A la dècada dels noranta, només a la Vallalta (Sant Pol, Sant Iscle i Sant Cebrià), hi havia més de 200 famílies de maduixaires cultivant el fruit que ha donat prestigi internacional a la comarca. El segle XXI, però, ha esdevingut mortífer per al sector a causa de la dura competència de maduixes manufacturades, de baixa qualitat, i per la manca d’ajuts institucionals. Segons informa Tribuna Maresme, a banda, els costos bàsics s’han duplicat, no fan rendibles les explotacions i el cultiu és inviable. Com han admès els darrers artesans maduixaires, el sector toca a la fi perquè ha deixat de ser productiu i “no hi ha relleu generacional”. El sector maduixaire del Maresme, doncs, està agonitzant.
És impossible mantenir-se en un mercat que imposa la llei de l’oferta i la demanda en detriment de la qualitat. Els maduixaires reconeixen que “cultivem artesania” però que no es pot vendre la maduixa per sota els dos euros, “hauríem de tancar immediatament”, admet Jaume Pla, de Sant Cebrià de Vallalta, un dels pagesos més actius.
Expliquen que a un consumidor poc avesat en plaers gastronòmics no se li pot fer entendre que la puresa del maduixot maresmenc es “paga a tres euros el quilo”, explica Xaubet. “Ara n’hi ha molt poc” però arribarà a davallar fins a l’euro vint per primavera, just quan arriba la importació del sud. “Vénen els maduixaires de Huelva” amb la producció totalment mecanitzada, pagant salaris insultants, farcits d’ajuts autonòmics i amb un producte molt inferior al del maduixot maresmenc i “venent-lo a 70 o 80 cèntims”. “Ajuts, quins ajuts?” es pregunta Ramon Xaubet. Fa sis anys que el Departament d’Agricultura de la Generalitat ignora els maduixaires. “Surt millor avui tramitar un crèdit hipotecari” que demanar una subvenció institucional. “
És impossible mantenir-se en un mercat que imposa la llei de l’oferta i la demanda en detriment de la qualitat. Els maduixaires reconeixen que “cultivem artesania” però que no es pot vendre la maduixa per sota els dos euros, “hauríem de tancar immediatament”, admet Jaume Pla, de Sant Cebrià de Vallalta, un dels pagesos més actius.
Expliquen que a un consumidor poc avesat en plaers gastronòmics no se li pot fer entendre que la puresa del maduixot maresmenc es “paga a tres euros el quilo”, explica Xaubet. “Ara n’hi ha molt poc” però arribarà a davallar fins a l’euro vint per primavera, just quan arriba la importació del sud. “Vénen els maduixaires de Huelva” amb la producció totalment mecanitzada, pagant salaris insultants, farcits d’ajuts autonòmics i amb un producte molt inferior al del maduixot maresmenc i “venent-lo a 70 o 80 cèntims”. “Ajuts, quins ajuts?” es pregunta Ramon Xaubet. Fa sis anys que el Departament d’Agricultura de la Generalitat ignora els maduixaires. “Surt millor avui tramitar un crèdit hipotecari” que demanar una subvenció institucional. “
Més informació: Tribuna Maresme
Entrades
