El partit l’equip blaugrana es va haver de sobreposar al gol inicial de Toquero minut 9, el Barça semblava desorientat al camp, deu minuts de desconcert. no trobava el seu joc habitual, possessió de la pilota, amb profunditat i a l'espai, entre línies, i amb els lleons rugint.
Fins que en el minut 32, va aparèixer Touré Yaya, o Yaya Touré, en una jugada personal sorprenent en un defensa, després de recórrer mig camp , xut fortísssim i col·locat i va marcar un gol que va significar l'empat.
A partir d'aquest moment la màquina blaugrana va començar a funcionar i l'afició va respirar més tranquil·la, el pitjor ja havia passat.
Al començar la segona part l'equip va jugar amb una de les seves virtuts: joc des de endarrere, possessió de pilota, ràpids, i el gol no va triga gaire a arribar. Aquesta vegada va ser el torn de Messi, al minut 55, i poc després Bojan, amb una tranquil·litat esbalaïdora, en el minut 57. La reacció d'aquests tres minuts fantàstics va sentenciar gairebé el partit.
El Barça, jugava i tocava. L'Athletic, amb el 3 -1 estava desesperat i tan sol li quedava el joc de força i empenta. Però una altra jugada, gol de Xavi de falta directa. El marcador va poder ser més ampli, Eto'o . no va tenir la seva nit, poc importa, ahir vam tenir una altra gran nit de futbol: esport, joc i espectacle. Copa, Lliga i Champions!!!.
Aplaudiments a Mestalla entre les aficions i jugadors. Fins a la propera.
Francesc Riquelme, veí de Cabrils
Entrades
