27.11.06

Les dones a la Mediterrània (i 3)


El passat dissabte 25 de novembre, efemèride del Dia Internacional de la no-violència vers les dones, vam assistir al darrer acte del cicle "Les dones a la Mediterrània", que va consistir en la projecció del documental "Sólo sueños", dirigit per Amal Ramsis. L’audiovisual, que tracta sobre les dones egípcies, va ser presentat per l'antropòleg i professor de la UAB Josep Lluís Mateo, que és autor, entre d’altres, del llibre"El moro entre los primitivos; el caso del Protectorado Español en Marruecos".Barcelona, Fundación La Caixa,1997.

"Sólo sueños" és un documental intimista i senzill que recull els testimonis de quatre dones ben diferents( edat, situació social, personalitat...) que expliquen els seus somnis. A través d’ells, l’espectador pot descobrir una altra imatge de la dona egípcia, lluny dels estereotips i prejudicis que tenim de les dones àrabs. En aquest sentit, les dones no es mostren submises sinó somiadores; ja que expressen el seu desig de canviar la seva realitat. Aquesta és complicada i carregada de contradiccions, però no suposa cap impediment per deixar volar els somnis. Tanmateix, els desafiaments que els imposa la vida han fet que les dones siguin molt més responsables i fortes a l’hora d’enfrontar-se directament a les pressions socials i econòmiques que les encadenen a un present fosc. Lluny d’abandonar, les dones intenten trobar una sortida per a sortir d’aquest atzucac; però de moment aquesta recerca encara és individual. En aquest context, Mateo va explicar que la visió occidental de la dona musulmana és la d’una víctima passiva . En canvi, la del món àrab és la d’un "subjecte amb situació de desigualtat". D’altra banda, el ponent també va fer referència a la tradició popular àrab del significats dels somnis:
1.- El somni vertader, inspirat per Déu.
2.-El dolent o fals: els propis).

Duran el debat vam arribar a la conclusió que les dones es servien dels somnis com a excusa per a parlar de les seves preocupacions i pors. En aquest sentit, cal remarcar – un cop més - les intervencions del col·lectiu musulmà, que estava més participatiu i relaxat que els dies anteriors. Comencem a entendre’ns. Som dones amb preocupacions i somnis compartits. Sobretot somnis.


Mariona Bosch

23.11.06

L'Ajuntament no destina el 0,7% de la Mostra a la lluita contra la fam



Segons ha pogut saber Tu ets Cabrils, l'Ajuntament de Cabrils ha participat econòmicament en els següents projectes del Fons Català per la Cooperació: 6.010, 12€, l'any 1999, destinats a la construcció d'un barri a Matagalpa i 3.600€, l'any 2004, en benefici de la campanya de sensibilització "Una altra globalització és possible". Però ni rastre de qualsevol partida derivada del 0,7% - compromís adoptat unànimement en el Ple - de la venta dels tiquets de tast i beguda de la Mostra Gastronòmica (sobretot de l'any 2005 ja que l'exercici econòmic de la Mostra 2006 encara no s'ha tancat). Malgrat l'opacitat dels números de la Mostra, s'ha estimat que l'aportació de Cabrils derivada de la Mostra del 2005 giraria entorn els 300€, quantitat que no representa cap fortuna per eradicar la fam ni per allargar la transferència econòmica que a data d’avui encara no s’ha fet. Tanmateix, segons han manifestat fonts consultades, els càlculs no es van fer seguint l'acord adoptat pell Ple sinó aplicant el 0,7% únicament a la part del tiquet que assumeix l'Ajuntament. El Departament de Comptabilitat fa veritables "sudokus" pressupostaris per maquillar els números, fins el punt d'utilitzar aquesta lliure i interessada interpretació per calcular el 0,7% que no és contemplava en cap acord. Esperem que quan s'apliqui als resultats del 2006 no es torni a efectuar el mateix parany.
Fent recapitulació, aquesta mesura va ser adoptada per l'Ajuntament per Ple el passat 2005; moció que s'ha tornat a aprovar enguany amb l'esmena transaccional d'assumir aquest compromís cada any sense necessitat d'aprovar-la cada nova edició de la Mostra. A més, va ser el propi equip de govern qui va posar com a condició per aprovar la moció que els diners recaptats es destinessin al Fons Català per la Cooperació. Tu ets Cabrils desconeix l'origen d'aquesta prioritat; sobretot tenint en compte que l'Ajuntament de Cabrils és un dels pocs consistoris d'aquestes contrades que no és soci del Fons, sinó que ostenta la condició de col·laborador esporàdic (tal i com es pot veure en aquesta fitxa elaborada per la pròpia organització).

Les dones a la Mediterrània (2)


Ahir 22 de Novembre , va tenir lloc la segona conferència del cicle "Les dones a la Mediterrània" que es va titular "Dona i cultura al Magrib. El paper de la dona en la societat magribina." Aquest cop, la ponent va ser Yolanda Aixelà, antropòloga, professora de la Universitat d'Alacant i escriptora ("Descubriendo velos políticos.Discursos degénero e Islam en Marruecos", Antropología y Antropólogos en Marruecos. ed.Bellaterra: Barcelona 2002). En aquest sentit, Aixelà va voler, en tot moment, desmitificar la visió estereotipada que tenim els europeus sobre la dona magrebí i va centrar-se en quatre àmbits per corregir aquesta mirada distorsionada:

1.- el parentiu.
2.- el del Dret.
3.-el de la Economia
4.-els Moviments Socials.

Pel que fa al parentiu ,la dona va a viure a la localitat del marit i el seu paper a la societat és de subordinació total respecte l’home. Però a partir dels anys 80, això canvia ja que apareixen noves més estratègies per canviar aquesta realitat. En relació al Dret, aquest gira entorn dels codis familiars: la Mudawwana.(Marroquí, dels anys 50), la Madjala. (Tunisià dels anys 50) i el Codi Familiar algerià reformat l’any 1984. Tots aquests drets estan inspirats en el Corà i contemplen el dret a la independència econòmica, dret a l’herència i el dret a Nafaga (a ser mantinguda). Així doncs, el Dret empara a la dona i desvesteix les diferents tergiversacions sobre la manca de legislació al respecte. Referent a l’economia, cal dir que a la societat rural - encara que no surti a les estadístiques- la dona sempre ha treballat com a part del col·lectiu. És a dir, sense comptar-la individualment. De la mateixa manera, a les ciutats, des de els anys 20, la dona ha treballat a fàbriques; sense sindicats, contracte verbals i jornades laborals fins a 14 hores. Tanmateix, cal fer esment a la incorporació de les dones al món laboral - a partir, sobretot, de l’escolarització i la descolonització dels seus països- amb tasques de funcionariat (mestres, metgesses, infermeres..). En el context dels moviments socials, cada cop més les dones participen de les reivindicacions col·lectives, com per exemple, les accions per recuperar els països que van ser colonitzats.

Durant la conferència, Aixelà, va deixar palès el seu objectiu principal: DESMITIFICAR el paper de dona que necessita ajuda. És cert que són un col·lectiu diferent al nostre, però no hem de voler mesurar les coses amb la nostra vara. Cal que ens coneguem mútuament, sense presses ni prejudicis, i això es fa a foc lent, davant duna copa de cafè, d’aromes de Montserrat o de té verd. Per això, és imprescindible perdre la por al desconegut i canviar aquest sentiment de desconfiança pel de curiositat. D’altra banda, s’ha tornat a originar un debat molt sa al voltant del vel. Arribats a aquest punt, Aixelà ha recriminat a les dones magrebines - la Nouzha, la Lati, la Habbiba... – que encara siguin susceptibles a l’hora de parlar de les seves costums i ha recomanat celebrar més actes com aquest per facilitar la interacció de les dues cultures. Ràpidament, la Lati s’ha sumat a aquesta prec: "Hem de treballar més temes comuns en la dona!". Per acabar permeteu-me que comparteixi amb vosaltres una sensació molt sincera. Assistir a aquesta conferència ha estat molt positiu: ara , pel carrer, saludaré més gent amb un somriure de complicitat dibuixat als llavis.

Mariona Bosch

22.11.06

Les dones a la Mediterrània (1)

El passat 20 de novembre, va tenir lloc a "La Fàbrica", la primera conferència del cicle: "Les dones a la Mediterrània", que organitza l'Ajuntament de Cabrils i La LLiga dels Drets dels Pobles amb el suport de la Diputació. Per part de Tu ets Cabrils, la Mariona Bosch va cobrir l’acte i aquestes van ser les seves impressions:

"El conferenciant era en Jordi Moreras, reconegut antropòleg que ha escrit diverses obres sobre el fet musulmà, de les que destaca "Musulmanes en Barcelona: espacios y dinámicas comunitarias, Barcelona: CIDOB Edicions, 1999". L’assistència va anar lligada a la qualitat del ponent, ja que pel cap baix, la concurrència va ser d’unes 40 persones, fet que demostra l’interès de la gent per aquest tema. En aquest sentit, destaquem la presència de dones del col·lectiu musulmà, com la Habbiba, vocal del voluntariat Bonaterra. La presentació de Moreras i de la Carme Farré (representant de la LLiga dels Drets dels Pobles), va anar a càrrec de l'alcalde, Manel Pérez, que va justificar aquest cicle de conferències per la necessitat de la nostra societat de conèixer aquesta nova realitat que comporta la immigració ja que desconèixer proporciona distanciament. Per això, cal trencar les pròpies fòbies i prejudicis i apropar-nos a aquest nou món que ja conviu amb nosaltres. La intervenció de Farré va insistir en la sensibilització social com a punt de partida d’aquesta convivència intercultural i Moreras – amb el suport d'un power point – va explicar de manera didàctica els fonaments de l'Islam ( com a religió i com a projecció al món).En aquest context va analitzar:

1.- Els fonaments. (la figura central del profeta Muhammad ).
2.-El Pilar de la Fe.(El Corà: última revelació de la paraula de Déu)
3.-La comunitat musulmana.(la seva idiosincràsia)
4.-L'aspecte del Dret. ( la Zaka, és una almoina o una obligació de pagar?).
5.-L'àmbit del quotidià. (El Ramadà, el segueix tothom?)
6.-La política.

Cal fer especial esment al tema del vel. En aquest punt, es va iniciar un debat entre els assistents. En Jordi Moreras va anar contestant les "incisions" d'algun membre del públic i de l’espontània "confrontació" d'idees entre els dos col·lectius, sempre amb el respecte i el somriure als llavis (ens coneixem tots). Aquest va ser l’èxit de la xerrada: el diàleg entre dos col·lectius que es desconeixen però que formen part d’una mateixa comunitat. La conferència va acabar amb un missatge d’en Jordi Moreras "hi ha molta feina a fer ... I aquesta és la mostra", referint-se a l’actitud d’encarar-nos al desconegut amb ganes d’amarar-nos. Ens quedem, doncs, amb aquesta última idea tot esperant la propera conferència, avui dimecres dia 22.

21.11.06

El club dels poetes morts de Cabrils



El passat divendres dia 17 de novembre a la Biblioteca els membres del Club de Lectura de Cabrils vam comentar la novel·la El club dels poetes morts de N.H. Kleinbaum. En termes generals, vam coincidir en afirmar que és una obra molt ben estructurada amb uns personatges molt bens construïts. Així doncs, us animem a anar més enllà de la versió cinematogràfica que va dirigir Peter Weir i endinsar-vos en les seves pàgines. L’argument de la novel·la gira entorn a l’aparició d’un professor de literatura, el Sr. Keating, amb unes eines pedagògiques molt innovadores dins el context autàrquic de l’Acadèmia Welton. En aquest sentit, Keating transmet als seus alumnes els ideals del romanticisme, el carpe diem i l’amor a la vida. Fruit d’aquest descobriment, els estudiants decideixen refundar El Club dels poetes morts; unes reunions nocturnes a l’antiga cova índia dels voltants del col·legi en les que recitaven poesia. A partir d’aquesta pràctica, els joves aniran detectant les seves prioritats vitals: l’amor, l’art, la rebel·lia, la confiança en un mateix... fins el punt de portar-les fins la darrera conseqüència. La novel·la, que és un cant a la vida, compta amb una gran varietat de versos, com els del poeta Walt Withman. Des del Club de Lectura us recomanen aquesta lectura i us convidem a participar a la propera tertúlia sobre Afirma Pereira d’Antonio Tabuchi.


Club de Lectura de Cabrils

20.11.06

"Viure i pensar en positiu"

El passat divendres 17, a la Biblioteca, va tenir lloc la xerrada: "Viure i pensar en positiu". La ponent va ser la psicòloga Núria Vendrell, qui va ser presentada per la directora de la Biblioteca, la Muntsa Abad, amb la colaboració de la Montse Fontanills. Per les persones que no van poder assistir-hi, Tu ets Cabrils fem un petit resum dels continguts de la xerrada.

La conferència va ser molt emotiva, doncs la ponent va saber connectar ràpidament amb el públic. Llàstima, un altre cop, de la poca assistència de gent, unes 15 persones (...la Teresa Godàs ,en Joaquim Forcada, la Mª Rosa (mare de la Tere) ,en Jordi Vega i la Mª Angels, la Sra. Francès, la Sra.Gil...). Malgrat tot, varen prendre bona nota de les conclusions que ens va explicar. Així doncs, per viure en positiu hem de seguir tres punts essencials:
1.- Adaptació als canvis. (la vida en sí és una successió de canvis constants).
2.- Autoestima. (primer ens hem de valorar a nosaltres tal com som).
3.-Motivació. (cal il·lusionar-se per les coses, etc).

Com és una persona que pensa en positiu :
1.-Es una persona que l'hi agrada la vida (vitalista).
2.-Té la capacitat de desitjar i la capacitat de contenir-se. ( Sap il·lusionar-se al esperar una data concreta, com la de rebre un regal..). No està amb un estrès permanent..
3.-Viu "l'ara i aquí". (..No està pensant sempre en el passat, ni pensant sempre en el futur. Sap gaudir del present).
4.- Confiar en els demés.
5.- No l'hi fan por els conflictes.
6.-Sap decidir tota sola.
7.-Sap riure ( riure's d'ella, riure amb...)

La Núria Vendrell, a l’acabar la xerrada (que sempre va transcorre amb un to distès i amable) va convidar-nos a participar, amb comentaris i anècdotes personals, creant-se un clima molt amè entre tots els assistents. Esperem noves xerrades, que ens ajudin a valorar el que tenim. I a compartir vivències. Que no es perdin aquests actes!

Mariona

18.11.06

El registre de Parelles de fet no està en funcionament tot i haver estat aprovat en Ple

El registre municipal d’unions civils de Cabrils encara no està en marxa, malgrat ser un acord de Ple i haver estat publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) el març de 2006. Davant d’aquesta falta de diligència, l’Ajuntament respon a les parelles que sol·liciten inscriure’s al registre que això es deu als canvis produïts en la Secretaria de l’Ajuntament. La redacció de Tu ets Cabrils lamenta aquest desajust i reclama la seva subsanació immediata. Recordem que aquesta és una moció que va presentar ERC i que va ser aprovada per majoria.

17.11.06

Inicien una campanya a Vilassar de Dalt per destinar el 0,7% del pressupost municipal per a la solidaritat


El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va donar suport a la campanya del 0,7% iniciada a Vilassar de Dalt per la Comissió Dindori, amb la finalitat de reclamar aquest percentatge del pressupost municipal per a la solidaritat. La Comissió Dindori tanca la seva campanya El 2007 el 0,7, en la qual s'ha informat i sotmès a consulta popular la destinació del 0,7% dels recursos propis de Vilassar de Dalt l'any que ve, i l'arribada a l'1% en la legislatura següent, tal com recomana el Fons Català de Cooperació. La redacció de Tu ets Cabrils dóna suport a aquesta iniciativa i recorda que l’Ajuntament de Cabrils, arran d’una moció presentada pel grup municipal d’ERC, va ser pioner en la cessió del 0,7%, en aquest cas de la venta dels tiquets de la Mostra Gastronòmica. No obstant, aprofitem per denunciar la poca transcendència d’aquesta iniciativa, tal com ho anunciava aquest titular de El Punt de 18 de març de 2006 ("La mostra gastronòmica de Cabrils donarà el 0,7% a lluitar contra la fam però no veu correcte dir-ho"). Tanmateix, quatre mesos després de la Mostra, encara no s’ha tancat l’exercici econòmic de la Mostra Gastronòmica i, en conseqüència, es desconeix l’import exacte que l’Ajuntament destina al Fons Català de Cooperació.

16.11.06

Infomòbil i Infoweb a Cabrils?



Un dels principals problemes de Cabrils és la baixa participació de la gent en la vida social del poble. Això es deu, en part, a les característiques de Cabrils com a poble dormitori. No obstant, s’ha intentat corregir aquesta dinàmica amb una política de comunicació més intensa: agenda cultural, nou disseny del butlletí i panell informatiu electrònic. En aquest context, Tu ets Cabrils proposa l’adopció d’una nova mesura comunicativa que, entre d’altres, ha adoptat l’ajuntament d’Arenys de Munt. Infomòbil, que així s’anomena la susdita iniciativa, consisteix a facilitar per mòbil les informacions que afecten el poble. Així, es podran rebre notificacions sobre emergències, actes de cultura, festes, reunions informatives i convocatòries de consells municipals, entre altres coses. Tal com diu el consistori arenyenc, aquest sistema té moltes avantatges: "la rapidesa en l'enviament de missatges massius, l´enviament personalitzat d'informació, el baix cost del SMS comparat amb el telèfon i que el missatge es manté a la memòria del mòbil i que és fàcilment consultable. El sistema està en fase embrionària i progressivament s´aniran afegint més serveis. En un futur es vol obrir el servei a d'altres entitats".


De la mateixa manera, es podria crear l’Infoweb, un servei en el qual els veïns de Cabrils rebéssim en el nostre correu electrònic les informacions relatives a Cabrils. Què en penseu? Creieu que pot ser d’utilitat?

14.11.06

Agenda d'activitats de la setmana

El divendres 17 A LES 20:30 , a la Biblioteca hi ha la XERRADA: "VIURE I PENSAR EN POSITIU", a càrrec de Núria Vendrell, de Taleia Cultura. Creiem que és una proposta molt interessant per aprendre a reflexionar i a gaudir del nostre temps i espai individual; i alhora per a enriquir les nostres vivències vers els altres. Veniu i amb la vostra assistència compartirem un temps, que segur, serà "positiu" per a tots.

Relació d'actes:

DISSABTE 18: Hora: 19,30. Lloc:La Fàbrica. "Els ocells de Cabrils", Xerrada a càrrec de Toni Marín.

DIUMENGE 19: Hora: 9,30. Lloc:Pont de la Vela. Viatge en bus. Places limitades. Visita al Centre de Recuperació d’animals marins -CRAM- de Premià de Mar. "Visita guiada i gratuïta per conèixer l’únic centre de Catalunya que es dedica a la recuperació , investigació i salvaguarda d’espècies com tortugues, dofins, taurons i aus marines.

Hora: de 10 a 14h. Lloc : Hort de la Sta. Creu. "Circuit de bicicletes i quads ecològics". Vine a gaudir de l’esport més divertit a càrrec de Players.

Hora: de 10 a 18h. Lloc: Plaça de la Bodega. "El món dels estels". Vine a conèixer l'Univers en un planetari mitjançan activitats i una exposició a càrrec d'10 Planetaris.

Hora: de 10 a 20h. Lloc : La Fàbrica. "Exposició de Bolets ". Vine a conèixer els bolets de la nostra terra per arribar a ser un gran boletaire, a càrrec de Geno i Rosa Estrada.
Hora : 18h. Lloc: La Fàbrica. "Contes d’aigua i sal". Espectacle infantil a càrrec d'Isabel Sànchez.


Creiem ,que és interessant assistir a aquest acte per conscienciar-nos tots de la importància del MEDI AMBIENT i del nostre en particular.

El PSC condiciona la candidatura de Colomer a l’alacaldia a que es faci militant


El PSC de Cabrils ha posat una condició a l’hora de repetir Joaquim Colomer com a cap de llista per les eleccions municipals del 2007: que es faci militant del partit que presideix Pepe Montilla. Aquesta notícia ha estat confirmada per membres del PSC a Tu ets Cabrils. Fonts externes als socialistes afirmen que Colomer ja ostenta el carnet; però ara pera ara, encara no s'ha fet oficial per part de l’executiva local. Recordem que Colomer va ser militant i regidor de CiU, formació de la qual va ser expulsat al protagonitzar la moció de censura contra l’excalde Josep Grau (CiU). L’any 2003, Colomer va encapçalar les llistes del PSC com a independent.

La TDT pública a l'Alt Maresme perilla pel poc interès d'alguns ajuntaments


Dies enrera vam "penjar" la notícia de l’adhesió de Cabrils al Consorci per la TDT. Avui, El Punt publica el poc interès que varis ajuntaments de la zona nord mostren pel Canal 2 de la TDT. Recordem que el Canal 1, que ja tira endavant, pertany a Mataró i el Baix Maresme. Però com a contraposició de la bona salut del Canal 1, trobem la delicada situació de la TDT pública a l'Alt Maresme, el Canal 2. Dels nou municipis que van acceptar tirar endavant la proposta, només quatre «han fet els deures» i l'han aprovat per ple. Una condició indispensable per constituir el consorci que ha de regular el nou mitjà i que hauria d'estar creat abans de final d'any. Entre els municipis que no s'han pronunciat hi ha Pineda de Mar i Tordera, dos pesos pesants pel que fa a nombre de població i imprescindibles a l'hora de distribuir els costos de la TDT entre tots els ajuntaments. Si cap d'aquests consistoris fa el pas, la televisió digital a la zona nord està condemnada. La zona nord, que engloba els municipis des de Tordera fins a Arenys de Mar, no té el suport majoritari dels ajuntaments que inicialment van acceptar un segon canal, independent de l'assignat en un primer moment a tota la comarca. Pineda de Mar i Tordera, per exemple, encara no han aprovat l'adhesió al consorci que ha de gestionar la nova televisió. Els impulsors del Canal 2, Calella i Arenys de Munt, qualifiquen el moment d'«extremadament difícil».


L’altra cara de la moneda, el Canal 1, ja comença a estudiar la composició del Consorci. L'Ajuntament de Mataró va presentar la setmana passada la seva proposta per crear el consorci que ha de gestionar el canal públic que engloba els setze municipis del centre i sud del Maresme, el Canal 1. Entre els aspectes que es van posar sobre la taula per ser debatuts destaca la demanda mataronina que sigui el seu alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), qui presideixi el consorci –la capital del Maresme assumirà un 40% del cost total del canal. Durant la reunió de treball es va decidir deixar vacant una de les cinc vicepresidències del consorci perquè sigui ocupada per algun representant del nord del Maresme si el projecte del Canal 2 no es pot enllestir. Si fos així, la concessió del Canal 2 s'hauria de retornar a la Generalitat, que l'hauria de tornar a adjudicar, probablement a un tercer operador privat. Ara al Maresme ja hi ha dos canals privats de TDT.
Foto: El Punt (14 de novembre de 2006)

13.11.06

PORROS : QUÈ DIU LA LLEI?

Encara que no ens agradi, molts adolescents no veuen estrany que es fumin porros. L'inici amb els porros d'alguns joves és semblant al que vam poder tenir nosaltres amb l'alcohol, quan teníem la seva edat. Als nostres joves del poble, cal informar-los perquè siguin conscients de les possibles conseqüències legals.
A quasevol jove que decideixi fumar porros, "algú" (ajuntament, institut...) l'hi hauria d'explicar les normes legals.
Per fumar porros o tenir haixix o marihuana en un lloc públic es pot imposar una sanció administrativa (una multa mínima de 300 €). A més, si es porta a sobre una quantitat considerable (per exemple 50 g), o també si es poca quantitat però s'interpreta que estava destinada a vendre o regalar, és un delicte contra la salut pública establert en el Codi penal.

Conclusió :
Pel que veiem, les lleis hi son, però el consum dels nostres joves va en augment....

Mare preocupada

9.11.06

Els pagesos demanen que s'aturi el creixement urbanístic i més terres per conrear al Baix Maresme

Aquesta és la ressenya que avui publica El Punt sobre el debat territorial del Baix Maresme (per més referències, vegeu "El Baix Maresme debat el seu model territorial" publicat dimarts per Tu ets Cabrils).

Els pagesos van tornar a posar sobre la taula el creixement urbanístic desmesurat del Baix Maresme i la poca activitat agrícola que hi queda. Alerten que la construcció massiva exhaurirà el territori i que massificarà una zona de la comarca que ha crescut molt en els últims anys. Els pagesos van fer sentir la seva veu en l'últim debat territorial del Maresme, que s'emmarca en el pla estratègic del 2015. Alcaldes, pagesos i ciutadans tenen el model clar però sembla complicat posar-ho en marxa.
Els pagesos del Baix Maresme veuen el futur amb preocupació. Denuncien que la pressió urbanística és «brutal» i que l'espai agrari està desapareixent. El portaveu d'Unió de Pagesos, Pep Riera, va lamentar la passivitat dels polítics a l'hora d'apostar per la pagesia i va posar com a exemple l'Estat francès, que comprava terres per oferir-les al sector de la pagesia. «Aquí hi ha terres abandonades, esperant una requalificació», va denunciar Riera. Altres pagesos com ara Àlex Serres, alertaven de la falta d'aigua per abastir tota la població. «Anem cap al precipici», hi va afegir Serres, mentre que altres demanaven una «moratòria urbanística».
La majoria d'alcaldes del Baix Maresme van assistir dimarts al debat territorial organitzat pel Consell Comarcal. Tenen clar que s'ha de limitar el creixement urbanístic dels municipis, que s'ha de millorar el transport públic, que cal mancomunar serveis i que el Baix Maresme ha d'accentuar la seva identitat. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, va ser un dels més incisius a l'hora de reclamar més preservació del paisatge i fins i tot va proposar la regressió d'alguns plans urbanístics. «S'ha de limitar la densitat dels pobles», va dir Gisbert. L'alcalde de Teià, Andreu Bosch, va alertar que el Baix Maresme «no es pot diluir en una segona corona metropolitana». Els alcaldes van reconèixer que els problemes s'han de tractar de manera «supramunicipal». El debat també va analitzar la necessitat de compartir polígons industrials entre pobles i la de tenir empreses de valor afegit que evitin que els treballadors del Maresme hagin de viatjar cada dia a Barcelona.

8.11.06

Digitalitzar la nostra història


L'Ajuntament de Canet i la Diputació de Barcelona duen a terme un projecte de digitalització de les actes municipals que posarà a l’abast de tothom una completa eina de consulta que comprendrà prop de 200 anys d’història local. Des de Tu ets Cabrils creiem que aquesta pot ser una proposta interessant pel nostre poble; ja que actualment, un Museu és més que un espai físic. Què en penseu?


Més informació a Tribuna Maresme:

7.11.06

El Baix Maresme debat el seu model territorial


El Consell Comarcal del Maresme (CCM) ha organitzat el Debat Territorial del Baix Maresme en el marc del Pla Estratègic Maresme 2015 que pretén integrar en una visió compartida el futur del Maresme i les seves expectatives. En aquest sentit, Tu ets Cabrils ha volgut ser-hi present per tal d’informar-vos sobre les problemàtiques que afecten la nostra comarca i per extensió, el nostre poble, amb la finalitat de plantejar temes de debat que caldrà encarar en un futur més o menys proper en el sí de la societat cabrilenca. A continuació esgrimim una sèrie d’ítems que han sortit a la palestra per poder comentar-los en l’apartat de comentaris.

Els ponents de la Comissió Territorial del Baix Maresme han afirmat que és la primera vegada que ens enfrontem a un debat territorial supramunicipal. Tanmateix, s’ha apuntat la possibilitat de limitar el creixement urbanístic del Maresme i la densitat demogràfica de la seva població. De la mateixa manera haurem de discernir si volem ser una segona corona de l’àrea metropolitana de Barcelona en detriment de la nostra identitat maresmenca. En aquest context, s’han plantejat diversos punts de discussió com les infraestructures (laterals C-32, línea ferroviària, N-II...), mobilitat (Declaració de Teià, transport públic, Pla Declaració de Mobilitat del Maresme...) i creixement urbanístic (sostenibilitat, Parc Serralada Litoral, activitat agrícola, Pla Director Urbanístic Sistema Costaner, espais protegits blau/verd...).

Una de les preguntes claus sobre el futur del Maresme apuntava la possibilitat que la població del Maresme arribés al 700.000 habitants: “Estem disposats a arribar a aquesta xifra?” – es preguntava un ponent. De la mateixa manera, s’ha incidit en una contradicció. Volem limitar el creixement urbanístic a l’hora que volem crear més habitatges per tal que els joves no hagin d’abandonar el seu poble natal. I això com es fa? D’altra banda, la realitat social del Maresme és ben variada. Mentre que el baix Maresme ha experimentat una saturació urbanística, a l’Alt Maresme encara es construeixen segones vivendes.

Un altre aspecte a destacar és el de l’ocupació. Concretament, al poble veí de Vilassar de Dalt, el percentatge d’habitants que treballen a la mateixa vila és del 45%. Us heu preguntat mai quin és el de Cabrils? Finalment, voldríem destacar la presència al debat dels següents cabrilencs: Manel Pérez, Alcalde, Francesc Ponsa, Regidor d’ERC, Joan Farré, President de La concòrdia i Francesc Gil, President dels Jubilats.

L'Arborètum segueix tancat


Després de rescindir el contracte amb l’entitat Natura – associació que gestionava l’Arborètum de Cabrils – l’Ajuntament es va comprometre a reobrir-lo com a parc públic. A hores d’ara l’Arborètum continua tancat. Davant d'aquest incompliment, "Tu ets Cabrils" reivindica la seva imminent reobertura. És una llàstima que un espai natural de gairebé una hectàrea d’extensió, més de 160 arbres autòctons i 69 tipus d’arbustos diferents romangui tancat al públic. Aquí queda dit i escrit (per segona vegada).

6.11.06

Aquest dijous toca Ple


El Ple del proper dijous dia 9 de novembre a les 21h a la Sala de Plens de l'Ajuntament presenta el següent ordre del dia:

1- Aprovació de les actes de les passades sessions ordinàries (28 de setembre) i extraordinàries (3 i 18 d'octubre)

2- Presa de possessió del regidor Sr. Francisco Javier Badia

3- Donar compte de la liquidació del pressupots general de la Corporació corresponent a l'exercici econòmic 2005, de la del Patronat Municipal Escola Bressol i la de l'Organisme Autònom Museu Municipal

4- Ratificació del decret sobre la compra centralitzada del servei de telecomunicacions

5- Modificació del règim de sessions ordinàries del ple

6- Aprovació del conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit i l'Ajuntament de Cabrils (cessió d'ús d'un etilòmetre)

7- Creació de la llicència d'autotaxi

8- Modificació dels Estatuts del Consorci Parc Serralada Litoral

9- Modificació de les ordenances fiscals per a l'exercici 2007

10- Modificació de crèdits número 4/2006, dins el vigent pressupost

11- Resolucions d'alcaldia

12- Mocions dels grups polítics municipals

13- Precs i preguntes

ESTIUEJANTS I VILATANS: Imatges del Cabrils d'inicis del s.XX

El passat divendres vam assistir a la inauguració de la esmentada exposició fotogràfica.; la qual romandrà oberta del 3 al 29 de novembre, a la Biblioteca Municipal. Cal remarcar, per la seva singularitat, les fotos realitzades als jardins de can Jaumà, per la peculiaritat dels personatges i el seu entorn; com també les imatges dels vilatans al carrer Nou. Tanmateix, hem vist la importància que tenia com a referent pel poble la finca de can Jaumà tant pels estiuejants com pels vilatans. Tot i això, hem trobat a faltar fotografies d'altres indrets importants de l’apoca, com els de Can Tolrà.

Pel que fa a l’acte, aquest va començar amb unes paraules d'en Jaume Tolrà, President del Museu Arxiu de Cabrils, orientades a explicar quina era la procedència de les fotografies. Després del parlament, es va iniciar una xerrada amb els assistents sobre els continguts de les fotografies. En aquest sentit, cal remarcar que hi havia molt poca gent. Entre la concurrència, hi havia l’alcalde, en Manel Pérez, amb l'Anna, el president de La Concòrdia, en Joan Ferrer, amb la Montse, el Jutge de Pau, Joaquim Forcada, la Pilar LLongueras - representant al Voluntariat - , la família Vega i pocs mes. Com veieu, podem posar els noms dels assistents. Quasi hi havia més fotografiats que públic. Creiem que s'ha perdut una oportunitat per relacionar-nos i fer teixit de poble. Els actes culturals haurien de ser mes participatius.: un punt de trobada amb la gent de les urbanitzacions ( abans majoritàriament estiuejants) i els del casc urbà (en teoria els residents tot l'any).

Així doncs, trobem molt estrany el fet que tots els partits polítics dediquin en els seus programes regidories d'urbanitzacions i que en actes d'apropament vers els abans estiuejants i el poble , no assisteixin cap representant de cap partit polític ,ni de cap urbanització (a Cabrils hi han més de quaranta), i només els quatre gats del poble. Entre els quatre gats hi érem nosaltres, resistint, (com els últims mohicans) per que no es perdi la identitat del poble. Qui perd les arrels perd la identitat. No ho oblidem.

Mariona i Jordi

3.11.06

El DiU es dissol

La dissolució del DiU (Democràcia i Unió) és una de les primeres conseqüències del pacte Pérez-Poblet (PP) que possibilita la reinstauració de la federació de CiU a Cabrils. No obstant, encara no han transcendit els continguts d’aquest acord; fins i tot per a la pròpia militància convergent. Amb tot, un dels primers punts d’aquest pacte consisteix en la possible dissolució del DiU. Així, els regidors Antoni Poblet i Lluís Vega passaran a ser regidors no adscrits. Segons ha pogut saber "Tu ets Cabrils", aquesta operació es realitzarà, probablement, durant el mes de novembre, sis mesos abans de les eleccions municipals.

1.11.06

Resultats electorals a Cabrils

Aquests han estat els resultats de les eleccions a Cabrils, que ha presentat un 65,64% de participació (cens 4.483):
CiU: 1364 vots (47,55%)
ERC: 445 vots (15,49%)
PSC: 401 vots (13,68%)
PP: 253 vots (8,61%)
IC-V: 230 vots (7,83%)
Ciutadans: 99 vots (3,55%)

Cita electoral


Avui, dia de Tot Sants, es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Des de "Tu ets Cabrils" ens afegim a la crida a la participació electoral: cal anar a votar.

D'altra banda, des d'aquest bloc us mantindrem informats dels resultats finals amb una mirada local; amb la intenció d'extrapolar aquests resultats cap a una tendència en vistes als comicis municipals del maig vinent. Per anar fent un tastet, recordem quins van ser els resultats l'any 2003:

Parlament - Municipals

CiU

1269 vots (45,35%) 575 (22,35%)
PSC
438 vots (15,65%) 584 (22,7%)
ERC
611 vots (21,84%) 207 (8,05%)
PP
300 vots (10, 72%) 240 (9,33%)

30.10.06

L'escarabat que es menja les palmeres apareix a Cabrils



A l’edició d’avui de El Punt apareix la següent notícia:
Fa poc més d'una setmana es va detectar el primer brot d'una plaga d'escarabat que fins ahir ja s'havia localitzat a tres municipis més: Vilassar de Mar, Cabrils i Santa Susanna. El Departament d'Agricultura ja ha destinat dos equips tècnics a la comarca per rastrejar altres focus infectats i aplicar mesures preventives, malgrat que els exemplars afectats que s'han trobat ja no es poden salvar. L'alerta s'ha fet arribar a tota la comarca, especialment als pobles de costa, perquè controlin les seves arbredes mentre es continuen fent proves per aturar la plaga.
A Pineda s'han de sacrificar onze exemplars de palmera canària i hi ha moltes probabilitats que siguin el doble. A Vilassar de Mar s'ha trobat un exemplar afectat en una casa particular i els tècnics de l'Ajuntament estan buscant altres arbres infectats als espais públics. Ahir el servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pescar (DARP) va confirmar que s'havien trobat palmeres infectades per l'escarabat morrut a Cabrils i a Santa Susanna. El cap del servei, Josep Maria Vives, va explicar que ara el més urgent és detectar totes les zones en què pugui ser present l'escarabat i aïllar els exemplars afectats. «Les palmeres infectades s'hauran d'arrencar, però no donem l'abast i el que es fa és cobrir amb plàstic la corona de l'arbre per evitar que l'insecte es pugui escampar», assenyala el tècnic. Vives afegeix que quan es troba una palmera malalta es marca una zona d'afectació de fins a cinc quilòmetres. «Per això és tan fàcil que hi hagi arbres infectats pel morrut en altres poblacions de la comarca», apunta.
Les mesures que s'apliquen fins ara estan orientades més a la detecció i destrucció dels exemplars marcats. «Estem treballant en els laboratoris per trobar algun producte que elimini l'escarabat, perquè de moment tampoc té enemics naturals que ens ajudin a controlar la plaga», assegura Josep Maria Vives. Entre les mesures que s'estan provant hi ha injectar insecticides directament al tronc de la palmera o regar el terra de l'arbre amb productes químics que en ser absorbits per les arrels arribin al lloc on fan niu els escarabats.
El tècnic de Sanitat Vegetal assegura que la plaga d'aquest escarabat és la mateixa que es va detectar a la primavera en alguns municipis de Tarragona.
La plaga del morrut a l'Estat espanyol es va detectar el 1995 a Granada i Màlaga. El 2004 va arribar al País Valencià i l'any passat es va constatar una expansió intensa de la plaga, de manera que al País Valencià ja hi ha diversos focus que han obligat a arrencar i destruir moltes palmeres. Una de les zones afectades és el palmerar d'Elx, considerat patrimoni de la humanitat.

27.10.06

“Connecta amb els teus fills"

Ahir dia 26 d’octubre, l’AMPA, amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat, va realitzar un Taller a l’escola L’Olivera titulat “Connecta amb els teus fills (Com prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc)”. Durant la xerrada vam veure algunes cares conegudes; però en general poca participació, sobretot si ho comparem la darrera assemblea de l’AMPA.

Pel que fa als continguts de la conferència, aquests van anar a càrrec de la professora d’Institut Teresa Peñafiel, qui va posar èmfasi en la següent qüestió: “Què podem fer, con pares i mares, per evitar aquestes situacions de risc no afectin els joves més propers a nosaltres?”. Davant d’aquesta qüestió, és elemental conèixer per poder prevenir les conductes que poden posar en perill la salut dels nostres fills. Per tant, per sobre de tot, informació. En aquest sentit, Peñafiel va comentar uns que els factors de risc poden ser individuals, socials i familiars; i aquests es poden donar per un baix sentit crític, la permissivitat social al voltant de l’ús d’algunes drogues i per uns vincles familiars i socials febles.

Com es pot fer aquesta prevenció? Els pares i les mares són un model de referència importantissim i per aquest motiu, han de clarificar els seus pensaments a l’hora de comunicar-los. Dins d’aquest context, Peñafiel va dir que mantenir una comunicació fluida i sincera amb els fills ( escoltar-los, parlar amb ells.....) és un element cabdal a l’hora de detectar possibles conductes de risc dels nostres fills. Tanmateix, també és indispensable respectar la seva intimitat; sovint al voltant de l’esfera dels amics. És en aquest àmbit on el jove es pot deixar portar en contra dels propis criteris. Per això cal que l’educació dels pares accentuï la personalitat del fill en contra de cedir a la pressió del grup. Finalment, la ponent es va referir a les normes que els pares dicten als fills. En aquest sentit, és millor consensuar-les abans que hi hagi un conflicte.

Què en penseu? Els vostres comentaris poden ser interessants per molts pares...

Mariona i Jordi

25.10.06

A l’Aida Puigmal tot li va sobre rodes


El passat 21 d’octubre i al Poliesportiu de Can Banús de Vilassar de Dalt, es va celebrar el VIII Trofeu de Patinatge artístic del Maresme amb la presència de la jove cabrilenca Aida Puigmal, que va finalitzar la prova en una meritòria segona posició en la categoria “Iniciació B Menors 11”. Des de “Tu ets Cabrils” celebrem aquest triomf esportiu de la nostra veïna i li desitgem un futur curull d’èxits; com el de la gimnasta, i també cabrilenca, Mònica Mesalles.


24.10.06

Compostatge domèstic a Cabrils


L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha dissenyat una campanya per fomentar el compostatge domèstic. Totes les persones que ho desitgin, poden demanar al consistori la cessió d’un compostador per transformar la matèria orgànica en adob. A més a més, també ofereixen assessorament sobre el seu ús i, també, podran utilitzar les trituradores de la deixalleria per reduir el volum de la seva poda. Segons informa Tribuna Maresme, aquesta campanya compta amb una subvenció de la Generalitat de 17.000€. En aquest sentit, des de “Tu ets Cabrils” us volem demanar el vostre parer sobre la possibilitat d’extrapolar aquesta campanya al nostre poble. Què us sembla?

Per més inormació, podeu consultar el següent web sobre compostatge domèstic.

23.10.06

Cartes dels lectors (8)

Predicar amb l'exemple
Voldria afegir-me a les repetides denúncies (tres en total) que, a través de les pàgines de La veu dels jubilats, ha realitzat la veïna Elisa Altafulla referent a la brutícia que presenta el jardí de Cal Forner. Així doncs, m’agradaria citar textualment un fragment: "Gent que no és de Cabrils pugen pel carrer, es paren davant del patí i diuen: "Que estrany que en aquest carrer tan bonic hi pugui haver aquesta finca tan deixada, quin problema hi deu haver? És molt penós haver de sentir aquestes converses i que no hi hagi forma que estigui net". En aquest sentit, em sumo a la denúncia de l’Elisa, ara, a través d’aquest mitjà. Considero que l’abandó d’aquest jardí perjudica terriblement la imatge del partit, el DiU, que utilitza aquest espai com a local. En aquest context, és paradoxal que aquest grup municipal critiqui el mal estat de la riera i els boscos – entre d’altres – i tingui descuidada casa seva. Si us plau, prediquin amb l’exemple.

Una veïna de Cabrils

Més de 1.000 visites

"Tu ets Cabrils" ha rebut més de 1.000 visites d'ençà que va publicar el seu primer escrit; fet que consolida aquest bloc com un referent a Cabrils. Esperem continuar creixent i ampliant el debat i la informació sobre l’esdevenir del nostre poble. A tots els qui ho heu fet possible, moltes gràcies.

20.10.06

Cartes dels lectors (7)

Hem assistit a l’ASSAMBLEA EXTRAORDINARIA de L´AMPA del passat dia 16 d´octubre. Primerament, voldríem felicitar a la junta de l´AMPA per la seva dedicació i pel seu poder de convocatòria, donat que poques vegades s´han vist més de 200 persones en una Assemblea. Dit això, ens agradaria abordar els continguts de l´ordre del dia:

1- Lectura i aprovació de l´acta anterior.
2-Informació de la reunió Junta de l´AMPA / CLAUSTRE ( situació actual )
3-Precs i preguntes.

De seguida, després de les explicacions de la situació actual amb el Claustre, l´AMPA va portar una proposta (més endavant hi entrarem) i pretén que es porti a votació aquesta proposta que, com podeu comprovar, no apareixia dins de l’ordre del dia (aquest no reflectia la possibilitat de presentar propostes i votar-les).

D’altra banda, en quan a la proposta presentada, en general ens sembla acceptable; de la mateixa manera que també ens sembla acceptable el polèmic tema de la jornada intensiva. Ara bé, on no combreguem amb rodes de molí és en el fet que ens treguin el poder de decidir a l’ASSAMBLEA en benefici del Consell Escolar. Si no ho vam entendre malament, la proposta era que delegarem directament el vot de la jornada intensiva als pares representants al Consell Escolar més el pare o mare de la junta de l’AMPA. En aquest sentit, creiem que aquesta ha de ser una decisió presa per la majoria de l’Assamblea. És el nostre parer.

Mariona i Jordi

19.10.06

La Policia local no realitza les pràctiques de tir que estableix la Llei


El Sindicat Funcionari de l’Ajuntament i el Sindicat Professional de Policies Municipals d’Espanya denuncien que el cos de la Policia Local de Cabrils no realitza les pràctiques de tir que mana la llei i demana a l’Ajuntament que es puguin realitzar aquests exercicis abans que acabi l’any. Segons l’article 25.1 del Decret 219/1996 pel qual s’aprova el Reglament d’armament de les policies locals disposa que “tots els membres de les policies locals, excepte aquells que tinguin l’arma retirada, hauran de realitzar obligatòriament, i coma mínim dues vegades a l’any, exercicis de perfeccionament en tir policíac sota la supervisió d’instructors degudament qualificats”. A més, l’acord de condicions de personal funcionari de l’Ajuntament de Cabrils concreta que “la Policia Local de Cabrils haurà de realitzar pràctiques de tir que correspongui, d’acord amb allò establert al Decret 219/96”. Paradoxalment, l’actual plantilla de la Policia compta amb un Agent instructor qualificat per desenvolupar i supervisar els exercicis de tir.

Ca la Nuri i l’Associació d’Hostalers de Cabrils guardonats en el sector de l’hostaleria Maresme



Núria Casanovas, la mestressa de Can Barba, i l’Associació d’Hostalers de Cabrils han estat premiats pel Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme durant el transcurs de la festa de l’empresari. També han estat premiats el propietari de l'hotel Jet de Caldes, Antoni Calvet; Lluís Lligonya, director de TV Mataró; Gumersindo Legido, excàrrec del Gremi; el restaurant Can Bruguera de Mataró; Núria Villagrassa, secretària del Gremi, i, a títol pòstum, Francesc Coll, del restaurant Iluro de Mataró. Des de "Tu ets Cabrils" volem afegir-nos a aquest premi amb la nostra explícita felicitació. Enhorabona!

17.10.06

El CEIP Mas Maria a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona

El proper 19 d'octubre, la Comissió d'Urnabisme de Barcelona tractarà el Pla Especial Urbanístic de la nova construcció del CEIP Mas Maria. Aquest projecte porta un retard considerable ocasionat per problemes de transferència d'informació entre l'Ajuntament de Cabrils i la Generalitat de Catalunya.

16.10.06

Projecte contra la pobresa al Txad

L'Associació de Voluntaris de Cabrils "Bonaterra" organitza el proper divendres dia 20 d'octubre a les 20:30h a la Biblioteca una xerrada a càrrec del Dr. Mario Ubach, veí de Cabrils, en motiu del " Día Internacional per l´erradicació de la Pobresa" ( 17 octubre ). El Dr. Ubach, que és col.laborador de l´Association Tchadienne Communaité pour le Progres (ATCP), explicarà el Projecte Sanitari de l'Hospital de Goundi ( Txad ) amb el suport d'un vídeo molt interessant sobre la seva experiència.

Esperem la vostra assistència.

14.10.06

Cabrils s’adscriu al consorci per la TDT


En el darrer Ple ordinari es va aprovar la participació de Cabrils en el Conveni per la Televisió Digital Terrestre (TDT). El pas de la televisió analògica, actual, a la digital terrestre implica, a més dels avantatges tecnològics, un procés d’adaptació no gens senzill i que afecta, sense cap mena de dubte, els interessos municipals i, més concretament, les televisions locals. Això es concreta en el pas del model de televisió local actual, al de la televisió de proximitat, en el que les televisions deixarien de circumscriure’s en l’àmbit estrictament local per fer-ho en el de la demarcació territorial de la TDT.

Amb la TDT la televisió local desapareix per donar pas a una televisió d’àmbit més gran, on s’engloben, en general, diversos municipis. Això obliga a fer consorcis o altres formes de col·laboració entre els diversos municipis involucrats i també, lògicament, a canviar continguts, que ara afectaran a un territori més gran. En qualsevol cas, el que resulta prioritari és garantir el caràcter de televisió propera, per tal de contribuir al teixit comunicatiu de proximitat, que és un dels actius més importants que tenim a Catalunya. De l’anàlisi de costos que ha fet el Consell Comarcal del Maresme i realitzant el repartiment als 16 municipis que formaríem el Consorci en funció del nombre d’habitants, es desprèn que Cabrils haurà d’aportar 7972€ d’un total de 380000€. El CCM estima que es pugui començar a emetre a principis de 2008.

Dimecres 18 d'octubre Ple extraordinari a l'Ajuntament


La sessió extraordinària està convocada pel proper dimcres 18 d'octubre a les 12h del migdia amb el següent ordre del dia:


Primer i únic - Renúncia del Sr. Miquel Ponsa i del Sr. Manuel Garcia Paredes a ser proclamat electe i designació de nou regidor en substitució.

13.10.06

El “Petit Altell” encara no ha obert

Tot i que el curs escolar ja fa dies que s’ha iniciat, el servei del "Petit Altell" – una iniciativa de la Regidoria de Serveis Socials – encara no ha entrat en funcionament. Curiosament, la propaganda que es va repartir anunciava que les inscripcions s’havien de fer durant el mes de setembre; ja que el servei havia de començar el mes d’octubre. A dia d’avui, l’Ajuntament encara no disposa del personal que ha de desenvolupar aquest servei: un/a mestre/a d’Educació Primària i un/a monitor/a de Lleure. Segons fonts consultades per "Tu ets Cabrils", de totes les persones que es van presentar al concurs públic amb data d’11 d’agost de 2006, cap d’elles complia els requisits sol·licitats en les bases de la convocatòria. Susdita convocatòria es va iniciar a mitjans d’agost amb urgència; ja que es volia fer coincidir amb l’inici del curs escolar o com a molt tard, l’1 d’octubre. Però el "Petit Altell" començarà amb retard; les previsions de l’Ajuntament indiquen a principis de mes de desembre, quasi a les portes de les vacances de nadalenques. La inscripció i el pagament, però, havia de fer-se el mes de setembre sense que se sàpiga ni el lloc ni el personal que cuidarà els infants i joves entre 6 i 11 anys.

12.10.06

Assamblea Extraordinària CEIP La Olivera


Per a tots els interessats, us informem que el proper dilluns 16 d'octubre a les 22h al menjador de l'escola L'Olivera, s'ha convocat una assamblea extraordinària amb els següents punts:

1. Lectura i aprovació de l´acta anterior.
2. Informació de la reunió Junta de l 'AMPA/ claustre (situació actual)
3. Precs i preguntes.

(Re)descobrint la Història


El passat 10 d'octubre, a les 20:30 hores, a la Biblioteca de Cabrils, els Srs. Carles Camps i Armand Sanmamed, president i coordinador de la Fundació d'EstudisHistòrics de Catalunya respectivament (www.histocat.com), van pronunciar una conferència centrada en la qüestió de la presència de la bandera catalana als mapes d'Amèrica del segle XVI i XVII. Aquesta és una qüestió que la majoria desconeixem per causa del discurs oficial espanyol que defensa el protagonisme exclusiu dels castellans en l'empresa de conquesta i colonització del nou món. Peraquesta mateixa raó, la idea del protagonisme català esdevé conflictiva. Tot iaixí, el cert és que podem trobar centenars de mapes i gravats en els principalsmuseus europeus on els cartògrafs de l'època (portuguesos, francesos, italians,catalans, flamencs, etc.) van representar les quatre barres als territoris deMèxic, Perú, Argentina, Califòrnia, Florida, Veneçuela, etc., i on el castell i ellleó dels castellans no apareixen per enlloc. L'evidència indiscutible d'aquests mapes (molts dels quals podeu consultar a http://www.histocat.com/htm/vm_map.htm) i la persistència del discurs castellanista obliga a plantejar una nova teoria sobre les relacions que poguessin donar-se entre les corones de Castella i Aragó en l'assumpte de la colonització americana.

Els Srs. Camps i Sanmamed van defensar que la versió nacionalista dels castellans no resulta gens consistent davant el fet que aquests no havientingut mai una escola cartogràfica ni una marina importants, mentre que elscatalans sí disposaven dels mitjans i la tecnologia necessaris com ho demostral'existència de l'imperi mediterrani de la Corona d'Aragó (Sicília, Nàpols, Sardenya, Atenes, consulats de mar, etc.). En el moment del descobrimentd'Amèrica, els catalans disposaven d'un imperi marítim molt extens mentre elscastellans, amb l'ajut dels catalans, encara estaven lluitant a Granada.

D'altra banda, els Srs. Camps i Sanmamed també van fer referència, indirectament, a la problemàtica de la catalanitat de Cristòfor Colom. El document que l'almirall va signar amb els Reis Catòlics (les capitulacions de Santa Fe) reconeixia a Colom el paper de virrei i capità general; la versió historiogràfica delscastellans no esmenta el fet que aquestes figures jurídiques (virregnat icapitania general) no existien a Castella, només a la Corona d'Aragó. L'ordenació política dels territoris americans en virregnats va fer-se seguintla pràctica jurídica catalana que establia virreis a Sicília, Nàpols, València, Aragó, Catalunya, etc. Així doncs, català o no, en les seves negociacions ambla Corona, Cristòfor Colom va ajustar-se a una tradició jurídica plenament catalana.

Joan Cavaller. Filòsof i veí de Cabrils

11.10.06

Cartes dels lectors (6)

Sisena hora a l’escola l’Olivera
No fa gaire es criticava en aquest blog la implantació de la sisena hora, el funcionament del departament d’Educació i alguns defectes en la presa de decisions sobre l’adopció de la mesura. Ara, passat l’impacte de les disfuncions inicials potser és el moment de reflexionar sobre la mesura.
La sisena hora no és cap solució màgica a cap dels problemes del sistema educatiu, és senzillament una oportunitat per millorar el rendiment de l’alumnat i a l’hora per assolir la igualtat d’oportunitats entre l’escola pública i l’escola concertada en la mesura que acaba amb una de les desigualtats més importants entre ambdues xarxes. Val la pena l’esforç i la paciència malgrat els problemes.
Ara la nostra escola disposa de més temps per innovar. Té més capacitat de decidir l’organització i els continguts d’aquesta sisena hora per poder millorar els resultats en l’aprenentatge dels alumnes.
Si en la presa de decisió o en la comunicació als pares s’ha comès algun error mai és tard per rectificar-los i assolir el consens i el compromís de tots els membres de la comunitat educativa. El futur dels nens i nenes de Cabrils és el que compta.
RM

10.10.06

Proposta sobre l'Agenda cultural

L’ajuntament de Cabrils periòdicament envia a les nostres cases una agenda cultural que ens informa de tots els actes previstos al municipi durant el mes. Enhorabona. L’ajuntament ja fa el que toca. Però amb les condicions de mobilitat actuals amb això no n’hi ha prou: estaria molt bé comptar amb informació de l’oferta cultural dels pobles veïns Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Premià de Dalt,etc.
Per això, proposem fer servir el bloc per informar-nos entre tots de les ofertes culturals dels altres pobles del Baix Maresme i de la ciutat de Mataró, Què en penseu?
Per anar fent boca aquí teniu algunes adreces:
http://www.vilassardedalt.org
http://www.cultura.mataro.org/teatre
http://www.premiademar.org/agenda.php

9.10.06

Cartes dels lectors (5)

Escric aquesta carta del lector motivada per la lectura del post sobre el “Desenterrament del Pla Estratègic”; concretament pel que fa a l’assoliment dels objectius del reforçament de la identitat de poble i la convivència. En aquest sentit, considero cabdal a l’hora de pal·liar aquesta problemàtica el desenvolupament de la zona esportiva. L´Ajuntament, juntament amb la Diputacio de Barcelona i l’equip d’arquitectes Hernández & Sauque varen presentar fa uns anys un projecte d’ordenació de la Zona Esportiva. Aquest projecte permetia la seva construcció per fases. La primera fase corresponia a la construcció de la piscina coberta i els seus annexos complementaris. El cost d’aquestes obres era de 300.000 euros. Aquesta primera fase havia d’estar acabada ala primavera o estiu de 2006.
L’altra dia , en el Ple municipal es va parlar de la gespa artificial del camp de futbol; que en el projecte d’ordenació era una part de la quarta fase. En aquest sentit, em pregunto: Es faran totes les quatre fases o només una part de la quarta?
Per les xifres que es va parlar al Ple , 250.000 euros aprovats i uns 100.000 euros que pot disposar l’ajuntament , col·locaran la gespa artificial pel camp de futbol a partir de finals de octubre 06 i tardarà unes 8 setmanes ( finals de desembre 06 ).
D’altra banda, al principi d’estiu hi havien problemes per a obrir la piscina. ( Recordem que cada any la piscina s’obre al municipi de finals de juny fins al final d’agost ). Si cada any arrosseguem aquest llast; com és que no es fa la primera fase del projecte? ( que és la construcció de la nova piscina). L’estiu vinent ,si no es fa res , hi hauran els mateixos problemes per obrir la piscina i no tindrem pressupost per solucionar-ho…

6.10.06

La federació de CiU es cobra la primera víctima

En l’edició d’avui d’El Punt apareix la notícia de la primera baixa com a conseqüència de la creació de la federació entre CDC i UDC. Concretament, la renúncia l’ha fet el fins ara regidor de Promoció Econòmica, Comunicació i Comerç i Ocupació, el Sr. Miquel Ponsa. Segons ha manifestat al diari l’exregidor , la federació “ha estat poc madurada”. Ponsa va accedir a l’acta de regidor substituint en el càrrec al cap de llista de CiU a les darreres eleccions municipals, el Sr, Manel Ricou, que va dimitir per motius de salut arrel d’unes desavinences amb l’equip de govern sobre la polèmica permuta de Can Badia. Però les renúncies no acaben aquí. Pel que ha pogut saber “Tu ets Cabrils”, la persona que seguia Ponsa a la llista i que, per tant, havia de succeir l’exedil en les seves tasques de govern, el Sr. Manuel García Paredes, ha fet saber a l’alcalde Manel Pérez que no acceptava el càrrec per manca de confiança. En aquest sentit, el covergent que posarà fi a aquest seguit de dimissions serà el Sr. Xavier Badia, actualment vicepresident comarcal de CDC, que ha protagonitzat una escalada meteòrica en el sí del partit; tant a nivell local com comarcal. Badia ha estat l’arquitecte de la federació i la persona que ha fet de pont entre l’executiva local i l’aparell del partit a nivell nacional. En aquest sentit, tal com ens ha informat un assistent a la passada assemblea convergent, es van desplaçar un gran nombre de dirigents territorials de CDC per donar suport a l’executiva local davant d’una suposada sublevació de la militància en contra de la federació. Finalment, no es va produir cap mena de votació i la federació tira endavant.

El DiU es desdiu
Pel que fa a l’altra part implicada, UDC – encara com a DiU -, ha manifestat a El Punt, a través del ser portaveu, el Sr. Antoni Poblet, que el tripartit de Cabrils (PSC, CiU i GEC) “ha estat temps perdut”. Curiosament, UDC ha acceptat que Manel Pérez fos el cap de llista de la federació quan temps enrere, va fer públic un comunicat en el qual explicitava que “no acceptarien Manel Pérez com a cap de llista”. Caldrà seguir si aquesta federació muntada per dalt no s’acaba desmuntant per baix.

3.10.06

"Propostes paisatgístiques de Cabrils"


En relació amb l'anterior entrada, creiem que és interessant citar aquest article de l'arquitecte Miquel Vidal que es va publicar en el número 3 (primer semestre de 2005) de la Revista del Museu:

"Cabrils ha experiementat i experimenta canvis substancials en la seva estructura urbana. Aquests, si bé són comuns a molts municipis del Maresme, a Cabrils – per les seves característiques urbanístiquesnecessiten un interpretació en clau local com a pas previ a qualsevol procés
de redreçament. Des del punt de vista urbanístic, Cabrils té un nucli urbà històric d’una qualitat ambiental notable encerclat per un trencaclosques de camps de conreu, cases i masies senyorívoles, boscos, rieres, torrents i una munió acceleradament creixen d’urbanitzacions de redundes extensions. Aquestes van sorgint i creixent sense relació entre elles ni amb el conjunt del poble. El resultat de tot això és la conformació de dos “Cabrils”: el nucli urbà històric i el magma de la resta, massa estrany entre si. Durant el curs 2002-03, promoguda pel regidor d’urbanisme Xavier Baylach i continuada pel seu successor en el càrrec, en Manel Ricou, s’establí una relació de col·laboració entre aquesta regidoria i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Aquesta col·laboració es concretà inicialment amb l’exposició “Cabrils un altre” i posteriorment, en dos convenis: el d’assessorament paisatgístic i el Conveni del Pla Paisatgístic de la Carretera de Vilassar a Cabrils. A l’exposició “Cabrils un altre”, es van exposar i explicar els treballs desenvolupats pels alumnes d’Elements de Composició Paisatgística per diferents indrets de Cabrils; Mas Maria, Parc Anselm Clavé, la riera de Cabrils, etc. En l’anàlisi prèvia a la realització de les propostes, es detectà la problemàtica global de Cabrils esposada a la introducció; a la qual tant les propostes acadèmiques com els convenis, van tractar de donar resposta tot proposant actuacions que articulessin el nucli històric amb tot el conjunt del municipi i cohesionessin el magma actual de les urbanitzacions i els espais i usos intersticials que l’acompanyen. D’aquestes dues idees bàsiques se’n deriven les actuacions que des de l’àmbit universitari s’elaboren en els convenis. Aquestes idees pretenden establir un programa consensuat d’actuacions municipals a desenvolupar en el temps segons les possibilitats, els recursos,ajuts, etc.
Pel que fa al centre històric, aquest hauria de convertir- se en un centre urbà de qualitat millorant els seus espais urbans , potenciant el comerç i sobretot, racionalitzant el trànsit rodat. Es tracta de posar en valor les potencialitats que ja té el nucli (com són els locals de restauració) i ordenar els seus espais urbans. Consolidat el nucli clarament com a tal, cal establir la seva articulació amb la resta del municipi. Si el nucli històric té els seus espais propis, com poden ser la Plaça de l’Església o el carrer Emilia Carles, l’espai articulador de tota la població –actualmentés la carretera de Vilassar a Cabrils. Aquest és l’espai que pot lligar tot Cabrils i que hauria d’anar transformant-se en el Passeig o la Rambla de Cabrils; motiu pel qual es va desenvolupar el seu pla paisatgístic. D’altra banda, la millorapaisatgística del projecte d’urbanització de Ca l’Estrany, que va permetre salvar l’alzinar que discorre paral·lelament a la riera i millorar la qualitat dels seus espais verds, Aixa com el disseny més acurat del nou centre comercial i dels seus espais, són exemples de intervencions ja constituïdes asesoradse des del conveni. La finalitat del Pla Paisatgístic és l’establiment d’una sèrie de mesures puntuals de disseny de paisatge urbà que transformaran l’actual carretera en una successió de passeigs amb identitat pròpia - d’acord amb la seva relació amb el poble- la suma dels quals s’anomenaria Passeig de Cabrils. Del Pla Paisatgístic de la carretera de Cabrils a Vilassar, seguint l’estratègia d’aprofitar les sinèrgies, ja s’ha constituït el fragment de Can Borges, actualment centre comercial, i en un futur proper es constituiran el de la rotonda d’entrada a Cabrils i el de la Màquina d’en Mas. En el futur Passeig és molt important la urbanització del sector de l’Hort de les Monges i el Parc Anselm Clavé per articular el nucli històric amb el conjunt de Cabrils a través del nou Passeig. En aquest sentit, es propasa la creació d’una plaça de ròtula entre el Parc Anselm Clavé , La Fàbrica i la vora del Casc històric; la qual configuraria una autèntica “porta” d’entrada a tot Cabrils vinculant el centre a través de la carretera transformada en Passeig. Unes escales mecàniques permetrien accedir fàcilment a la Plaça de l’Església passant per l’escola. D’aquí, amb una suau pendent, començaria el recorregut cívic i comercial a través dels carres històrics, fins a retornar a la plaça d’entrada. En el transcurs d’aquest recorregut s’hi localitzarien petits espais urbans recuperats, comerç, restaurants, etc. Per una altra banda, el cobriment parcial d’una part de la riera permetria el “cosit” dels dos costats i aproparia el Mas Maria al nucli històric. Per cohesionar el magma de la fragmentació es propasa la recuperació d’indrets i edificis emblemàtics. És molt important la realització d’un catàleg que no tan sols “congeli”, sinó que també estableixi pautes d’ús i de reutilitzacions possibles d’indrets i edificis singulars amb l’objectiu de potenciar-los com a signes d’identitat de les diverses parts de Cabrils. Per aconseguirho
es proposa:
1) Potenciarels sistemes naturals, rieres i torrents.
2) Establir xarxes de connexions per vianants, bicicletes... i una jerarquització del viari.
3) Tenir cura de les vores de transició entre urbanitzacions i els límits d’aquestes.
4) Interpretar i projectar espais verds com a part d’un sistema global de connexió i continuïtat.
5) Corregir, en la mesura del possible, les dissonàncies extremes dins el disseny de les urbanitzacions veïnes.


En resum, es tracta de propostes elaborades des de l’àmbit universitari que s’integren en un marc comú que té per objectiu salvar, ara i aquí, el que encara sigui possible de la singular identitat cultural i urbanística de Cabrils. Perquè dos regidors amb sensibilitat van demanar la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, aquí, aquesta agraeix la confiança i el suport".

*Miquel Vidal
Arquitecte i professor de la UPC

Desenterrant el Pla Estratègic (2)

També lligat amb el transport públic, prosseguim amb la secció de revigorització del Pla Estratègic. En aquest sentit, el segon punt es titulava "Articulació territorial i unicitat de poble":

L'acció urbanitzadora, l'arranjament d'espais, els serveis públics (clavegueram, enllumenat, etc.) i el manteniment ordinari de carrers i places ha de tenir com a objectiu assolir una imatge homogènia de poble que trenqui amb la dinàmica actual del poble com a suma de barris residencials.

Paral·lelament el Centre, entès com a espai funcional de relació i que transcendeix de l'estricte nucli antic, ha de poder jugar un paper vertebrador del territori, donant coherència a les diferents unitats territorials que composen l'espai viscut delpoble.

Projectes estructurants que faciliten l'assoliment dels objectius:
- Redisseny de l'eix de la carretera
- Ordenació i arranjament dels barris

Projectes d'acompanyament que faciliten l'assoliment dels objectius:
- Transport públic i mobilitat
- Reordenació del Casc Antic

30.9.06

Més sobre transport públic...


Lligat amb l'article d'opinió del periodista Maurici Ferran, avui a l'edició de El Punt apareix una notícia sobre la "declaració de Teià"; una reivindicació històrica que demana la millora del "servei d'autobusos urbans i interurbans que connecten els pobles del Baix Maresme i amb les estacions de Renfe". Tanmateix, els ajuntaments estan pagant una competència que no els pertoca ja que aquesta és responsabilitat de la Generalitat.

Foto: El Punt

T10's, mensuals i trimestrals

Els tres quilòmetres que separen Cabrils de l'estació de tren a Vilassar de Marrepresenten per uns quants ciutadans del nostre poble un temps d'espera d'entre 20 i60 minuts diàris. Ens podem continuar permetent el luxe de perdre tot aquest tempssense que ningú hi posi remei?

Prendre opció pel transport públic ara mateix només té una única recompensa: la salutació d'aquells que compartim trajecte diari. Un cop saludats sabem que el diacomençarà bé si tots arribem a l'hora a la feina, a la universitat, a l'escola o almercat. Ara, si falla l'autobus o el tren el dia comença molt però que moltmalament!

Existeix alguna estratègia comuna entre els pobles del Maresme per tirar endavantun recolzament clar i ferm respecte a la potenciació del transport públic? Potl'ajuntament de Cabrils o el consell comarcal del Maresme fer realment algun tipusde pressió per afavorir els propietaris de bonotrens, T10s, mensuals itrimestrals?

I ja que ens trobem inmersos a la setmana de la mobilitat i en la presentació delspressupostos de l'estat per l'any vinent només vull destacar una petita diferènciaentre els usuaris de Rodalies a Barcelona i els de Madrid: per què la zona 3 deBarcelona, la de Vilassar-Cabrils, és un 38% més cara que la zona 3 de Madrid?S'hauria de començar a pensar a prendre mesures si no volem continuar pagant 281euros de més a l'any!

Maurici Ferran, Periodista i veí de Cabrils

29.9.06

Malentès en l'organització del “Correllengua 2007”


"No hi ha cap entitat que vulgui organitzar el Correllengua". Amb aquestes paraules, el regidor de Cultura va argumentar ahir al Ple que l’edició d’enguany del Correllengua, prevista pel 28 d’octubre, no comptés amb la nodrida presència d’actes d’altres edicions. Els arguments de l’Ajuntament és que, després d’una consulta a totes les entitats del poble, cap d’elles va acceptar organitzar el Correllengua. Des de "Tu ets Cabrils" ens hem posat en contacte amb vàries entitats que han manifestat un desconeixement total sobre l’organització de l’acte. Això representa un malentès lamentable que reverteix de forma negativa en el teixit associatiu de Cabrils. Recordem que en les anteriors edicions, aquest acte havia comptat amb la col·laboració dels Bullangues, la Biblioteca, el Museu, La Concòrdia, la Coral Santa Elena i els Geganters, entre d’altres.
D’altra banda, l’acte d’enguany consistirà en la lectura del Manifest i en un concert de violoncel. En aquest sentit, el Ple d’ahir va aprovar una dotació de 350€ en suport del Correllengua 2006; i el cost del concert – segons va informar el regidor de cultura – pujarà 1.500€. En definitiva, massa diners i poca implicació de les entitats. Una autèntica llàstima.

27.9.06

Francesc Ponsa, alcaldable d’ERC a Cabrils


L’Assamblea Local d’ERC Cabrils va escollir ahir a Francesc Ponsa, l’actual portaveu i regidor del Grup Municipal, com a alcaldable a les properes eleccions municipals. Ponsa va esdevenir Regidor en substitució de l’anterior cap de llista i antic regidor, en Ramon Martínez, qui va ocupar el càrrec de Secreatri General d’Educació durant el període en el que els republicans van formar part del Govern de la Generalitat. Segons el comunicat de premsa d'Esquerra,
les prioritats polítiques d’ERC de Cabrils són les d’"estretir les relacions amb el GEC i treballar per aconseguir la reagrupació d’ambdues formacions”.
Ponsa té 25 anys i és periodista. Treballa en el Gabinet del Secretari General d’Esquerra, en Joan Puigcercós. Actualment és Doctorand en Comunicació, Política, Mèdia i Societat.

26.9.06

Aquest dijous hi ha Ple


Aquest dijous dia 28 de setembre a les 21h a la Sala de plens de l'Ajuntament hi haurà la següent sessió ordinària amb aquest ordre del dia:

1- Aprovació de l'acta anterior
2- Ratificació del conveni entre Generalitat, Diputació, Acesa i els ajuntaments de Premià de Mar, de Dalt, Vilassar de Dalt i Cabrils sobre el projecte de connexió de la c-32.
3- Ratificació del conveni entre l'Ajuntament i el frente Polissario per l'acolliment de nens saharauís durant l'estiu
4- Ratificació del conveni entre el Departaemnt de Salut, la Diputació, el Consell Comarcal i municipis del Maresme
5- Ratificació del conveni entre la Diputació i l'Ajuntament per la cessió d'un equip sonomètric
6- Aprovació conveni entre la Diputació i l'Ajuntament en relació a la instal·lació semafòrica a la carretera de Cabrils
7- Aprovació inicial del Consorci per la TDT
8- Aprovació canvi titularitat de nínxols
9- Modificació plantilla de personal i valoració de llocs de treball
10- Aprovació provisional del Pla Especial d eproecció de l'edifici històric de la finca Mas de Baix
11- Moció pel Correllengua 2006
12- Moció en suport de Pepe Rubianes
13- Festes locals de Cabrils 2007
14- Recurs de reposició presentat contra l'aprovació definitiva del Pressupost General 2006
15- Resolucions de l'alcaldia
16- Moció dels grups polítics municipals
17- Precs i Preguntes

24.9.06

Desenterrant el Pla Estratègic (1)


L’any 2002 l’Ajuntament de Cabrils va endegar el Pla Estratègic amb la intenció de “configurar el futur del poble”. En aquest sentit, un pla estratègic és “una forma de governar la vida local que incorpora els compromisos dels representants polítics adquirits a les urnes i els objectius dels diferents agents que actuen i viuen sobre el territori, ambdós iguals de legítims i complementaris en l’esforç d’un desenvolupament comú”. Fruit d’això, inaugurem la secció “Desenterrant el Pla Estratègic” amb la missió de recordar, actualitzar i renovar els continguts d’un pla que ha quedat abandonat i sense desenvolupar. El primer punt que abordem és el del “Reforçament de la identitat de Poble i la convivència”. I això és el que deia el Pla Estratègic:

- Cal convertir l’heterogeneïtat social, econòmica i cultural del poble en un actiu i un potencial de desenvolupament personal i col·lectiu.
- Tan important com això, però, serà evitar que aquest potencial de desenvolupament pugui pugui derivar en conflicte, latent o explícit, i espais d’exclusivitat per nivell de renda o cultural.
- Per això serà important articular grups de participació per al desenvolupament de les activitats, disposar d’un sistema organitzat que permeti crear una imatge externa del poble que sigui element de satisfacció per als veïns i les veïnes.

Projectes estructurants que faciliten l’assoliment dels objectius:
- Centre Gastronòmic
- Desenvolupament de la zona esportiva
- Ordenació i arranjament dels barris

Projectes d’acompanyament que faciliten l’assoliment dels objectius:
- Enfortiment de La Concòrdia com a gestor cultural del municipi
- Convivència ètnica i cultural
- Institut i nova escola

21.9.06

La Mútua permet passejar per part dels seus camins


La nova direcció de la Mútua Metal·lúrgica de Cabrils ha près la decisió de permetre l'accés dels veïns als seus camins. Aquesta mesura, que fa unes setmanes que es realitza, afecta als camins als quals s'accedeix per Quatre camins i Can Xinxa. Des de "Tu ets Cabrils" aplaudim aquesta mesura i aprofitem la present notícia per demanar-vos possibles noves col·laboracions entre la Mútua Metal·lúrgica i Cabrils. Qui s'anima?

19.9.06

El desenvolupament sociolaboral de Cabrils

Segons dades de l’Informe trimestral sociolaboral del Maresme, durant el segon trimestre de 2006 a Cabrils i ha hagut un descens en la mitjana d’aturats: de 165, a la fi del primer trimestre, hem passat a 157 a 30 de juny. En percentatge suposa un decrement de 4.8%. No obstant, hem de tenir present que en aquest mateix període la contractació laboral (contractes de treball registrats a les oficines del SOC i les comunicacions de contractació que els empresaris efectuen en aquest organisme) ha minvat en un 7%, situant-se a 279 contractes. D’altra banda, els centres d’activitat econòmica amb 1 o més treballadors, son 165 a 30 de juny (2 menys que a la fi del primer trimestre) i els treballadors passen de 813 el 31 de març a 808 el 30 de juny.

Què vol dir tot això? Doncs que malgrat que la taxa d’atur disminueix, certament no és pas gràcies a l’activitat econòmica del nostre municipi que, com pot comprovar-se, més aviat destrueix llocs de treball que no pas en crea, sinó que cada vegada amb més proporció el treball ha de buscar-se fora de Cabrils.

18.9.06

Cartes dels lectors (4)

Som uns pares que hem rebut aquesta carta de l’escola i la transcrivim literalment per tots als pares del CEIP L´Olivera:

NOTA INFORMATIVA

"Benvolgudes famílies:
Us comuniquem que, malgrat les noticies optimistes que han anat difonent els mitjans de comunicació, a l’escola, el dia 1 de setembre faltaven 8 mestres. Aquestes vacants s’han anat cobrint molt de mica en mica, i a hores d’ara encara falta una persona que s’ha de fer càrrec de la tutoria de 5é A i de l’àrea de socials de tot el nivell.
Des de l’escola estem cobrint aquesta vacant utilitzant hores de reforços, de desdoblaments, de grups flexibles i d’atenció individualitzada, amb tot el desgavell que això suposa.
Des del Departament d’Educació ens diuen que no som l’única escola que esta en aquesta situació i que tinguem paciència.
Quan vam apostar per una millora de la qualitat de l’ensenyament assumint la sisena hora, pensàvem que això podia passar. Malauradament els pronòstics s’estan complint. No podem ser gaire optimistes quan creiem que durant tot el curs, en un col·lectiu de gairebé 50 persones, es pot anar repetint aquesta situació cada vegada que s’hagi de cobrir una baixa.
Ja que va ser un acord de la comunitat educativa el fet d’aplicar la sisena hora, ara també us demanem que, com a col·lectiu de pares i mares sigueu conscients de la problemàtica i que tots junts puguem treballar per tal d’intentar millorar la situació.
Moltes gràcies."
El Claustre de mestres.


Desprès de llegir la carta de l’escola estem una mica preocupats. Primer, perquè no sabíem que a l’escola L’Olivera s’acull a la sisena hora i creiem que es un tema suficientment important ( doncs afecta als horaris, reforç d’assignatures…) com per a explicar-ho als pares. Segons tenim entès, si una escola s’acull a la sisena hora pot demanar mes mestres de reforç. Si no es així, sisplau, ens ho comenteu . Ara be, si l’escola té més mestres, deduïm que ara en tenim mes que l’any passat. No sabem si hi han els suficients per dur a terme els objectius a assolir.

Esperem en breu informació de l’escola per poder-vos ajudar a demanar més mestres al Departament d’Educació, perquè tots junts fem i som escola.
MB JT

17.9.06

ERC presenta una moció en suport de Pepe Rubianes


ERC de Cabrils ha presentat un moció en suport de l'actor Pepe Rubianes, qui va actuar el passat mes d'agost dins el marc de la Festa Major. El comunicat de premsa enviat per ERC assenyala que tot i no compartir les formes emprades en les polèmiques declaracions de l'actor, considera molt greu la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i la pràctica de la censura. De la mateixa manera, denuncïa les amenaces que un portal d'ultradreta ha proferit contra Pepe Rubianes. En aquest sentit, ERC demana que l'Ajuntament de Cabrils, després d'haver contractat Rubianes, ha de fer un gest públic; concretament un manifest en favor de la llibertat d'expressió. D'altra banda, encara no hi ha data pel Ple ordinari de setembre; que s'ha ajornat degut al relleu en la plaça de Secretari interventor.

15.9.06

Cartes dels lectors (3)

Any rere any, hem assistit a la celebració de la Fira Gastronòmica de la nostravila. L'excessiva difusió de l'esdeveniment fa que el que podria resultar unagradable passeig i un bon sopar servit pels millors restaurants de la zona, esconverteixi en un peregrinatge angoixant. Els assistents són massa nombrosos en unrecinte que ara per ara ha quedat petit, obligant algunes persones a sopar assegudesa terra i fer cues de molta estona esperant a trobar una taula lliure. Per a evitaraquesta situació desagradable, potser la solució seria traslladar les paradetesd'artesania, motos, propaganda de l'Ajuntament, alimentació, etc. a un altre indretproper com per exemple al llarg de l'Avinguda de les Escoles. D'aquesta manera,l'espai alliberat podria servir per a disposar de més taules i separar una miquetaels restaurants un de l'altre. Tot i així, vull manifestar la meva felicitació perla idea d'incloure un grup de músics de jazz, ja que han contribuït a crear unambient molt agradable i simpàtic.
WZ"

14.9.06

Cartes dels lectors (2)

Amics,
Us escrivim des de la nostra condició de pares d'un alumne de l'Olivera per amanifestar la nostra opinió sobre els rumors de què aquest any els nens de l'escolano gaudiran de la sortida anual a la neu ni tampoc d'excursions d'un dia de duradaen diferents moments al llarg de l'any, així com sobre el fet que tampoc els parespodran assistir al comiat dels alumnes d'últim curs que deixen l'escola per a passara l'Institut. El fet que s'hagi votat que no a la jornada intensiva de l'any vinent i algunscasos aïllats de manca de respecte als professors per part d'algun pare, haprovocat aquesta decisió per part del professorat. Entenem que el més importanten les relacions entre persones és el civisme i el respecte entre uns i altres,però, per una altra banda, creiem que la decisió dels professors afectarànegativament la il·lusió dels nens, especialment d'aquells que porten a l'escolades de ben petits. Des d'aquest forum, animem els professors a reconsiderar la seva postura almateix temps que demanem que el conjunt dels pares reconegui la molt bona feinai la contribució en favor de l'educació dels fills duta a terme diàriament pelsmestres.
MFJC

Més de 200 visites des de l'1 de setembre

Des de la redacció de "Tu est Cabrils" volem agrair la col·laboració de totes les persones que ens han llegit ó escrit. Des de l'1 de setembre hem comptabilitzat més de 200 entrades; convertint aquest bloc en un referent sobre Cabrils. De la mateixa manera, també volem agrair els mails de suport que hem rebut a l'adraça tuetscabrils@gmail.com.
Perquè Tu ets Cabrils...! Moltes gràcies!!

12.9.06

Cabrils, tal com érem, tal com som!

La Regidoria de Promoció Econòmica ha impulsat una iniciativa creativa per tal de potenciar el comerç local. Com ja va aparèixer en El Butlletí de juliol, la mesura consisteix en crear una col·lecció de cromos sobre el Cabrils d’antany que es podran recollir a les botigues del poble. En aquests moments, s’estan iniciant els contactes amb els comerços del poble per obtenir les adhesions al projecte, que si bé rep una subvenció de la Generalitat i l’Ajuntament, necessita, també, de l’aportació del comerç interessat. Tanmateix, les entitats del poble també es beneficiaran d’aquest projecte ja que tindran la possibilitat de participar donant a conèixer les seves activitats i oferint un nou camí per captar nous socis. La posta en marxa definitiva del projecte es farà coincidir amb un acte popular, pendent de determinar, que reunirà nens i nenes de Cabrils. Es buscarà la complicitat de les escoles?

11.9.06

Perspectives del Cabrils del futur

El passat dijous 3 de setembre es va realitzar la darrera “xerrada a la fresca” que organitza el Museu Arxiu Municipal de Cabrils. Amb la xerrada Perspectives del Cabrils del futur es va posar fi a la temporada d’estiu; tot esperant l’arribada del mes d’octubre que portarà les habituals “xerrades al caliu”. Segons ens han fet arribar els col·laboradors del Museu, el debat es va moure entorn la necessitat de definir el Cabrils d’avui per tal d’aclarir cap a on anirà el Cabrils del demà. En aquest sentit, es van posar sobre la taula dues dades objectives sobre la nostra població. La primera d’elles és la renta per càpita. Cabrils és el segon poble de Catalunya – per darrere de Matadepera – amb la renta per càpita més elevada. En segon lloc, Cabrils presenta una població molt jove, per sota de la mitjana de Catalunya. Tanmateix, aquestes característiques són fruit de la transformació que ha sofert Cabrils i la seva gent. És evident que les problemàtiques i necessitats de fa 10 anys a Cabrils són completament diferent que les actuals. Per tant, no podem valorar el nostre poble amb plantejaments del passat i amb frases com “això s’ha fet tota la vida...”. Un altre tema que va sorgir al debat és l’habitatge. Actualment, ens trobem davant de la fi del segon habitatge. Les famílies que venen a estiuejar han esdevingut un rara avis. Ara a Cabrils s’hi viu tot l’any. No obstant, la tipologia dels habitatges impedeix que els joves de Cabrils es puguin quedar a viure al seu poble i hagin de buscar llar a pobles veïns. Aquest serà un dels reptes que caldrà abordar amb determinació. En aquest context, es va parlar dels habitatges de protecció oficial que es faran a Can Botella i es va concloure que no seran suficients. En aquest context, es va apuntar la possibilitat de crear blocs de pisos pels joves i trencar, d’aquesta manera, amb el temor de construir enlaire. D’altra banda, es va valorar la manca d’arrelament a Cabrils com un dels problemes del futur. Bo i així, van aparèixer comentaris de convidaven a l’esperança; fent especial menció en la tasca d’integració que estava fent l’escola. Finalment, es va valorar positivament l’opció que l’ajuntament s’endeutés per donar resposta al dèficit d’inversió en equipaments. Recordem que aquesta possibilitat està contemplada per la legislació. Els organitzadors de la xerrada van valorar “molt positivament” l’acte i esperen repetir èxit de continguts i assistència en les properes “xerrades al caliu”.

6.9.06

Malestar a CiU de Cabrils


La informació publicada en El Punt referent a l’acostament de posicions entre UDC i CDC no ha estat ben rebuda per part dels convergents. Unió en cap moment es retracta del que va dir en el seu dia (que no acceptava Manel Pérez com a cap de llista de la Federació), sinó que tant sols “...ha decidit reconsiderar la seva posició i preveure com a possible la candidatura de l’actual alcalde de Cabrils com a cap de llista de CiU.” Els convergents creuen que això només suposa una declaració d’intencions, sense cap compromís i, que a aquestes alçades de la pel·lícula, és un gest totalment insuficient. Per altra banda, ben poc ha transcendit dels contactes mantinguts i de l’acord de mínims entre ambdues formacions. En tot cas, els acords no afecten a continguts polítics ni a la confecció de la llista, sinó a temes de calendari. Tanmateix, dins el corrent de CDC proper al portaveu del PSC i exregidor de CiU, Joaquim Colomer, no ha sentat bé l'inici de negociacions entre les executives de CDC i UDC. Aquest nucli dur convergent no vol ni sentir a parlar del President d'UDC i regidor del DiU, Antoni Poblet, que no disposa de gaire amistats dins d'aquest sector. Fonts de CDC apunten que l'única sortida exitosa de la Federació és el cap de turc de Poblet.

Notícies relacionades: Unió de Cabrils no accepta l’actual alcalde i cap de llista de CDC com a candidat a les municipals

Antoni Poblet: «No acceptem Manel Pérez com a candidat perquè defensa el PSC en lloc d’apostar per la federació de CiU».

Foto: El Punt

5.9.06

Cartes dels lectors (1)

Recollint la proposta que es va fer en un dels comentaris d'un post, un lector ens ha fet arribar la primera aportació a l'apartat d'humor d'aquest bloc. És aquesta:

LA FAUNA ( HUMORÍSTICA) DE CABRILS

És molt variada. Citarem uns quants exemples d’animals diversos que podem trobar pel poble o rodalies…

RESPECTE A LES AUS:
Els coloms: o “palomos”. Hi ha una colònia d’aquestes aus i es caracteritzen perquè tenen les ales pintades de tots colors (groc, vermell, blau , verd,?). Sobrevolen el poble normalment els dimecres i el dissabtes a la tarda. Son molt apreciats $ pels seus amos que tenen molta cura d’ells…

Els mussols: Volen de nit pels bars de copes .Son molt independents i no s’integren gaire amb altres aus autòctones…Hi ha una altre tipus de mussol, mes comú i del país
, que fa horari de tarda-vespre i va en petits grups. Se’ls ha vist per la biblioteca,
exposicions…

Les orenetes : Ara son a punt d’emigrar…Acaba l’estiu i tanquen el niu II . Normalment van a Barna i no tornaran fins l’estiu vinent.

Els pardals : Hi son tot l’any. De collita (com de zona agrícola) poca hi ha, però sempre arramben alguna cosa o altre. Se’n troben per tot arreu.

Cotorres : Per tot el terme municipal. Abunden mes a les sortides de les botigues i a les places.

Lloros : Apareixen amb tot el seu esplendor als balls de la Festa Major.

Falcons : Hi havia un exemplar però fa temps que no se’l veu.

Periquitos : Hi ha una gran colònia de periquitos a Vilassar de Mar, i creiem que degut a la proximitat amb aquest poble, alguna petita colònia resta entre nosaltres. També podria ser que un gran periquito residís a Cabrils.

MAMIFERS:

Gossos : Deuen haver-hi molts i van de passeig per la riera, carrers (ex. el de l’escola), parcs, etc…Ho sabem per la quantitat de tifes, petites i grans,i Així deduïm que la diversitat de races es abundant.

Gats :Van de rotllo okupa (principalment als jardins de les torres). Surten de nit i no son perillosos. Aparquen al costat de les places i els contenidors i van mig amagats.

Camells : S’ha vist algun al carrer prop d’algun bar.

Xais : Van en grups o ramats. Passegen per les places (ex. La de l’Esglesia….).Aquest any van anar al ball de carnaval amb la Heidi i en Pedro.

Asses : Hi han a totes les cases.

Cabres : Se’n veia un ramat amb el pastor per la riera…Estan en extinció. A Cabrils les cabres estan en extinció.
El nostre origen “etimològic “esta en vies d’extinció.(Quina cabronada!) _expressió també en vies d’extinció en aquest municipi_.

Depredador : Hi ha un depredador que ronda es urbanitzacions i la vila. Ho escura tot i sembla estar afamat. No en sabem res mes.

Brolla : Nom propi del patró dels porcs senglars del municipi. Per la Fest. Major esta que treu foc .

RESUM

Aquesta ha estat una primera ullada de la fauna tan interessant del nostre municipi. Però pensem tots plegats…A quin habitacle es troben barrejades en els mateixos recintes i treballant plegats???. Doncs a la Casa Gran.

Allí trobem des de papallones (moltíssimes i de tots colors…), llops amb pell de xai, i, granotes, formiguetes, mussols, gats i gossos…

1.9.06

“A QUE EN DÈIEM DE TOTA LA VIDA UN "POBLE"?”

Un entusiasta col·lbrador del Museu ens ha passat unes notes sobre la passada xerrada a la fresca entorn de les essències que configuren un poble. Aquestes van ser les opinions recollides durant la xerrada:

“A QUE EN DÈIEM DE TOTA LA VIDA UN "POBLE"?”
Primer de res,una qüestió d’extensió: un lloc més aviat petit.En segon lloc, a una comunitat (les comunicacions eren lentes i escasses)bastant aïllada, o millor entotsolada. Val a dir forçada a l´autoabastiment i l’autonomia. En conseqüència, bastant cohesionada i amb reflexos solidaris i amb homogeneïtat de creences i posicions socials.Després, fonamental i per oposició a allò categòricament "urbá"; amb proximitat a la natura i/o el conreu ,i és més, amb un clar domini d’aquests usos del sol per damunt del complex "asfaltat/construït/urbanitzat".Existència,quasi sense rival, d’una poderosa cultura popular.Ritme vital reposat i calmós, amb el panteig inspirador de les estacions i llurs tasques camperoles al clatell..De tot això -i agrairia enormement als col·laboradors d’aquesta tribuna l’ajuda per augmentarla llista “QUE EN QUEDA A CABRILS..?” perquè si la resposta fos la que em sembla, potser voldria dir que estem MUTANTde "poble" a una altra cosa... I, en conseqüència, potser hauríem de refer tot el nostre sistema d’actituds, expectatives i propostes.