23.2.08

Pluja d'un milió de pinyons sobre el Turó de Montcabrer

La sembra aèria vol reforestar les hectàrees cremades de Montcabrer


Segons informa El Periódico, més d'1,15 milions de llavors de pi pinyoner van ser repartides ahir per un helicòpter sobre la muntanya del Montcabrer, situada entre els municipis de Cabrils i Cabrera de Mar. L'objectiu: recuperar les 11,78 hectàrees de coberta vegetal que van ser reduïdes a cendres per l'incendi forestal que el 10 de març de l'any passat va sorprendre les dues poblacions.Una barreja de 175 quilos de llavors de pi pinyoner i 175 d'espècies herbàcies de gramínies i lleguminoses va ser escampada per tota la zona. La sembra aèria va ser la tècnica utilitzada en aquest projecte de recuperació impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de La Caixa, i que ha suposat una inversió de més de 28.000 euros. Segons va explicar Jordi Riera, tècnic de la diputació, aquesta és la quarta vegada que s'utilitza la sembra aèria a Catalunya per reforestar zones devastades pel foc. Aquest sistema, que garanteix un repartiment homogeni de les llavors en zones de difícil accés, ja va ser utilitzada al Garraf després dels incendis del 1994, a Sant Mateu del Bages el 1998 i a Montserrat el 2002.


Tècnica eficaç
"La sembra aèria ha demostrat ser eficient i, a més a més, té un cost relativament baix", va assegurar Riera. El tècnic també va explicar que en la quantitat de llavors escampades ahir s'ha tingut en compte les pèrdues per erosió i per les accions dels animals. "Només el 10% de les llavors germinaran. Hem calculat una densitat d'entre 500 i 1.000 pins per hectà- rea", va afirmar.El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), una entitat que treballa amb col.lectius que estan en risc d'exclusió, ha dut a terme prè- viament aquest hivern unes tasques de restauració forestal i prevenció de l'erosió a la zona. El coordinador del CIRE, Josep Maria Duart, va explicar que un grup de cinc presos de segon i tercer grau es van encarregar de tallar la vegetació cremada, de crear les feixines vegetals per frenar l'erosió en cas de pluja o vent, i de l'estabilització dels marges i els talussos.La sembra ha estat l'últim pas per recuperar una de les zones més emblemàtiques del parc de la Serralada Litoral. Moisès Guardiola, botànic del Maresme, serà l'expert encarregat de fer el seguiment i l'evolució dels resultats.



Mig segle d'espera
Segons les hipòtesis del tècnic director del projecte de la Diputació de Barcelona, Joan Rovira, que ha seguit de prop els treballs de preparació de la sembra, les espècies herbàcies començaran a brotar en el termini d'un mes. No obstant, els pins no ho faran fins a finals d'aquest any o durant el 2009. "Tot i així, la zona trigarà a recuperar-se totalment entre 50 i 60 anys", va concloure Rovira. Per ara només es pot esperar que la pluja doni un cop de mà.