29.9.07

Ruta pels rellotges de sol de Cabrils

Aquesta activitat forma part de les Jornades Europees del Patrimoni 2007

Aquest diumenge Cabrils organitza un itinerari pels rellotges de sol del poble que tindrà com a cirereta final, la visita a la col·lecció particular del Sr. Andreu Majó. Aquest acte s’emmarca dins les Jornades Europees del Patrimoni que organitza el Consell d’Europa amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, el Departament de Cultura, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Durant tot el cap de setmana s’han organitzat més de 450 activitats a més de 200 municipis de Catalunya.
L’hora de trobada de l’itinerari serà demà diumenge a les 12h al Centre Cívic La Fàbrica.

28.9.07

L’oposició marca el rumb polític al Govern en minoria

CiU i VIC només aconsegueixen el suport del PP

El Ple d’ahir va estar marcat per la incapacitat del Govern en minoria, format per CiU i VIC, de tirar endavant les seves propostes. En l’elaboració de l’ordre del dia (veure aquí), l’equip de govern va aportar els temes de tràmit i l’oposició el contingut polític. Fonts de l’oposició han valorat positivament el desenvolupament del Ple perquè “s’han aprovat mocions importants”. No obstant, no entenen la posició bel·ligerant i poc amistosa del govern, tenint en compte que estan en minoria i han de buscar acords. En aquests context, l’únic suport que van reunir va ser el del PP, que es va alienar en tot moment al costat del Govern.

La dona d’un regidor de l’oposició paga els plats trencats
El punt de l’ordre del dia referent a l’elecció del jutge de pau suplent va ser el més polèmic. Durant el darrers anys, aquest càrrec voluntari havia estat desenvolupat per la dona del portaveu del GPC, Jordi Serra. L’equip de Govern va expressar que votaria en contra “per ètica”. Serra va abandonar la sala perquè no podia votar una moció relacionada amb una persona vinculada a ell. No obstant, va recordar que els “governs convergents havien votat a favor del germà de l’alcalde i que no havia passat res”. La moció no va prosperar perquè va faltar un vot per assolir la majoria absoluta que exigia aquest punt.

27.9.07

Ordre del dia del Ple d'avui

ORDRE DEL DIA PLE DE DIJOUS 27 DE SETEMBRE 2007



Avui a les 21h a la Sala de Plens de l'Ajuntament es celebrarà el primer Ple Ordinari de legislatura amb el següent ordre del dia:

Aprovar, si escau, els esborranys de les actes de les sessions de dates 16 de juny i 19 de juliol de 2007.

Donar compte de l’adscripció contreta dels membres de la Corporació a la Comissió Informativa i a la Comissió Especial de Comptes.

Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Cabrils i l’empresa SOREA, SA, per a l’execució de l’obra del projecte d’instal·lació de canonades principals de distribució de la xarxa d’aigua potable als sectors de Sant Crist i Montcabrer.

Aprovar la proposta de designació de dues festes locals de Cabrils per a l’any 2008.

Ratificar el decret d’alcaldia núm. 641, sobre l’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Cabrils i la institució humanitària de la Creu Roja.

Ratificar el decret d’alcaldia núm. 647, sobre el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Cabrils i l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar.

Ratificar el decret d’alcaldia núm. 1063, sobre l’aprovació dels expedients de propostes de fallits presentats per l’Organisme de Gestió de la Diputació de Barcelona.

Aprovació, si escau, de la modificació del nomenclàtor i numeració dels carrers del municipi de Cabrils.

Concessió de drets sobre nínxols del Cementiri Municipal.

Elecció del Jutge/Jutgessa de pau substitut/a de Cabrils.

Moció per la creació del Consell Consultiu de la Gent Gran de Cabrils i el seu reglament de funcionament, presentada pel grup municipal ERC – Consens per Cabrils.

Moció sobre la reforma dels carrers: Emília Carles, Domènec Carles, Mestres J. Jambert i M. Rossell i plaça de l’Esglèsia, presentada pels grups municipals PSC, GPC, ICV i ERC – Consens per Cabrils.

Moció sobre la regulació dels horaris comercials, presentada pels grups municipals PSC, GPC, ICV i ERC – Consens per Cabrils.

Moció sobre la protecció contra la contaminació acústica, presentada pels grups municipals PSC, GPC, ICV i ERC – Consens per Cabrils.

Resolucions d’alcaldia.

Precs i preguntes.

25.9.07

Primeres adhesions cabrilenques a la plataforma "Jo també sóc antimonàrquic/a"

El blocaire cabrilenc Jordi Babra s'ha adherit a la plataforma "Jo també sóc antimonàrquic/a" perquè considera s'ha atemptat contra un acte de resistència civil: "Es tracta de l’enèsima acció de l'Estat espanyol contra la llibertat d'opinió i expressió: Tal i com va passar fa poques setmanes amb el setmanari El Jueves o tal i com ha passat amb la imputació de dos independentistes per canviar la bandera espanyola del castell de Montjuïc de Barcelona per una estelada (acusats d'ultratge a la bandera)". Segons el web de la plataforma, ja han rebut gairebé 3.000 adhesions individuals i 300 de col·lectives.

Andrés fa el seu primer podi a la Triatló Popular de Tarragona

El jove cabrilenc queda en la tercera posició de la categoria èlit


En Sergi Andrés no para de recollir èxits esportius. No obstant, aquest darrer és el més important ja que el jove corredor ha fet el seu primer podi. Andrés va realitzar la Triatló de Tarragona, que constava de 300 metres nedant, 17 km. en BTT i 5 km. corrent, amb un temps final d'1h 04' 27". Podeu seguir la crònica de la prova al bloc del mateix protagonista: "Podi al Triatló Popular de Tarragona".

Notícies relacionades aparegudes al "Tuets": "Èxit rotund del Burriac atac"

21.9.07

Serrano incompleix la promesa de fer un acte públic per explicar el pacte amb CiU

L’actual tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cabrils i exmilitant del PP, Alfred Serrano, no ha explicitat públicament, en un acte a La Fàbrica, les raons que han portat al VIC a signar el pacte de Govern en minoria amb CiU. Tres mesos després de la constitució del nou executiu, Serrano encara no ha complert la seva promesa. No obstant, el regidor sosté que la transparència serà l’eix principal del nou govern i, per aquest motiu, ambdues formacions polítiques van “penjar” el document del pacte a les respectives webs. D’altra banda, el proper dijous 27 de setembre es celebrarà el primer Ple ordinari de la legislatura.

20.9.07

El crit

Munch va néixer a Löten, Noruega, el 12 de desembre de 1863. El seu pare era un metge militar que pertanyia a una família d'alts funcionaris, artistes i intel·lectuals. Tanmateix, malgrat pertànyer a una classe acomodada, la seva infantesa va estar marcada pel dol i la malenconia. Primer la seva mare i, després, la seva germana Sofia, van morir de tuberculosi i van afectar profundament els seus sentiments; tal com es pot llegir al seu diari: "així, vaig viure entre morts, primer la meva mare, la meva germana, el meu avi i el meu pare -sobretot amb ell- tots els records, les coses més petites tornen en la meva memòria".

Edvard Munch va decidir convertir-se en pintor a l'edat de 17 anys. Es va inscriure en la "Bohème de Cristiania”, on artistes i escriptors buscaven lluitar contra la hipocresia de la societat d'Oslo. Ja a París, l’any 1889, l'artista redacta el seu manifest contra els naturalistas: "No es pintaran més interiors amb gent que llegeix i dones que teixeixen. Es pintaran homes que viuen, respiren i senten, que sofreixen i estimen”. El Crit pintat l’any 1893 a París, és sens dubte una ícona del pensament contemporani i de les reaccions socials que van seguir a la Revolució industrial. Aquesta és un fet històric que marca un abans i un després, no sol en la història del pensament social i polític, sinó a més, i fonamentalment, en la forma d'organitzar-nos socioeconómicamente com a civilització humana.



Sobre l'origen i procés d'elaboració d’ "El Crit" existeixen 50 variants, ja que era el seu costum refer contínuament les obres més importants. Munch va relatar que:"anava per una llarg camí amb dos amics quan el sol s'amagava. El cel es va tornar d'un moment a un altre de vermell sang, em vaig detenir mort de cansament i sobre la ciutat es veia sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven caminat, però jo tremolava de por i sentia que un crit enorme i infinit es perdia entre la naturalesa".


No sembla gaire absurd considerar que aquest crit d'incomprensió i desesperació inclogués alguna cosa del que va respirar al llarg de la seva vida amb Cristiana i més tard, a París, la lluita contra un sistema socioeconòmic que no entenia. L'obra s'ha convertit en una espècie d'e mite gràfic de la desesperació. Constantment, tenim molts motius per cridar.El seu afany i la seva voluntat per continuar la recerca d'autoafirmació continuen durant tota la seva llarga i solitària vida, fins a la seva mort el gener de 1944. Va deixar tota la seva obra comlegat per a ciutat d'Oslo. Més de mil pintures.

Enllaç: Museu Munch

Enric Santolaria. Veí de Cabrils

19.9.07

Cabrils reclama a la Diputació millores al nou giratori de la carretera perquè «és perillós»


En l'edició d'avui, el diari El Punt apunta que l'Ajuntament de Cabrils ha reclamat a la Diputació millores al nou giratori que s'ha construït a la carretera perquè «està mal fet», i denuncia que la nova obra és «molt perillosa». El regidor de Seguretat i Trànsit, Alfred Serrano (VIC), va explicar ahir que un dels principals perills és que el nou giratori «és massa estret i presenta dificultats per a la circulació dels vehicles».
Un dels problemes que s'han detectat és per als vehicles que vénen de Vilassar de Mar perquè, quan surten del giratori, hi ha una «corba» massa estreta i pronunciada. «El resultat és que els vehicles que pugen envaeixen el carril contrari, i això suposa un perill, perquè hi podria haver un xoc frontal», assegura Serrano. Amb els vehicles que baixen de Cabrils a Vilassar de Mar la situació és similar. «Quan circula l'autobús, la situació també és força perillosa», hi afegeix Serrano.

Les queixes dels usuaris d'aquesta carretera també són freqüents perquè aquest giratori havia de servir per regular el trànsit en aquesta zona i ha afegit encara més risc a la carretera. A més, a la nit encara augmenta més el risc que hi hagi accidents, ja que l'enllumenat, segons ha denunciat l'Ajuntament, no és suficient.

Per això, el regidor ha demanat «que se circuli amb prudència» mentre no es facin les obres per reduir el perill que ara suposa el giratori. El projecte de la rotonda el va elaborar la Diputació, però l'execució de l'obra no s'ajusta a les directrius que va donar en un primer moment aquesta administració.


VISITA DE LA DIPUTACIÓ
Tècnics de la Diputació ja han anat diverses vegades fins a Cabrils per veure de prop les millores que cal fer en aquest punt. Els tècnics, segons va explicar Serrano, van veure les dificultats que presenta el giratori, i ara es farà un estudi per tal de començar les obres de millora d'aquí a poques setmanes.

El Punt: "L'alliberament del peatge de la C-32, prioritat per als empresaris del Maresme"

Segons va informar El Punt, «És estrictament prioritari l'alliberament del peatge de la C-32 entre Mataró i Barcelona», va afirmar la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró i el Maresme (FAGEM), que considera que el bon desenvolupament de l'economia comarcal depèn directament de resoldre els problemes històrics amb les infraestructures. Si en primer lloc hi ha la gratuïtat del peatge, en el segon hi figura fer subterrània la via del tren i, en el tercer, el desenvolupament de la línia ferroviària entre el Maresme i el Vallès.

La FAGEM ha informat dels resultats de l'observatori que valora la percepció de l'evolució de l'economia i que anualment responen 75 personalitats del món empresarial. En aquest sentit, un 75% de l'empresariat consultat pensa que l'economia de la comarca «és competitiva vers les altres comarques catalanes amb més pes al PIB català com ara els dos Vallès, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Tarragonès». L'observatori també destaca que tres de cada quatre empresaris que hi han participat pensen que el turisme pot ser un incentiu per a l'economia mataronina. La continuïtat del suport de l'administració al sector del tèxtil, que ha perdut pes respecte d'altres sectors com ara la construcció i el comerç, i la necessitat de reforçar el teixit associatiu empresarial pel bon ús que se'n fa són altres aspectes a destacar dels resultats de l'observatori comarcal.

16.9.07

Repàs a la "blogosfera cabrilenca"


La blogosfera cabrilenca està més viva que mai. Cada cop s'actualitzen els blocs amb més freqüència i les informacions són de molta qualitat. Per exemple, el bloc sobre gastronomia Cabrils Gastronòmic ha escrit un interessantíssim reportatge sobre la televisiva Remei Ribas, més coneguda com l'Àvia Remei. Sense deixar la televisió, en Quim Colomer publica un post sobre el nou canal Maresme digital.

Des del "Tuets" també recomenem el darrer article del periodista Francesc Ponsa sobre el decreixement titulat "Decreixement per viure" i que ha estat publicat a la revista VALORS.

El bloc de l'incombustible Jordi Babra fa una crònica de la darrera sortida de la Secció Ciclista de La Concòrdia: Sortida les dues Creus (Rupit i Canet) . Sense moure'ns de l'àmbit del ciclisme, la blogosfera cabrilenca es fa ressò de la nova bicicleta de l'esportista cabrilenc Sergi Andrés amb el post Bici estrenada!

La farmàcia al bosc: el Faig

Aquesta és la quarta entrega de la secció de medecina natural del "Tuets" a càrrec de la Dra. Gemma Gonzalez. Periòdicament a les pàgines d’aquest bloc podreu consultar les avantatges de tenir la farmàcia al bosc.

Fascicle núm. 4: el faig


Nom català: Faig
Nom castellà: Haya

Nom llatí: Fagus sylvatica



Arbre comú als boscos humits del nord d’Europa, no és gaire freqüent als boscos medierranis. Van apareixer a la Epoca Terciària i han estat arbre sagrat de nombroses cultures primitives del continent europeu. De la seva fusta s’extreu la creosota, que per les seves propietats expectorants s’inclou en nombroses formulacions de xarops. La seva fusta és molt utilitzada per fabricar mobles.




Pertany a la família de les fagàcies. Tronc recte i cilíndric amb escorça llisa de color gris. Les fulles es disposen molt horitzontalment per tal de captar el màxim de llum. Al cantell de les fulles hi té una mena de borrissol. Flors de color blanc i fruits similars a les castanyes que són comestibles. Pot arribar als 40 metres d’alçària i a viure fins a 300 anys. El carbó obtingut de la seva fusta resulta excel·lent per a combatre les fermentacions intestinals i els molestos gasos. També resulta un bon dentifrici en cas d’odontàlgia.




Nota: Amb aquestes petites ressenyes pretenem ajudar a coneixer millor aquells arbres del nostre entorn que per tradició popular ens han ajudat a aliviar les nostres dolències. En cap cas pretenem estimular l’automedicació. Abans d’utilitzar qualsevol teràpia, cal consultar sempre al metge, veterinari o farmacéutic.



Fotos: www.shutterstock.es

Dra. Gemma Gonzalez. Metge veterinari i veïna de Cabrils.

15.9.07

Gerard Quintana: “Llegir llibres és molt bo per la salut”

El músic gironí va exposar a la Biblioteca els seus punts de vista sobre la creació artística

Davant més de 60 persones, Gerard Quintana, l’excantant de la mítica banda de rock català Sopa de Cabra, va ralitzar una conferència a la Biblioteca Municipal titulada “Un viatge literari i musical” en la qual va tractar aspectes vinculats a a la creació artística. Quintana va explicar que des de menut ha viscut envoltat de llibres ja que vivia a sobre de l’actual llibreria Geli de Girona que, en aquella època, era propietat del seu tiet. En aquest sentit, el músic gironí va recordar haver llegit el llibre “Ramona, adéu” de Montserrat Roig sense haver entès gaire res. No obstant, va cultivar la llavor de la lectura; una pràctica que no ha abandonat mai ja que considera que “llegir llibres és molt bo per la salut” sobretot si aquests aconsegueixen obrir la consciència dels lectors, com va ser el seu cas. D’acord amb això, Quintana considera que un llibre és bo si “la informació que et proporciona al llegir-lo no et fa ser el mateix que erets al principi”. Aquesta transformació personal és la proposta que ha de generar l’art.

En aquest context, l’excantant dels Sopa de Cabra va fer un parell d’apunts d’actualitat sobre la capacitat de generar aquesta transformació. Concretament, aquests van ser la visita a Barcelona del Daali Lama en la qualel místic va explicitar el seu missatge de tranquil·litat espiritual i el darrer llibre d’Eduard Punset (bloc) titulat “El viatge a l'amor”, en el qual l'autor exposa com funciona, entre altres coses, el cervell quan està enamorat i la seva durada com col·lapsa les neurones. Acte seguit, va citar alguns autors que, de jove, el van impressionar com per exemple, John Kenedy O'toole i el seu llibre “La conxorxa dels enzes”. Un dels fets que més va captivar a Quintana va ser la lluita de la mare de Kenedy O’toole, un cop mort auqets, recorrent editorials fins a aconseguir la publicació del llibre. Després de costoses gestions, el llibre va veure la llum mitjançant una editorial universitària i, paradoxalemnt, anys més tard va esdevenir Premi Nacional de Literatura. En aquest punt, el músic va sentenciar irònicament que darrera dels grans homes sempre hi ha una dona i, sovint, aquesta és la mare.


Quintana xerrant amb Enric Santolaria al final de la conferència


Quintana convida a la lectura com a higiene mental en el món actual on la televisió i altres mitjans ens transporten a les notícies "morboses". Com a contraposició a la morbositat, l’artista defensa el consum de la poesia. En aquest sentit, la carrera musical de Gerard Quintana, després de l’exitosa etapa amb els Sopa de Cabra, s’ha centrat en la musicalització de poetes, com van fer Lluís Llach amb Miquel Martí i Pol, Raimon amb Ausiàs March i altres, o Paco Ibáñez amb Juan Goytisolo. Tanmteix, el músic destaca que, en aquesta nova singladura musical en solitari, musica poetes vius. D’altres – apunta Quintana amb sarcasme – opten per poetes morts per no enfrontar-se al veredicte dels poetes que musiquen. En aquest sentit, l’artista gironí explica les aneddòtes dels seus contactes amb els poetes que versiona, com Dolors Miquel o Joan Margarit. D’aquest darrer, comenta que sempre el citava a llocs diferents, com a xamfrans, a les afores de Barcelona, acompanyant-lo en un trajecte en cotxe... i que, curiosament, enmig del caos de la ciutat van trobar la poesia.

Al final de la xerrada també vam trobar la poesia. En Gerard Quintana va recitar de manera molt emotiva tres poemes. Cal destacar el darrer: “Els morts” de Joan Margarit extret del recull de poemes Càlcul d’estructures. En aquest enllaç podeu escoltar el poema recitat pel mateix poeta. Com a punt i final, el conferenciant va aclarir alguns dubtes referents a les seves aparicions al programa de TV3, El Club.

La gent de la Biblioteca, entitat que havia organitzat la conferència, estava molt satisfeta per l’èxit de l’acte. Cal dir que havien demanat realitzar-lo el novembre passat. Així doncs, cal felicitar-los per la feina ben feta i pel regal que ens van fer beneficiaris: les tres perles que va recitar en Gerard Quintana. La gent va aplaudir al rapsòde per trencar el nus a la gola que ens havia deixat. Poemes profunds recitats amb el ritme i la musicalitat que només poseeix algú que ha trepitjat molts esccenaris. Això és el que es va poder sentir a Cabrils.




Gerard Quintana amb part de la redacció del "Tuets"

Com a apunt final, dir que en Gerard Quintana es va comprometre a visitar el "Tuets". Esperem que si té oportunitat ho faci. De moment, nosaltres hem intentat plasmar el seu missatge en aquest post.

14.9.07

La TDT del Baix Maresme comença a emetre sense que es vegi a tot arreu

Segons va informar El Punt, el canal públic de la televisió digital terrestre (TDT) del Baix Maresme va començar les emissions en període de proves el passat 11 de setembre, coincidint amb la celebració de la Diada, des dels nous estudis, situats al centre cívic del Pla d'en Boet de Mataró. El senyal, però, només arriba a Mataró i als municipis més propers, i per tant bona part dels tretze pobles que hi participen no tindran la possibilitat de veure la nova televisió. El consorci que gestiona aquest mitjà ha assegurat que, els pròxims mesos, s'encarregaran estudis individualitzats en cada una de les poblacions per trobar una solució i garantir-ne una cobertura global.

Maresme Digital TV, que és com s'ha batejat el nou canal, es converteix en la primera televisió pública de Catalunya, després de Barcelona Televisió, que engega les emissions en tecnologia digital. La previsió és que el període de proves s'allargarà fins al 8 de gener del 2008, quan es preveu que s'iniciarà la programació regular. Tot i això, un dels aspectes que el consorci que gestiona el canal haurà de fer front aquests mesos és la millora de la cobertura, que de moment es limitarà a la capital del Maresme i els pobles més propers. «Estem treballant perquè en un màxim de dos anys el senyal arribi a tota la comarca», va dir ahir el director d'aquest mitjà de comunicació, Jordi Marín, que també va apuntar la possibilitat que els municipis afectats puguin seguir la programació per internet. En aquest sentit, el president del consorci i alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va recordar que la cobertura televisiva al Maresme és de les més complexes de Catalunya «per l'orografia del territori». «Hi ha racons on ni tan sols es veuen canals tan consolidats com ara Televisió Espanyola», va dir.

12.9.07

Gerard Quintana parlarà de la creació artística a la Biblioteca

La conferència de l'excantant de Sopa de Cabra es titula "Un viatge musical i literari"


Aquest divendres 14 de setembre a les 20:30h, la Biblioteca acollirà la conferència que Gerard Quintana, excantant dels Sopa de Cabra, realitzarà al voltant de la creació artística. Després d'una llarga trajectòria al capdavant de la mítica banda de rock català, el músic gironí ha iniciat una nova carrera en solitari. Donada la rellevància del ponent, la Biblioteca espera una àmplia assistència dels cabrilencs.

10.9.07

El "Tuets" us desitja una bona Diada Nacional de Catalunya

La redacció del diari electrònic Tu ets Cabrils us vol desitjar una bona Diada Nacional de Catalunya. La història mundial recent (Xile i EE.UU) ha revestit aquesta data històrica d'homenatge, record i reivindicació. No obstant, aquest nou caire no ha de suposar un oblit de la desfeta del 1714. Avui, encara tenim molt camí a recorre cap a la plena sobirania, com un Estatut d'Autonomia retallat o un sistema econòmic i financer segrestat per Madrid. De la mateixa manera, els darrers dies hem vist com la Federació Espanyola de Futbol (FEF) posava un veto a la disputa del partit amistós internacional entre les seleccions esportives de Catalunya i EE.UU. Ara per ara, la disputa del partit penja d'un fil; fet que demana una resposta contundent dels catalans: "HEM DE JUGAR AQUEST PARTIT". Fets com aquest demostren que l'esperit del 1714 està més vigent que mai.


Actes de la Diada a Cabrils


Foto: Cantada d'Havaneres durant la Festa Major de Santa Helena. C.P.

Els actes de celebració de la Diada a Cabrils consistiran en una cantada d'havaneres a la plaça dels Motius (19:30h) a càrrec del grup Ultramar amb el tradicional cremat a la mitja part.

Èxit rotund del “Burriac atac”

El cabrilenc Sergi Andrés queda en una meritòria 5ena posició


Andrés estirant a l'arribada

La cursa “Burriac atac” organitzada pel Centre Excursionista de Vilassar de Mar fa ser un autèntic èxit. El guanyador d’aquesta tercera edició va ser, una altra vegada, en Xavier Espiña amb un temps d’1h.15 minuts. El mateix corredor fa fer la baixa més ràpida del castell de Burriac a la platja de Vilassar de Mar, amb un temps de 25 minuts. El corredor de Cabrils que va fer millor temps va ser en Sergi Andrés que va realitzar el recorregut en cinquena posició amb un temps de 1h. 22 minuts. Tots els participants van coincidir en valorar molt positivament l’organització de la cursa, que va comptar amb un gran nombre de voluntaris.

Jordi Babra (dreta) en el primer avituallament

Francesc Ponsa i Teresa Navarro al final de la cursa

Tanmateix, un elevat nombre de cabrilencs va voler animar als corredors a la seva arribada a la platja i van contribuir, d’aquesta manera, a l’àmplia participació i suport a la cursa. A l'arribada, hi havia servei de massatge, butifarrada i es van sortejar diversos obsequis. La tercera edició de la “Burriac atac” ha consolidat aquesta cursa com una cita indispensable per a tots els amants de les curses de muntanya.



Diversos cabrilencs, com en Jordi Teixidó, van animar als participants


Blogosfera cabrilenca:
Sergi Andrés: Crònica del Burriac Atac
Jordi Babra: Burriac Atac!!!

8.9.07

L'amistat a la Literatura: Quixot i Sancho

Són molts els que utilitzen la paraula “amic” sense entendre quin és l’autèntic significat. Si ho pensam seriosament, els amics de debò es redueixen a dos, tres o tal volta a quatre, i més avui dia on la falta de temps i de dedicació entre els éssers humans s’està convertint en un mal del nostres dies.


El Quixot de Miguel de Cervantes
És considerada la primera obra moderna que mescla elements tràgics, còmics, lírics i èpics. No deixa de ser una paròdia als llibres de cavalleries. En el moment de la seva publicació a l’any 1605 (el primer tom s’entén), va ser un autèntic fenomen de masses, el que ara considerariem un autèntic best-seller. La gent i la crítica de l’època el veien com un simple llibre d’entreteniment.

La relació entre el Quixot i Sancho no es basa en la jerarquia, sinó en el repartiment de papers en la ficció que tots dos representen. El Quixot es refereix sovint al seu company amb la paraula «amigo», sovint en règim d’aposició: «Sancho amigo». Al marge d’aventures desafortunades, tots dos comparteixen un sentit de l’humor que troben a faltar en les seves companyes d’habitatge: no estem acostumats a les imatges d’un Quixot jocós, tot i que riu com a mínim en deu ocasions.

Aquesta camaraderia arriba al punt culminant en la baralla amistosa que es produeix al final de la segona part. Tot i que guanya Sancho, la relació es manté en els mateixos termes, fet sense precedents en la literatura cavalleresca: tot plegat és un joc, una manera d’estar junts. A la península Barataria, l’escuder ja havia demostrat que podia interpretar papers tan complexos com el del governador. Sancho no és inculte, al contrari: posseeix una immensa cultura oral, que es manifesta a cada moment en els refranys i complementa la cultura llibresca del cavaller. Tots dos, però, coincideixen en el domini de la llengua, i en la capacitat de seduir el seu auditori quan prenen la paraula.

Una de les escenes més tristes del llibre és al penúltim capítol, quan Juana Panza s’emporta el seu marit —i la filla, l’ase— cap a casa, «dejando a don Quijote en la suya en poder de su sobrina y de su ama, y en compañía del cura y del bachiller». L’última vegada que el Quixot riu és amb aquests dos amics, tot parlant del nou gènere que pensa abordar: després de la novel·la cavalleresca, pretén interpretar el paper d’enamorat en la novel·la pastorívola. Però «en poder» de la neboda i l’ama, la literatura no és possible: al capítol sis ja li haurien cremat tots els llibres —que elles no havien llegit— si no hi hagués intervingut un lector competent com el capellà. Davant els plors de Sancho, el Quixot recupera el seny, perd la capacitat de viure la vida que l’ha omplert mentre ha estat fora de casa i, incapaç d’enfrontar-se a una vida buida de contingut, es deixa morir de malenconia.


Els estudis d'Anthony Close
El professor de la Universitat de Cambridge, Anthony Close, ha parlat de com El Quixot s'ha convertit en novel·la moderna. Close ha explicat que Cervantes inventa «una fórmula novel·lesca flexible que conté el xoc entre la perspectiva il·lusionada de Don Quixot i la realitat, del que resulta una barreja d'empatia i ironia». En aquest sentit, Cervantes contraposa aquest punt de vista quixotesc amb el món real que es correspon amb l'històric. L'èxit d'aquesta fórmula, per a Close, «no va ser casualitat sinó que va coincidir amb diversos aspectes, entre els quals destaca el que Heller va anomenar com la mentalitat desheretada de la modernitat». Aquesta mentalitat recull la pèrdua de la fe en la unió establerta entre el saber espiritual i la naturalesa, entre l'anhel de certeses i el saber científic. Va ser a partir d'aquí que els romàntics alemanys van consagrar El Quixot com la primera novel·la moderna. A més, Close ha enunciat certes consideracions de l'obra posteriors, com són les de Gregorio Mayans, Martín de Navarrete i Ortega y Gasset.

A continuació, un fragment preciós de Don Quijote de la Mancha extret de la pàgina El Poder de la Palabra (http://www.epdlp.com/) :
"Hoy es el día más hermoso de nuestra vida, querido Sancho; los obstáculos más grandes, nuestras propias indecisiones; nuestro enemigo más fuerte, el miedo al poderoso y a nosotros mismos; la cosa más fácil, equivocarnos; la más destructiva, la mentira y el egoísmo; la peor derrota, el desaliento; los defectos más peligrosos, la soberbia y el rencor; las sensaciones más gratas, la buena conciencia, el esfuerzo para ser mejores sin ser perfectos, y sobre todo, la disposición para hacer el bien y combatir la injusticia donde quiera que estén".

Alejandro Gandara i la cosmovisió de Cervantes
La novel·la no reconeix autoritats del passat o del present, fins i tot qüestiona la seva pròpia autoritat. Veu la novel·la com un relat sense història escrita per un autor sense autoritat; les novel·les en el fons no ens expliquen res. Afirma que el Quixot és Cervantes mateix veient el món. Comenta que les novel·les no ens donen autoritat, però sí responsabilitat. Reprèn Leibniz en afirmar que la novel·la es basa en la relació de mons possibles i de Henry James agafa la idea que l'autor ha de fer que la novel·la es narri.
Exposa que l'herència més gran que deixa el Quixot en la novel·la és una ètica de l'escriptura. Finalitza afirmant que "cal ser boig per ingressat en el seny perquè cal buscar Ítaca en algun lloc de la Mancha" .

Enric Santolaria. Veí de cabrils

6.9.07

Aquest dissabte torna "Burriac atac" amb una àmplia presència cabrilenca

Aquest dissabte 8 de setembre es durà a terme una nova edició de la cursa de muntanya nocturna "Burriac atac" que organitza, per tercera ocasió, el Centre Excursionista de Vilassar de Mar. El circuit de la cursa consta de poc més de 15 km. que transcorren, en gran mesura, per corriols. Una de les particularitats de la cursa és que comença i acaba a zero metres sobre el nivell del mar; això sí, passant pel castell de Burriac. Com a novetat, l'organització està potenciant l'assistència de públic per animar als corredors. Per aquest motiu, han establert uns punts per poder aparcar i seguir la cursa.

Els corredors de Cabrils comencen a escalfar motors
Des de fa dies, els participants cabrilencs estan preparant la cursa recorrent els corriols que pujen a Burriac. Concretament, la representació cabrilenca al "Burriac atac" comptarà amb els següents corredors: Jordi Babra, Gerard Rebés, Patrick Adelantado, Rafael Battestini, César Díez, Francesc Ponsa, Andrés Marroig, Jordi Cervera, Francesc Recatalà, Pere Martínez, Françoise Peytral, Sergi Gifra, Joan Cuyàs, Josep Mª Izandizaga, Javier Fazio, Dani Cano, Sergi Andrés, Albert Jorba, Víctor Fabregat, Pepe Ontiveros, Barbara Peeters i Jordi Fa.

Notícies relacionades publicades a la "Blogosfera cabrilenca":

Jordi Babra: "Burriac atac"

Sergi Andrés: "Objectiu: Burriac atac!!!"

4.9.07

El Punt: "La carretera de la Mútua de Cabrils continua tancada per una esllavissada"

Segons informa avui el diari El Punt, la carretera que arriba fins a la Mútua de Cabrils continua tancada. Una pedra de grans dimensions es va desprendre i va caure a la carretera de la mútua. Des de l'11 d'agost està tallada tant per al trànsit de vehicles com de persones, perquè hi ha perill de més esllavissades. Els responsables de Mutual Midat Cyclops van comunicar aquest fet a l'Ajuntament de Cabrils mitjançant dues instàncies, amb un estudi d'avaluació de riscos de despreniments rocosos on es va efectuar una neteja del sotabosc; en les instàncies, van demanar al consistori una immediata actuació.

Aquesta carretera és molt utilitzada pels ciclistes, sobretot els caps de setmana. Un cop l'Ajuntament va haver comprovat al registre de la propietat de Mataró que la carretera on van succeir els fets pertany a la Tresoreria General de la Seguretat Social, es va remetre als representants de Mutual un ofici d'alcaldia en què s'insta la presa de les mesures necessàries per evitar riscos o possibles danys a les persones que utilitzin la carretera. La primera mesura que van prendre els representants de Mutual Midat Cyclops va ser tancar al trànsit i al pas de persones la carretera de la seva propietat, per la possibilitat de més esllavissades.
L'Ajuntament de Cabrils també s'ha posat en contacte amb responsables del parc de la Serralada Litoral perquè supervisin les obres que faci el propietari.
Enllaços blogosfera cabrilenca:

2.9.07

CiU canvia l'"Smart" per una motocicleta

La vigilància privada a les urbanitzacions va ser la proposta estrella de CiU en la passada campanya electoral
Una de les propostes programàtiques de CiU amb més polèmica va ser la proposta de crear un cos de vigilància privat que patrullaria els carrers de la vila amb un Smart. Ara, uns mesos més tard de les eleccions i amb la formació nacionalista ocupant l'alcaldia, substitueixen el famós "Smart" per una motocicleta. Tanmateix, s'informa d'aquesta notícia al bloc del VIC amb el títol de "L'equip de Govern informa" sense que se'n faci ressò el vehicle de comunicació oficial de l'Ajuntament: la nova web.
Notícies relacionades aparegudes al "Tuets": Valoren en 100.000€ al mes la vigilància privada de CiU

El primer equip perd per la mínima

El resultat final del segon amistós del C.E Cabrils ha estat 0-1 a favor del Calella

El segon partit preparatori del primer equip del C.E. Cabrils ha acabat en victòria visitant per la mínima. El rival d'aquesta tarda de diumenge ha estat el Calella, un equip de la primera divisió territorial; una categoria superior a la dels blanc i negres. Al bloc del C.E. Cabrils podeu consultar la crònica del partit.