El Consell Comarcal del Maresme i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya signaran el proper 12 de novembre un conveni de col·laboració que preveu una aportació de la SJ a favor del CCM de 147.825,56 euros. Amb aquests recursos el CCM es compromet a desenvolupar el Pla d'Actuació previst per al bienni 2009-2010 tal i com preveu el Pla Comarcal de Joventut del Maresme 2009-2012, així com la resta de funcions encomanades per la Generalitat de Catalunya en relació al seguiment del compliment de la normativa sobre educació en el lleure i en matèria d'instal·lacions juvenils en l'àmbit territorial de la comarca.
A continuació, us oferim algunes dades de l'esmentat informe on consta Cabrils. Dades extrasonades de l'informe de 76 pàgines. És significatiu la taxa de creixement de la població en deu anys de gairebé el 80%: dels quals el 22% són jovenes de 12 a 29 anys.
Cabrils : 1996 : 3.756. Hab. 2007: 6.698 Hab. Taxa creixement : 78%
Evolució i pes de la població jove a la comarca 4 Podeu consultar l’Informe “Les realitats Juvenils al Maresme. 1996-2006”.
Cabrils Total Joves de 12-29 anys : 1.342 : 21% S/ Total
Seguidament, i només a títol indicatiu, perquè es vegi la riquesa i diversitat d’aquest treball entre ajuntaments, apuntem els projectes que ens consta que actualment es duen a terme a la comarca, o bé, mancomunadament, o bé, amb un grau de coordinació i treball intermunicipal important.
Coordinació en l’organització:
- Realització conjunta del programa de corresponsals a l’IES.
- D’activitats de lleure (sortides, cursos, tallers).
- Projecte Massa Jove de dinamització sociocultural.
- Projecte de salut jove
- Realització conjunta del programa de corresponsals a l’IES.
- D’activitats de lleure (sortides, cursos, tallers).
- Projecte Massa Jove de dinamització sociocultural.
- Projecte de salut jove
La Comarca del Maresme:
Primer de tot, ens hem de situar en el context d’un important creixement del volum de la
població que viu a la comarca (augment continu des del 1980 i força intensiu en els darrers 10 anys), fet que ha plantejat noves demandes socials i urbanístiques, nous conflictes i oportunitats i, per tant, també nous reptes per a les administracions.
població que viu a la comarca (augment continu des del 1980 i força intensiu en els darrers 10 anys), fet que ha plantejat noves demandes socials i urbanístiques, nous conflictes i oportunitats i, per tant, també nous reptes per a les administracions.
Cal esmentar el fenomen dels pobles-dormitori (o barris-dormitori) un tret de la metropolització del territori, és a dir: la configuració d’una enorme àrea urbana, a l’entorn de Barcelona, estretament interdependent en termes funcionals, amb zones especialitzades (residència,serveis, indústria, oci...), un nivell elevat de mobilitat quotidiana, una dispersió de la població del centre cap a les perifèries (primera i segona corona), i amb un creixement continuat (s’intensifica i s’estén).
Entrades
