31.8.07
IDEES, CREENCES I MANERES A LA BAIXA
I ho han fet sense cambiar ni un mot amb mí, munit com estic de telefons, "mòbils" i casa franca i céntríca a la vila, i sense le menor respecta als pacífics ciutadans contertulis. Però, en part, s´enten: és, ben segur, la secuela dels quaranta anys de franquisme: la delació vergonyant, el temor servil i l´acatament acrític vers quansevol mena de Poder, el cop baix per anihilar de socarel als disidents...
El Sr.Jaume Tolrà corona així, amb maneres impresentables, oblicues i deslleials, una gestió que, deixant enrrera una encomiable etapa de memorialista de Cabrils, s´ha decantat obertament per un perfil gassiu en el elogi de tothom, insolidari i sorrut, garneu en les maneres, de visió estretíssima, lineal i esquemátic en el raonament, incapaç de caminar plegats ni amb la seva propia ombra, difamador implacable, bloquejant quansevol iniciativa de quí divergís dels seus camins, i defenssor al.lucinat d´un passat col.lectíu sopostament idílic i arcádic peró, en realitat, plé de miseria i injustica,constants indefugibles d´aquells temps ara enxalçats.
MAI CAP TEMPS PASSAT FOU MILLOR.
Per a rematar-ho, els companys de la Junta de Govern i del Consell de Gestió del Museu, hem hagut de soportar, avergonyits, cada "11 de Setembre", les seves enfebrides i incendiaries epístoles xovinístes i xenófobes esguardant-nos desde les cantonades de la vila. Convençut de tenir un mandat de dalt per a esdevenir el profeta local (afortunadament solitari i inofenssiu), en un país que ha triat unaltre camí. Perqué,ai las!,el Sr. Jaume Tolrà, és,i ho ha fet ostensible arreu, un detestador acérrim de tots els nouvinguts a la vila: els "professionals liberals" ex-urbanites, a la recerca de dret d´un entorn mes amable, i els inmigrants, sempre condemnadament renuents a apendre la diferencia entre els punts curts i els llargs de la sardana i a heure-se-les amb els pronoms febles. Tots, segons la seva"cosmovisió", han vingut a enterbolir la "puresa de sang dels "pota negre" com ell, i els hi carrega els neulers de la desfeta territorial i comunitaria conseqüència, només, de la cobdicia i les insidies dels cabrilecs d´ahir."Cabrils soc JO !". I, en conseqüència,"El Museu soc JO !". Aquets son els seus axiomes de base. Un home així,malgrat la mes gran bona fé que, hipotéticament, pogués moure´l, és un obstacle insalvable per a quansevol manifestació de la modernitat.
Tanmateix,potser aquesta "crisi menor" de les "xerrades.." i la seva deriva, sigui providencial per treure a la llum una ( BEN LEGÍTIMA !) divisió de criteris i projectes en el sí del grup de gent que fins ara hem estat treballant en la quimera engrescadora d´un Museu sempre en perpetua travessía del desert.D´una banda, el panteó d´andròmines esgrogueídes que auspicia el (fins ara) Sr.President. Un projecte tópic , defassat, obtús, sense perspectives; un caprici testimonial desvinculat de les dinámiques contemporaneas de Cabrils, del seu entorn i del mon, entotsolat i sense cap plusvalúa per a la comunitat." De l´altre,un ENS rabiosament contemporani, macla articulada i polimorfa del tant suspirat Centre d´Atractivitat ("que posi Cabrils al mapa..!"), de Centre d´Interpretació d´algún element patrimonial ESPECÍFIC, rigorós i seductor, i, per qué no, d´un diposit de la cultura material generada per la memória col·lectiva i els senyals d´identitat (AMB PLENA CONSCIENCIA DE LA SEVA RELATIVA "ORIGINALITAT EXCLUSIVA", respecta al podríem trobar a banda de les carenes que l´encerclen..!) del poble.
¿Per que no un MUSEU DE L´ALIMENTACIÓ (I LA GASTRONOMÍA...)?
SÍ, un "Museu de l´Alimentació i la Gastromía". Aquest , enllaçant (amb una impecable genealogía) amb un passat de pagesos i pastors, i potenciant el que és l´activitat económica principal i mes notória de CABRILS ,la restauració, i entés com un macroprojecte que concernis per igual a las areas de Cultura, Educació i Promoció Económica del consistori, és l´únic camí amb sentit i futur. Sortosament, les idees, les creences i les maneres que, remores persistents d´un passat obscur, bloquejen el camí del Cabrils somiat i possible del segle XXI,van a la baixa.
Modest Masides. Arquitecte i professor de la UPC
30.8.07
L’OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL. 2n semestre de 2006
Malauradament les dades comarcals referents a l’any 2006 de moment no estan disponibles i, per tant, encara no podem fer la comparació. Pel que fa a l’any 2005 el creixement del PIB a la comarca del Maresme va ser idèntic al de Catalunya: un 3.3%. Aquest increment, a nivell comarcal, respon a la dinàmica de creixement del sector de la construcció i del sector serveis, mentre que l’activitat industrial i la del sector agrari van continuar experimentant una certa caiguda. El decreixement de l’activitat productiva industrial té l’explicació en el mal endèmic de la industria tèxtil i, per altra banda, la sequera és l’origen de la davallada agrícola.
És clar que la trajectòria ascendent de l’activitat econòmica catalana és un reflex de recuperació econòmica i de la millora de les expectatives. La mostra estudiada per l’Observatori ens indica que el 63% de les empreses que la formen estan travessant una fase de creixement (9 punts per sobre dels valors mostrats a finals de 2005). Un 32% consideren que el seu negoci està estancat (9 punts percentuals per dessota la xifra de 2005). La resta, un 5%, són empreses que consideren que travessen un període de crisi (dos anys seguits amb mals resultats), xifra inferior als valors declarats l’any 2005.
La consolidació d’aquesta conjuntura econòmica favorable explica que el 84% de les empreses de la mostra manifesti una clara voluntat d’ampliar el negoci malgrat sigui fora de la comarca si no troben sòl a bon preu, fet no estrany ja que han de cercar nous mercats i la seva projecció, molt sovint, va més enllà de l’àmbit comarcal.
La creativitat, la visió de futur, la imaginació, l’aposta decidida, madurada i conscient que coneixent la realitat actual i tenint present que la millora de les expectatives ha d’influir positivament en la percepció de les empreses sobre l’evolució particular dels municipis i la comarca, han de ser eines clau per projectar, ja des d’ara, el desenvolupament del nostre poble.
Sens dubte tot un repte: ben segur que difícil, però certament possible.
Miquel Ponsa. Economista i veí de Cabrils
29.8.07
El primer equip s'estrena amb empat davant el juvenil de la DAMM
La Biblioteca exposarà els esbossos d'en Joan Casanovas
26.8.07
La farmàcia al bosc: el Freixe
Fascicle Núm. 3: el Freixe
Nom català: Freixe
Nom castellà: Fresno
Nom llatí: Fraxinus excelsior
Arbre propi de les zones humides d’Europa. La monja benedictina Sta. Hidelgarda ja l’utilitzaba al segle XII per alleujar els mals de gota. La seva fusta s’utilitza per fer mànecs d’utensilis i raquetes de tenis.
Pertany a la familia de les oleàcies. El tronc recte està recobert d’una escorça grisa. Les fulles són caduques, peciolades, amb cantells aserrats i de color més clar a l’envers. Les flors, en forma de filaments penjant, són de color marronós i no són oloroses. Pot arribar als 20 metres d’alçaria i viure fins als 100 anys.
La infusió de fulles resulta un excelent diurètic. La decocció concentrada de les fulles alleuja els simptomes de gota, els dolors articulars i l’artritis. També està indicada en els casos de tendinitis.
Dra. Gemma Gonzalez. Metge veterinari i veïna de Cabrils.
21.8.07
El President del Museu decideix suspendre les “Xerrades a la Fresca” perquè “s’han polititzat”
La “xerrada a la fresca” que estava prevista per aquest dijous no es realitzarà. Aquesta no és una mesura puntual; si no que, a partir d’ara, es deixaren de fer. Aquesta ha estat una decisió del President del Museu Arxiu Municipal, el Sr. Jaume Tolrà i Ferrer, qui considera que a les xerrades s’hi barreja cultura i política. El responsable i moderador d’aquesta tradicional activitat, el professor Modest Masides, afirma que la temàtica i el títol de les xerrades sempre els confirma el gerent del Museu, el Sr. Ramon Teixidor i, en conseqüència, no entèn com s’ha arribat a suspendre aquesta activitat popular i tant arrelada. L’alcaldessa de Cabrils, la Sra. Avelina Morales, en resposta a una instància que Masides va entrar al registre de l’Ajuntament manifesta que “resulta díficil contenir verbalment a determinats assistents que volen imposar les seves opinions personals i fora de context del tema que s’exposa en moltes de les xerrades, trobades, cursos, tallers, tertúlies que ofereix, en aquest cas el Museu-Arxiu i, en altres, les diferents regidories de l’Ajuntament de Cabrils”. Tanmateix, Morales creu que “hem de respectar la decisió de la junta directiva, com a gestora del Museu-Arxiu, denegant la celebració de noves “Xerrades a la Fresca” fins nou avís”. En aquest sentit, Masides diu que la figura de la Junta Directiva “no existeix” estatutàriament i que ha de ser, en tot cas, el Consell de Gestió del Museu o la Junta de Govern qui es pronuncïi al respecte; cosa que no s’ha fet ja que ell forma part d’aquests dos organs. Així doncs, aquesta ha estat una decisió “unilateral” de Tolrà que prohibeix les xerrades perquè – segons ell – estàn polititzades. Paradoxalment, l’actual President del Museu es va presentar, a les passades eleccions municipals, com a número 3 d’una llista independent, el GPC; i a les anteriors eleccions amb el GEC i ERC. A més a més, va ser regidor del Consistori a la legislatura 1979-1983 per la candidatura Unió Electoral de Cabrils.
19.8.07
El C.E. Cabrils s’apunta a la “blogosfera cabrilenca”
18.8.07
Es presenta el llibre "L'entorn natural de Cabrils"
S’inaugura la Mostra amb més problemes d’aparcament
5.8.07
Vicenç Amat: “No he trepitjat mai el Pryca”
Com va ser l’inici de Can Vicenç?
L’any 1875 els meus avis van innaugurar una botiga de menjar (conills, gallines, cavalls, verdures, fruites...) i van pagar la matrícula del que es coneixia com Abacería. Aquesta estava, mentre no s’acabaven les obres de l’actual botiga, a Cal Xerric, el que ara és el carrer de la fusteria Baylach. Finalment, l’any 1879 es va obrir la botiga de l’Hort de les Magraneres, al carrer Nou; aquest cop amb matrícula de Carnicería y Abacería.
Quins records té d’aquella época?
Les matances del porc es feien al mig del carrer. Era un espectacle. Ho venien a veure molts curiosos, especialment la canalla del poble. Recordo que per guardar la carn que sobrava s’utilitzava una cistella tapada amb un drap que es penjava mitjançant una corriola en un pou d’aigua. D’aquesta manera es mantenia fresca tota la nit. Més tard ja s’utilitzaven neveres de gel.
Els temps canvien...
Sí; i nosaltres ens adaptem als canvis. El 1929, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, el meu avi va encarregar una càmera frigorífica a la General Motors americana. Li van dir que si pagava una paga i senyal seria la primera cambra que instal·larien a l’Estat espanyol. Finalment va pagar 3.500 pessetes al comptat que, en aquells moments, era tot un capital. Mentre l’estaven montant, va arribar una ordre de Madrid exigint que paressin l’obra perquè la primera cambra frigorífica d’Espanya s’havia de muntar al Palau del Pardo, residència del Rei Alfons XIII. Així doncs, la cambra frigorifíca del meu avi va ser la segona d’Espanya; però aixó sí, la primera de Catalunya. Recordo que els muntadors eren americans i parlaven en anglès; i jo que era menudet, no entenia res de res...
Sempre estava per la botiga?
Quan sortia del col·legi ja venia cap a la botiga i fins i tot menjava amb la gent que dinava allà; perquè la botiga en aquella època també era fonda.
A partir de quan es va fer càrrec de Can Vicenç?
Al començament de la guerra, el meu avi anava cada dimarts a Barcelona a comprar bens, xais i demés. Es juntaven tots els carnissers de la comarca per dinar al Bar Palacio del Pla de Palau. En el primer o segon bombardeig sobre la ciutat de Barcelona, una bomba va caure sobre el Bar. Només va sobreviure una persona que, al conèixer personalment al meu avi, ens va tornar el que duia a sobre: la cartera, el rellotge, l’encenedor i 3 o 4 caliquenyos. A partir de llavors les meves tietes es van fer càrrec de la carnisseria i jo els hi donava un cop de mà. Quan em vaig casar, ara fa 54 anys, jo em vaig fer càrrec de la botiga.
Una persona com vostè, amb una trajectoria comercial tan llarga, com veu l’evolució del comerç de Cabrils?
Ja podem plegar tots. El petit comerç a Cabrils és mort completament. Jo havia arribat a veure 12 botigues de queviures quan Cabrils tenia 900 habitants; i tothom es guanyava la vida. L’altre dia, per exemple, vaig sortir a passejar cap al vespre i em vaig dedicar a comptar la gent que em creuava pel camí. Sap quants vaig comptar? Doncs sis persones. Molta gent viu a Cabrils però no sap ni que existim.
Montse Vicenç: Penseu que el meu pare és d’aquelles persones que tot ho vol comprar al poble. Mai ha trepitjat el Pryca...
A que creieu que es deu l’estat del petit comerç local?
Montse Amat: Crec que no hi ha hagut un relleu generacional. Nosaltres portem 5 generacions a la botiga. En aquest sentit, no hi ha hagut col·laboració. Ara, per exemple, no hi han locals per crear nous comerços.
Vicenç Amat: A la gent els hi és més pràctic anar a les grans superfícies comercials ja que hi poden comprar de tot. Al poble només venen a comprar les deixalles.
Què pot trobar la gent a Can Vicenç que no pot trobar a les grans superfícies comercials?
Montse: El tipus de carn que oferim és de molt bona qualitat. Fins fa poc, el meu pare anava a triar personalment els xais. En l’únic que podem competir és amb la qualitat, l’especialització i el tracte humà. No obstant, per molt que t’esforcis en especialitzar-te, la gent ha de marxar de Cabrils per arreglar-se les ulleres o les sabates; i llavors ja aprofiten per comprar altres coses. A més a més d’això, hem de lluitar per treure’ns la fama de cars. Fa temps ens van penjar aquesta etiqueta i ara hi ha molta gent que no va a comprar per això.
Per acabar, com valoreu l’evolució de Cabrils?
A mi Cabrils m’agrada. Sí que és cert que s’ha construït molt; però això ha passat a tot arreu. Tot ha evolucionat; això és el progrés.
Entrevista: Francesc Ponsa
Fotos: Mariona Bosch
El desencant
La rotonda de Cabrils
El 28 de juliol es donarà pas a la nova rotonda. No sé pas qui ha sigut el tècnic que l'ha dissenyada però a part de ser, penso, la rotonda més cara de la comarca (ha calgut fer dos ponts sobre la riera de Cabrils), també haig de dir que és la més mal feta que he vist: amb un perill evident pel trànsit que puja i baixa, amb unes giravoltes que comporten risc evident i que molts conductors que la utilitzen ja diuen que esdevindrà un punt negre, dels que sens dubte quedarà el record en forma d'accidents. Jo creia que aquestes rotondes s'havien construït per facilitar la seguretat del trànsit i per evitar accidents. Ara, mirant la construïda a la nostra carretera m'adono que no és així. Que la nostra està complicada per complicar la circulació, i que tenim el màxim de possibilitats de tenir un accident a causa de la complexitat del traçat, fet que poso en coneixement de qui correspongui, suposo que de la Diputació, per tal que s'intenti esmenar en la mesura del possible el nyap que s'ha fet.
Alfons Suari. Veí de Cabrils
1.8.07
El "Tuets" busca la foto de l'estiu
Au, treu la càmera i comença a fotografiar-ho tot....