L’acte ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans i ha aplegat a diversos ponents més a una taula rodona de debat entre els quals podíem trobar opinions favorables i contràries als organismes modificats genèticament. Hi ha participat Robert Jaimejuan, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC); Miquel Vallmitjana de la plataforma Som lo que sembrem; el periodista ambiental José Luís Gallego; Cinta Barrachina, de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) i Mònica Ros, Assocació Catalana de Fabricants de Pinso (ASFAC).
Més de la meitat dels conreus de blat de moro a Catalunya són varietats modificades genèticament. En només deu anys l'ús de blat de moro modificat genèticament ha passat del 4,5% al 59,6% a Catalunya i ha augmentat un 12% en l'àmbit mundial entre el 2006 i el 2007, segons les dades que s'han fet públiques en un cicle de jornades sobre transgènics organitzat per la Fundació del Món Rural des de diversos punts de vista: la recerca, la comercialització i el debat. Catalunya participa del 70% dels projectes de recerca vinculats a la modificació genètica, aplicada principalment a la medicina i a la farmacología.
«La coexistència entre transgènics i no transgènics és possible sempre que s'estudiï i s'estableixin mesures per a cada cas», va explicar Quima Messeguer, investigadora de l'IRTA a Cabrils. Messeguer demana l'establiment d'una normativa de coexistència sobretot per al blat de moro, que és l'únic que es conrea ara. La Unió Europea estableix el dret del pagès a poder conrear lliurement sense ser afectat per la «contaminació genètica»; és a dir, que una part dels conreus siguin involuntàriament transgènics, tant per a aquells que vulguin mantenir una producció convencional com ecològica.El paper dels mitjans
El periodista José Luis Gallego ha ressaltat la importància dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar què són els transgènics, què impliquen, quins efectes tenen sobre la salut i el medi i per garantir que la pluralitat de discursos socials que es donen estiguin reflectits. Ha realitzat una autocrítica dins del periodisme i ha demandat rigor i coneixement acurat de la matèria per poder fer-li arribar a la societat aquest coneixement de manera entenedora. Ha afegit que calen forums de debat perquè les posicions més favorables i les més oposades (tant en el pla científic com en el polític) trobin punts de coincidència.
Però l'augment del conreu dels transgènics no només és a Catalunya, ja que, segons l'Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio), el conreu de transgènics ha augmentat un 12% en l'àmbit mundial entre el 2006 i el 2007. Aquesta afirmació la va fer el membre d'Asebio Jaime Costa divendres passat en el marc de les jornades organitzades per la Fundació del Món Rural.Per la seva banda, Cinta Barrachina, de l'OCUC, va afirmar que la seva organització, tot i que està oberta a tot tipus d'informació, mostra un rebuig cap als organismes modificats genèticament, no tant per motius d'efectes en la salut i el medi ambient, com pels efectes socioeconòmics que consideren que tenen.
Entrades
