Tu ets Cabrils m’ha demanat un escrit per reflexionar al voltant de l’actualitat del nostre municipi. En aquest sentit, crec interessant parar atenció en el disseny i confecció dels nostres pressupostos.L’article 162 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals defineix el pressupost dels ens locals com l’expressió xifrada i sistemàtica de les obligacions, que com a màxim, pot reconèixer l’ajuntament i els drets que previsiblement es puguin liquidar durant l’any.
El pressupost representa, per una banda, una estimació comptable dels ingressos i les despeses i, per una altra, l’aprovació en un ple suposa l’habilitació perquè l’ajuntament pugui executar les despeses i els ingressos. És a dir, pugui actuar.
Aquesta actuació, però, no ha de ser espontània ni impensada. La tasca de govern ha de consistir en donar les instruccions i establir els criteris més convenients per la consecució dels objectius marcats. S’han de combinar factors humans i materials de la millor manera, sense perdre de vista l’entorn, sempre canviant. En definitiva, s’ha de planificar.
Aquesta planificació ha de ser la manifestació d’una voluntat política i comença per definir unes metes o fins primordials. Podríem citar, per posar un exemple, millorar la qualitat mediambiental o projectar la imatge de Cabrils a nivell comarcal i nacional. Per assolir aquest fins s’haurien d’establir uns objectius, ja molt més concrets i avaluables. Continuant amb l’exemple, es podria proposar el disminuir el consum energètic, reduir el creixement de la mobilitat en vehicle privat o el foment del turisme rural en el nostre municipi. Això obligarà a l’estudi de diferents camins o alternatives per arribar-hi, cadascuna de les quals ha de ser avaluada econòmicament, valorant-ne els punt forts i febles, les dificultats, etc. El fet d’escollir una alternativa, suposarà sens dubte, rebutjar les altres en funció d’un seguit de criteris però, també, ben d’acord amb la voluntat política del govern. Aquesta voluntat política que se’ns mostra en la definició dels fins, la determinació dels objectius i en la manera d’aconseguir-los ens permetrà parlar d’un govern eficient i eficaç.
Aquests dies que s’ha parlat tant de les polítiques socials seria interessant veure, a la llum dels pressupostos, quina ha estat la voluntat política del nostre ajuntament. Prenent com a marc de referència els últims 3 anys es pot afirmar que el pressupost de despesa social ha augmentat una mica més del 10% anual acumulatiu i que aquesta despesa social representa en promig poc més del 22% del total de despesa aprovada pel ple. No obstant, s’ha de tenir present que en el pressupost actual de 2006, es determina que per cada 100 euros de creixement de la despesa total, només 5 euros es destinaran a les polítiques socials.
El corrent de pensament que ens parla de la crisi de l’estat del benestar, ha arribat a Cabrils? Aquesta dada és tant sols un miratge i pel 2007 es recuperarà el ritme de creixement? Estem arribant a una quantitat límit?
Proposo una reflexió d’aquest tema des de dues òptiques. Primer admetent que sense projecte polític previ, l’exclusiva "gestió" o és un engany o serà un desastre ( o potser les dues coses). I, en segon lloc, la democràcia participativa no hauria de ser un eslògan electoral, sinó una manera molt concreta de fer política.
Miquel Ponsa. Economista i veí de Cabrils
El pressupost representa, per una banda, una estimació comptable dels ingressos i les despeses i, per una altra, l’aprovació en un ple suposa l’habilitació perquè l’ajuntament pugui executar les despeses i els ingressos. És a dir, pugui actuar.
Aquesta actuació, però, no ha de ser espontània ni impensada. La tasca de govern ha de consistir en donar les instruccions i establir els criteris més convenients per la consecució dels objectius marcats. S’han de combinar factors humans i materials de la millor manera, sense perdre de vista l’entorn, sempre canviant. En definitiva, s’ha de planificar.
Aquesta planificació ha de ser la manifestació d’una voluntat política i comença per definir unes metes o fins primordials. Podríem citar, per posar un exemple, millorar la qualitat mediambiental o projectar la imatge de Cabrils a nivell comarcal i nacional. Per assolir aquest fins s’haurien d’establir uns objectius, ja molt més concrets i avaluables. Continuant amb l’exemple, es podria proposar el disminuir el consum energètic, reduir el creixement de la mobilitat en vehicle privat o el foment del turisme rural en el nostre municipi. Això obligarà a l’estudi de diferents camins o alternatives per arribar-hi, cadascuna de les quals ha de ser avaluada econòmicament, valorant-ne els punt forts i febles, les dificultats, etc. El fet d’escollir una alternativa, suposarà sens dubte, rebutjar les altres en funció d’un seguit de criteris però, també, ben d’acord amb la voluntat política del govern. Aquesta voluntat política que se’ns mostra en la definició dels fins, la determinació dels objectius i en la manera d’aconseguir-los ens permetrà parlar d’un govern eficient i eficaç.
Aquests dies que s’ha parlat tant de les polítiques socials seria interessant veure, a la llum dels pressupostos, quina ha estat la voluntat política del nostre ajuntament. Prenent com a marc de referència els últims 3 anys es pot afirmar que el pressupost de despesa social ha augmentat una mica més del 10% anual acumulatiu i que aquesta despesa social representa en promig poc més del 22% del total de despesa aprovada pel ple. No obstant, s’ha de tenir present que en el pressupost actual de 2006, es determina que per cada 100 euros de creixement de la despesa total, només 5 euros es destinaran a les polítiques socials.
El corrent de pensament que ens parla de la crisi de l’estat del benestar, ha arribat a Cabrils? Aquesta dada és tant sols un miratge i pel 2007 es recuperarà el ritme de creixement? Estem arribant a una quantitat límit?
Proposo una reflexió d’aquest tema des de dues òptiques. Primer admetent que sense projecte polític previ, l’exclusiva "gestió" o és un engany o serà un desastre ( o potser les dues coses). I, en segon lloc, la democràcia participativa no hauria de ser un eslògan electoral, sinó una manera molt concreta de fer política.
Miquel Ponsa. Economista i veí de Cabrils
Entrades
