Ahir 22 de Novembre , va tenir lloc la segona conferència del cicle "Les dones a la Mediterrània" que es va titular "Dona i cultura al Magrib. El paper de la dona en la societat magribina." Aquest cop, la ponent va ser Yolanda Aixelà, antropòloga, professora de la Universitat d'Alacant i escriptora ("Descubriendo velos políticos.Discursos degénero e Islam en Marruecos", Antropología y Antropólogos en Marruecos. ed.Bellaterra: Barcelona 2002). En aquest sentit, Aixelà va voler, en tot moment, desmitificar la visió estereotipada que tenim els europeus sobre la dona magrebí i va centrar-se en quatre àmbits per corregir aquesta mirada distorsionada:
1.- el parentiu.
2.- el del Dret.
3.-el de la Economia
4.-els Moviments Socials.
Pel que fa al parentiu ,la dona va a viure a la localitat del marit i el seu paper a la societat és de subordinació total respecte l’home. Però a partir dels anys 80, això canvia ja que apareixen noves més estratègies per canviar aquesta realitat. En relació al Dret, aquest gira entorn dels codis familiars: la Mudawwana.(Marroquí, dels anys 50), la Madjala. (Tunisià dels anys 50) i el Codi Familiar algerià reformat l’any 1984. Tots aquests drets estan inspirats en el Corà i contemplen el dret a la independència econòmica, dret a l’herència i el dret a Nafaga (a ser mantinguda). Així doncs, el Dret empara a la dona i desvesteix les diferents tergiversacions sobre la manca de legislació al respecte. Referent a l’economia, cal dir que a la societat rural - encara que no surti a les estadístiques- la dona sempre ha treballat com a part del col·lectiu. És a dir, sense comptar-la individualment. De la mateixa manera, a les ciutats, des de els anys 20, la dona ha treballat a fàbriques; sense sindicats, contracte verbals i jornades laborals fins a 14 hores. Tanmateix, cal fer esment a la incorporació de les dones al món laboral - a partir, sobretot, de l’escolarització i la descolonització dels seus països- amb tasques de funcionariat (mestres, metgesses, infermeres..). En el context dels moviments socials, cada cop més les dones participen de les reivindicacions col·lectives, com per exemple, les accions per recuperar els països que van ser colonitzats.
Durant la conferència, Aixelà, va deixar palès el seu objectiu principal: DESMITIFICAR el paper de dona que necessita ajuda. És cert que són un col·lectiu diferent al nostre, però no hem de voler mesurar les coses amb la nostra vara. Cal que ens coneguem mútuament, sense presses ni prejudicis, i això es fa a foc lent, davant duna copa de cafè, d’aromes de Montserrat o de té verd. Per això, és imprescindible perdre la por al desconegut i canviar aquest sentiment de desconfiança pel de curiositat. D’altra banda, s’ha tornat a originar un debat molt sa al voltant del vel. Arribats a aquest punt, Aixelà ha recriminat a les dones magrebines - la Nouzha, la Lati, la Habbiba... – que encara siguin susceptibles a l’hora de parlar de les seves costums i ha recomanat celebrar més actes com aquest per facilitar la interacció de les dues cultures. Ràpidament, la Lati s’ha sumat a aquesta prec: "Hem de treballar més temes comuns en la dona!". Per acabar permeteu-me que comparteixi amb vosaltres una sensació molt sincera. Assistir a aquesta conferència ha estat molt positiu: ara , pel carrer, saludaré més gent amb un somriure de complicitat dibuixat als llavis.
Mariona Bosch
Entrades
