Anem a Roma

El Barça va tornar a fer història a Stamford Bridge,. Era un partit complicat tal com es va comprovar en el partit d'anada al Camp Nou. El joc fluid que practica aquest Barça es va veure truncat per un equip disciplinat amb molta fortalesa física. Els aficionats encara hipnotitzats amb el gran joc desplegat tota la temporada i que culminat amb la victòria en el derbi de dissabte a Madrid, amb un 2 a 6, que passarà a la història.

Però el Chelsea té altres característiques; i a més, l'equip blaugrana es va presentar amb unes baixes significatives, com Thierry Henry, un jugador decisiu en molts partits una vegada recuperat per Pep Guardiola, En defensa, les absències es van notar; sobretot la de Carles Puyol (suspès per acumulació de targetes), que van obligar a Guardiola a canviar l'estratègia. Amb aquestes premisses va començar un partit a Stamford Bridge amb un Barça jugant fidel als seus principis. Però un gol d’Essien en els primers minuts, va complicar més el partit, Un Chelsea jugant a la contra, amb el perill de Drogba cada vegada que arribaven a la porteria d'un Valdés, immens.

La segona part es mastegava la tragèdia jugant amb deu, després de l’expulsió d’Abidal. La lluita contra el rellotge les aproximacions del Chelsea, eren neutralitzades per un Valdés,perfecte. El Barça sense xutar a porteria amb encert, cap tret entre els tres pals, Els centres de Dani Alves, es perdien una i una altra vegada , la final a Roma enfront del Manchester semblava impossible.
Fins el minut 93, després d'un centre de Alves, aprofitable, i de Messi va servir perquè fos copejada per , Andrés Iniesta el primer xut entre els tres pals i gol gol!!

No m'estranya que a Canaletas un dels càntics fos. “Déu és blanc i és Iniesta” Ens veiem a Roma! Per unes hores m'he oblidat de la crisi i altres misèries. Per a això estan els espectacles.

Francesc Riquelme, veí de Cabrils