treure a la llum una ( BEN LEGÍTIMA !) divisió de criteris i projectes en el sí del grup de gent que fins ara hem estat treballant en la quimera engrescadora d´un Museu sempre en perpetua travessía del desert.D´una banda, el panteó d´andròmines esgrogueídes que auspicia el (fins ara) Sr.President. Un projecte tópic , defassat, obtús, sense perspectives; un caprici testimonial desvinculat de les dinámiques contemporaneas de Cabrils, del seu entorn i del mon, entotsolat i sense cap plusvalúa per a la comunitat." De l´altre,un ENS rabiosament contemporani, macla articulada i polimorfa del tant suspirat Centre d´Atractivitat ("que posi Cabrils al mapa..!"), de Centre d´Interpretació d´algún element patrimonial ESPECÍFIC, rigorós i seductor, i, per qué no, d´un diposit de la cultura material generada per la memória col·lectiva i els senyals d´identitat (AMB PLENA CONSCIENCIA DE LA SEVA RELATIVA "ORIGINALITAT EXCLUSIVA", respecta al podríem trobar a banda de les carenes que l´encerclen..!) del poble.
¿Per que no un MUSEU DE L´ALIMENTACIÓ (I LA GASTRONOMÍA...)?
SÍ, un "Museu de l´Alimentació i la Gastromía". Aquest , enllaçant (amb una impecable genealogía) amb un passat de pagesos i pastors, i potenciant el que és l´activitat económica principal i mes notória de CABRILS ,la restauració, i entés com un macroprojecte que concernis per igual a las areas de Cultura, Educació i Promoció Económica del consistori, és l´únic camí amb sentit i futur. Sortosament, les idees, les creences i les maneres que, remores persistents d´un passat obscur, bloquejen el camí del Cabrils somiat i possible del segle XXI,van a la baixa.
Modest Masides. Arquitecte i professor de la UPC
Entrades
