Al Gore ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2007 per la seva activitat ecologista; principalment per la seva tasca divulgadora mitjançant el documental Una veritat incomoda (Òscar de l'any 2006). Aquest és un documental contundent on les imatges posen en evidència l'inqüestionable d'aquest procés en el qual tots estem implicats. Dels nostres comportaments i implicacions en aquest àmbit de vital importància depèn el futur de les generacions futures. Així doncs, és responsabilitat nostra vetllar per l'esdevenir dels nostres fills i treballar per deixar-los en herència un món millor.Per aconseguir-ho, cal seguir una sèrie de pautes globals, com el protocol de Kioto, acord on es marcaven els objectius clars per a reduir els gasos de l'efecte hivernacle. Cal recordar que el tractat és de l'any 1997 i va entar en vigor l'any 2005 . L'objectiu era la reducció d'un 5 ,8% de mitjana dels efectes contaminants especialment CO2 entre els anys 2008 i 2012 el que més incideix segons els experts en l'Escalfament Global. Paradoxalment, els Estats Units - el país de Gore - és el principal país emissor de gasos; i encara avui es nega a ratificar Kioto.
En aquest context, fa pocs dies hem vist els resultats de la cimera de Bali. En aquest sentit, una de les imatges que passaran a la història d'aquesta trobada que ha reunit a 190 delegats de països diferents han estat les llàgrimes del delegat de l'Onu, el Sr. Yvo de Boer. Aquestes llàgrimes romandran en les nostres retines com el plor de la impotència: un tractat que ha servit com maquillatge per a un tema transcendent.
En tots aquests temes sempre hi ha un concepte clar, que es pot resumir en el "pensa globalment i actua localment". En relació amb això, aaquest mes d'agost passat es va realitzar per primera vegada a Espanya un estudi de la Universitat de Sevilla dirigit pel catedràtic d'Ecologia D. Manuel Enrique Figueroa, que sosté que una adequada planificació de l'arbrat urbà i de les superfícies forestals reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, Figueroa destaca que un arbre d'uns 20 anys absorbeix en un any el CO2 emès per un vehicle que recorre de 10.000 a 20.000 quilòmetres. Una de les parts més importants del citat estudi és que determinades espècies tenen més poder d'absorció de de CO2 que emeten milers de vehicles en l'àmbit urbà com: la melia, l'acàcia de tres espines, la jacaranda i l'om. En un carrer de cent metres de longitud i amb deu arbres plantats, la melia absorbiria al dia el CO2 emès per 10.373 vehicles (cadascun allibera 200 grams per quilòmetre recorregut); l'acàcia de tres espines contrarestaria les emissions de 1.619 vehicles; la jacaranda, les de 1.405 i l'om, les de 1.320. Aquest estudi ha motivat que la Conselleria de Medi ambient i la Universitat de Sevilla desenvolupin l'estudi durant els dos propers anys. Concretament, es centraran tant en la xarxa de carreteres d'Andalusia (amb més de 10.000 quilòmetres d'extensió), com en la xarxa viària urbana, i compta amb un pressupost de 150.000 euros.
D'altra banda, a casa nostra, la mesura de circular a 80 km/hora ha donat lloc a una diversitat d'opinions. En primer lloc, apunten que el tema de fons és la congestió, però no tots els cotxes tenen la mateixa relació de canvi .En aquest sentit és il·lustratiu l'informe de Reial Automòbil Club de Catalunya (veure noticia completa).Bandejant les diferents opcions per combatre l'escalfament global, el mínim comú denominador d'aquestes iniciatives ens indica que la lluita contra el canvi climàtic és una prioritat en l'agenda política. No obstant, esperem que no s'acabin difuminant en la negror del tacticisme ja que amb una estatueta d'or (encara que sigui de Hollywood) poca cosa es soluciona. Serà el 2008 l'any de Kyoto? Està a les nostres mans.
Enric Santolaria. Veí de Cabrils
Entrades
