El 80% dels pobles de Barcelona han ocupat els seus terrenys amb cases unifamiliars

Segons informa El Punt, la proliferació de cases unifamiliars a la demarcació de Barcelona durant els últims 20 anys és una evidència. Les últimes dades són clares: el 80% dels municipis s'ha centrat en aquest tipus de construcció, que la majoria de vegades suposa un jardí –molts cops amb gespa natural– i una piscina. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela que els pobles que han apostat per aquest tipus d'urbanisme tripliquen la despesa d'aigua que les ciutats de la primera corona metropolitana, que són més compactes. A més, aquest tipus d'habitatge dispers també necessita molta més energia per escalfar-lo a l'hivern.

«El model que s'ha fet en els últims anys és evident que no es va pensar gaire.» Aquesta és l'opinió de Francesc Muñoz, el director de l'Observatori de Geografia Urbana de la Universitat de Barcelona. «S'han prioritzat les cases que tenen piscina i jardí i això suposa una gran despesa d'aigua», hi afegeix. Els municipis que gasten més aigua –les dades de l'estudi són del 1999– són Castellví de Rosanes, Cabrils, Cabrera de Mar, Matadepera, Collbató i Olèrdola. Les dades revelen que aquests pobles han arribat a gastar fins a 400 litres diaris per persona. Tot i això, en els últims mesos –i a causa de la greu sequera del país– la majoria d'ajuntaments han editat bans per evitar el consum d'aigua indiscriminat.

JARDINS DE GESPA

Les crítiques de l'autor de la tesi també se centren en la modalitat dels jardins. «S'ha apostat per la gespa natural, que llueix més, i no per la mediterrani, que necessita menys aigua», assegura. L'estudi també apunta que a les ciutats on hi ha pisos el consum d'aigua baixa de manera clara. A Barcelona ciutat el consum és de 110 litres per persona i dia. De mitjana, un pis consumeix uns 120 litres. Les cases adossades i amb piscina comunitària –que tant van proliferar a la dècada dels 90– tenen una despesa d'aigua de 160 litres diaris.
A més de la despesa que suposa en aigua, les cases unifamiliars també suposen que s'hagi de fer molta més inversió en energia, només per escalfar-les a l'hivern. També l'ús del cotxe privat és indispensable per poder arribar a les urbanitzacions on s'han situat aquestes cases, perquè la majoria no disposen d'un transport públic que sigui ràpid i efectiu. Muñoz critica que a l'hora d'urbanitzar el territori cada ajuntament hagi actuat de manera unilateral. «Al Maresme el forat 18 del camp de gol coincideix amb l'1 del poble del costat», diu el professor, que manté que els municipis «ja no poden actuar com una entitat única».

Els autors de l'estudi asseguren que en els últims 20 anys «s'ha canviat totalment la morfologia del paisatge». En aquest sentit, Muñoz critica l'urbanisme que s'ha fet a Corbera de Llobregat. «Hi ha 31 urbanitzacions i una piscina per cada 11 habitants». Un altre de les problemàtiques són els municipis que han crescut amb les segones residències. «També són punts on es gasta molta aigua», manté Muñoz. Sitges, al Garraf, i Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, són exponents clars d'aquesta tendència.