IDEES, CREENCES I MANERES A LA BAIXA

Doncs sí,és veritat, cregueu als vostres ulls i oídes: el president del Museu-Arxiu de Cabrils, en una proesa singular, prohibeix o fa prohibir (val a dir amb un cúmul d´irregularitats) les "Xerrades a la Fresca", una de les escases constants vitals que,amb considerable éxit (força més que iniciatives mes "cultes" assajades..), el museu mantenía dempeus i jo , membre de ple dret del Consell de Gestió i de la Junta de Govern (per cert,MAI CONVOCADA), moderava. Certament per encarrec exprés d´aquells organs col.legiats i amb un vist-i-plau exprés de tema i titol, en cada convocatoria, del Sr.Gerent, que ha secundat el zel i la iniciativa del president.

I ho han fet sense cambiar ni un mot amb mí, munit com estic de telefons, "mòbils" i casa franca i céntríca a la vila, i sense le menor respecta als pacífics ciutadans contertulis. Però, en part, s´enten: és, ben segur, la secuela dels quaranta anys de franquisme: la delació vergonyant, el temor servil i l´acatament acrític vers quansevol mena de Poder, el cop baix per anihilar de socarel als disidents...

El Sr.Jaume Tolrà corona així, amb maneres impresentables, oblicues i deslleials, una gestió que, deixant enrrera una encomiable etapa de memorialista de Cabrils, s´ha decantat obertament per un perfil gassiu en el elogi de tothom, insolidari i sorrut, garneu en les maneres, de visió estretíssima, lineal i esquemátic en el raonament, incapaç de caminar plegats ni amb la seva propia ombra, difamador implacable, bloquejant quansevol iniciativa de quí divergís dels seus camins, i defenssor al.lucinat d´un passat col.lectíu sopostament idílic i arcádic peró, en realitat, plé de miseria i injustica,constants indefugibles d´aquells temps ara enxalçats.
MAI CAP TEMPS PASSAT FOU MILLOR.

Per a rematar-ho, els companys de la Junta de Govern i del Consell de Gestió del Museu, hem hagut de soportar, avergonyits, cada "11 de Setembre", les seves enfebrides i incendiaries epístoles xovinístes i xenófobes esguardant-nos desde les cantonades de la vila. Convençut de tenir un mandat de dalt per a esdevenir el profeta local (afortunadament solitari i inofenssiu), en un país que ha triat unaltre camí. Perqué,ai las!,el Sr. Jaume Tolrà, és,i ho ha fet ostensible arreu, un detestador acérrim de tots els nouvinguts a la vila: els "professionals liberals" ex-urbanites, a la recerca de dret d´un entorn mes amable, i els inmigrants, sempre condemnadament renuents a apendre la diferencia entre els punts curts i els llargs de la sardana i a heure-se-les amb els pronoms febles. Tots, segons la seva"cosmovisió", han vingut a enterbolir la "puresa de sang dels "pota negre" com ell, i els hi carrega els neulers de la desfeta territorial i comunitaria conseqüència, només, de la cobdicia i les insidies dels cabrilecs d´ahir."Cabrils soc JO !". I, en conseqüència,"El Museu soc JO !". Aquets son els seus axiomes de base. Un home així,malgrat la mes gran bona fé que, hipotéticament, pogués moure´l, és un obstacle insalvable per a quansevol manifestació de la modernitat.

Tanmateix,potser aquesta "crisi menor" de les "xerrades.." i la seva deriva, sigui providencial per treure a la llum una ( BEN LEGÍTIMA !) divisió de criteris i projectes en el sí del grup de gent que fins ara hem estat treballant en la quimera engrescadora d´un Museu sempre en perpetua travessía del desert.D´una banda, el panteó d´andròmines esgrogueídes que auspicia el (fins ara) Sr.President. Un projecte tópic , defassat, obtús, sense perspectives; un caprici testimonial desvinculat de les dinámiques contemporaneas de Cabrils, del seu entorn i del mon, entotsolat i sense cap plusvalúa per a la comunitat." De l´altre,un ENS rabiosament contemporani, macla articulada i polimorfa del tant suspirat Centre d´Atractivitat ("que posi Cabrils al mapa..!"), de Centre d´Interpretació d´algún element patrimonial ESPECÍFIC, rigorós i seductor, i, per qué no, d´un diposit de la cultura material generada per la memória col·lectiva i els senyals d´identitat (AMB PLENA CONSCIENCIA DE LA SEVA RELATIVA "ORIGINALITAT EXCLUSIVA", respecta al podríem trobar a banda de les carenes que l´encerclen..!) del poble.
¿Per que no un MUSEU DE L´ALIMENTACIÓ (I LA GASTRONOMÍA...)?
SÍ, un "Museu de l´Alimentació i la Gastromía". Aquest , enllaçant (amb una impecable genealogía) amb un passat de pagesos i pastors, i potenciant el que és l´activitat económica principal i mes notória de CABRILS ,la restauració, i entés com un macroprojecte que concernis per igual a las areas de Cultura, Educació i Promoció Económica del consistori, és l´únic camí amb sentit i futur. Sortosament, les idees, les creences i les maneres que, remores persistents d´un passat obscur, bloquejen el camí del Cabrils somiat i possible del segle XXI,van a la baixa.

Modest Masides. Arquitecte i professor de la UPC

L’OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL. 2n semestre de 2006

De la lectura d’aquest informe, editat pel Consell Comarcal del Maresme, es desprèn que el PIB de Catalunya (valor de tot el que s’ha produït) ha crescut un 3.6% respecte l’any 2005 i que aquest creixement és el millor dels darrers 6 anys. Això s’explica per la fortalesa que encara evidencia el consum privat, tot i que es veu ja un cert alentiment en el seu creixement, la despesa en consum de les administracions públiques i la inversió de les empreses que ha augmentat un 7% respecte a l’any 2005. Però per sobre de tot es registra una millora substancial en l’evolució del comerç exterior: les exportacions han augmentat un 7.6% respecte l’any anterior.

Malauradament les dades comarcals referents a l’any 2006 de moment no estan disponibles i, per tant, encara no podem fer la comparació. Pel que fa a l’any 2005 el creixement del PIB a la comarca del Maresme va ser idèntic al de Catalunya: un 3.3%. Aquest increment, a nivell comarcal, respon a la dinàmica de creixement del sector de la construcció i del sector serveis, mentre que l’activitat industrial i la del sector agrari van continuar experimentant una certa caiguda. El decreixement de l’activitat productiva industrial té l’explicació en el mal endèmic de la industria tèxtil i, per altra banda, la sequera és l’origen de la davallada agrícola.

És clar que la trajectòria ascendent de l’activitat econòmica catalana és un reflex de recuperació econòmica i de la millora de les expectatives. La mostra estudiada per l’Observatori ens indica que el 63% de les empreses que la formen estan travessant una fase de creixement (9 punts per sobre dels valors mostrats a finals de 2005). Un 32% consideren que el seu negoci està estancat (9 punts percentuals per dessota la xifra de 2005). La resta, un 5%, són empreses que consideren que travessen un període de crisi (dos anys seguits amb mals resultats), xifra inferior als valors declarats l’any 2005.

La consolidació d’aquesta conjuntura econòmica favorable explica que el 84% de les empreses de la mostra manifesti una clara voluntat d’ampliar el negoci malgrat sigui fora de la comarca si no troben sòl a bon preu, fet no estrany ja que han de cercar nous mercats i la seva projecció, molt sovint, va més enllà de l’àmbit comarcal.

La creativitat, la visió de futur, la imaginació, l’aposta decidida, madurada i conscient que coneixent la realitat actual i tenint present que la millora de les expectatives ha d’influir positivament en la percepció de les empreses sobre l’evolució particular dels municipis i la comarca, han de ser eines clau per projectar, ja des d’ara, el desenvolupament del nostre poble.
Sens dubte tot un repte: ben segur que difícil, però certament possible.

Miquel Ponsa. Economista i veí de Cabrils

El primer equip s'estrena amb empat davant el juvenil de la DAMM

Ahir dimarts el primer equip del C.E. Cabrils va jugar el primer partit de la pretemporada davant del juvenil de divisió nacional de la DAMM amb un marcador final d'empat a un gol. Els dos gols van arribar a la seona part després que el Cabrils fallés un penal a la primera part. Podeu llegir la crònica del partit al bloc del C.E. Cabrils. El C.E. Cabrils disputarà el seu primer partit de lliga el proper 17 de setembre.

La Biblioteca exposarà els esbossos d'en Joan Casanovas

Aquest divendres 31 d'agost a les 21h a la Biblioteca Municipal s'inaugurarà l'"Exposició de dibuixos, pintures i esbossos de Joan Casanovas". Aquesta exposició ha estat una iniciativa de l'Elisa Altafulla, vídua d'en Casanovas, qui ha recollit totes les activitats plàstiques del seu difunt marit per commemorar els 33 anys de la seva mort.

La farmàcia al bosc: el Freixe

Un cop superada la canícula d'estiu, reprenem amb entusiasme la secció de "La farmàcia al bosc" amb la fitxa del freixe. Recordeu que abans d'iniciar qualsevol teràpia heu de consultar sempre al vostre metge.


Fascicle Núm. 3: el Freixe



Nom català: Freixe
Nom castellà: Fresno
Nom llatí: Fraxinus excelsior

Arbre propi de les zones humides d’Europa. La monja benedictina Sta. Hidelgarda ja l’utilitzaba al segle XII per alleujar els mals de gota. La seva fusta s’utilitza per fer mànecs d’utensilis i raquetes de tenis.
Pertany a la familia de les oleàcies. El tronc recte està recobert d’una escorça grisa. Les fulles són caduques, peciolades, amb cantells aserrats i de color més clar a l’envers. Les flors, en forma de filaments penjant, són de color marronós i no són oloroses. Pot arribar als 20 metres d’alçaria i viure fins als 100 anys.


La infusió de fulles resulta un excelent diurètic. La decocció concentrada de les fulles alleuja els simptomes de gota, els dolors articulars i l’artritis. També està indicada en els casos de tendinitis.


Dra. Gemma Gonzalez. Metge veterinari i veïna de Cabrils.

El President del Museu decideix suspendre les “Xerrades a la Fresca” perquè “s’han polititzat”

Paradoxalment, Tolrà es va presentar a les municipals amb el GPC i va ser regidor de l’Ajuntament per Unió Electoral de Cabrils

La “xerrada a la fresca” que estava prevista per aquest dijous no es realitzarà. Aquesta no és una mesura puntual; si no que, a partir d’ara, es deixaren de fer. Aquesta ha estat una decisió del President del Museu Arxiu Municipal, el Sr. Jaume Tolrà i Ferrer, qui considera que a les xerrades s’hi barreja cultura i política. El responsable i moderador d’aquesta tradicional activitat, el professor Modest Masides, afirma que la temàtica i el títol de les xerrades sempre els confirma el gerent del Museu, el Sr. Ramon Teixidor i, en conseqüència, no entèn com s’ha arribat a suspendre aquesta activitat popular i tant arrelada. L’alcaldessa de Cabrils, la Sra. Avelina Morales, en resposta a una instància que Masides va entrar al registre de l’Ajuntament manifesta que “resulta díficil contenir verbalment a determinats assistents que volen imposar les seves opinions personals i fora de context del tema que s’exposa en moltes de les xerrades, trobades, cursos, tallers, tertúlies que ofereix, en aquest cas el Museu-Arxiu i, en altres, les diferents regidories de l’Ajuntament de Cabrils”. Tanmateix, Morales creu que “hem de respectar la decisió de la junta directiva, com a gestora del Museu-Arxiu, denegant la celebració de noves “Xerrades a la Fresca” fins nou avís”. En aquest sentit, Masides diu que la figura de la Junta Directiva “no existeix” estatutàriament i que ha de ser, en tot cas, el Consell de Gestió del Museu o la Junta de Govern qui es pronuncïi al respecte; cosa que no s’ha fet ja que ell forma part d’aquests dos organs. Així doncs, aquesta ha estat una decisió “unilateral” de Tolrà que prohibeix les xerrades perquè – segons ell – estàn polititzades. Paradoxalment, l’actual President del Museu es va presentar, a les passades eleccions municipals, com a número 3 d’una llista independent, el GPC; i a les anteriors eleccions amb el GEC i ERC. A més a més, va ser regidor del Consistori a la legislatura 1979-1983 per la candidatura Unió Electoral de Cabrils.

Renovació dels càrrecs del Museu-Arxiu Municipal

La creació del Museu va ser aprovada, en Ple Municipal, el 13 de setembre de 1983, en una moció presentada pel Sr. Ricard Martínez Roura. Els components de la Junta Fundacional, a més de Martínez Roura com a representant de l’Ajuntament, van ser: Josep Oriol Raventós, Antoni Campos, Ferran Jaumar, Jaume Altafulla i Jaume Tolrà i Ferrer. Tanmateix, una de les finalitats del Museu que recullen els estatuts és la de “fomentar el desenvolupament d’activitats cientifico-culturals que es creguin d’interès per tal de dinamitzar la cultura del municipi de Cabrils”. D’altra banda i com a conseqüència del nou escenari polític derivat dels passats comicis municipals, l’Ajuntament va renovar la seva representació en el Museu. En aquest sentit, Teresa Cabré va ser nomenada Presidenta de l’Organisme Autònom del Museu-Arxiu i Lluís Vega, el Vice-president. Ara caldrà veure la renovació de “les dues persones de reconegut prestigi que pels seus estudis, tarannà o activitats”que recullen els estatuts del Museu i que també formen part de la Junta de Govern del Museu-Arxiu de Cabrils i que actualment són en Jaume Tolrà i en Modest Masides.

El C.E. Cabrils s’apunta a la “blogosfera cabrilenca”

El C.E. Cabrils ha aprofitat el seu estand a la Mostra Gastronòmica per donar a conèixer el seu nou bloc titulat Club Esportiu Cabrils. El bloc, impulsat pel coordinador del futbol, Pere Bossa, donarà a conèixer les activitats del club i els resultats de tots els equips. De moment, el bloc ja compta amb bitacoles retrospectives com els entrenaments d’estiu, la diada del club o la inauguració de la gespa artificial. La redacció del “Tuets” dóna la benvinguda al C.E. Cabrils a la blogosfera i l’afegim als contactes de la nostra “blogosfera cabrilenca”.

Notícies relacionades aparegudes al "Tuets":

Comencen els "entrenaments d'estiu" del C.E. Cabrils

El futur de la zona esportiva obre una crisi al govern de CiU i PSC de Cabrils

Es presenta el llibre "L'entorn natural de Cabrils"

La monografia compta amb la col·laboració de diversa gent del poble

Avui dissabte dia 18 a les 20h al recinte de la Mostra Gastronòmica es presenta l'Entorn natural de Cabrils; un llibre que recull en diferents capítols l’aspecte físic, l’evolució del paisatge, la vegetació, la fauna, el paisatge arquitectònic e històric del parc de serralada litoral. A més, adjunta itineraris a seguir per aquesta contrada.

Aquest llibre, que és una edició realitzada per l’ajuntament amb la col·laboració de l’ADF Burriac, el Museu Arxiu de Cabrils i el Parc Serralada Litoral, compta amb la col·laboració de gent del poble com la Laura Bosch, Cristina Altafulla, Xavier Ayora, Geno i Rosa Estrada, Toni marí, Joan Condal , Jordi Montllo, Miquel Carles Tolra, entre d’altres. La redacció ha anat a càrrec de l’empresa ATC amb la col·laboració de la gent del poble. En aquest sentit, la primera edició consta de 500 exemplars que es posaran a la venta durant la Mostra.

S’inaugura la Mostra amb més problemes d’aparcament

Ahir divendres es va donar el tret de sortida a la XX Mostra Gastronòmica i d’Artesans de Cabrils. La novetat d’enguany de la Mostra gira entorn dels problemes d’aparcament i de mobilitat; ja que, degut a les obres de la construcció del CEIP Mas Maria, no es podrà disposar del tradicional aparcament de la zona de les sorres. En aquest sentit, l’equip de govern ha habilitat noves zones d’aparcament, concretament a l’IRTA. Per comunicar el nou aparcament amb la Mostra s’ha contractat un servei de minibus llançadera que passarà cada quinze minuts. A més a més, també es disposarà del “Cabrilet”, el tren que comunica el poble amb el recinte de la Mostra.

D’altra banda, el primer dia de Festa Major va comptar amb els primers tasts de la Mostra, el correfoc i la Nit Jove. Per consultra els actes dels propers dies, podeu clicar aquí.

Vicenç Amat: “No he trepitjat mai el Pryca”

Entrevista a Vicenç Amat de la carnisseria can Vicenç

Aquesta és la segona entrevista que el periodista Francesc Ponsa realitza per al "Tuets". La primera va ser l'entrevista a en Francesc Tarruella del Mas de Baix. A continuació, podeu llegir la realitzada a en Vicenç Amat:

Des de que la Mariona els va anunciar el nostre interés de fer una entrevista per parlar sobre la botiga centenària de Can Vicenç, en Vicenç Amat no va parar de barrilar dades i anècdotes sobre la botiga. Així és ell, o almenys m’ho sembla a mi: una persona detallista que no vol deixar res per la improvització. Un bon exemple d’aquest esperit laboriós són els pessebres que construiex cada Nadal i que els nens del Mas Maria van visitar. La seva filla, la Montse, segueix atenta l’entrevista i puntualitza certes coses. A cau d’orella em diu que el seu pare no sap que el Pryca i el Carrefour és el mateix. Quan parlem sobre el futur del petit comerç de Cabrils no pot evitar posar cullerada. Llavors l’entrevista pren un nou caire: el pare parla del passat i la filla sobre el futur. I el present, pare i filla asseguts davant la gravadora.

Com va ser l’inici de Can Vicenç?
L’any 1875 els meus avis van innaugurar una botiga de menjar (conills, gallines, cavalls, verdures, fruites...) i van pagar la matrícula del que es coneixia com Abacería. Aquesta estava, mentre no s’acabaven les obres de l’actual botiga, a Cal Xerric, el que ara és el carrer de la fusteria Baylach. Finalment, l’any 1879 es va obrir la botiga de l’Hort de les Magraneres, al carrer Nou; aquest cop amb matrícula de Carnicería y Abacería.

Quins records té d’aquella época?
Les matances del porc es feien al mig del carrer. Era un espectacle. Ho venien a veure molts curiosos, especialment la canalla del poble. Recordo que per guardar la carn que sobrava s’utilitzava una cistella tapada amb un drap que es penjava mitjançant una corriola en un pou d’aigua. D’aquesta manera es mantenia fresca tota la nit. Més tard ja s’utilitzaven neveres de gel.

Els temps canvien...
Sí; i nosaltres ens adaptem als canvis. El 1929, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, el meu avi va encarregar una càmera frigorífica a la General Motors americana. Li van dir que si pagava una paga i senyal seria la primera cambra que instal·larien a l’Estat espanyol. Finalment va pagar 3.500 pessetes al comptat que, en aquells moments, era tot un capital. Mentre l’estaven montant, va arribar una ordre de Madrid exigint que paressin l’obra perquè la primera cambra frigorífica d’Espanya s’havia de muntar al Palau del Pardo, residència del Rei Alfons XIII. Així doncs, la cambra frigorifíca del meu avi va ser la segona d’Espanya; però aixó sí, la primera de Catalunya. Recordo que els muntadors eren americans i parlaven en anglès; i jo que era menudet, no entenia res de res...

Sempre estava per la botiga?
Quan sortia del col·legi ja venia cap a la botiga i fins i tot menjava amb la gent que dinava allà; perquè la botiga en aquella època també era fonda.

A partir de quan es va fer càrrec de Can Vicenç?
Al començament de la guerra, el meu avi anava cada dimarts a Barcelona a comprar bens, xais i demés. Es juntaven tots els carnissers de la comarca per dinar al Bar Palacio del Pla de Palau. En el primer o segon bombardeig sobre la ciutat de Barcelona, una bomba va caure sobre el Bar. Només va sobreviure una persona que, al conèixer personalment al meu avi, ens va tornar el que duia a sobre: la cartera, el rellotge, l’encenedor i 3 o 4 caliquenyos. A partir de llavors les meves tietes es van fer càrrec de la carnisseria i jo els hi donava un cop de mà. Quan em vaig casar, ara fa 54 anys, jo em vaig fer càrrec de la botiga.

Una persona com vostè, amb una trajectoria comercial tan llarga, com veu l’evolució del comerç de Cabrils?
Ja podem plegar tots. El petit comerç a Cabrils és mort completament. Jo havia arribat a veure 12 botigues de queviures quan Cabrils tenia 900 habitants; i tothom es guanyava la vida. L’altre dia, per exemple, vaig sortir a passejar cap al vespre i em vaig dedicar a comptar la gent que em creuava pel camí. Sap quants vaig comptar? Doncs sis persones. Molta gent viu a Cabrils però no sap ni que existim.
Montse Vicenç: Penseu que el meu pare és d’aquelles persones que tot ho vol comprar al poble. Mai ha trepitjat el Pryca...

A que creieu que es deu l’estat del petit comerç local?
Montse Amat: Crec que no hi ha hagut un relleu generacional. Nosaltres portem 5 generacions a la botiga. En aquest sentit, no hi ha hagut col·laboració. Ara, per exemple, no hi han locals per crear nous comerços.
Vicenç Amat: A la gent els hi és més pràctic anar a les grans superfícies comercials ja que hi poden comprar de tot. Al poble només venen a comprar les deixalles.

Què pot trobar la gent a Can Vicenç que no pot trobar a les grans superfícies comercials?
Montse: El tipus de carn que oferim és de molt bona qualitat. Fins fa poc, el meu pare anava a triar personalment els xais. En l’únic que podem competir és amb la qualitat, l’especialització i el tracte humà. No obstant, per molt que t’esforcis en especialitzar-te, la gent ha de marxar de Cabrils per arreglar-se les ulleres o les sabates; i llavors ja aprofiten per comprar altres coses. A més a més d’això, hem de lluitar per treure’ns la fama de cars. Fa temps ens van penjar aquesta etiqueta i ara hi ha molta gent que no va a comprar per això.

Per acabar, com valoreu l’evolució de Cabrils?
A mi Cabrils m’agrada. Sí que és cert que s’ha construït molt; però això ha passat a tot arreu. Tot ha evolucionat; això és el progrés.

Entrevista: Francesc Ponsa

Fotos: Mariona Bosch

El desencant

Carta al director del nostre col·laborador Enric Santolaria i publicada a El Punt:

Els partits que estan al govern tenen el deure inexcusable de vetllar pels interessos dels ciutadans amb un criteri polític per resoldre els temes col·lectius, per això els hem votat. Els partits a l'oposició, d'acord amb la seva ideologia política, han d'ajudar perquè assumptes d'importància com és el subministrament d'energia bàsic en la societat actual, se solucionin com abans millor. Encara que el responsable directe sigui la companyia elèctrica, la responsabilitat és compartida, ja que les administracions han de tenir la capacitat de tenir un diagnòstic clar i precís de les infraestructures que tenim i les que hauríem de tenir.

En un altre ordre, es presenten mesures com la de limitar la velocitat a 80 quilòmetres per hora sense solucionar prèviament la xarxa del transport públic amb integració en el tren de proximitats i rodalies. El traçat del TAV i les diverses alternatives que s'han proposat també ha suscitat una controvèrsia entre diversos col·lectius, per les estacions de Sants, Sagrera, o la parada al centre de Barcelona.

Tot això està generant una polèmica que afecta els ciutadans i es manifesta amb casserolades, talls de trànsit, manifestacions, etc. El denominador comú és que el ciutadà se sent perjudicat i els partits polítics no tenen una resposta que ofereixi solucions. En conseqüència la societat civil, des de la impotència, exerceix el seu dret a la discrepància. Una societat que no és anònima, té noms i cognoms.

I com que tota crítica que es preï ha d'oferir alguna solució, els proposo: que facin una anàlisi al més rigorosa possible sense partidismes dels nostres punts febles; amb una perspectiva més àmplia. I deixin d'improvisar.

Enric Santolaria. Veí de Cabrils

La rotonda de Cabrils

Carta al director publicada al diari El Punt:

El 28 de juliol es donarà pas a la nova rotonda. No sé pas qui ha sigut el tècnic que l'ha dissenyada però a part de ser, penso, la rotonda més cara de la comarca (ha calgut fer dos ponts sobre la riera de Cabrils), també haig de dir que és la més mal feta que he vist: amb un perill evident pel trànsit que puja i baixa, amb unes giravoltes que comporten risc evident i que molts conductors que la utilitzen ja diuen que esdevindrà un punt negre, dels que sens dubte quedarà el record en forma d'accidents. Jo creia que aquestes rotondes s'havien construït per facilitar la seguretat del trànsit i per evitar accidents. Ara, mirant la construïda a la nostra carretera m'adono que no és així. Que la nostra està complicada per complicar la circulació, i que tenim el màxim de possibilitats de tenir un accident a causa de la complexitat del traçat, fet que poso en coneixement de qui correspongui, suposo que de la Diputació, per tal que s'intenti esmenar en la mesura del possible el nyap que s'ha fet.

Alfons Suari. Veí de Cabrils

El "Tuets" busca la foto de l'estiu

Si arreu on vas portes la teva càmera de fotos i captes una instantània de tot... Estàs de sort! Per celebrar el primer aniversari del bloc el “Tuets” organitza el concurs “SÍ FOTIS”; que premiarà la foto més original, divertida, fresca i enginyosa d’aquestes vacances. Per participar, únicament ens heu d’enviar un mail a tuetscabrils@gmail.com amb la vostra foto i les dades de contacte (nom, edat i telèfon). Teniu temps fins el 7 de setembre. El premi serà sorpresa però valdrà molt la pena.
Au, treu la càmera i comença a fotografiar-ho tot....