El crit

Munch va néixer a Löten, Noruega, el 12 de desembre de 1863. El seu pare era un metge militar que pertanyia a una família d'alts funcionaris, artistes i intel·lectuals. Tanmateix, malgrat pertànyer a una classe acomodada, la seva infantesa va estar marcada pel dol i la malenconia. Primer la seva mare i, després, la seva germana Sofia, van morir de tuberculosi i van afectar profundament els seus sentiments; tal com es pot llegir al seu diari: "així, vaig viure entre morts, primer la meva mare, la meva germana, el meu avi i el meu pare -sobretot amb ell- tots els records, les coses més petites tornen en la meva memòria".

Edvard Munch va decidir convertir-se en pintor a l'edat de 17 anys. Es va inscriure en la "Bohème de Cristiania”, on artistes i escriptors buscaven lluitar contra la hipocresia de la societat d'Oslo. Ja a París, l’any 1889, l'artista redacta el seu manifest contra els naturalistas: "No es pintaran més interiors amb gent que llegeix i dones que teixeixen. Es pintaran homes que viuen, respiren i senten, que sofreixen i estimen”. El Crit pintat l’any 1893 a París, és sens dubte una ícona del pensament contemporani i de les reaccions socials que van seguir a la Revolució industrial. Aquesta és un fet històric que marca un abans i un després, no sol en la història del pensament social i polític, sinó a més, i fonamentalment, en la forma d'organitzar-nos socioeconómicamente com a civilització humana.



Sobre l'origen i procés d'elaboració d’ "El Crit" existeixen 50 variants, ja que era el seu costum refer contínuament les obres més importants. Munch va relatar que:"anava per una llarg camí amb dos amics quan el sol s'amagava. El cel es va tornar d'un moment a un altre de vermell sang, em vaig detenir mort de cansament i sobre la ciutat es veia sang i llengües de foc. Els meus amics continuaven caminat, però jo tremolava de por i sentia que un crit enorme i infinit es perdia entre la naturalesa".


No sembla gaire absurd considerar que aquest crit d'incomprensió i desesperació inclogués alguna cosa del que va respirar al llarg de la seva vida amb Cristiana i més tard, a París, la lluita contra un sistema socioeconòmic que no entenia. L'obra s'ha convertit en una espècie d'e mite gràfic de la desesperació. Constantment, tenim molts motius per cridar.El seu afany i la seva voluntat per continuar la recerca d'autoafirmació continuen durant tota la seva llarga i solitària vida, fins a la seva mort el gener de 1944. Va deixar tota la seva obra comlegat per a ciutat d'Oslo. Més de mil pintures.

Enllaç: Museu Munch

Enric Santolaria. Veí de Cabrils