19.3.08

Colomer: «La moció de censura no és per venjança»

El Punt entrevista a Quim Colomer, alclade de Cabrils


-Fa poc menys d'una setmana que ha arribat a l'alcaldia després de presentar una moció de censura. Quines són les prioritats?
-«El primer que hem fet ha estat parlar amb els treballadors i explicar-los la nova situació política que ha viscut Cabrils en els últims mesos. Hem d'analitzar totes les àrees i saber en quin punt es troben. Estem treballant en el pressupost, que no s'havia ni començat.»

-Quina és la situació que s'han trobat?
-«Ens hem trobat molt endarrerides les urbanitzacions. També la policia local viu una situació molt complexa perquè encara no hi ha la totalitat dels efectius. A més, la comptabilitat està molt endarrerida. No s'ha treballat per fer habitatges, ni el nou ambulatori ni els equipaments educatius. No estan en el punt en què haurien d'estar. El govern de CiU i VIC no tenia full de ruta.»

-Quines són les prioritats?
-«Hem de fer el pressupost, el nou centre ambulatori i el pla de millora urbana a Can Botella, on també hi han d'anar habitatges. Hem de seguir de prop les obres de la nova escola de primària del Mas Maria i també farem el possible per desenvolupar la nova zona esportiva.»

-Era necessària la moció de censura?
- «Els partits polítics que estem representats en un ajuntament tenim una responsabilitat per tirar endavant el municipi. Pot ser que sense tenir una majoria el govern sigui hàbil i pugui arribar a acords de pressupost o per fer les ordenances. Però en el cas de Cabrils no ha estat així. En nou mesos no ha passat, i les raons que vam donar van ser de governabilitat i d'estabilitat política per al poble. No hem anat en contra ni dels uns ni dels altres.»

-En diverses ocasions s'ha comparat aquesta moció amb la que també va encapçalar el 2001. Quines diferències hi ha entre la primera i la segona?
-«En la primera moció de censura es va donar la circumstància que vaig abandonar el grup de CiU i la disciplina de govern. Creia que no es feien les coses com s'havien de fer. Amb mi també van marxar els dos socis d'ERC i vam deixar l'alcalde Grau en minoria. La poca mà esquerra del govern va provocar que amb els partits de l'oposició presentéssim una moció de censura. Se'm titllava de trànsfuga però no va ser així perquè a mi ja m'havien expulsat. Jo era un dissident.»

-I ara què ho impulsa?
-«Ha passat una situació de la qual vam parlar abans del 16 de juny del 2007. Volíem garantir un govern de progrés però en aquell moment unes situacions, de confiança o de treball per part d'ICV, no van fer possible que des del primer minut tinguéssim un govern d'esquerres.»

-Primer van presentar una qüestió de confiança...
-«Crec que el govern de CiU i VIC van cometre un error polític en no acceptar la qüestió de confiança, perquè la van desestimar el mateix dia. No van voler arribar a acords amb cada partit i en canvi van reptar l'oposició a plantejar una moció de censura. Nosaltres no la vam presentar per venjança, sinó per responsabilitat.»



-La pugna entre CiU i el PSC és per assumptes personals?
- «És una situació personal, no per part meva però sí de CiU. A CiU hi ha persones que marcaven molt i, per una qüestió de dignitat personal i política, jo no podia pactar amb un grup que en l'anterior mandat m'havia portat a la fiscalia i que havia fet una oposició molt dura. No només a mi sinó a la mateixa alcaldessa. Per aquestes qüestions ha estat molt difícil arribar a un pacte de govern.»

Entrevista: Adela Genís, El Punt