Tot i passar sovint per davant, aquest era el primer cop que entrava al Mas de Baix. M’havia imaginat que el Mas era un hotelet tipus La Siuranella de Siurana; d’aquells de “en el pot petit hi ha la bona confitura”. I anava ben encaminat. Em va sorprendre l’elegància i el refinament de les instal·lacions: tot estava cuidat fins el mínim detall. L’artífex d’aquesta joia és en Francesc Tarruella, persona vinculada al poble des de la seva infantesa; ja que abans de viure-hi tot l’any ha passat “tots els estius de la seva vida”. Afirma que les seves vivències són a Cabrils i davant la pregunta del que més li agrada del poble respon sense vacil·lacions: “Cabrils és la meva vida”. A més a més, en “Kiko” va ser un dels impulsors dels “Amics de Cabrils”; associació que està en “stand by” pendent d’una determinació. Esperem que aquesta sigui la d’activar aquest col·lectiu que, entre d’altres coses, ha organitzat el concurs del Plat Típic, la publicació del llibre “Així cuina Cabrils” amb un recull de receptes presentades al concurs o les Petjades contra la Fam. Em demano un suc de pinya i parlem. Trec la gravadora i premo el “rec”. Aquesta casa és de la meva família des de fa més de 60 anys. Viatjant per la Toscana i la Provença, em vaig inspirar en el tipus de Mas d’aquelles regions i en el darrer viatge amb la meva parella Maricarmen se’ns va acudir convertir el Mas en un Hotel.
Quins serveis ofereix?
El Mas de Baix, és sobretot, un lloc de benestar amb unes prestacions que donen a els nostres hostes les màximes comoditats. L’establiment ofereix uns decorats molt acurats i la tranquil·litat de - tot hi estar en el centre d’un poble - estar aïllat però molt ben comunicat de Barcelona, Mataró, la Costa Brava o el Museu Dalí, per exemple. En aquest sentit, els clients poden marxar després d’esmorzar, tornar al vespre i gaudir de la terrassa, la piscina, la sala de lectura, etc.
Com repercuteix el Mas de Baix a Cabrils?
Jo penso que a Cabrils li feia falta un lloc com el Mas de Baix perquè dota al poble d’un valor afegit. En tot el Maresme no existeix aquest tipus d’hotel amb un factor personalitzat. El client no és un número d’habitació sinó que és un nom concret del qual ja sabem el segon dia que vol el te amb llimona, el suc colat i que no vol croissants perquè és diabètic, per exemple. En aquest sentit, el client diu: “aquí estic com a casa”. En un poble com Cabrils, un model de poble inspirat en les slow cities (ciutats lentes) crec que funcionaria.. Tenim 12 restaurants i molts de molta categoria. Des de fa anys Cabrils es coneix per la seva gastronomia. Realment hem d’explotar la gastronomia com a pal de paller de la vila i a partir d’aquí podrem fer cultura. Avui dia Cabrils està mort lúdica i comercialment. Si pensem en el que hi havia a Cabrils fa 20 anys coincidirem a dir que hi havia botigues, hi havia moviment... Ara en canvi, per exemple, el dia de Corpus vam sortir a veure les catifes i no vam poder prendre una cervesa un diumenge a la tarda, tot estava tancat. Això és u n peix que es mossega la cua: “la gent no ve perquè no hi ha res/ no hi ha res perquè la gent no ve?” Dóna-li alguna cosa i vindrà. Això no és una cosa que es fa en vuit dies. No podem competir econòmicament amb els grans centres comercials però sí podem competir en qualitat i serveis.
La tranquil·litat o lentitud pot ser un dels motors d’atractivitat del poble?
La tranquil·litat no és motor de res; si de cas és l’activitat. Si la gent vol tranquil·litat se’n va a un balneari. En un poble hi ha d’haver vida de poble. L’abstenció electoral d’aquestes darreres eleccions és perquè la gent no fa vida de poble. Si hi ha gent que no sap que a Cabrils hi ha un estanc, com vols que coneguin als caps de llista? Això per un poble és la mort.
Això perquè ha succeït?
No ho sé ben bé; però crec que s’ha dut a terme una política de preus i ofertes equivocada. És molt trist que per arreglar-te unes sabates hagis d’anar a Vilassar o per passar-te unes fotos de Cd a paper... En aquest sentit, els promotors que vulguin fer quelcom han de tenir les facilitats per poder fer-ho i ara per ara no es destinen locals per a comerços.
Creus que podria ser positiu realitzar una campanya comuna de promoció de la vila entre els diferents comerços?
Seria interessant però el problema és que tothom mira pels seus interessos, i això és normal. No obstant, dins del món de la gastronomia seria important fer accions comunes. És que hi ha 12 restaurants!! A més tenim una Mostra Gastronòmica que – pel que tinc entès - visiten prop de 25.000 persones. El problema és que marxen sense saber que és el poble de Cabrils. Només arriben fins l’escola L’Olivera. En aquest context, s’hauria de potenciar la promoció de la vila i que la gent conegués els canelons de Can Vicenç, la botifarra de Ca la Nuri o la botifarra amb bolets de Can Sellés, entre d’altres.
Els teus clients acaben coneixent Cabrils?
Els meus clients coneixen Cabrils perquè al no fer àpats al Mas, els adreço als restaurants del poble i els aconsello sobre el que poden comprar o trobar.
Quin tipus de clientela tens?
En aquest moment tinc més ocupació de clients estrangers que nacionals. Entre setmana tic molta gent d’empresa i a finals, els que venen a passar el cap de setmana.
D’alguna manera estàs contribuint a internacionalitzar Cabrils...
No serà tant... Venen aquí per casualitat perquè busquen un hotel prop de Barcelona Tampoc ens hem de posar medalles... però tot i així, estic content que la gent conegui Cabrils perquè hi ha gent que fà les coses ben fetes.
Els Amics de Cabrils també feien les coses ben fetes i amb molt entusiasme, però ara semblen que esteu una mica adormits...
Amics de Cabrils s’ha anat diluint perquè la gent se’n cansa. Costa molt que la gent tiri del carro.. i si a sobre no tenen la satisfacció de comptar amb la gent i les institucions... Personalment, em va saber molt greu la manca de suport que va tenir l’organització del concurs del Plat Típic de Cabrils. Semblava que això no anés amb la gent... I era un iniciativa que beneficiava el poble...
Tornareu a renéixer?
Estem en stand by. L’altra dia vam tenir una xerrada i vam dir: fem alguna cosa o desapareixem. La gent té molta feina i no poden estar per certes coses. No hi ha una sinèrgia feta. Vam intentar fer els Dilluns dels Amics de Cabrils a l’hotel Cabrils (un altre lloc emblemàtic que malauradament ha desaparegut) per parlar de temes.. érem tres, érem quatre i sortien temes. Parlàvem de política, d’esports, de turisme... sense ordre del dia. Però és clar, la gent no venia... i al final es va deixar de fer. Crec que s’hauria d’atacar la gent de les urbanitzacions que no coneix Cabrils i involucrar-los en la vida del poble.
Però també hi ha gent no volen que els molestin?
Molt bé. El que vulgui estar a casa seva i que no els molestin que s’hi quedin. Però tu creus que hi ha 3.500 persones que no vol saber res del poble?
Si més no, que els que volen fer coses amb garanties que les puguin fer...
Completament d’acord.
Entrevista i fotos: Francesc Ponsa
Entrades
