Tertúlia literària "Mauricio o las elecciones primarias" d'Eduardo Mendoza
26 Febrer de 2010 - 18:00 h
A càrrec de Francesc Ponsa
Lloc: Biblioteca Pública
Sinopsi:
Després d'anys d'absència, Mauricio, un dentista amb ideals però sense caràcter, torna a Barcelona. Una trobada casual li porta a participar en la campanya del partit socialista i a entaular una intensa relació amb dues dones: Clotilde, que tracta de trobar l'equilibri entre les seves il·lusions i la prosaica realitat, i la commovedora Porritos, que li revelarà aspectes foscos de la seva personalitat i del seu món.
Des d'Una comèdia lleugera, deu anys endarrere, Eduardo Mendoza web no havia publicat una novel·la no paròdica, i en cap ocasió el seu talent narratiu havia adquirit accents de tal gravetat, amb la consciència crítica i el to provocador i iconoclasta de sempre. Mauricio o les eleccions primàries obre una nova etapa en la novel·la espanyola d'avui, i en el seu absorbent lectura, depara una lúcida reflexió sobre la condició humana i una habilíssima reformulació d'un gènere que, més enllà del referent barojiano, remet a Balzac o a Flaubert.
Arribats a aquest punt ens podem preguntar: com actuaria Mauricio, davant l'actual crisi?. Segurament Mendoza, hagués tractat el personatge d’altra manera amb un perfil diferent. No podem oblidar que l'especulació immobiliària i financera, la va definir d'una manera gairebé perfecta amb el seu personatge: d'Onofre Bouvila i l'ambientació en la Ciutat dels Prodigis, des de la primera exposició Universal a Barcelona amb tot el desenvolupament urbanístic, que va comportar per a la ciutat. Fins a la seva caiguda. en la mateixa novel·la tenim també la crisi de 1929.
En definitiva que després de gairebé cent anys no hem après i tornem a caure en els mateixos errors.
- L'Estatut i tota la polseguera que aixeca, a quin gènere literari pertany?
M'agradaria pensar que al gènere de literatura jurídica. És a dir, no a l'èpica ni a la lírica, i menys a la pamfletària. És inevitable que aquests elements entrin en joc, ja ho sé. El més important és que no dominin ni transcendeixin els marges.
El treball paròdic de llarg alè envaeix novel·les que de no ser per això (per la paròdia), quedarien en mers retaules costumistes. Això va des del cas Savolta fins a "Una comedia ligera"
Altres obras: "La ciudad de los prodigios"
"El laberinto de las aceitunas"
"El misterio de la cripta embrujada"
"La verdad sobre el caso Savolta"
"El laberinto de las aceitunas"
"El misterio de la cripta embrujada"
"La verdad sobre el caso Savolta"
Mauricio ens espera demà a les 18 a la Biblioteca,
E.S.