Aquesta és la primera entrega de la nova secció de medecina natural del "Tuets" a càrrec de la Dra. Gemma Gonzalez. Periòdicament a les pàgines d’aquest bloc podreu consultar les avantatges de tenir la farmàcia al bosc.Fascicle núm. 1: el garrofer
Nom català: Garrofer
Nom castellà: Algarrobo
Nom llatí: Ceratonia siliqua
Arbre originari de Siria i Palestina, està present a tota la costa mediterrània, on s’ha cultivat desde fa mil·lenis per a l’alimentació del bestiar. El metge de l’antiga Grècia Diosòrides ja va descriure les propietats dels seus fruits. És molt comú als boscos, parcs i jardins de Cabrils.
Pertany a la familia de les lleguminoses. Tronc retorçat, de fusta feble. Fulles dures, perennes de color verd fosc. Els seus fruits, nomenats garrofes, tenen forma de vàina marró fosc i contenen unes llavors dures incrustades en una polpa dolça. Pot arribar als 10 metres d’alçària.
Els fruits, ingerits en fresc, són notablement laxants, mentre que la seva farina seca es antidiarreica, absorvent i astringent. De les llavors s’obté una substància de propietats saciants de la gana que enguany es comercialitza en forma de cápsules i és molt utilitzada a les dietes d’aprimament. La farina de garrofa s’utilitza per a la fabricació de sucedanis de xocolata.
Dra. Gemma Gonzalez, metge veterinari i veïna de Cabrils
Nota: Amb aquestes petites ressenyes pretenem ajudar a coneixer millor aquells arbres del nostre entorn que per tradició popular ens han ajudat a aliviar les nostres dolències. En cap cas pretenem estimular l’automedicació. Abans d’utilitzar qualsevol teràpia, cal consultar sempre al metge, veterinari o farmacéutic.
Entrades
