El nombre d'aturats a Catalunya ha crescut en 13.404 persones durant el mes de febrer, un 2,3% més respecte al mes passat, de manera que la xifra total de desocupats a la comunitat ha arribat a les 597.287 persones.
A tot Espanya, el nombre de persones apuntades a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha crescut en 82.132 persones en l'esmentat període, un 2,03% més respecte al gener, de manera que el total de desocupats s'ha situat en les 4.130.625 persones. L'increment ha estat inferior al registrat el febrer del 2009, quan hi va haver 154.058 desocupats més.
L'avanç de la desocupació a Catalunya ha estat la tercera més important que s'ha registrat a Espanya en aquest mes, i s'ha acostat a la barrera dels 600.000 aturats. Per davant d'aquesta comunitat, només Andalusia (14.782) i Comunitat Valenciana (13.422) han registrat increments superiors el febrer.
Per províncies, Barcelona ha estat un mes més la que ha registrat el major increment d'aturats tant a nivell català com a tot Espanya, amb 9.264 persones més (+2,13%), i concentra 444.145 desocupats, el gruix del total d'aturats de Catalunya.
A tot Espanya, el nombre de persones apuntades a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha crescut en 82.132 persones en l'esmentat període, un 2,03% més respecte al gener, de manera que el total de desocupats s'ha situat en les 4.130.625 persones. L'increment ha estat inferior al registrat el febrer del 2009, quan hi va haver 154.058 desocupats més.
L'avanç de la desocupació a Catalunya ha estat la tercera més important que s'ha registrat a Espanya en aquest mes, i s'ha acostat a la barrera dels 600.000 aturats. Per davant d'aquesta comunitat, només Andalusia (14.782) i Comunitat Valenciana (13.422) han registrat increments superiors el febrer.
Per províncies, Barcelona ha estat un mes més la que ha registrat el major increment d'aturats tant a nivell català com a tot Espanya, amb 9.264 persones més (+2,13%), i concentra 444.145 desocupats, el gruix del total d'aturats de Catalunya.
Tema relacionat: Díaz Ferrán vol menys control sobre les regulacions de lloc de treball.
La patronal CEOE ha tornat a assumir el protagonisme en el diàleg social. Els empresaris estan a punt de presentar al Govern i els sindicats un document amb propostes laborals que rescata bona part dels plantejaments que van fer fracassar l'anterior ronda de negociacions tripartides, el juliol de l'any passat.
Les mesures
- Contracte amb acomiadament més barat. CEOE reclama un nou contracte "amb una indemnització mitja entre el temporal i l'indefinit". La petició històrica és d'un contracte amb 20 dies o 22 per any treballat.
- Acomiadament col·lectiu. La patronal reclama canviar la normativa de l'ERO per eliminar el control de l'administració i els jutges.
Les mesures
- Contracte amb acomiadament més barat. CEOE reclama un nou contracte "amb una indemnització mitja entre el temporal i l'indefinit". La petició històrica és d'un contracte amb 20 dies o 22 per any treballat.
- Acomiadament col·lectiu. La patronal reclama canviar la normativa de l'ERO per eliminar el control de l'administració i els jutges.
- Intermediació laboral. Adaptació de la directiva europea de Serveis perquè les empreses de treball temporal intermediïn al mercat laboral.
- Reducció de quotes socials. CEOE demana novament una retallada de cotitzacions a la Seguretat Social. En aquesta ocasió no el concreta; a l'estiu va reclamar una rebaixa de cinc punts.
Els plantejaments, que inevitablement sembraran la polèmica en la negociació, inclouen la creació d'un nou contracte laboral indefinit amb acomiadament més barat, l'element que més rebuig genera a UGT i Comissions Obreres i en el mateix Govern.
Entrades
