La farmàcia al bosc: el Freixe

Un cop superada la canícula d'estiu, reprenem amb entusiasme la secció de "La farmàcia al bosc" amb la fitxa del freixe. Recordeu que abans d'iniciar qualsevol teràpia heu de consultar sempre al vostre metge.


Fascicle Núm. 3: el Freixe



Nom català: Freixe
Nom castellà: Fresno
Nom llatí: Fraxinus excelsior

Arbre propi de les zones humides d’Europa. La monja benedictina Sta. Hidelgarda ja l’utilitzaba al segle XII per alleujar els mals de gota. La seva fusta s’utilitza per fer mànecs d’utensilis i raquetes de tenis.
Pertany a la familia de les oleàcies. El tronc recte està recobert d’una escorça grisa. Les fulles són caduques, peciolades, amb cantells aserrats i de color més clar a l’envers. Les flors, en forma de filaments penjant, són de color marronós i no són oloroses. Pot arribar als 20 metres d’alçaria i viure fins als 100 anys.


La infusió de fulles resulta un excelent diurètic. La decocció concentrada de les fulles alleuja els simptomes de gota, els dolors articulars i l’artritis. També està indicada en els casos de tendinitis.


Dra. Gemma Gonzalez. Metge veterinari i veïna de Cabrils.