A banda del factor distracció; és a dir, estar pendent de rètols i velocímetre (de 80 a 40 km i viceversa), també hi ha la qüestió de temps. Però és l'eficàcia en la contaminació si tenim en compte que les mesures, que se'n van posant en marxa.
A més a més, la vellesa dels nostres automòbils també afecta; ja que un cotxe actual emet entre un 50 i un 60 per cent meyns de contaminants que un vehicle fabricat fa deu anys. Segons Faconauto no hem d'oblidar que el cotxe matriculat —al voltant d'un milió i mig anuals— no és el mateix que el cotxe circulant. En l'actualitat tenim un total de 24 milions de vehicles, per la qual cosa si no renovem el parc de autómovils no conseguirem reduir les emissions contaminants.
Només amb un pla de rejoveniment del parc podem aconseguir aquest objectiu”. La qual cosa amb la crisi actual, es planteja com una tasca difícil.
Hi ha un altre objectiu en el Govern, però té moltes carències: sobretot fora de Barcelona ciutat. Em refereixo al transport públic. La xarxa de rodalies (avaries i retards) està obsoleta necessita una reforma profunda, altra vegada pendents dels traspassos.
Amb l'agreujant que els preus de tots els transports han augmentat de manera desmesurada any rere any per damunt de l'IPC. Menció a part l'autopista de la vergonya ( pel peatge més que amortitzat) amb augment inclòs. I la NII amb els seus punts negres.
En resum “Pur Fum”, i no de tabac precisament.
Enric Santolària, veí de Cabrils