"10 punts de reflexió capitals davant la contesa propera i el Cabrils de la hipermodernitat"

1-Els components socials, ètnics, religiosos i culturals de la vila han experimentat un canvi sense precedents en la seva historia. I també les "condicions de context", amb quatre "artefactes" que emblematitzen el canvi: automòbil, televisió, "internet" i "mòbil", que transformen radicalment totes les pautes de sociabilitat, mobilitat, ocupació del territori, relacions treball/oci, pautes de consum i tot el sistema de valors consensuats i inherents.

2-En conseqüència, està condemnat al fracàs mes estrepitós qualsevol intent de "revifar" models d’agrupació urbana i convivència del passat. El que fins ara hem entès com "poble" és irrecuperable, i els intents nostàlgics de retenir-ne els vestigis desguaçats no faran més que perllongar un sentiment esterilitzant i depriment de frustració i pèrdua.

3-Caldrá dons construir quelcom radicalment ALTRE. Una veritable MUTACIÓ, teixida amb els tres grups/col·lectius d’avui, simple i improductiva (quan no conflictivament) juxtaposats: els cabrilencs "de tota la vida" (abocats a l’extinció i ancorats ferotgement en un passat irrecuperable), els "nous cabrilencs"(professionals lliures, amb vagues fantasies sobre "la proximitat de la natura" i "l’autenticitat de la vida pobletana"..) i els immigrants.

4-Aixó comportarà revisar ben a fons, com en tants altres àmbits de la contemporaneïtat, el concepte d´IDENTITAT dels cabrilencs, una identitat, en temps de globalització al galop, cada cop mes indistingible de, per exemple, la dels municipis adjacents, dispersa, com els centres d´interès, per tota la comarca, amb referents poderosos i molt atractius metropolitans, i amb una consciencia creixent (afortunadament) de que el futur del planeta i el seus grans reptes (pobresa i fam, energies, canvi climàtic, etc.) és, a hores d’ara, la gran qüestió vinculant.

5-El canvi climàtic estableix un marc sever que no admet tebiors ni dil·lacions .Haurem de tenir el coratge de desar l´eufemisme "desenvolupament sostenible" (que encara campeja en el discurs bonafé, però aviciat per la immediatesa dels interessos del gran capital amb seu preferent als USA. del Al Gore) i afrontar un veritable DECREIXEMENT, amb tot el que comporta de canvis d´estil de vida i de, en alguna mesura, renuncies.

6- Ens cal contemplar els "derrombaments" últims esdevinguts a Cabrils (fracàs enèsim de la concessió de La Concòrdia, tancament per extenuació de l’Hotel Cabrils, incerteses varies sobre el futur d’alguns referents a escala de país, com la Mútua Metal·lúrgica i l’IRTA..) com a senyals crítiques d´OPORTUNITAT per a redibuixar les condicions de viabilitat de la vila en la corrent dels fluxes dinamitzants d´avui i de demà: el turisme cultural , gastronòmic i de salut, el teletreball, els projectes empresarials de valor afegit, etc .En aquest sentit, la proposta ha d´inserir-se en el moviment/xarxa de les "slow towns" es d´una clarividència extraordinari, un veritable "ou de Colom", que reconverteix sobtadament en valors rars i cobejats contemporàniament alguns dels motius de plany crònic: la quietud, el silenci, la serenor, la calma. Ens hi faltarà ,però, més important que les mancances urbanístiques i els esborranys i el maltracte de l’entorn natural, un fluid que hauria d´amarar-ho tot, després d´un treball minuciós de conciliació de grups i persones:la CORDIALITAT.

7- En el tant plorat, debatut i esmentat Pla Estratègic, hi figurava un element singular i cabdal per a garantir el futur de la vila; el seu nom genèric era "Centre d’atractivitat". Un recurs per esperonar i consolidar la nova identitat del Cabrils del segle XXI. I el "pal de paller" d´aquest recurs, amb un llambregada al planeta o més mòdicament al marc europeu,que ha d´entroncar amb tota legitimitat amb el passat productiu i antropològic de la comunitat, i potenciar i il·luminar la resolució del conjunt dels seus reptes d´avui, no pot ser altre que el binomi "alimentació/gastronomia"(ara ja quasi el capítol primer de l’activitat econòmica del poble..!), la cultura i la salut. L’encaix en aquesta posició de "pivot" d´un MUSEU I CENTRE D´ESTUDIS DE L´ALIMENTACIÓ, és perfecte.

8-Cal, més genèricament, rescatar a la Cultura del lloc insensat de les "carteres-maria", i restituir-li en el govern de Cabrils el paper potencial que li escau:el de primer impulsor del desenvolupament territorial, acabant amb una política cultural (...?) erràtica, anèmica i vergonyant.

9- I ens cal, i aquesta sí que es una reclamació legítimament primigènia i "original", recuperar els valors simbòlics i rituals d’"EL VERD", no solsament com estratègic i interessants que "turistic-domestic@ i residencial sinó com a veritable forja de la nostra imprescindible conversió al respecte i l’harmonia amb la Mare Terra. A partir d’aquí, enfilar un veritable reguitzell de "microprojectes de paisatgisme rural i urbá.

10- Finalment,com a pòrtic i fruit primer d´una nova CULTURA DE LA CONFIANÇA, posar dempeus els consells sectorials amb autonomia de gestió, incitant, estimulant, provocant la participació, cooperació i donant a les entitats recursos, eines i formació.

Modest Masides. Arquitecte i professor de la UPC