ESTIUEJANTS I VILATANS: Imatges del Cabrils d'inicis del s.XX

El passat divendres vam assistir a la inauguració de la esmentada exposició fotogràfica.; la qual romandrà oberta del 3 al 29 de novembre, a la Biblioteca Municipal. Cal remarcar, per la seva singularitat, les fotos realitzades als jardins de can Jaumà, per la peculiaritat dels personatges i el seu entorn; com també les imatges dels vilatans al carrer Nou. Tanmateix, hem vist la importància que tenia com a referent pel poble la finca de can Jaumà tant pels estiuejants com pels vilatans. Tot i això, hem trobat a faltar fotografies d'altres indrets importants de l’apoca, com els de Can Tolrà.

Pel que fa a l’acte, aquest va començar amb unes paraules d'en Jaume Tolrà, President del Museu Arxiu de Cabrils, orientades a explicar quina era la procedència de les fotografies. Després del parlament, es va iniciar una xerrada amb els assistents sobre els continguts de les fotografies. En aquest sentit, cal remarcar que hi havia molt poca gent. Entre la concurrència, hi havia l’alcalde, en Manel Pérez, amb l'Anna, el president de La Concòrdia, en Joan Ferrer, amb la Montse, el Jutge de Pau, Joaquim Forcada, la Pilar LLongueras - representant al Voluntariat - , la família Vega i pocs mes. Com veieu, podem posar els noms dels assistents. Quasi hi havia més fotografiats que públic. Creiem que s'ha perdut una oportunitat per relacionar-nos i fer teixit de poble. Els actes culturals haurien de ser mes participatius.: un punt de trobada amb la gent de les urbanitzacions ( abans majoritàriament estiuejants) i els del casc urbà (en teoria els residents tot l'any).

Així doncs, trobem molt estrany el fet que tots els partits polítics dediquin en els seus programes regidories d'urbanitzacions i que en actes d'apropament vers els abans estiuejants i el poble , no assisteixin cap representant de cap partit polític ,ni de cap urbanització (a Cabrils hi han més de quaranta), i només els quatre gats del poble. Entre els quatre gats hi érem nosaltres, resistint, (com els últims mohicans) per que no es perdi la identitat del poble. Qui perd les arrels perd la identitat. No ho oblidem.

Mariona i Jordi