El darrer Índex de Satisfacció Política de Catalunya (ISP) realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) estima que el 60,9% dels catalans es mostren insatisfets amb la situació política i econòmica en general, així com amb els partits i els polítics en el seu conjunt. Aquestes dades representen un dels percentatges més alts de desafecció política d’ençà del juny de 2005, mes en el qual es va iniciar l’anàlisi de l’índex.En relació amb aquesta latent insatisfacció, convé recordar els percentatges d’abstenció de les darreres comtesses electorals: 43,23% a les eleccions nacionals i un 46,14% a les municipals (10 punts per sobre de la mitjana de l’estat espanyol). A Cabrils, l’abstenció es va situar just per sota la mitjana de Catalunya, amb un índex del 45,29%. No obstant, la situació no és per llençar coets ja que l’abstenció del nostre poble als comicis del 2003 va ser del 37,1%; és a dir, 8 punts per sota.
Ara per ara, la tendència local no mostra símptomes de redreçar aquesta davallada. Si realitzem la prova del cotó de les hemeroteques, contrastarem que sempre que Cabrils ha aparegut en els mitjans de comunicació ha estat per episodis negatius. En conseqüència, la percepció pública de la nostra vila és la de sainet de sèrie B. La clau de volta, doncs, per revertir aquest estat de transcendència mediàtica negativa consisteix en la fabricació d’un “Cabrils en positiu”.
No obstant, aquesta empresa no serà fàcil; sobretot tenint en compte les obsessions personals que massa sovint desemboquen en tolls de desavinença i segregació. En aquest sentit, permeteu-me que torni a insistir en les hemeroteques. Concretament, l’edició del diari El Punt del 8 de juny de 2004 presentava el següent titular: “L'oposició troba inacceptable que Cabrils tingui un alcalde sota sospita”. Els lectors que mengen cues de pansa de seguida hauran donat amb l’autor intel·lectual de la frase. Certament, es tracta de l’actual primer tinent d’alcalde de Cabrils, el Sr. Alfred Serrano. El context d’aquesta declaració té a veure amb els delictes de prevaricació i malversació de fons públics que tant el VIC com el DIU imputaven al llavors alcalde Joaquim Colomer. Finalment, la fiscalia va arxivar la denúncia al no trobar indicis de culpabilitat.
Però com són les coses! Ara resulta que els que estan “sota sospita” són el propi Serrano i l’alcaldessa, Sra. Avelina Morales, que van ser denunciats al jutjat de guàrdia per suposades calumnies i falsificació documental contra l’excap de la Policia Local. La pregunta que ara es fa la sobirania popular és: què passa quan es capgiren les tornes? O el que és el mateix: “¿És ara acceptable que l’Ajuntament estigui presidit per dos electes “sota sospita”?”
Vista la situació, la coherència sana i sensata hauria de fer dimitir a l’electe que temps enrera defensava amb convicció aquest posicionament. I això no ho dic per respecte al mal tràngol que les seves declaracions van fer passar a tercers; sinó per la certesa que es creia el que va dir en aquell moment. En cas contrari, restarem atònits contemplant el ridícul de quan el caçador és caçat per les seves pròpies badomies.
Aquest cas no deixa de ser un exemple de l’ús volàtil de la paraula en funció de la llera del riu que s’ocupa: el que abans era negra, de cop i volta, es converteix gratuïtament en blanc. No obstant, considero que és significatiu i escaient. El Cabrils en positiu necessita una pràctica coherent i creïble de les manifestacions públiques. El Cabrils en positiu requereix autocrítica i humilitat. El Cabrils en positiu exigeix magnanimitat i reconciliació. I el més important, el Cabrils en positiu demana a crits una oportunitat.
Francesc Ponsa, periodista i veí de Cabrils
Entrades
