30.11.07

“La solució al Tercer Món és el perdó del deute extern”

Arrel de l’èxit de la conferència que el professor Arcadi Oliveres va celebrar a la Biblioteca de Cabrils, el Tu ets Cabrils ha considerat interessant realitzar una entrevista en profunditat a Oliveres sobre el malestar de la globalització. A continuació, us “pastem” l’entrevista que la Mireia Llonch va fer-li.




Creu que els mitjans d’informació ens informen correctament?
L’altre dia va caure a les meves mans un informe sobre els 12 mitjans d’informació més importants dels Estats Units. En tots hi havia un representant de la indústria petrolera, un representant de la indústria de l’armament, un representant d’un laboratori farmacèutic, un representant de l’exèrcit... és a dir, representants que no són altra cosa que la “voz de su amo”.I això no només passa als Estats Units., ja em diran què poden saber els francesos que s’interessin per la guerra de l’Iraq quan resulta que el seu principal diari, Le Figaro, està en mans del primer fabricant francès d’avions de combat. Vivim en un món en què l’engany és continuat. Però sí que tenim manera de saber coses: consultant anuaris de les Nacions Unides que són molt bons, consultant revistes especialitzades... a través de coses d’aquest estil podrem arribar a saber la veritat. Quan no la sabrem mai serà si arribem a les 9 de la nit davant de Tele5 per escoltar les notícies, ja que això en comptes d’informar-nos ens desinformarà absolutament.

Quin és l’estat actual de la globalització?
Sempre intento explicar 4 fotografies d’aquest món globalitzat.
La primera fotografia fa referència a la malaltia, concretament a la malaltia més emblemàtica que en aquests moments és la Sida. Des de fa 3 o 4 anys el número de malalts de Sida s’ha estabilitzat entre 40 i 41 milions de persones. El 60% (24 milions) viuen a l’Àfrica negra i només 1 milió d’aquests reben tractament mèdic i farmacològic, mentre que la resta espera la seva mort. Això passa perquè els fàrmacs són caríssims perquè encara són fàrmacs que es venen com a específics i no com a genèrics.
Deu fer cosa de 3 anys va morir el fill de Nelson Mandela, com que és un personatge emblemàtic, la mort del seu fill va impactar i el govern de Sud-àfrica va demanar als bancs i laboratoris del món que fessin una transferència de fàrmacs a preu de cost per poder-los repartir entre la seva població. Els laboratoris van dir que no pensaven renunciar al seu marge beneficiari. A l’Índia la llei durava menys de 20 anys, així que un laboratori d’allà va dir que els enviaria els fàrmacs a preu de cost. Dos grans laboratoris del món, un de britànic i un d’alemany van començar a presentar querelles acusant-los de competència deslleial. Els tribunals van dir que la salut estava per damunt de la patent, així que els laboratoris van decidir pressionar l’Organització Mundial de Comerç i aquesta va acabar pressionant el govern de la Índia. El mes de juny de l’any 2005 l’Índia va canviar la seva llei de patents (Metges Sense Fronteres ja ha protestat dient que veurem créixer els malalts que fins ara aquests laboratoris protegien).
La segona fotografia d’aquest món globalitzat són els ingressos. L’OIT ha tret un informe on diu que hi ha 2.700 milions de persones (el 42% de la humanitat) que es veu obligat a sobreviure amb uns ingressos que oscil·len entre 0 i 2 dòlars al dia.
La tercera fotografia, la més trista, per si no fossin prou tristes les anteriors, és el pitjor problema que té plantejat la humanitat: la fam. Segons la FAO, la fam mata 40.000 nens i 30.000 adults cada dia (no hi ha cap guerra que s’emporti 70.000 vides humanes cada dia). I això passa en un planeta en el qual els aliments no falten, sinó que sobren, el problema és que uns tenen molt i els altres molt poc.


"La fam mata 40.000 nens i 30.000 adults cada dia"


La solució no és agafar els excedents i enviar-los allà, la FAO diu que això només s’ha de fer en casos específics. La solució és que cadascú es produeixi els seus aliments. La FAO, el mes de juny del 2002, va calcular que per acabar amb la fam al món i fer les inversions necessàries n’hi hauria prou si tenia 50.000 milions de dòlars. Aquesta xifra la va demanar als països rics, però aquests no li van voler donar. Els mateixos països, 9 mesos més tard, el març del 2003, trobaven 200.000 milions de dòlars per pagar la guerra de l’Iraq (ara la guerra porta 4 anys i segons les estadístiques ja porten gastats 600.000 milions de dòlars). A determinats nivells que es diuen George Bush, Tony Blair, Vladimir Putin, George Brown, Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy... estem governats per delinqüents.
Passem finalment a la quarta i última fotografia d’aquest món globalitzat: la infància. La UNICEF diu que hi ha 700 milions d’infants (fins a 18 anys) sense casa. També ens diu que hi ha 400 milions de nens i nenes sense accés a l’aigua potable (han de caminar més d’un quilòmetre fins que la troben). (Actualment qui més aigua consumeix són els nord-americans, 550 litres d’aigua per persona i dia; a Europa consumim 350 litres d’aigua per persona i dia; en el cas espanyol són 200 litres per persona i dia; però els qui són realment moderats són els de l’Àfrica negra que consumeixen de mitjana entre 8 i 10 litres d’aigua per persona i dia i que no troben com nosaltres a l’aixeta, sinó que l’han d’anar a buscar lluny).


El concepte economia s’ha transformat?
La primera vegada que vaig posar els peus a la facultat em van dir que l’economia és la ciència que administra els recursos de la naturalesa per obtenir béns que cobreixin les necessitats humanes. Quan els diaris parlen de si l’economia va bé o malament, malauradament mai es pregunten si la gent té cobertes les necessitats. Es pregunten si l’índex Dow Jones puja o baixa, si la inflació puja o baixa, si la balança de pagaments és positiva o negativa, si el dèficit públic ha augmentat o ha disminuït...
Com que les necessitats bàsiques no es cobreixen, vol dir que l’economia mundial va molt malament, però la realitat és que l’economia mundial va molt malament i anirà pitjor. En els meus temps de facultat, se’m va dir que el 20% més ric de la població mundial en termes d’ingressos era 30 vegades més ric que el 20% més pobre. Dit d’un altra manera, que un que visqués al Canadà ingressava com 30 que visquessin a Bolívia. Ara, un que visqui a Canadà ingressa com 103 que visquin a Bolívia. Això vol dir que el fossar entre el nord i el sud s’ha fet cada vegada més gran.

Què s’amaga darrere la globalització?
Hi ha 6 elements que són bàsics d’aquesta economia mundial i que l’únic que fan és enriquir uns i empobrir els altres.
El primer d’ells fa referència al comerç. Només cal llegir un informe que fa un parell d’anys va presentar Intermón Oxfam en el qual ens deia que aquells països que es guanyen la vida venent cafè, països com Colòmbia, Costa rica, Nicaragua, El Salvador... l’any 1995 venien cafè per 3.000 i que, 10 anys més tard, al 2005 venien cafè per 1.000. És a dir, si fa 10 anys a Colòmbia es venia una tonelada de cafè a 3.000 pesos, ara ven el cafè a 1.000 pesos. El fet que nosaltres no haguem notat aquesta baixada de preu és perquè hi ha unes empreses, que es diuen intermediàries, que procuren pagar el cafè el més barat possible als productors, vendre’ls al supermercat i que ens arribi a nosaltres al preu de sempre. Intermón Oxfam denuncia aquests intermediaris amb força i diu que el màxim responsable del tema es diu Nestlé.
Un altre exemple: Més d’un de nosaltres hem comprat a botigues del “tot a 100”. Hi ha un informe que diu que tots aquests productes “made in China” provenen de les presons xineses en les quals els presoners fan treball forçat i a canvi d’aquest treball cobren 0 de salari (la Xina és un dels pocs països del món que no ha signat la Convenció Internacional Contra el Treball Forçat).
El segon element que va malament d’aquesta globalització és la indústria, ja que quan una multinacional va arreu del món, en general no ho fa per causar benefici al lloc on va, sinó per treure’n el màxim benefici i això passa sovint per explotar aquell país.
Un altre element és la immigració. Si les persones que viuen malament s’assabenten que nosaltres vivim bé, doncs és lògic que els agafin ganes de venir. L’any 2006 hi van haver 6.000 morts intentant arribar a les Canàries o bé a l’Estret de Gibraltar (hem estat 3 anys plorant cada dia -no dic que ho haguem fet malament- per 190 morts a l’Estació d’Atocha, però ningú ha plorat ni una sola llàgrima pels 6.000 morts que s’han mort pel camí).


"Quan els diaris parlen de si l’economia va bé o malament, malauradament mai es pregunten si la gent té cobertes les necessitats"


M’he fixat que sempre al voltant del 60% de l’opinió pública espanyola és contrària amb la generositat de l’arribada d’immigrants. No penso que la gent tingui mala fe, d’entrada, sinó que probablement estiguin equivocats per manca d’informació. S’ha de tenir present que la història de la humanitat és la història de les migracions; que Espanya és el país número 16 en nombre d’immigrants de tots els països comunitaris i no el segon com es va dir en el seu moment tot alarmant la opinió pública. També cal saber una mica d’economia, i encara que el que diré és absolutament egoista, val la pena saber que les migracions a casa nostra, des del punt de vista econòmic, ens són extraordinàriament útils. Primer ens són útils perquè equilibren la nostra piràmide de població (la nostra població és molt vella i ells vénen amb edat de treballar i reforcen aquella franja d’edat). En segon lloc porten els estudis al damunt, ens hem estalviat de pagar nosaltres els seus estudis. A més, els immigrants aporten 5 vegades més a les arques públiques que no pas s’emporten. Per tant, són un enorme tresor. A nivell espanyol, el senyor Miguel Sebastián, que era el candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, abans de plegar com a assessor econòmic del govern, va presentar un informe i va dir que l’aportació dels immigrants a les arques públiques era cada any de 5.000 milions d’euros més que no pas el que s’enduien.
Un altre element d’aquesta globalització, l’element de les guerres també és força polèmic. Com pot ser que Àfrica sigui el continent amb més guerres si ningú a allà fabrica armes? Doncs perquè els les venem nosaltres. Espanya és, després d’Estats Units, el segon país que més municions ven a les guerres privades. Després, hipòcritament, enviarem uns quants soldadets per fer la pacificació, però primer els hem col·locat l’arma.
Finalment també hi ha el tema del deute extern. Els països del Tercer Món tenen raons externes per endeutar-se, però també tenen raons internes, ja que tenen uns presidents veritablement corruptes en molts casos. Hi ha una llarguíssima llista de lladres i lladregots, tota ella presidida pel més gran de tots que era un personatge, ja desaparegut, que es deia Hassan II. Quan va morir, Hassan II va deixa a París, no pas al Marroc, una fortuna personal de 50.000 milions de dòlars (la mateixa fortuna que té en Bill Gates, però els reis no surten a la llista dels més rics). Si tenim en compte que el Marroc té un deute extern de 20.000 milions de dòlars, vol dir que el seu estimat monarca se’ls va polir dues vegades i mitja el deute extern del país.
I tornant al tema del deute extern, allò que el Tercer Món ens envia cada any per pagar el deute extern que té (interessos i retorn de capital) és entre 4 i 5 vegades més gran que tot l’ajut que nosaltres enviem pel seu desenvolupament.


Així doncs, quina és la solució?
El perdó del deute extern.


És possible condonar el deute extern?
Sense cap tipus de dubte. El Tercer Món deu al govern espanyol 9.000 milions d’euros, que si li perdonés no els hauria de perdonar en un sol any, sinó que seria amb uns 10 anys. Per tant, vol dir que el Govern Espanyol perdria uns 900 milions d’euros cada any. Fa unes setmanes l’Agència Tributària va fer públic que les immobiliàries espanyoles estafaven a la hisenda pública espanyola de l’ordre de 5.000 milions d’euros a l’any. Si perdonéssim el deute extern perdonaríem 900 milions d’euros l’any i només que anéssim a visitar les immobiliàries ja ens referíem amb 5.000 milions d’euros. I si amb això no n’hi hagués prou, suggereixo una altra possibilitat que són aquells senyors o senyores que tenen la seva fortuna amagada en paradisos fiscals. Així doncs, el deure extern es podria perdonar si es volgués.

Hi ha esperança?
Jo penso que sí. Si hem estat capaços de fer un sistema redistributiu dins d’Espanya, on el més alt i el més baix poden tenir relació de 2 a 1; si hem estat capaços de redistribuir a Europa, on el més alt i el més baix poden tenir relació de 3 a 1. Per què no serem capaços de redistribuir entre Canadà i Bolívia, on la relació és de 103 a 1? La redistribució és la clau de tot.
L’ONU l’any 1972 va demanar que es donés el 0,7% al Tercer Món. Ja han passat 35 anys i això no s’ha complert. El 0,7% potser era bo fa 35 anys, però l’any passat la UNESCO va dir que si ara no invertim el 6% no aconseguirem res. És a dir, hauríem de renunciar cada any nosaltres al 6% del nostre nivell de vida perquè els altres poguessin viure.
Això pot sonar impossible. Tinc càlculs fets sobre l’eliminació de paradisos fiscals, sobre les taxes sobre l’especulació financera, sobre la reducció dels diners que es gasten en armament, sobre una sèrie de coses que, ben calculades, ens permetrien, si volguéssim, tenir aquest 6% i transferir-lo fàcilment a països del tercer món.
Això és el primer que hem de fer i el segon que hem de fer és decréixer.
L’any 2002 es va celebrar a Sud-àfrica, a Johannesburg, la Conferència Mundial del Medi Ambient i es va dir que si els 6.300 milions de persones que viuen en aquest planeta (ara ja som més) volguéssim viure amb la mateixa fusta, el mateix paper, el mateix petroli, els mateixos minerals amb què vivim els 1.200 milions d’afortunats que estem en el nord, hi hauria necessitat de tenir 3 planetes.

Però de quina manera nosaltres, en el nostre dia a dia, podem ajudar?
Si anem a un supermercat alemany veurem que no ens donen bosses de plàstic. Allà tots van amb carretó o cistell i si t’has oblidat el carretó o el cistell demanes una bossa, te la fan pagar i te la donen de paper i s’ha acabat la història. Petites coses com aquesta les podem fer per reduir el consum.
Hi ha una revista que es diu Opcions que recomano perquè és una revista que assessora el consumidor amb aquest tipus de coses.
Però no només podem ajudar vigilant el nostre consum, sinó també amb els diners. Cal saber què passa amb els nostres diners. Jo no puc anar a una manifestació amb una pancarta dient que no vull la guerra a l’Iraq i al mateix temps cobrar la meva nòmina i col·locar-la al Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria que es la propietària de 4 noves indústries d’armament. Haig de ser una mica coherent amb el meu comportament, i per tant, haig de començar a pensar que els meus diners han d’anar a parar en allò que ara s’ha posat de moda de dir-ne finances ètiques o, fins i tot, alguns de molt atrevits en diuen banca ètica.


Entrevista i fotos: Mireia Llonch

29.11.07

Lent no vol dir tard

Fa temps que segueixo amb interès les evolucions del moviment “slow”, una filosofia de vida que vol promocionar les cultures locals davant del procés de la globalització. L’any 1998 es va crear Città Slow (Ciutats Lentes), un moviment que aplega una colla de ciutats italianes decidides a millorar la qualitat de vida dels ciutadans amb un conjunt d'iniciatives, com la promoció dels productes alimentaris locals, la sostenibilitat ambiental, l'hospitalitat, de l'arquitectura pròpia o la participació ciutadana. En aquest mateix sentit, el llibre Elogi de la lentitud del periodista canadenc Carl Honoré fa una defensa a ultratge de la tranquil·litat com a forma de vida sostenible, en contraposició a la hiperactivitat i a l’adoració de la velocitat que regna el nostre dia a dia.

Així doncs, aquests moviments esmentats proposen una actitud vital desalienada que pot començar, per exemple, per apagar més sovint el televisor i el mòbil, dilatar les sobretaules i les passejades o aturar-se més sovint a conversar amb els veïns. Crec que la universalització d’aquest modus operandi comportaria una sèrie de beneficis dins l’àmbit de la resolució general de conflictes. Totes les solucions exigeixen un context de reflexió i recolliment. Per aquest motiu, l’adopció de la lentitud com a actitud comunitària ha de comportar l’actualització de conceptes com objectivació, discerniment, consens o perdó; ara mateix inabastables amb l’actual praxi política edificada sobre els ciments de l’immediatesa, la reacció impulsiva i el regat en curt. Els polítics han optat per col·locar un pedaç – és a dir, el tacticisme- enlloc de planificar i calcular a mig/llarg termini – és a dir, el pensament estratègic-. Encara som a temps de rectificar aquesta dinàmica i redireccionar la nostra activitat cap a la brúixola del logos. No obstant, hem de tenir molt clar que per pal·liar els problemes amb rapidesa cal abordar-los amb lentitud.

Francesc Ponsa. Periodista i veí de Cabrils

28.11.07

Ordre del dia del Ple de dijous

Dijous a les 21h a la sala de plens de l’Ajuntament es celebrarà la sessió ordinària del mes de novembre amb el següent ordre del dia:

I.- Part Resolutiva
1.- Aprovació, si escau, de les actes de la sessió ordinària de data 25 d’octubre de 2007 i de les sessions extraordinàries de data 31 d’octubre de 2007.
2.- Aprovació xifra oficial de població a Cabrils en data 1 de gener de 2007.
3.- Nomenament dels membres que formen part del Patronat Municipal Escola Bressol.
4.- Acceptació de l’aportació econòmica de l’empresa SOREA pel finançament de les obres del projecte d’instal·lació de canonades principals de distribució de la xarxa d’aigua potable als sectors de Sant Crist i Montcabrer.
5.- Aprovació, si escau, de l’expedient de contractació i licitació de la gestió del Servei de recollida i transport de la fracció orgànica i del rebuig.
6.- Aprovació, si escau, de les bases dels ajuts del fons d’acció social de l’Ajuntament de Cabrils.

II.- Part de control
7.- Resolucions de l’alcaldia.
8.- Mocions dels grups polítics municipals.
9.- Precs i preguntes.

El Punt: "Dues rotondes noves a Cabrils i Teià s'han de refer perquè no són segures"

Segons informa avui El Punt, els veïns de Cabrils i Teià estan en peu de guerra perquè el giratori de la carretera de Cabrils és molt perillós, i polítics i veïns ja s'han queixat diverses vegades a la Diputació. Es calcula que d'aquí a un mes i mig s'hauran arreglat les entrades i les sortides del giratori, que són el principal problema. A Teià, és la Generalitat qui ha de refer totalment l'obra –que uneix el municipi amb l'N-II– perquè està massa inclinada i el terreny cedeix. A Teià, l'Ajuntament ja ha enviat la queixa a la direcció general de Carreteres i està pendent d'una reunió amb aquest organisme per desencallar definitivament el problema.

El giratori de Cabrils ha creat un problema en un lloc on s'havien de solucionar les incorporacions a la carretera i pacificar el trànsit. Un dels conflictes que s'han detectat a la rotonda de Cabrils és per als vehicles que pugen des de Vilassar de Mar perquè, quan surten del giratori, hi ha un revolt massa estret i pronunciat. El resultat és que els vehicles que pugen envaeixen el carril contrari, i això significa un perill, perquè hi podria haver un xoc frontal.

Amb els vehicles que baixen de Cabrils a Vilassar de Mar, la situació és similar i s'agreuja quan hi circula l'autobús, perquè la situació és, aleshores, molt perillosa. Les queixes dels usuaris d'aquesta carretera també són freqüents perquè aquest giratori havia de servir per regular el trànsit en aquesta zona i ha afegit encara més risc a la carretera. A més, a la nit augmenta el risc que hi hagi accidents, ja que l'enllumenat, segons ha denunciat l'Ajuntament, és insuficient. L'alcaldessa de Cabrils, Avelina Morales (CiU), explica que des de la seva construcció –es va acabar tot just dos dies abans de la Mostra Gastronòmica– s'ha avisat a la Diputació perquè accepti els canvis que haurà de fer l'empresa promotora. De fet, s'ha hagut de realitzar un nou estudi. «Esperem que d'aquí a un mes i mig es pugui tenir arreglat», va explicar l'alcaldessa. L'estat de la rotonda ha generat moltes queixes dels veïns. Fins i tot, una trentena de persones es van manifestar dissabte i van penjar pancartes en què demanaven a l'alcaldessa «més seguretat». Aquests cartells es van retirar poca estona després.

27.11.07

"AQUEST NADAL FES-LOS SOMRIURE”

Ahir va començar la XII CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES

Un any més, els Serveis Socials i l’Associació de Voluntaris "Bona Terra" organitzen aquesta campanya solidària. Com ja sabeu, es tracta de fer arribar joguines noves, (o en molt bon estat), al Centre Cívic La Fàbrica del 26 de novembre fins el 14 de desembre, últim dia de la campanya.

D'altre banda, aquest any "Bona Terra" i els Serveis Socials donen sortida a una nova campanya solidària: "AJUDEM ALS NENS DEL TXAD" que consisteix a recollir gorres (viseres), samarretes i pilotes inflables, (com tantes que ens regalen de propaganda) per fer arribar als nens i nenes del Txad. Els punts de recollida d’aquests materials són les dependències dels Serveis Socials, el CEIP l'Olivera, CEIP Mas Maria, l’Escola Bressol i la Fàbrica. El termini de recollida és el mateix que el de la campanya de joguines: del 26 de novembre fins el 14 de desembre.

Des del voluntariat volem agrair un cop més la vostra col·laboració i recordeu un cop mes: "Aquest Nadal fes-los somriure".

Mariona Bosch

Animen als cabrilencs a secundar la manifestació de dissabte “Pel dret de decidir”

Esquerra-Consens x Cabrils facilita un autocar per anar a Barcelona

Dissabte a la tarda es celebra a Barcelona la manifestació promoguda per la Plataforma Pel Dret de Decidir amb el lema'Som una Nació i diem Prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Esquerra-Consens x Cabrils ha decidit adherir-se al lema de la reivindicació i anima a tots els veïns i veïnes de Cabrils a sumar-s’hi. En aquest sentit, han posat un autocar per anar conjuntament a Barcelona. Els interessats a anar-hi podeu clicar aquí.

26.11.07

Èxit de la 5ena edició de la cursa de muntanya “Castell de Burriac” d’Argentona

“Motoret” Babra culmina la seva primera mitja marató de muntanya



Aquest diumenge també es va organitzar la mitja marató de muntanya Burriac-Argentona amb la presència de varis corredors cabrilencs. En aquest sentit, des del “Tuets” voldríem felicitar a Jordi Babra per haver corregut la seva primera mitja marató amb un temps de 2h 43 minunts. Aquesta és una cursa molt tècnica i de gran desnivell acumulat, en la qual també hi van participar els cabrilencs Jaume Caro i François Peytral. D’altra banda, també ens volem recordar del blocaire i esportista cabrilencs, Segi Andrés, que si no fos per la seva lesió de ben segur hagués acabat la prova amb un molt bon temps.


Podeu llegir la crònica de la cursa al bloc d'en Jordi Babra.

25.11.07

Gallego consciencïa als cabrilencs sobre la lluita contra el canvi climàtic

El periodista ambiental José Luis Gallego va presentar ahir a la Biblioteca “Encara hi som a temps” (Columna), un llibre que explica com serà Catalunya en el futur si no aturem el canvi climàtic. L’acte, que estava organitzat per la Biblioteca i el diari electònic “Tu ets Cabrils”, va ser presentat pel periodista Eduard Boet.

En la presentació, Boet va recordar una estada laboral l'any 1992 a Baden-Baden (Alemanya) en la qual va poder contrastar el retard del nostre país en l’aplicació de polítiques mediambientals. A tall d’anècdota, va explicar el rídicul que va fer quan va anar a comprar per primer cop al supermercat: “Allà les caixeres no donen cap bossa de plàstic – va explicitar el periodista cabrilenc -, tothom es porta les seves de casa”. Així doncs, al no disposar de bosses per col·locar els productes que havia comprat, Boet va provocar una llarga cua de gent que no parava de proferir-li insults en alemany que “malauradament entenia”. Finalment, una dona de la fila va deixar-li un parell de bosses de plàstic. Aquest episodi fa de contrapunt d’un altre amb el que es va trobar Gallego fa un parell d’anys quan en unes jornades ambientals organitzades en una ciutat espanyola de més de 22.000 habitants va comprovar que no disposaven de recollida selectiva. Així doncs, la distància en l’aplicació de mesures ambientals entre certs països del centre d’Europa i nosaltres és molt gran. Però malgrat haver despertart tard, Gallego considera que hi han prou indicis per creure en una reacció.

De fet, el missatge del llibre del periodista ambiental és d’optimisme: “Encara hi som a temps per evitar les conseqüències més terribles del canvi climàtic”. D’acord amb això, Gallego va defensar l’utilització d’energies renovables com la solar tèrmica o la eòlica que poden ajudar a rebaixar substancialment les emissions de CO2. En aquest context, el conferenciant va esgrimir els arguments més economicistes citant l’informe que Tony Blair va encarregar a Sir Nicholas Stern. Aquest estudi deia que els efectes del canvi climàtic afectarien molt més els mercats que l’ecologia del planeta i que es tractava més d’una crisi econòmica a gran escala que no pas d’un problema ambiental. “I això ho ha manifestat el principal expert econòmic del nostre temps – va dir Gallego – una persona conservadora que li és indiferent la supervivència dels óssos polars”; un dels indicadors ambientals més fiables.


I a casa nostra, què?
En el torn de preguntes, els assistents van demanar per la situació del nostre poble. Segons José Luis Gallego, a Cabrils ens hauríem d’avergonyir per l’elevat consum d’aigua per habitant que presentem. En canvi, podem “treure pit” de l’evolució que hem fet en matèria de recollida selectiva. Tanmateix, Gallego va donar una sèrie de pautes a seguir en la línia del “pensa globalment, actúa localment”, com per exemple: utilitzar més el transport públic, usar biodèsel i cotxes menys contaminants, evitar el consum compulsiu, col·locar bombetes de baix consum, no malbaratar l’aigua, instal·lar plaques solars i plantar arbres, entre d’altres.


Més de mig centenar de persones van assistir a aquesta presentació que va durar més de dues hores. El públic de Cabrils va poder conscienciar-se de la importància de les polítiques sostenibles i del seu paper clau en la lluita contra el canvi climàtic. Ahir Cabrils va dir que “encara hi som a temps”. A veure si és veritat: caldrà estar atents a l’evolució dels consums d’aigua.

TAULA RODONA: DETECCIÓ I ABORDATGE DEL CONSUM DE DROGUES

Dissabte 24 de novembre al matí, a La Concòrdia, va tenir lloc una taula rodona per a donar més informació i buscar més sol.lucions sobre el tema de les drogues i el seu consum. L’alcaldessa, Avelina Morales, va presentar l’acte remarcant la importància que té transmetre informació als nostres joves. Acte seguit, va intervenir la moderadora de la taula, Laura Mencía, que és técnica de joventut de l' OSJ del Consell Comarcal del Maresme.

Cal destacar l’acurada presentació que va desenvolupar la psicòloga i alhora coordinadora d'Energy Control, Núria Calzada. Aquest col.lectiu de persones que, independentment del seu consum o no, estàn preocupats per l'us de les drogues en els espais de festes dels joves, per el que ofereixen informació amb la finalitat de poder disminuir els riscos de consum. En aquest context, Calzada va explicar quines són les substàncies (drogues de sintesi) que hi ha actualment al mercat i quins efectes i riscos poden ocasionar als qui les consumeixen.

Després de contestar i debatre diversos aspectes de la ponència d’Energy Control,va ser el torn de paraula d'un agent de Mossos d'Esquadra de l'ABP Premià de Mar, que va explicar la normativa legal referent a aquest tema. És a dir, com s'actua a nivell policial davant d'una situació de consum o de tràfic d'estupefaents.Després d’una petita pausa –cafè - que ens ha reconfortat els ànims desprès de conéixer més aspectes del món de les drogues - va continuar el debat amb la intervenció del nou Cap de la Policia Local de Cabrils, José Antonio Pérez. El policia ens ha parlat de la perillositat que suposa barrejar alcohol i conducció i ha projectat la propera campanya de trànsit per prevenir aquesta imprudència.

El seguent orador, Mohamed Bouachmir, que és policia local de Martorell, ha tractat la vinculació dels joves amb les drogues i l’oci. A continuació, Teresa Ruiz, diplomada en Treball social i treballadora social del CAS de Matarò, ens ha fet cinc cèntims sobre els Programes i serveis que ofereix el CAS mostrant les estadístiques de consum a la comarca del maresme.

Cal remarcar, també, l'interesant debat entre els assistents que ha girat al voltant de la preocupació de la gent amb fills adolescents i la problemàtica que suposa , legalment, la majoria d'edat dels fills: Com podem actuar quan detectem aquesta problemàtica a la nostra llar?
La valoració de la jornada ha estat positiva. Els assistents consideren que la informació és la millora de saber contra què estan lluitant. La pedagogia és la millor aposta per la salut i qualitat de vida.

Mariona Bosch

24.11.07

Demanen a l'alcaldessa una solució pel traçat de la rotonda

Morales ha ordenat silenciar la protesta veïnal

Una trentena de veïns i veïnes de Cabrils s'han concentrat civicament aquest matí davant de la nova rotonda per exigir a l'ajuntament que mogui fitxa per garantir un traçat menys perillós. En aquest sentit, els manifestants han penjat vàries pancartes que dien: "Lina més seguretat. Modificació ja" i "Ajuntament prou risc". La reacció del govern no s'ha fet esperar: l'alcaldessa, Avelina Morales, ha ordenat despenjar les pancartes silenciant, d'aquesta manera, la reivindicació veïnal.

23.11.07

La Biblioteca de Cabrils visita el Saló del llibre de Barcelona

Èxit de participació en la visita cultural al Saló del llibre

El Grup de Tertúlia Literària de la Biblioteca de Cabrils, juntament amb una representació de l'Escola d'Adults, han visitat el Saló del llibre de Barcelona aquesta tarda. La primera activitat que ha realitzat la comitiva cabrilenca ha estat un qüestionari literari organitzat per la Diputació de Barcelona. Seguidament, han participat en una xerrada literària amb l'escriptora colombiana Angela Becerra.

De la mateixa manera, el Grup de Tertúlia ha pogut sentir, de la mà d'en Quico Renyer, un recital de fragments d'obres de Mercè Rodoreda i d'Idefonso Falcones. Finalment, les Biblioteques de Catalunya ha ofert la possibilitat als visitants cabrielncs de particpar en un relat col·lectiu amb l'aportació de paraules. Tot plegat, ha configurat una visita repleta d'activitats que ha deixat un molt bon gust de boca a la vintena de persones vinculades a la Biblioteca que han visitat aquesta nova edició del Saló del llibre de Barcelona.

Vilassar de Mar tindrà Wi-Fi municipal

Segons ha informat la Regidoria de Noves Tecnologies de Vilassar de Mar, la promesa electoral de crear espais Wifi en tot el poble, perquè els habitants puguin accedir gratuïtament a Internet, mitjançant tecnologies d'alta banda amb velocitats superiors a l'actual ADSL que tenim instal·lades en les nostres cases, ja comença a ser una realitat i s'està engegant. Aquesta xarxa permetrà connectar-se gratuïtament a Internet des de diferents punts del poble, alhora que permetrà interconnectar les diferents seus municipals En breu hauran 4 punts d'accés que cobriran una part important de l'espai municipal.

Amb la xarxa Wi-Fi es dóna accés gratuït a Internet des de diferents punts del municipi. Ara per ara, ja és possible fer-ho des de la plaça de l'Ajuntament, la zona del Clips, al carrer Santa Eulàlia, i des de la zona del camp de futbol municipal Xevi Ramon. Està previst que a finals de mes també es tingui accés des del barri del Barato, a la zona de la plaça Carles Trias, i des de la zona de la plaça Picasso, davant de la plaça Ventura Gassol. En els propers mesos s’instal·laran més punts d'accés gratuït al barri de la Xinesca i al polígon industrial els Garrofers.

22.11.07

Cinefòrum contra la violència domèstica


Demà divendres 23 de novembre és el dia mundial contra la violència domèstica. Enguany, l'ajuntament ha programat, amb la col·laboració de l’Associació de Voluntaris "Bona Terra",un cinefòrum, amb l’objectiu de commemorar aquesta significativa diada La projecció de " La vida perra de Juanita Narbori." es farà a les 6 de la tarda al Casal de Jubilats.

Es tracta d'una pel·lícula de Farida Benlyazid, basada en la novella d’Ángel Vázquez. Acte seguit, es durà a terme el debat que ens motivarà a tots a ser mes conscients d'aquesta dura realitat que conviu i s'amaga dins de la nostra societat. Per que parlar es conèixer. Que no s'amagui rera el silençi. Que no ens façi complies.És per això que és important la teva participació.Des del Tuets ens fem ressò d'aquest acte i demanem, un cop més, la vostra implicació.

Dissabte 24: Presentació d' "Encara hi som a temps" de José Luis Gallego

L'acte està organitzat per la Biblioteca i "Tu ets Cabrils"



Aquest dissabte a les 19h a la Biblioteca es presentarà el nou llobre del periodista ambiental José Luis Gallego titulat "Encara hi som a temps". L'acte serà presentat pel periodista Eduard Boet. No hi falteu.

19.11.07

El bosc de ribera: un gran desconegut

El consorci del Parc de la Serralada Litoral va organitzar una nova visita guiada amb la finalitat de donar a conèixer el bosc de ribera


Ahir, diumenge 18 de novembre, a quarts de 10 de matí, més de 20 excursionistes vam trobar-nos al punt d'informació del Parc Serralada Litoral a Can Boquet, ( Vilassar de Dalt) per familiaritzar-nos amb el nostre entorn més proper: el bosc de ribera. Així doncs, desprès d'escoltar les explicacions del guia del parc, vam iniciar el camí per visitar aquest important, però certament poc valorat, entorn.

Aquest bosc es troba tot resseguint el torrent d'en Cuquet, una de les artèries del nostre parc. Una passejada lleugera, amb les parades oportunes, per explicar-nos la vegetació d'aquests boscos humits: el sotabosc, amb les brolles d'alzinar, els esbarzers ,matolls com l’arboç, els ginebrons, falgueres i arbres com l'alzina, el roure o el castanyer.

D'altra banda, també es poden veure animalons que, gràcies a la riquesa dels fruits que donen aquests boscos, abunden en aquestes contrades. En aquest sentit, ens poden topar amb espècies com els tuxons, multitud d'aus, esquirols, ratpenats, ratolins, serps, porc senglars i cabirols. Sense deixar-nos amfibis com els gripaus, salamandres, granotes, o les serps de riu.

Malauradament, les pluges no han abundat, però si mes no, hem pogut anar resseguint el torrent i ens hem fixat en el sòl: pedres i granet. El desgast d'aquest, produït per les rierades, ha ocasionat que el granet es desfaci transformant-se en sauló.

Com les rieres cada vegada estan més malmeses( per que no plou i perquè interrompen el cercle natural de la naturalesa), l'aigua de la pluja i la sorra, aquest sauló que ens "recorda" la sorra de la platja, no acaba d' arribar al mar. I, en conseqüència, les rieres del maresme van desapareixen tal com eren antigament.

També hem trobat canyissars salvatges. Recordem que es van introduir a principis de segle; però tots aquests canvis que s’han anant produint , a la llarga repercutiran en els nostres boscos i ens els habitats de moltes espècies que avui dia hi viuen.

A tall de conclusió, recomanem a tothom que visiti aquests racons meravellosos que tenim a tocar tot fent una passejada molt saludable i pedagògica. No ens ha de fer por (ni mandra) endinsar-nos al bosc per conèixer-lo i estimar-lo una mica més.

Mariona Bosch.

El Periódico: "Denunciats dos policies de Cabrils per humiliació sexual"


Segons informa avui El Periódico de Catalunya, "Una agent de la Policia Local de Cabrils (Maresme) i una excompanya de feina han denunciat que van viure situacions humiliants amb contingut sexual provocades per dos superiors, els dos excaps del cos policial. Actualment un d'ells és cap de torn i l'altre està apartat del servei de manera temporal. No obstant això, ha interposat un recurs contra aquesta decisió.Segons fonts pròximes al cas, les denúncies s'han produït després que el marit de l'exagent trobés el dia 7 de novembre al parabrisa del seu cotxe un paper d'una multa de trànsit en què es denunciava un vehicle del model "Tipàs" i de la marca "Tot humana", d'acord amb l'article "10 sobre 10", per estar mal aparcat "aprofitant que és guapa, que està bona i que l'agent denunciant l'estima i l'aprecia molt". La denúncia anava firmada per l'agent "007 Bond" i estava acompanyada d'un dibuix d'un marcià amb el text "observa tot".


MISSATGE PER MÒBIL
L'expolicia interina va explicar al seu marit qui era l'agent que havia escrit el text, del qual, segons fonts que coneixen el cas, després va rebre un missatge per mòbil en què li demanava que no fes al.legacions a la multa. El marit va explicar els fets a la Policia Local de Cabrils el 8 de novembre. Unes quantes hores després, la víctima també va anar a les dependències policials per denunciar el que havia passat.L'exagent va manifestar que durant els sis mesos que va prestar servei, el denunciat va proferir reiterats comentaris sobre la seva condició de dona, com ara que se li autoritzaven canvis de torn "perquè està molt bona". El 12 de novembre, una altra policia va decidir denunciar uns fets similars.

SITUACIÓ INCÒMODA

Les dues víctimes manifesten haver viscut situacions incòmodes per comentaris sobre la seva talla de pit que havia fet aquest agent. Alguns comentaris van ser: "Als sots, com que tens poc pit, a tu no et boten" i "tens el botó de la camisa a punt d'explotar i m'anirà a parar als ous". També afirmen que el superior li va dir a una policia sobre l'altra: "No té gaire pit, però està molt bona". Totes dues expliquen que a una d'elles se la coneixia com "Mama polvet".Sobre el segon policia que ha estat denunciat, una de les agents explica que li va fer viure situacions vergonyoses i incòmodes en actes públics i assegura que una vegada la va anomenar "carinyo" davant d'un gran nombre de comandamentspolicials.L'equip de govern del municipi (format per CiU i VIC) va afirmar ahir que "l'ajuntament ha traslladat aquestes denúncies als Mossos perquè investiguin els fets i atribueixin responsabilitats".

15.11.07

Ponsa: “L’anècdota castiga el discurs”

El cabrilenc Francesc Ponsa va rebre ahir el Premi Enric Ferran


El Palau Robert va acollir ahir la cerimònia de lliurament de la XXXII edició del Premi Enrique Ferran que organitza la revista El Ciervo. L’acte va comptar amb la presència de l’editora de la revista, Roser Bofill, el director de La Vanguadia digital, Lluís Foix (bloc), l’exdiputat i periodista, Àlex Masllorens (bloc), el Secretari de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Albert Sàez, i l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol.



En el seu discurs, Ponsa va defensar el treball vers la comunitat que desenvolupen els càrrecs electes locals en contraposició als sues drets socials, que són molt pocs ja que els electes no tenen reconegudes prestacions socials com el subsidi d’atur o la pensió de jubilació. En aquest context, el periodista cabrilenc va defensar que “l’anècdota castiga el discurs de dignificació socials dels representants locals”. Per exemple, a la sèrie televisiva de Ventdelpla, la caracterització de l’alcalde responia a un ludòpata que malgastava la hisenda local en el joc.

14.11.07

La 3a Duatló de Muntanya de Cabrils vol arribar als 350 participants

La tercera edició de la Duatló de Muntanya de Cabrils tindrà lloc el proper 30 de dessenbre i s’ha marcat com a objectiu arribar als 350 participants. En aquest sentit, l’organització ha estrenat un bloc que recull tota la informació sobre la cursa. El període d’inscripció es va obrir el passat 12 de novembre.

13.11.07

La TDT a Cabrils

Al nostre poble hi ha sectors que reben malament el senyal de televisió a causa de l'orografia i on la situació dels habitatges respecte al repetidor de Montcabré; que és per on rebem els senyals de televisió analògics i digitals. Aquest problema es pot solucionar de diverses formes , com la instalaciò d'una antena amb diversos amplificadors. Amb les zones obsucures tenim pitjor solució, però hi ha una forma que integra les noves tecnologies (sense dir marques concretes) que ofereixen importants descomptes en trucades, integren Adsl i televisió per telèfon amb un descodificador incorporat. Aquesta és una solució d'un preu que engloba una sèrie de serveis; és a dir: un paquet Global.

En l'actualitat, els hem d'informar que la central de Telefónica de Cabrils no està preparada per oferir aquest servei .Hem d'estar preparats per a l'apagada analògica que es produirà al volntant del any 2009.

Catalunya vol se pionera en aquesta tecnologia. Seria convenient tenir aquesta opcicio de telefonia per totes les llars, com a opcio.


Consulteu Oferta Telefónica
Enric Santolaria. Veí de Cabrils.

12.11.07

Els joves ‘passen’ de reciclar residus

Segons va informar Tribuna Maresme, els joves d’entre 26 i 35 anys són els que menys reciclen. Això conclou una enquesta del CCM, segons la qual un 75,5% dels maresmencs té una actitud “positiva” envers la recollida selectiva i només l’1,1% dubta que funcioni.

El Consell Comarcal del Maresme (CCM) va realitzar els mesos de juny i juliol la campanya Recicla Maresme a 17 municipis per incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La campanya va incloure una enquesta a 1.415 persones segons la qual els joves d’entre 26 i 35 anys són els que menys reciclen. La dada és significativa, perquè els joves d’aquesta edat no tenen problemes de manca d’informació ni de mobilitat, com és el cas de la gent gran -l’altre sector que recicla poc. Una de les causes que apunten des del CCM és que puguin veure el fet de reciclar, no com una pràctica cívica, sinó com una pressió social afegida a treballar moltes hores per pocs diners, pagant un lloguer molt alt o una hipoteca pels núvols, si és que s’han pogut independitzar. La consellera delegada de Territori i Medi Ambient del CCM, Sílvia Tamayo, va explicar el 23 d’octubre, durant la presentació del resultat de Recicla Maresme que tindran en consideració aquesta franja d’edat per a properes campanyes. Altres dades a destacar són que en teoria els homes saben més de reciclatge que les dones, però a la pràctica són elles les que separen els residus i les que acaben portant les bosses fins als contenidors.


Malgrat tot, "encara hi som a temps"
D’altra banda, els ciutadans i ciutadanes de Cabrils tindran l’oportunitat de comentar aquest estudi amb el periodista ambiental José Luís Gallego en motiu de la presentació del seu nou llibre Encara hi som a temps. Aquest acte, que està organitzat conjuntament per la Biblioteca i el Tu ets Cabrils, tindrà lloc a la biblioteca el proper 24 de novembre i serà presentant pel periodista Eduard Boet.

8.11.07

L’alcaldessa es nega a comparèixer davant l’oposició pel “cas Susín” al·legant problemes d’agenda

L’oposició a l’Ajuntament de Cabrils va demanar mitjançant una instància la convocatòria “urgent” d’una reunió informativa que posi llums i taquígrafs sobre l’estrany cessament de l’excap de la Policia Local, Joan Susín. Ràpidament, l’alcaldessa, Avelina Morales (CiU), va evitar comparèixer, juntament amb el Tinent d’alcalde, Alfred Serrano (VIC), argumentant problemes d’agenda. L’oposició, que és majoritària, ha lamentat que la informació i transparència no siguin una prioritat en l’agenda política del govern en minoria. Segons ha pogut saber el “Tuets”, Morales sí que va donar explicacions sobre la destitució davant de l’Assemblea local de CDC. Recordem que, tal com ha informat Televisió de Mataró (TVM), Susín va interposar una denúncia davant el Jutjat de Guàrdia contra Morales i Serrano per calumnies i falsedat processat.

7.11.07

Atrapats en el món dels somnis

El passat dilluns dia 5 de novembre, dins dels actes de la SISENA SETMANA INTERCULTURAL de Cabrils, va tenir lloc el TALLER D'ATRAPASOMNIS. Com ja sabeu, els atrapasomnis són uns treballs manuals que es realitzen amb materials reciclats de la natura. Consisteixen en una branca , amb la que es fa una circumferència. Després amb un fil teixim els voltants de la branca i anem tancant la circumferència. Podem lligar-hi pedretes, plomes per decorar-lo.

Bea Miñana, l’artista d'aquest taller, va explicar a petits i grans que van gaudir d'aquest espai lúdic l’origen i el significat d'aquestes petites obres d'art: “segons els indis americans, si posem un atrapasomnis al costat del llit on dormim, s'emportarà tots els malsons. Es un amulet de la cultura dels indis nord-americans: dels Ojibwa”. Petis i grans vam quedar "atrapats" en un taller que ens va endinsar en el món dels indis. I en els seus somnis.

Mariona Bosch

6.11.07

Arrenca la sisena setmana intercultural de Cabrils


L’edició de la setmana intercultural de Cabrils d’enguany comptarà amb la presència del president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que realitzarà una xerrada el divendres a la Biblioteca (20:30h) titulada L’estat actual de la globalització. Acte seguit es celebrarà un sopar intercultural amb la degustació de diferents plats elaborats pels joves de l’Altell i els alumnes de l’Escola d’Adults. El 50% de la recaptació anirà destinada a una acció solidària gestionada pels joves. Podeu consultar aquí tots els actes de la setmana. Avui, a La Fàbrica (20:30h) es projectarà el documental Tejedoras de paz que analitza la reivindicació de les dones colombianes per assolir la pau.

2.11.07

El caos de les infraestructures

Sembla que ara tothom es sorprèn pel que passa amb les infraestructures a Catalunya, especialment a les ferroviàries. Em sap molt greu, però no és en absolut el meu cas. Fa dos anys vaig escriure un article a la Viquipèdia sobre la Història del ferrocarril a Catalunya. Rellegir la versió actual, amb totes les contribucions posteriors, dóna forces claus del que està succeïnt a les vies catalanes. El que sí em sorprèn és la capacitat catalana per a suportar vexacions i preses de pèl, per no fer servir paraules més grosses. Vés a saber quina serà la història de la resta d'infraestructures!

Paco Rivière. Consultor TIC i veí de Cabrils