Cabrils mai ha tingut el discret encant de la burguesía, com altres pobles del Maresme. Per això les cases d'estiueig de principis de segle que es van construir a la costa i en els pobles de la Serralada del litoral. no proliferen. Tampoc havia indústria com a altres pobles. La principal activitat residia en els camps de cultiu. Les masies eren els habitatges habituals, fins que a principis dels anys seixanta es van començar a construir les segones residències a les primeres urbanitzacions la majoria per promotors que no dotaven la urbanització dels serveis bàsics i els ajuntaments de l'època tampoc eren rigorosos amb aquest aspecte fonamental. Ningú és perfecte i aquestes actuacions tenen una herència que perdura amb els anys i té una solució complexa. Com molts pobles limítrofs se'n van anar construint cases en un ordre dispers que en molts casos encara patim l’actual és un model insostenible per la quantitat d'urbanitzacions i carrers circumdants. Els habitants, atrets pel microclima i la natura van fer possible aquest model de desenvolupament.D'altra banda encara és possible aixecar-se i contemplar el cel blau intens un plaer que es pot gaudir més si t'acaricia la frescor de la matinada i pots contemplar el verd que que ens envolta. El temps ha canviat com a tota Catalunya . Fa vint anys la temperatura era de dos graus de mitjana inferior a la de Barcelona, i la cosa més important el grau d'humitat també era inferior. Això comportava arribar del treball poder gaudir de la frescor del arbrat sense necessitat d'aires condicionats.
Si col·loquem en una balança inconvenients i avantatges encara s'inclina la balança a favor de l'avantatge però per escàs marge. Segueix com guanyador La tranquil·litat d'antany ha quedat tocada pel creixement però encara tenim reductes per a veure les estrelles i contemplar la lluna amb la seva poderosa llum que il·lumina la nit altre dels grans plaers que ens queden.
Tenim moltes assignatures pendents i potser? Tenim cada vegada més obstacles però cal tenir present que és una carrera de resistència i amb la perseverança i implicació es pot obtenir el resultat més positiu.
Recordem una frase del gran poeta Rabindranath Tagore: “Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per a vosaltres; però ja no produirà flors ni fruits”, convé conservar la perspectiva adequada. En aquest context hem de fer un esforç per conservar la natura del nostre entorn en benefici de la qualitat de vida. Així la mirada incerta es pot convertir en esperança: al contemplar el nostre cel.
Entrades
