23.1.07

El Punt: "Presenten un nou grup a Cabrils «per incidir en el debat polític»"

Tal com avui informa El Punt, una quinzena de veïns de Cabrils han decidit actuar «com a grup de pressió» per treballar per un Cabrils més cívic, participatiu i sosteniblei. Tanmateix,la primera instància és actuar com a grup de pressió "per incidir en el debat polític" però no descarten altres vies de participació més directes. Un dels portaveus del grup, Jordi Teixidó, denuncia que els serveis de l'Ajuntament no han evolucionat de la mateixa manera que «el ritme de les noves construccions». D’entre la gent que forma part que forma part d'aquest grup hi ha persones que en les passades eleccions van donar suport públic a diferents llistes municipals i que coincideixen en el diagnòstic de paral·lització del poble. En aquest sentit, destaca la presència de l'exregidor de CiU Miquel Ponsa, que va dimitir pel seu desacord amb la gestió municipal del govern i per com s'havia realitzat la federació entre CDC i UDC de Cabrils.

22.1.07

Les obres de la carretera de Cabrils duraran 4 mesos

Des de principis d'any i fins que finalitzin les obres de construcció de la rotonda i per tal de facilitar la seva construcció, a la carretera BV-5022 que uneix Cabrils amb Vilassar de Mar, s’han establert desviacions del trànsit rodat. El carril descendent resta tallat, des de l’Avinguda Carles Tolrà fins al carrer Montcabrer per tal de facilitar la tasca als treballadors de l’obra, dotant-los d’una zona de seguretat. D’aquesta manera, els vehicles que baixen cap a Vilassar de Mar ho faràn pel carril habitual de pujada. Per la seva banda, els vehicles que es dirigeixen cap al casc urbà de Cabrils hauràn de desviar-se pel carril interior del Passeig de Cabrils.
Cal destacar els canvis de prioritats en els carrers de la zona, per tal de fer el més fluid possible el trànsit per la zona d’obres.

La rotonda, que estarà situada enfront del Camí de Muntanya, permetrà als vehicles dirigir-se a la nova urbanització de Can Badia i facilitarà l’accés a Vilassar de Dalt sense la necessitat de passar pel centre de Cabrils. Aquestes obres són finançades integrament pel promotor de la Urbanització de Can Badia, i està previst que finalitzin en 4 mesos.
http://diarimaresme.com/noticies/societat/canvis-en-la-circulacio-a-cabrils/

21.1.07

Neix “Olivera”, la revista dels nens i nenes de l’escola


Coincidint amb el primer trimestre escolar del curs 2006-07 va sortir a la llum una nova publicació local: la revista del CEIP L’Olivera. Aquesta revista té una periodicitat trimestral i conté 36 pàgines que han estat possible gràcies a l’empenta de la Mariona Marxuach i en Joan Torruella: “Com a pares de l'escola varem pensar que seria molt bo, que l'Olivera tingués una revista. Creiem que, com passa a moltes escoles de Catalunya, una publicació pròpia és una bona eina per relligar tota la comunitat educativa, (alumnes, mestres i pares)”. En aquest sentit, els responsables de la revista creuen que amb aquesta iniciativa es podria servir per solucionar una part de tot el "mal rotllo" que malauradament s’ha viscut aquests últims mesos a l’escola i - tal com apunta Torruella – “ara les coses ja van per bon camí, i l'entesa entre mestres i pares finalment s'ha aconseguit. L'assemblea del passat dijous ha servit perquè tots els pares dipositessin la confiança, tota la confiança en l'actual Junta de l'AMPA. Sens dubte servirà per continuar treballant per intentar millorar les coses, i en definitiva perquè els mestres treballin a gust i contents i de retruc els nostres nanos segueixin gaudint d'un ensenyament de qualitat a Cabrils”.

Endegar una publicació és difícil però “Olivera” ha comptat amb l’impuls de Torruella: “ Jo com a periodista tenia una avantatge davant d'altres pares que potser no haurien sabut com començar, i així va ser. Tot i que feia anys que no maquetava res, sembla que una mica és com anar en bici, i amb l'incondicional suport de la Mariona, que es va engrescar de seguida en tot, ho hem aconseguit. Si més no aquest primer número que consideravem vital que sortis bé. Estem segurs que els pròxims sortiran millor”. En aquest sentit, Mercè Martín s’ha afegit a Marxuach i Torruella al capdavant de la redacció de la revista però com a contrapunt, els impulsors destaquen que l’AMPA ha subvencionat el 100% de la revista però que volen inserir publicitat per tal que “Olivera” no suposi una gran despesa per l’AMPA: “Editar una publicació de 36 fulls encara que sigui a una tinta és car. Però pensem que malgrat això, es necessita una publicació a l'escola del poble”.

Des de la redacció del “Tu ets Cabrils”aplaudim enèrgicament aquesta iniciativa i exhortem a tots els pares i mares del CEIP L’Olivera a seguir treballant per aquesta bona entesa.

19.1.07

Els fills de la guerra


La propera "xerrada al caliu" - dissabte 20 de gener a les 20:30h - que organitza el Museu Arxiu Municipal de cabrils porta per títol "Els fills de la guerra". L'acte tindrà lloc a la Biblioteca de Cabrils.

17.1.07

ERC presenta les seves aportacions al Pressupost 2007

ERC de Cabrils ens ha fet arribar un comunicat de premsa amb les seves aportacions pel pressupost del 2007. Segons fonts republicanes, confien en que les seves propostes seran acceptades ja que l'equip de govern no pot pretendre fer participatius els pressupostos sense tenir en compte les aportacions dels grups polítics; i més quan moltes d'elles es recollien en els programes electorals dels partits de l'equip de govern. En aquest sentit, ens fem ressò d'aquestes propostes:

Un element imprescindible per al benestar social és el civisme; és a dir, aquell comportament fonamentat tant en el compliment de les pautes establertes en la relació entre les persones com en el profund respecte per la llibertat individual i col·lectiva.

Les següents propostes ajuden a aconseguir aquesta convivència cívica, lliure i respectuosa i poden fonamentar actuacions per part de les regidories que s’hauran de traduir, si s’escau, en partides pressupostàries:

*Promoció d’espais de convivència (espais verds, d’esbarjo i de trobada dins la trama urbana de Cabrils amb mesures perquè les persones o els animals no els puguin malmetre). A tals efectes, l’Arborètum de Can Barba ha de restar obert al públic com un espai de trobada i interacció social; alhora que ha de realitzar tallers mediambientals, com per exemple la cració de menjadores o caixes niu per ocells.

*Mesures per fomentar el reciclatge selectiu de residus.

*Mesures pel compliment de l’accessibilitat per a totes les persones amb mobilitat reduïda (vies públiques, edificis municipals o on es realitzin activitats d’interès general).

*Incrementar la col·laboració entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra per la millora de la coordinació en matèria de seguretat i prevenció.
Atenció especial a les polítiques per a la gent gran, en especial les polítiques per un envelliment actiu.

*Actuacions que fomentin l’esport al conjunt de la població facilitant l’ús de les instal·lacions esportives del municipi, la creació de circuits urbans i amb atenció especial a la gent gran.
Implantació pública de sistemes de tecnologies sense fils (Wi-fi), creació de nous punts d’accés públic a Internet amb presència de personal dinamitzador.

*Informar, almenys anualment, de la situació econòmica de l’ajuntament: fent comprensible el pressupost, augmentant la transparència i qualitat de la informació subministrada als regidors i a la ciutadania i, en definitiva, acostant a la ciutadania la política i la gestió municipals.

*Implementació de les TIC a l’administració pública per facilitar els tràmits on line. De la mateixa manera, actualització i millora del web municipal (seguint els paràmetres de la moció que ERC va presentar fa dos anys al Ple municipal i que es va aprovar per unanimitat).

*Impuls de l’activitat associativa local mitjançant la signatura de convenis de col·laboració per activitat, defugint de l’atorgament arbitrari de les subvencions.

*Elaborar programes i promoure accions preventives com ara els de les drogodependències, sida, l’alcoholisme, maltractaments, l’educació sexual...etc i promocionar-los en l’àmbit escolar juntament amb els claustres docents i les AMPES.

*Creació del Consell d’Entitats amb representació de l’Ajuntament.

*Elaborar un projecte turístic per Cabrils a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials i econòmiques, estudiant l’encaix del nostre municipi dins altres rutes turístiques supramunicipals i desenvolupant un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels diversos sectors del nostre teixit social: comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.

*Creació de l’Agenda 21 com un pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini que incorpora diagnosi de la realitat municipal, participació ciutadana i pla d’acció local. Els resultats poden guiar, en gran mesura, la redacció del Pla general urbanístic de Cabrils.

*Elaboració d’ordenances municipals de protecció del medi natural urbà i de defensa del paisatge.

*Dificultar l’especulació dels solars no edificats i dels habitatges desocupats amb mesures fiscals desincentivadores. Al mateix temps, foment de l’incorporació al mercat de nous habitatges buits i creació d’una borsa d’habitatge jove.

*Elaboració d’un pla municipal d’estalvi energètic.

*Promoure l’esperit emprenedor i innovador, especialment entre el jovent.

*Crear un sistema de comunicació (sms i mail) per informar als ciutadans de les activitats que es realitzin al municipi.

15.1.07

L’OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL. 1er semestre de 2006.

L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme (CCM) i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) nascuda l’any 2005 amb la voluntat decidida de consolidar-se com l’instrument d’anàlisi econòmica de la comarca. Recentment s’ha publicat el tercer número i penso que és prou important per comentar-ho, encara que sigui breument.
L’Observatori defineix la competitivitat empresarial com “..la capacitat de les empreses d’una economia de mantenir o ampliar la seva quota de mercat en els mercats nacionals i estrangers”.
Aquest procés expansiu de l’activitat empresarial és clarament determinat per les modificacions d’un entorn cada vegada més gran, complex i dinàmic, però també pels canvis en els elements generadors de valor dins les empreses. Com responen les empreses a les noves condicions de productivitat que els planteja el procés de globalització? Encara més, com incideixen aquestes noves condicions sobre els factors i el model competitiu de l’empresa catalana?. I, finalment, hi ha cap relació entre la competitivitat i la dimensió de l’empresa? Són preguntes prou importants que ens hem de fer per poder construir amb garanties el futur del Maresme.
Cal tenir present, a més, que la innovació empresarial és un procés complex que depèn
tant de factors interns a l’empresa com de factors vinculats a l’entorn en què opera. La nostra realitat empresarial es caracteritza pel gran predomini de les empreses de petita dimensió, la qual cosa fa que les innovacions generalment siguin o bé el resultat de l’assimilació de nous coneixements i tecnologies des de l’exterior o bé el fruit de processos interns a l’empresa que donen lloc més a millores incrementals i continuades que no pas a canvis radicals . En conseqüència, en el nostre sistema d’innovació, són molt transcendents tant les característiques de l’entorn com les particularitats dels processos d’innovació interns a l’empresa.
Els factors de competitivitat que s’analitzen per mesurar la competitivitat empresarial de les empreses del Maresme que integren L’Observatori, “...són factors que expliquen la seva eficiència productiva i comercial i condicionen al llarg del temps el seu posicionament als mercats.”
L’estudi conclou presentant l’Indicador Sintètic de Competitivitat del Maresme (ISCM) que pretén resumir en un sol valor el conjunt de totes les dades recollides en les diverses enquestes. Es calcula anualment i els valors que pot adoptar en cada període oscil·len entre el 0 i el 30. El valor mínim determina una competitivitat nul·la. Contràriament, un valor de 30 suposaria una competitivitat molt alta.
Els valors de l’ISCM(2006) de 16.89 –a l’igual que prèviament l’ISCM(2005) de 16.45- continuen movent-se en la zona mitjana i, per tant, les empreses de la comarca hauran de continuar l’esforç de millora per tal de situar-se en la banda alta (superant l’índex de 20).
El nostre municipi pot veure’s beneficiat de l’augment de la competitivitat al Maresme per efecte d’unes externalitats positives, malgrat el nombre reduït d’empreses que ara tenim, per un efecte “reclam” de localització en un entorn que afavoreix la innovació i el creixement.

Miquel Ponsa
Economista i veí de Cabrils.

12.1.07

Nou Consorci pel Parc Serralada Litoral


Tal com informa Tribuna Maresme, la Generalitat va aprovar el passat 27 de desembre els nous Estatuts del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, on va integrar-se al setembre.
Segons els nous Estatuts, el consorci està format pels ajuntaments de vuit municipis del Maresme; sis del Vallès Oriental; els Consells Comarcals d’ambdues comarques, la Diputació de Barcelona i la Generalitat, que hi aportarà 113.800 euros anuals. L’entitat, que té com a objectiu gestionar i conservar l’espai de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), inicia el 2007 amb dos reptes: reforçar l’oficina tècnica de gestió i actuar per conservar els hàbitats, ordenar els usos públics i investigar per difondre els valors naturals.

10.1.07

"Dirigents de CDC defensen trencar amb Unió a les municipals"

Segons informa e-notícies, les darreres topades entre CDC i UDC han provocat malestar en els òrgans de direcció de Convergència i diversos dirigents defensen ja obertament la fusió o la ruptura abans de les properes eleccions municipals, segons ha sabut e-notícies de fonts solvents. "O ens fusionem o trenquem", han explicat gràficament. "La coalició va arribar a un atzucac i es va decidir fer la federació, però l'objectiu final era la fusió", han afegit. "Ara volem ser una sola força política de cara a les municipals", han subratllat. El nombre de dirigents que s'inclina per la ruptura ha augmentat en les darreres setmanes a mesura que s'han incrementat també les diferències públiques entre Mas i Duran sobre la darrera campanya electoral o la possibilitat d'entrar al Govern de Madrid. "N'hi ha tant al secretariat permanent -del qual fomen part una quinzena de membres- com del comitè executiu -que arriba a la cinquantena-, però no són només dirigents del sector sobiranista", han assegurat. "Miquel Roca ja va pressionar en el seu moment a favor de la ruptura", han recordat. Els sectors que opten per aquest ultimàtum qüestionen fins i tot que Josep Antoni Duran i Lleida hagi de ser el cap de llista de CiU en les properes eleccions generals. "Duran va perdre un terç d'escons en les darreres eleccions, si hagués estat un alcalde ja l'hauríem canviat", han manifestat. En les generals del 2004, la federació nacionalista, en efecte, va perdre cinc diputats en passar de quinze a deu. "Mas ha guanyat dos cops, Trias va aguantar, però Duran va perde un munt de vots". El reglament de presentació de candidatures de CiU estableix, en tot cas, que de les tres candidatures principals -presidència de la Generalitat, alcaldia de Barcelona i cap de llista al Congrés- dos són per a CDC i una per a Unió, però "tot és revisable".

El Punt: "L'alcalde de Cabrils va fer pràctiques de tir amb l'arma del cap de la policia"


Segons informa El Punt, l'alcalde de Cabrils, Manel Pérez (CiU), va disparar tres trets en acabar unes pràctiques de tir obligatòries que feia la policia local en un club situat a Vilassar de Mar. Pérez va acceptar l'arma que li va oferir el cap de la policia local, Joan Susín, que el va «convidar» a fer punteria en una diana. Pérez no té llicència, condició indispensable per poder utilitzar qualsevol tipus d'arma. Tot i que nega que els tres trets que va disparar es puguin considerar una pràctica de tir, Pérez va haver de reconèixer el que havia fet en l'últim ple municipal, dies abans de Nadal, perquè li ho van retreure elregidor del grup Veïns Independents de Cabrils, a l'oposició.

L'alcalde de Cabrils, Manel Pérez, va assistir el 21 de novembre a les pràctiques semestrals de tir dels agents de la policia local. Un cop acabades, el cap del cos, Joan Susín, va convidar-lo a provar punteria. «Vaig animar-lo i li vaig oferir la meva arma perquè pogués disparar», explica Susín. Pérez no va disparar on s'havien fet les pràctiques de tir, sinó en una galeria annexa. «Ho vaig fer seguint les indicacions del cap de policia. No tinc cap interès en les armes, ni he fet el servei militar», va explicar ahir.
«És una anècdota, perquè l'alcalde no té llicència d'armes ni hi té cap interès», assegura el cap de la policia. «A més, ho va fer sota la meva supervisió i la d'un monitor de tir», hi va afegir Susín. Un funcionari també va disparar sota la supervisió de Susín. En un comunicat enviat ahir per l'Ajuntament es considera que «l'alcalde no va fer cap tipus de pràctica de tir, perquè per pràctica de tir s'entén el fet de disparar un nombre elevat de trets, superior a 50».
Ara, el que no està clar és com s'hauria de sancionar la infracció. Fonts de la Guàrdia Civil van indicar que es tracta d'una negligència del cap de la policia, però no es pot actuar contra ell si no hi ha cap denúncia. Altres fonts, del món local, van indicar que el cas és un peix que es mossega la cua: un cap de policia local només pot ser sancionat per l'alcalde, i és evident que en aquest cas no ho farà. I la infracció de l'alcalde de fer servir una arma sense permís seria una falta administrativa lleu –ja que no va generar cap situació de perill– i només un jutjat contenciós administratiu, a instàncies d'una altra administració o d'un ciutadà, podria sancionar-lo.

9.1.07

La policia denuncia que l’alcalde “no respon” les seves peticions


La Policia Local de Cabrils, a través del Delegat personal funcionari i President de la Secció Sindical Professional de Policies Municipals d’Espanya-Catalunya, denuncia que l’alcalde “no respon” cap de les seves peticions relatives a l’incompliment de l’article 25 del Decret 219/1996 sobre l’armament de les policies locals. Aquest article disposa que els cossos de policia han de realitzar exercicis de tir “com a mínim dues vegades l’any” i sota la supervisió d’instructors degudament qualificats. En aquest sentit, l’alcalde Manel Pérez (CiU), en la seva resposta escrita, es va limitar a indicar que es faria una pràctica de tir (realitzada el passat 11 de novembre) sense informar “del motiu pel qual s’està incomplint el que es disposa a la llei”. Tanmateix, el representat de la policia local corregeix Pérez a l’afirmar que “no és necessari tenir un instructor a la plantilla per realitzar les pràctiques de tir” ja que aquestes es poden realitzar a l’Escola de Policia de Catalunya. Però el més greu és que l’agent instructor de la policia local amb el curs d’instructor de tir ja posseïa aquest títol durant el 2005 - any en el que tampoc es va realitzar cap exercici de tir – desbaratant, d’aquesta manera, l’explicació de l’alcalde. D’altra banda, la Policia local també demana que es” renovin de manera urgent” els dos telèfons mòbils que tenen adjudicats i que han quedats malmesos degut a l’ús continuat; de la mateixa manera que també demanen que “els dos cotxes policials d’aquests departament siguin equipats amb dispositius de mans lliures, tal i com tenen instal·lats alguns vehicles de la corporació”.

L'exposició sobre en Serracant s'allarga fins el 27 de gener


7.1.07

CDC DE CABRILS: GREU CRISI A L’INICI DE 2007


Com a conseqüència del malestar provocat per la gestió de la federació CiU s’ha produït un seguit de baixes de militants històrics i la dimissió d’un regidor.

El congrés de CiU a Tarragona (novembre 2004) marcava com a objectiu prioritari la formalització de les federacions de Convergència i Unió per a tots els municipis de Catalunya. A Cabrils que es sortia d’una moció de censura que va fer perdre l’alcaldia a CiU i, seguidament, s'havia produit un trencament de la federació per abandó dels membres d’Unió (que van concorre a les eleccions municipals amb les sigles de DIU) es presentava molt difícil. Des d’un principi, la militància es va posicionar en contra de la federació i el Comitè Executiu Local va apostar per una política de no informar mentre es duien a terme les negociacions juntament amb la comarcal de Mataró. Finalment - i per sorpresa- es presenta la federació com una realitat el 4 d’octubre de l’any passat, sense permetre que aquesta mesura es pogués debatre en l’assemblea.
Aquest modus operandi ha molestat a un bon nombre de militants que han decidit demanar la baixa com a membres de Convergència. El propi Comitè Executiu Local també ha hagut d’acceptar dimissions pel mateix motiu i per la manca de direcció i la total inoperància del mateix. Per altra banda, reconeguts convergents ja han anunciat la seva intenció de no votar la llista de CiU per no estar d’acord amb la seva gestació i la possible inclusió en les llistes d’Antoni Poblet (cap de llista del DIU i ara regidor no adscrit). D'altra banda, tal com informa el diari electrònic e-notícies, UDC intensifica la seva campanya per distanciar-se de CDC; fet que introdueix més incertesa al desenllaç final d'aquesta obra d'ingenyeria electoral, la qual encara ha de ratificar Manel Pérez com a candidat de CiU als propers comicis locals del maig vinent davant del Comitè Executiu de la Federació. Davant d'això, militants de CDC recorden les declaracions de Poblet a El Punt en les quals manifestava que "Unió de Cabrils no accepta l’actual alcalde i cap de llista de CDC (Manel Pérez) com a candidat a les municipals".

3.1.07

Josep Ma. SERRACANT: L'humor gràfic d'un ninotaire de casa


La Biblioteca acull l'exposició "Josep Ma. Serracant: l'humor gràfic d'un ninotaire de casa" organitzada pel Museu Arxiu Municipal. Degut a la bona acollida s'ha decidit ampliar el període d'exposició pública dues setmanes més. Des de Tu ets Cabrils animem a tota la gent que encara no ha tingut la possibilitat de veure-la a passar per la Biblioteca i gaudir d'un humor gràfic de qualitat. Gràcies al comissari de l'exposició, en Modest Masides i a la vídua de l'artista, la Concepció Melendres, aquest bloc tindrà el privilegi de publicar periódicament un dibuix de Serracant. Per anar obrint boca "pastem" el primer dibuix i el text del fulletó de l'exposició:

"Avui, en Josep Maria Serracant, el nét gran de la Teresa de Can Pons, després de rodar, mirar i glossar amb sornegueria i amabilitat aquest món i, probablement, l’altre, torna a la casa mare de Cabrils.
Hereu destacat de la gran tradició de l’humor gràfic del país -que va de L’Esquella de la Torratxa a Hermano Lobo, d’En Patufet a Cavall Fort i Tretzevents-, els ritus estiuencs entrellucats a les nostres eixides, canyissars i bardisses de la infantesa marcaren per sempre la seva òptica, la seva mirada de ninotaire eternament meravellat. Els seus dibuixos, transparents i tendres, quasi riallers, enjogassats, desvetllen la màgia i la poesia que rau amagada en els replecs de les més insignificants criatures i esdeveniments, i, amb ells, il·lumina els temps grisos, plans o incerts, d’aclaparadora “literalitat”, de les acaballes del tardofranquisme i la transició.
Un cor i una mirada d’infant (a voltes, deixeu-m’ho dir: conyon), vet aquí el secret. Per obra i gràcia de la seva ploma, prolífica i dúctil, es desplega un món irresistible de paraigües, núvols, elefants, arbredes, avions i conills i pastanagues festejant, que ens retornen, miraculosament i a l’instant, la mirada neta, dringant i reveladora de la infantesa; quan, de debò, nosaltres “érem capitans” i el món un lloc màgic i sempre sorprenent i benèvol.
Per això, pel caràcter intemporal (la bondat i el somriure no han estat mai, sortosament, patrimoni d’una època) i alhora tant d’un temps, tan explícitament “històric” de la seva obra, el Museu Arxiu de Cabrils es complau a presentar-ne -gràcies a l’entusiàstica col·laboració de la vídua, na Concepció Melendres- una panoràmica ampla. Hi trobareu acudits “muts” (el “seu” registre per excel·lència), historietes, paisatges, il·lustracions i portades per a la premsa juvenil, misterioses escenes bíbliques i/o mitològiques, i un devessall exuberant de “materials de rebotiga”, “de taller”: notes apressades, apunts, esborralls, “esquelets” de vinyetes, tempteigs de figures, racons, quadres... I se us farà palesa, al final, la inconsistència de la línia que, als tractats, pretén descompartir les arts majors de les menors.
Tot plegat, un regal impagable en temps d’asprors, mentides i cintes de vídeo".

Modest Masides. Comissari de l'exposició i membre del Museu Arxiu Municipal de Cabrils

"CiU tem una fugida d'alcaldables cap a Esquerra"

El diari electrònic e-notícies informa que CiU tem una fugida d'alcaldables cap a altres forces polítiques, sobretot Esquerra, en les properes eleccions municipals. Segons escriu aquest mitjà, "la temença obeeix també al fet que el Departament de Governació i Administracions Públiques, que dirigeix Joan Puigcercós, atorga les subvencions a petits municipis a través del Pla Únic d'Obres i Servies (PUOSC), entre d'altres. El mateix secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reconegut en declaracions a Punto Radio que a les properes eleccions "vamos a tener seguramente en términos globales menos concejales" perque "alguna lista pequeñita" podria presentar-se amb altres sigles. Recordem - tal com ja vam informar dies enrera - que el cabrilenc i exregidor d'Esquerra a Cabrils, Ramon Martínez, és un dels homes forts de la Conselleria que dirigeix el republicà Joan Puigcercós.

2.1.07

El web de l’Ajuntament no s’ha renovat malgrat haver-hi un acord de Ple

Un dels principals problemes de comunicació del nostre municipi rau en la inactivitat del web municipal. Als problemes de disseny i programació (s’han d’anar obrint i tancant finestres) s’ha d’afegir el de la nul·la actualització de les notícies. En aquest sentit, existeix un acord de Ple (de fa dos anys!) - arran d’una moció presentada per ERC – per renovar el web municipal (www.cabrils.org). Gairebé dos anys i mig després d’aquest acord no s’ha produït cap modificació al respecte. En aquest context, és interessant donar un cop d’ull als webs dels municipis veïns (Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrera) per veure la situació d’inferioritat comunicativa del nostre ajuntament. Tanmateix, l'Ajuntament tampoc ha adoptat el domini ".cat" tot hi haver-hi, també un acord de Ple. Actualment, el web de l’ajuntament es troba fora de servei.

1.1.07

Aquestes són les activitats d'aquest mes de la Biblioteca de Cabrils:

-12, divendres a les 6 de la tarda Hora del Conte

-12,divendres a 2/4 de 7 de la tarda tertúlia literària Solitud de Víctor Català a càrrec de Raquel Picolo

-26, divendres a les 6 de la tarda Hora del conte

-27, dissabte a les 7 de la tarda conferència: Cabrils: poble o conjunt d’urbanitzacions a càrrec de Daniel Reixach de Linares , geògraf. Organitza el Museu

Cada dilluns a ¾ de 7 de la tarda trobada de conversa en anglès a càrrec de Bàrbara Peeters de l’Acadèmia Larchmont. Diferents nivells

Cada dimarts a 3/4 de 7 de la tarda, trobada de conversa en francès a càrrec Michelle Notable.

Nota:
El cinc de gener la Biblioteca estarà oberta de 10 a 14 del migdia

31.12.06

TU ETS CABRILS us desitja un feliç any nou


La redacció del “Tuets” vol desitjar-vos un any nou replet de bons i màgics instants. Estem convençuts que el 2007 ens portarà moltes i agradables sorpreses, salut i èxits. I ja sabeu: el que no succeeix en un any (o cent anys), succeeix en un instant.

29.12.06

Cabrils resol el problema de les vivendes de protecció oficial.

L’Ajuntament de Cabrils ha pres una decisió històrica per tal de solucionar la greu mancança d’habitatges protegits, conseqüència de la inexistència de sol urbanitzable provinent de l’aprofitament mig en el nostre municipi. El criteri que s’ha adoptat, i que s’està negociant, és el d’edificar a Vilassar de Dalt. Es preveu fer la construcció en tres fases: la primera de 150 vivendes, la segona de 50 i la tercera, i última, de 25. El batlle de Vilassar de Dalt, Artigas, no veu amb bons ulls el projecte ja que interpreta aquesta mesura com un intent soterrat d’annexió de la seva vila a Cabrils. Fonts properes a l’Ajuntament de Vilassar de Dalt manifesten que no s’oposen tant a la construcció d’habitatges protegits, com al fet d’haver de canviar el nom de la seva vila pel de Cabrils de Dalt, condició que imposa el nostre ajuntament.
Esperem que la bona sintonia entre els dos batlles, Artigas i Pérez, permeti trobar la millor solució per a tothom.

26.12.06

El “Tuets” condiciona els continguts del Butlletí Municipal

El darrer butlletí que edita l’ajuntament de Cabrils ja ha sortit al carrer amb gairebé un mes de retard. Com a curiositat, cal apuntar que moltes de les notícies publicades en aquest bloc han estat recollides en la darrera tramesa de la publicació municipal. En aquest sentit, han estat fets noticiables les pràctiques de tir – amb retard - de la policia local, l’aparició de l’escarabat morrut que afecta les palmeres, la recollida de joguines per la campanya de Nadal o l’Arborètum de Can Barba (tot i que no es diu quan obrirà). Totes elles han aparegut amb anterioritat al nostre mitjà electrònic. Des de la redacció de Tu ets Cabrils, valorem positivament que l’ajuntament llegeixi i tingui en compte els continguts del nostre bloc; però alhora l’animem a afrontar temes encara per resoldre com el Petit Altell, el Reglament Orgànic Municipal (ROM), la cessió del 0,7% de la venta dels tiquets de tast i beguda de la Mostra a la lluita contra la fam o la creació del Registre Municipal de parelles de fet.

D’altra banda, en aquest darrer Butlletí s’ha ampliat el nombre de partits polítics que han declinat la possibilitat d’utilitzar un espai de la publicació per comunicar-se amb el poble. En aquest sentit, els grups municipals del PSC, el GEC i el DIU no han fet cap escrit.