Són molts els que utilitzen la paraula “amic” sense entendre quin és l’autèntic significat. Si ho pensam seriosament, els amics de debò es redueixen a dos, tres o tal volta a quatre, i més avui dia on la falta de temps i de dedicació entre els éssers humans s’està convertint en un mal del nostres dies.El Quixot de Miguel de Cervantes
És considerada la primera obra moderna que mescla elements tràgics, còmics, lírics i èpics. No deixa de ser una paròdia als llibres de cavalleries. En el moment de la seva publicació a l’any 1605 (el primer tom s’entén), va ser un autèntic fenomen de masses, el que ara considerariem un autèntic best-seller. La gent i la crítica de l’època el veien com un simple llibre d’entreteniment.
És considerada la primera obra moderna que mescla elements tràgics, còmics, lírics i èpics. No deixa de ser una paròdia als llibres de cavalleries. En el moment de la seva publicació a l’any 1605 (el primer tom s’entén), va ser un autèntic fenomen de masses, el que ara considerariem un autèntic best-seller. La gent i la crítica de l’època el veien com un simple llibre d’entreteniment.
La relació entre el Quixot i Sancho no es basa en la jerarquia, sinó en el repartiment de papers en la ficció que tots dos representen. El Quixot es refereix sovint al seu company amb la paraula «amigo», sovint en règim d’aposició: «Sancho amigo». Al marge d’aventures desafortunades, tots dos comparteixen un sentit de l’humor que troben a faltar en les seves companyes d’habitatge: no estem acostumats a les imatges d’un Quixot jocós, tot i que riu com a mínim en deu ocasions.Aquesta camaraderia arriba al punt culminant en la baralla amistosa que es produeix al final de la segona part. Tot i que guanya Sancho, la relació es manté en els mateixos termes, fet sense precedents en la literatura cavalleresca: tot plegat és un joc, una manera d’estar junts. A la península Barataria, l’escuder ja havia demostrat que podia interpretar papers tan complexos com el del governador. Sancho no és inculte, al contrari: posseeix una immensa cultura oral, que es manifesta a cada moment en els refranys i complementa la cultura llibresca del cavaller. Tots dos, però, coincideixen en el domini de la llengua, i en la capacitat de seduir el seu auditori quan prenen la paraula.
Una de les escenes més tristes del llibre és al penúltim capítol, quan Juana Panza s’emporta el seu marit —i la filla, l’ase— cap a casa, «dejando a don Quijote en la suya en poder de su sobrina y de su ama, y en compañía del cura y del bachiller». L’última vegada que el Quixot riu és amb aquests dos amics, tot parlant del nou gènere que pensa abordar: després de la novel·la cavalleresca, pretén interpretar el paper d’enamorat en la novel·la pastorívola. Però «en poder» de la neboda i l’ama, la literatura no és possible: al capítol sis ja li haurien cremat tots els llibres —que elles no havien llegit— si no hi hagués intervingut un lector competent com el capellà. Davant els plors de Sancho, el Quixot recupera el seny, perd la capacitat de viure la vida que l’ha omplert mentre ha estat fora de casa i, incapaç d’enfrontar-se a una vida buida de contingut, es deixa morir de malenconia.
Els estudis d'Anthony Close
El professor de la Universitat de Cambridge, Anthony Close, ha parlat de com El Quixot s'ha convertit en novel·la moderna. Close ha explicat que Cervantes inventa «una fórmula novel·lesca flexible que conté el xoc entre la perspectiva il·lusionada de Don Quixot i la realitat, del que resulta una barreja d'empatia i ironia». En aquest sentit, Cervantes contraposa aquest punt de vista quixotesc amb el món real que es correspon amb l'històric. L'èxit d'aquesta fórmula, per a Close, «no va ser casualitat sinó que va coincidir amb diversos aspectes, entre els quals destaca el que Heller va anomenar com la mentalitat desheretada de la modernitat». Aquesta mentalitat recull la pèrdua de la fe en la unió establerta entre el saber espiritual i la naturalesa, entre l'anhel de certeses i el saber científic. Va ser a partir d'aquí que els romàntics alemanys van consagrar El Quixot com la primera novel·la moderna. A més, Close ha enunciat certes consideracions de l'obra posteriors, com són les de Gregorio Mayans, Martín de Navarrete i Ortega y Gasset.
El professor de la Universitat de Cambridge, Anthony Close, ha parlat de com El Quixot s'ha convertit en novel·la moderna. Close ha explicat que Cervantes inventa «una fórmula novel·lesca flexible que conté el xoc entre la perspectiva il·lusionada de Don Quixot i la realitat, del que resulta una barreja d'empatia i ironia». En aquest sentit, Cervantes contraposa aquest punt de vista quixotesc amb el món real que es correspon amb l'històric. L'èxit d'aquesta fórmula, per a Close, «no va ser casualitat sinó que va coincidir amb diversos aspectes, entre els quals destaca el que Heller va anomenar com la mentalitat desheretada de la modernitat». Aquesta mentalitat recull la pèrdua de la fe en la unió establerta entre el saber espiritual i la naturalesa, entre l'anhel de certeses i el saber científic. Va ser a partir d'aquí que els romàntics alemanys van consagrar El Quixot com la primera novel·la moderna. A més, Close ha enunciat certes consideracions de l'obra posteriors, com són les de Gregorio Mayans, Martín de Navarrete i Ortega y Gasset.
A continuació, un fragment preciós de Don Quijote de la Mancha extret de la pàgina El Poder de la Palabra (http://www.epdlp.com/) :
"Hoy es el día más hermoso de nuestra vida, querido Sancho; los obstáculos más grandes, nuestras propias indecisiones; nuestro enemigo más fuerte, el miedo al poderoso y a nosotros mismos; la cosa más fácil, equivocarnos; la más destructiva, la mentira y el egoísmo; la peor derrota, el desaliento; los defectos más peligrosos, la soberbia y el rencor; las sensaciones más gratas, la buena conciencia, el esfuerzo para ser mejores sin ser perfectos, y sobre todo, la disposición para hacer el bien y combatir la injusticia donde quiera que estén".
"Hoy es el día más hermoso de nuestra vida, querido Sancho; los obstáculos más grandes, nuestras propias indecisiones; nuestro enemigo más fuerte, el miedo al poderoso y a nosotros mismos; la cosa más fácil, equivocarnos; la más destructiva, la mentira y el egoísmo; la peor derrota, el desaliento; los defectos más peligrosos, la soberbia y el rencor; las sensaciones más gratas, la buena conciencia, el esfuerzo para ser mejores sin ser perfectos, y sobre todo, la disposición para hacer el bien y combatir la injusticia donde quiera que estén".
Alejandro Gandara i la cosmovisió de Cervantes
La novel·la no reconeix autoritats del passat o del present, fins i tot qüestiona la seva pròpia autoritat. Veu la novel·la com un relat sense història escrita per un autor sense autoritat; les novel·les en el fons no ens expliquen res. Afirma que el Quixot és Cervantes mateix veient el món. Comenta que les novel·les no ens donen autoritat, però sí responsabilitat. Reprèn Leibniz en afirmar que la novel·la es basa en la relació de mons possibles i de Henry James agafa la idea que l'autor ha de fer que la novel·la es narri.
La novel·la no reconeix autoritats del passat o del present, fins i tot qüestiona la seva pròpia autoritat. Veu la novel·la com un relat sense història escrita per un autor sense autoritat; les novel·les en el fons no ens expliquen res. Afirma que el Quixot és Cervantes mateix veient el món. Comenta que les novel·les no ens donen autoritat, però sí responsabilitat. Reprèn Leibniz en afirmar que la novel·la es basa en la relació de mons possibles i de Henry James agafa la idea que l'autor ha de fer que la novel·la es narri.
Exposa que l'herència més gran que deixa el Quixot en la novel·la és una ètica de l'escriptura. Finalitza afirmant que "cal ser boig per ingressat en el seny perquè cal buscar Ítaca en algun lloc de la Mancha" .
Enric Santolaria. Veí de cabrils
Entrades
