La reconquerida xerrada a la fresca de la setmana passada va abordar un dels temes cabdals de la nostra societat: “Com ens comuniquem?”. En aquest sentit, era previsible que el debat acabés despertant - tot i que tímidament- la vella reivindicació de la Ràdio local de Cabrils.Tot i que es va arribar a fer una prova pilot durant l’edició de la Mostra de fa uns anys, la ràdio va acabar destrempant per culpa de la inversió que un projecte d’aquestes característiques requereix. Durant aquest temps d’impàs, els canvis tecnològics i socials han mustiat aquesta aspiració col·lectiva.
Per una banda, submergits plenament en l’actual mundialització es fa difícil plantejar un mitjà estrictament local: fer capelletes només ens portarà a la pròpia marginació. Ara més que mai, la nostra quotidianitat traspassa tots els límits municipals: treballem a Barcelona, anem a l’especialista mèdic a Premià de Mar, ens banyem a la platja de Vilassar de Mar, assistim al teatre a Vilassar de Dalt i anem de rebaixes a Mataró. És a dir, el nostre interès mediàtic no és exclusivament Cabrils.
D’altra banda, la tecnologia evoluciona a cada segon. Així, doncs, en el context de la TDT, la ràdio d’ones electromagnètiques tradicional ha passat a millor vida. Ara, els continguts són digitals i es poden descarregar a través del posdcast. Aquest canvi de paradigma convida a redefinir el nostre anhel compartit d’una ràdio local en benefici d’altres fórmules de més recorregut com és, per exemple, un portal electrònic.
Aquest permet reunir tots els agents que conformen l’espai comunicacional de Cabrils (Cabrils.cat, Tu ets Cabrils, Cabrils gastronòmic, TDT, You Tube, La veu dels jubilats...) sota un mateix paraigües i, alhora, possibilita combinar vídeo i àudio, televisió i ràdio. L’mp3 substitueix la carxofa; per això, nosaltres hem d’actualitzar la reivindicació de la ràdio per altres de més innovadores.
Francesc Ponsa, periodista i veí de Cabrils
Entrades
