Va de llibres

Durant el període vacacional, preparar les lectures és una activitat reconfortant. En aquest sentit, la lectura és un plaer, un entreteniment i, en definitiva, un gust. Per aquest motiu, he preparat una selecció de llibres que comparteixen un rerefons comú: la ciutat de Barcelona. Aquesta representa una realitat molt propera que sens dubte ens influencia a cada moment.



NADA DE CARMEN LAFORET
Andrea, una noia de poble, de 18 anys, orfe, pobre, viatja a Barcelona a fer estudis de Filosofia i Lletres , a la Universitat de Barcelona, i entra viure a casa d'uns parents que tenen el pis al carrer Aribau. Història ubicada a la postguerra civil espanyola, transmet al lector la misèria econòmica i moral d'una família benestant vinguda a menys, amb ínfules d'"haver estat", però sotmesa a una vida sense esperança, mancada de l'essencial, i amb una gana mai satisfeta. Lluita per la vida, moral de conveniència, maltractaments del marit a la dona amagats i acceptats per la família, masclisme a flor de pell...


SOLITUD DE VICTOR CATALÀ
La novel·la Solitud és una de les més importants de la literatura catalana. L'acció se centra en dos personatges, la Mila i el Pastor. La Mila es trasllada a viure amb el seu marit a la muntanya i a poc a poc s'adona com es va separant d'ell. Aquesta circumstància fa créixer en el seu esperit una sensació de solitud, moral i física, que la confon i l'espanta. Al mateix temps, la protagonista s'acosta al Pastor, que és un enamorat de la muntanya i que fascina l'ermitana amb les seves paraules. Escrita el 1905, Solitud es va anticipar en molts anys a la psicoanàlisi. Víctor Català també va aconseguir descriure amb mestratge un univers mític en el qual la Plana (és a dir, la ciutat) i la Muntanya ( és a dir, les muntanyes, en general) s'oposen i s'encaren d'una manera magistral.

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ
Ambientada en una Barcelona de claroscuros y contrastes, Últimas tardes con Teresa narra los amores de Pijoaparte, típico exponente de las clases bajas y marginadas cuya mayor aspiración es alcanzar prestigio social, y Teresa, una bella muchacha rubia, estudiante e hija de la burguesía. Los personajes de esta novela a la vez romántica y sarcástica pertenecen ya, por derecho propio, a la imaginación colectiva y la cultura de nuestro país. Hito de la literatura española contemporánea, esta obra consolidó internacionalmente el nombre de su autor.



LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS DE EDUARDO MENDONZA
La ciudad de los prodigios es la obra más ambiciosa y extensa de Eduardo Mendoza. Entre las dos Exposicions Universales celebradas en Barcelona -esto es, entre 1888 y 1929- la ascensión de Onofre Bouvila, repartidor de folletos de propaganda anarquista y vendedor ambulante de crecepelo, hasta la cima de un poderío a la vez delictivo y financiero, sobre el telón de fondo o forillo abigarrado de una ciudad pintoresca, tumultuosa y a partes iguales real y ficticia, nos propone un nuevo y singularísimo avatar de la novela picaresca y un brillante carrusel imaginativo, que convoca, con los mitos y fastos locales, a figuras como Reputín, los Zares, la emperatriz Sissí o Mata Hari, a modo de ornamentación lateral de una fantasía satírica y lúdica cuyo sólido soporte realista inicial no excluye la fabulación libérrima. De constante amenidad e inventiva, La ciudad de los prodigios es la culminación de la narrativa de Eduardo Mendoza y uno de los títulos más personales y atractivos de la novela española contemporánea.

EL QUADERN GRIS DE JOSEP PLA
El quadern gris és un dietari que Josep Pla va escriure durant els anys 1918 i 1919 en la seva època d'estudiant de Dret a Barcelona i, sens dubte, una de les seves obres fonamentals. En aquesta edició, Josep Maria Castellet ha fet una acurada selecció dels textos més significatius per proporcionar-nos un document únic dels anys de formació de l'autor empordanès. Amb un llenguatge ric i subtil, ple de matisos, Pla alterna anècdotes universitàries, descripcions de viatges, cròniques de les estades al mas familiar, passeigs per la ciutat, aguts comentaris polítics, reflexions intel·lectuals i, sobretot, lúcids i irònics retrats de les persones que l'envolten. En la actualitat, El quadern gris és considerat un dels llibres més importants de la narrativa catalana i, com assenyala el propi Castellet, <>.

Enric Santolaria. Veí de Cabrils