El 17 de juny la Vall d'Aran celebra la seva diada, 'era Hèsta d'Aran', per commemorar que fa gairebé divuit anys que van recuperar les seves institucions històriques, com el Conselh Generau d'Aran. Aquest fet reconeix la singularitat d’aquest territori; però aquesta no passa únicament per la seva història o llengua, si no també per la seva geografia i clima. En aquest sentit, la Vall d’Aran és l’única comarca catalana de clima atlàntic. Això comporta que la climatologia ha donat lloc a uns trets distintius molt pronunciats com poden ser les temperatures baixes, les pluges abundants, els mantells de neu cobrint les muntanyes bona part de l’any o la humitat elevada. Aquestes condicions tan dures han influenciat la cuina aranesa. Un bon exemple és l’olla aranesa: un brou fet a base de carn, botifarra, cua de bou, pilota, verdura, cigrons, arròs, fideus... ideat per combatre el fred i fer passa la gana.
Ja se sap que qui menja sopes se les empesca totes. En relació amb això, la vila gastronòmica cabrilenca porta set anys organitzant unes jornades de cuina aranesa. El pare de la criatura és en Toni Abril, del restaurant Xeflis. A més d’innovar a través del seu Cabrils Gastronòmic, Abril ha consolidat, amb obstinació i abnegació, una cita culinària de referència a diverses cartes dels restaurants del nostre poble. El Xeflis va ser el primer a començar; ara ja s’hi han afegit sis restaurants més.
No obstant això, no deixa de ser curiós que la cuina d’una zona aïllada geogràficament com és el cas de la Vall d’Aran – recordem que la carretera del Port de la Bonaigua va ser construïda el 1924 – hagi quallat amb força a Cabrils, una vila amb un clima molt suau i temperat. Doncs bé, resulta que en Toni Abril va fer part dels seus estudis culinaris a l’Escola d’Hostaleria de Les (Vall d’Aran). D’aquesta manera, el responsable del Xeflis va familiaritzar-se amb els secrets d’aquesta cuina.
Així, doncs, recomano a tothom que vulgui experimentar la cuina aranesa que es passi per alguns dels set restaurants que participen en aquestes jornades i tasti l’olla aranesa, el civet de senglar, el paté de Les, els pescajons o la polarda farcida. Dissabte passat, un grup de cabrilencs vam voler conèixer les delícies araneses i, sincerament, vam menjar d’allò més bé. Fins i tot, algú va plantejar que només faltava que nevés per trobar-nos a la Vall d’Aran. Els aromes i els gustos et traslladen. Aquesta és la màgia de la bona cuina.
Francesc Ponsa
Entrades
