
Crec que hem arribat a un punt que fa falta buscar solucions deixant els retrets aparcats de manera definitiva, hem d'avançar,
d’aprofitar el moment d'inflexió per reorientar el nostre objectiu. En el nostre cas, no es tracta de cercar l'Estrella del Nord; sinó millorar la nostra qualitat de vida: un element necessari i imprescindible .El sotsobre i els vaivens no duen res positiu.
La distància en el temps ens facilita aquest judici demogràfic i social i les possibles errades en la previsió i planificació del creixement de Cabrils. No obstant això, més que flagel·lar-nos en el què s’hauria d’haver fet; ara és el moment d’interrogar-nos sobre el model de poble que volem. Reconec que sóc el darrer d’una llarga cua de cabrilencs que han formulat en veu alta aquesta pregunta; que tot sigui dit, sempre ha quedat sense resposta.
Avui dia, un dels gran reptes que se’ns presenta és la prestació de serveis municipals sostenible socialment i econòmicament. Però cal tenir en compte que un tema que, en el passat, ens ha sobrepassat requereix conjuminar el màxim de criteris polítics. Com s’ha apuntat en aquesta mateixa tribuna, el consens és un element bàsic del plantejament d’un Cabrils en positiu.
L’entorn de Cabrils està presidit per turons arbrats, un dels tresors més preuats dels nostres paisatges i, alhora, un bé cada vegada més escàs. Per això, hem de prendre consciència del verd i de la nostra relació natural amb el medi. El nou Cabrils ha de decidir cap a on vol anar: o bé cap a la lenta eutanàsia del creixement no planificat o cap a l’estudi realista i estratègic del que som i del que volem ser. Ens hi juguem moltes coses; entre elles, conservar els turons verds de Cabrils veritable emblema natural del nostre poble.
Enric Santolària, veí de Cabrils