Aquest diumenge (9h · Biblioteca) el Grup de la tertúlia com era abans Cabrils ha organitzat una excursió a Montcabrer. E.S. - Des d'aquestes ratlles considerem apropiat recordar descrivia el gran escriptor Josep Pla el nostre poble: Cabrils. És interessant comprovar el llenguatge concís que utilitza en la descripció del paisatge que manifesta "enamorar-li" al contrari que els pobles de la costa. Reproduïm part del text d'aquesta excursió.
En el seus libres de viatges, Josep Pla descrivia al detall i en un llenguatge amè però molt poètic tot el que veia. En passar pel Maresme, l'escriptor va fixar-se sobretot en els pobles de l'interior, que restaven propers però al mateix temps llunyans del brogit de la costa. Un bon exemple d'aquestes viles recollides és Cabrils. Des del centre del poble s'arriba al turó de Montcabrer, un mirador excepcional del Maresme.
Església de la Santa Creu de Cabrils
A Josep Pla li agradaven més els pobles de l'interior del Maresme que els de la costa: "Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora. Els pobles de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma. Posats dins d'una botànica exquisida, de garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dolços amb les atzavares elegants, amb el verd brillant de tarongers i llimoners a les façanes de les cases, amb horts recòndits on la sínia canta, els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, espígol i farigola, aquests pobles semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos". Un d'aquests pobles encantadors és Cabrils, una vila situada a la capçalera d'una vall oberta dins la Serralada Litoral, drenada per la riera del mateix nom, que desemboca al mar, al terme de Vilassar de Mar. El municipi és envoltat i protegit per turons típicament mediterranis coberts de pins i d'alzines. Aquesta ruta s'enfila cap a un d'ells: el turó de Montcabrer. L'itinerari comença a l'església de la Santa Creu, documentada del segle XV, si bé l'actual és fruit de la reforma del segle XVIXVII, amb un campanar del segle XX.
Turó de Montcabrer
El recorregut continua amunt tot vorejant el turó de l'Infern (sense pujar-hi) i s'arriba finalment al turó de Montcabrer, una muntanya emblemàtica del parc. Des d'aquest puig hi ha unes vistes meravelloses de la plana litoral, el Montseny i el Montnegre. A dalt de tot hi ha la creu de Montcabrer. Segons la tradició, aquesta creu protegeix la zona de les tempestes provocades per les bruixes del Maresme.
Lectures recomenades:
Josep Pla. De l'Empordanet a Barcelona. Barcelona, Destino, 1980.Josep Pla. El primer quadern gris: dietaris 1918-1919 [a cura de Xavier Pla; facsímil del manuscrit original]. Barcelona,Destino, 2004.VVAA. Centenari Josep Pla (1897-1997). Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, febrer 1997.Campeny, Roser. El Maresme, en viu. Mataró, Museu Comarcal del Maresme- Mataró, 1992.
La creu de Moncabrer
Josep Pla. De l'Empordanet a Barcelona. Barcelona, Destino, 1980.Josep Pla. El primer quadern gris: dietaris 1918-1919 [a cura de Xavier Pla; facsímil del manuscrit original]. Barcelona,Destino, 2004.VVAA. Centenari Josep Pla (1897-1997). Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, febrer 1997.Campeny, Roser. El Maresme, en viu. Mataró, Museu Comarcal del Maresme- Mataró, 1992.
La creu de Moncabrer
Entrades
