"Fer temps, fer poble"

Dijous al Ple de l’Ajuntament es votarà una moció presentada per Esquerra demanant la creació d’un Banc del Temps a Cabrils. En aquest sentit, us “pastem” un escrit del filòsof i veí de Cabrils, Joan Cavaller, sobre la importància del temps.

Fer temps, fer poble

Cabrils és un poble ferit, un poble malalt, un poble enverinat per la falsa il·lusió dels beneficis del lliure mercat en la seva aplicació a un dels aspectes més importants de les nostres vides com ara el fet relacional. Hem cregut que podíem comprar i vendre les nostres cases sense reparar en les conseqüències que aquest comportament "lliure" podia representar per a la nostra vida social. La procreació d'urbanitzacions de cases ordenades simètricament al llarg d'eixos paral·lels (quan hi havia espai) o seguint la línia de la muntanya (quan hem hagut de furgar en el seu perfil), s'ha dut a terme sense recordar allò que els nostres avis havien tingut sempre present, i és la necessitat de disposar d'espais comuns per a compartir temps.

En la il·lusió del lliure mercat hem optat per sacrificar la plaça, el lloc rodó on poder seure a conversar i conèixer els altres. Hem substituït el forum on antigament hi havia el mercat per un mercat lliure (Sorli, Caprabo, ...) a qui, a manca de forum, hem exigit que es convertís en il·lusió de forum però que ha acabat esdevenint simple espectacle (Mataró Park, Glòries, ...). Tard o d'hora, aquest forum il·lusionari s'haurà manifestat en la seva autèntica falsa naturalesa, ens haurem despertat asseguts en nostre sofà veient televisió i mirant el món des de lluny. Haurem deixat de ser món. Mirarem per la finestra i reconeixerem que no ens relacionem amb els veïns perquè no tenim forum, no tenim plaça, no tenim lloc on conversar amb els altres. Podem reunir-nos a casa d'un o a casa d'altre, però la vida del poble es fa a les places. I de places no en fem, no en volem, no en tenim.

El lliure mercat ha convertit les nostres vides en un mercat on nosaltres som agents passius del joc de la compra-venda malaltissa a l'espera de rebre una oferta important i poder continuar donant joc a l'especulació en què hem convertit les nostres vides. Vivim per comprar i vendre però hem oblidat la plaça rodona on conversar perquè ens hem venut fins i tot la plaça. Urbanitzacions i més urbanitzacions, i totes elles sense plaça, sense quiosc, sense otiga, sense mercat, sense nosaltres. Sense temps.

Els nostres fills no tenen lloc on fer esport, on reunir-se per "passar les hores", per "fer temps". Els obliguem a marxar a Vilassar al poliesportiu, o s'amaguen a l'anomenada "plaça solitària" on, per definició, no hi ha ningú. No hi ha un lloc on fer "concòrdia", no hi ha lloc per fer temps amb "calma". Ens ho venem tot. I ara que s'estabilitzen i fins i tot cauen els preus dels habitatges, mirem al nostre voltant. Què descobrim? No tenim places, no tenim lloc on fer poble, no tenim on fer "temps". Ens hem venut en nom d'una falsa llibertat (de mercat) a canvi d'un temps que ara no tenim.

Cal fer temps, cal fer poble.

Joan Cavaller. Filòsof i veí de Cabrils