5.000 persones de la comarca recollides en un arbre genealògic que es remunta fins l’any 1500

Aquest dissabte es farà la presentació a La Fàbrica (17:30h) dels sis quadres genealògics elaborats pel cabrilenc Miquel Pons

Durant l’estiu del 1997, Miquel Pons es va dedicar a ordenar i classificar tota la documentació antiga que la família guardava a Can Pons i que es remuntava fins l’any 1550. D’aquesta manera, Pons va iniciar l’elaboració d’un arbre genealògic amb la finalitat de transmetre les arrels de la família a la seva neboda, la Marina.

No obstant això, la tornada a la feina després de les vacances va impedir que pogués dedicar-se en cos i ànima a la investigació. Anys més tard, es va vendre l’empresa i va gaudir de temps per reprendre l’arbre genealògic i donar-li un impuls definitiu.

Inicialment, Pons va abastar la branca relativa a la família Masriera; que era el nom que havia tingut la casa pairal fins que la seva besàvia es va casar amb José Pons Padrós, que va esdevenir jutge i alcalde de Cabrils. A partir d’aquest matrimoni, la dinastia Pons va esdevenir l’eix central de la genealogia.

En aquest punt, Miquel Pons va focalitzar la recerca en els matrimonis de cada generació; fent especial atenció als hereus. De la mateixa manera, també va desenvolupar el llinatge de les mullers fins arribar a una conclusió concisa: la seva família descendia de la pràctica totalitat de les famílies antigues que havien donat nom a les cases pairals de Cabrils.

Així, doncs, l’activitat abnegada de Miquel Pons ha donat lloc a un arbre genealògic que recull unes 5.000 persones repartides en sis grans quadres de 300 centímetres d’alçada per 90 d’ample. Aquest treball presenta un valor cronològic, antropològic i patrimonial importantíssim. Per exemple, es contemplen masies històriques com les de Cal Amat, Can Vehil, Can Vives, Can Carbonell, Can Roldós, Can Tosca (abans Casáis), Can Tolrá, Can Campins, Can Verivol, Can Coll Can Mas de Vall, Can Mas de Munt, Can Rafart (avui Jaumar de Bofarull), Can Villà, Cal Avellá, Can Figueró, Can Pons-Masriera, Cal Arrá, el Mas Lledó, Can Grau, Can Roure, Cal Abril-Puigvert, Can Parera, Can Bergay, Cal Estrany, Cal Gras, Can Dalmau, etc..

En relació amb això, també apareixen cònjuges provinents d’antigues masies de les contrades com les de Pons de Vall, Pons i Arenas, Vehil de la Serra, Malloles i Bassa de Vilassar de Dalt; Guardiola i Bruguera de Vilassar de Mar; Caries, Bartomeu, Puig i Boet de Cabrera de Mar; Nadal Vidal i Trias de Llavaneres; Altafulla i Blanch d’Òrrius; Tió, Botey, Ramentol, Font, Auladell, Jacas i Partellà de Premià; Pujades, Manent, Martí i Mitjans de Teià; Fontanills d’El Masnou); o Viñolas de Sant Pere de Torelló.

D’altra banda, famílies importants de la plana de Vic com la Rocafiguera, Ventallola i Dalmau es van casar a Cabrils amb descendents dels Tolrà i els Amat. La taula genealògica també recull altres famílies d’origen francès, com els Ybrán o els Cauhé, establerts a Cabrils des del 1700.
El treball de recerca compta també amb la reproducció d’un document de l’arxiu familiar de 228 anys d’antiguitat que relata les dificultats viscudes fins assolir la independència de la parròquia de Vilassar.

Per confeccionar aquest arbre genealògic tan profund i rigorós, Miquel Pons ha consultat els arxius parroquials de Cabrils, Vilassar, Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Teià, El Masnou, Alella, Caldes de Montbui, Piera i Masquefa; els arxius de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi i Sant Pere de les Puel·les; i de les parròquies de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Pere de Sora, Sant Hipòlit de Voltregà i Muntanyola pertanyents al Bisbat de Vic; i els arxius de l’Ajuntament de Cabrils, de la Catedral de Barcelona i de la Corona d’Aragó.