ALGUNES NOTES A PROPOSIT DELS INTERROGANTS "¿PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE CABRILS?"

En el capítol de "punts forts" es podrien proposar:

-En primerissim lloc, la forma del territori,la geomorfología delassentament, magníficament col·loca’t al fons de la vall; lleugera igraciosament escorada a un cantó. Ella es la responsable de que,malgrat els innumerables greuges i mutilacions que ha patit, Cabrils segueixi oferint una indestructible(???..) harmonia i segueixi "sent bonic" i "encisador".

-En segon lloc, la llegibilitat del terme i del casc urbá en particular, amb un esquema viari elemental i transparent i dins d´ell,l´emplaçament encertadíssim i el característic d’algunes peces arquitectòniques cabdals:l´esglesia, La Concórdia,el cementiri,..

-En un altre ordre de coses, caldria esmentar potser algunes característiques estratègiques malgrat la seva fragilitat:la proximitat d´un mar amable i d´una ciutat cosmopolita,la immediatesa de "la natura"(malgrat l’esquarterament i el retrocés continu a la que està sotmesa..!),una densitat de població baixa i una "densitat presencial" baixa del transport rodat dins del casc, mercès als aparcaments dissuasoris.

-I ,finalment i provisional,alguns serveis:una amplia i variada oferta de restauració (una activitat econòmica en expansió, que mereixeria potser un potenciament decidit de l´administració, com a "pal de paller" substitutori de la esgotada construcció),una "gran superfície" comercial eficient i accessible,i una biblioteca esplèndida,veritable "cuirassat tot-terreny" de la vida cultural i social del poble.

En el capitol "negre" podríem col·locar:

-Endèmica: la cobdícia edificatòria,que ha acabat comportant la quasi total desaparició de les senyals d´identitat morfològiques i productives del terme i la comarca: els boscos i els conreus, "invisibilitzant" el cicle de les estacions i de la vida.

-La desertització del casc urbá (un "cor" edificat dèbil quan no col·lapsat) i l’ensorrament del nuclis tradicionals de la vida social: La Concordia,l´Hotel Cabrils,la Bodega...)

-La degradació/profanació de la natura al voltant,massa sovint reduït a la condició d’abocador i "comuna" del mascotes varies. -Les interminables discòrdies interiors(un veritable "tots contratots"..!),en totes les modalitats ,nivells i temes. I la consegüent FALTA DE CORDIALITAT,lamentablement, palpable arreu.

-Un veritable "centre d’atractivitat" (CULTURA/ECONOMÍA/TURISME!),rotundament i prioritària assenyalat fa ja quatre anys en el diagnòstic del Pla Estratègic.

-I ,abarcan-t´ho tot, per acabar,la falta d´una voluntat i d´un projecte lúcid per a teixir,amb els nous elements en presencia,una veritable COMUNITAT,social,econòmica i territorial. Potser ,en una altra ocasió, puguem, a partir de l´assumpció d´aquestarealitat,esborrallar alguns camins, alguna proposta per a fer i, és clar, "posar Cabrils al mapa".

MODEST MASIDES, arquitecte i professor de la UPC