“A QUE EN DÈIEM DE TOTA LA VIDA UN "POBLE"?”

Un entusiasta col·lbrador del Museu ens ha passat unes notes sobre la passada xerrada a la fresca entorn de les essències que configuren un poble. Aquestes van ser les opinions recollides durant la xerrada:

“A QUE EN DÈIEM DE TOTA LA VIDA UN "POBLE"?”
Primer de res,una qüestió d’extensió: un lloc més aviat petit.En segon lloc, a una comunitat (les comunicacions eren lentes i escasses)bastant aïllada, o millor entotsolada. Val a dir forçada a l´autoabastiment i l’autonomia. En conseqüència, bastant cohesionada i amb reflexos solidaris i amb homogeneïtat de creences i posicions socials.Després, fonamental i per oposició a allò categòricament "urbá"; amb proximitat a la natura i/o el conreu ,i és més, amb un clar domini d’aquests usos del sol per damunt del complex "asfaltat/construït/urbanitzat".Existència,quasi sense rival, d’una poderosa cultura popular.Ritme vital reposat i calmós, amb el panteig inspirador de les estacions i llurs tasques camperoles al clatell..De tot això -i agrairia enormement als col·laboradors d’aquesta tribuna l’ajuda per augmentarla llista “QUE EN QUEDA A CABRILS..?” perquè si la resposta fos la que em sembla, potser voldria dir que estem MUTANTde "poble" a una altra cosa... I, en conseqüència, potser hauríem de refer tot el nostre sistema d’actituds, expectatives i propostes.