Fa temps que segueixo amb interès les evolucions del moviment “slow”, una filosofia de vida que vol promocionar les cultures locals davant del procés de la globalització. L’any 1998 es va crear Città Slow (Ciutats Lentes), un moviment que aplega una colla de ciutats italianes decidides a millorar la qualitat de vida dels ciutadans amb un conjunt d'iniciatives, com la promoció dels productes alimentaris locals, la sostenibilitat ambiental, l'hospitalitat, de l'arquitectura pròpia o la participació ciutadana. En aquest mateix sentit, el llibre Elogi de la lentitud del periodista canadenc Carl Honoré fa una defensa a ultratge de la tranquil·litat com a forma de vida sostenible, en contraposició a la hiperactivitat i a l’adoració de la velocitat que regna el nostre dia a dia.Així doncs, aquests moviments esmentats proposen una actitud vital desalienada que pot començar, per exemple, per apagar més sovint el televisor i el mòbil, dilatar les sobretaules i les passejades o aturar-se més sovint a conversar amb els veïns. Crec que la universalització d’aquest modus operandi comportaria una sèrie de beneficis dins l’àmbit de la resolució general de conflictes. Totes les solucions exigeixen un context de reflexió i recolliment. Per aquest motiu, l’adopció de la lentitud com a actitud comunitària ha de comportar l’actualització de conceptes com objectivació, discerniment, consens o perdó; ara mateix inabastables amb l’actual praxi política edificada sobre els ciments de l’immediatesa, la reacció impulsiva i el regat en curt. Els polítics han optat per col·locar un pedaç – és a dir, el tacticisme- enlloc de planificar i calcular a mig/llarg termini – és a dir, el pensament estratègic-. Encara som a temps de rectificar aquesta dinàmica i redireccionar la nostra activitat cap a la brúixola del logos. No obstant, hem de tenir molt clar que per pal·liar els problemes amb rapidesa cal abordar-los amb lentitud.
Francesc Ponsa. Periodista i veí de Cabrils
Entrades
